Ocells | Aproximació al coneixement d’alguns ocells de Catalunya

L’ànec cullerot

Publicat el 20 febrer 2012 per fturmo

Nom científic: Anas clypeata.
Família: Anàtids.

L’ànec cullerot és un ocell aquàtic que fa uns 51 cm de llargada i uns 80 cm amb les ales obertes. Pesa uns 800 g.
Tant mascle com femella tenen un ample bec negrós que té forma d’espàtula.
El mascle és de color marronós amb el cap verd fosc, el pit blanc, el ventre marronós i la cua fosca. Les potes són de tons vermellosos i ataronjats. A l’estiu canvia el plomatge i s’assembla més a la femella.
La femella és de color marronós amb taques; té les potes ataronjades.

Menja plantes aquàtiques i també insectes aquàtics i mol·luscos.
Neda amb el cap baix, amb el bec dins de l’aigua, filtrant l’aigua i retenint tant plantes com animals. De vegades es capbussa fins a mig cos.
Fa el niu a terra entre les herbes dels marges aquàtics i el revesteix d’herba i plomissol.
La femella pon entre 8 i 12 ous de color marronós o verdós i els incuba durant uns 24 dies. Els aneguets de seguida deixen el niu amagant-se entre la vegetació; comencen a volar al cap d’uns 40 dies.
Viu es zones aquàtiques com aiguamolls, estanys, basses i embassaments.

Durant el dia acostuma a descansar enmig de l’aigua; en arribar el vespre se’n va a les vores per buscar menjar.
Vola amb rapidesa amb el coll estirat i les potes cap enrera.
A Catalunya és més nombrós com a ocell hivernant, ja que molts ànecs cullerots del centre i nord d’Europa venen a passar-hi l’hivern. Cal dir que nidifica en alguns llocs com el Delta de l’Ebre.
Viu entre 10 i 20 anys.

Publicat dins de Anas clypeata, anàtids, ànec cullerot | Envia un comentari

El martinet ros

Publicat el 20 febrer 2012 per fturmo

Nom científic: Ardeola ralloides.
Família: Ardèids.

El martinet ros és un ocell que fa uns 49 cm de llargada i uns 80 cm amb les ales obertes. Pesa uns 300 g.
Pel dors es de color vermellós i per sota és blanc, excepte al pit que és marró daurat brillant.
El cap i el coll són de color marró groguenc, amb unes plomes vermelloses que pengen del clatell.
Les ales són blanques, tant per sobre com per sota i quan vola contrasten molt amb la resta del cos.
El bec és llarg, de color blavós amb la punta negra. Els ulls són grocs.
Les potes són de color rosa quan cria i verdoses la resta de l’any.

Menja insectes, cucs de terra, crustacis, granotes, mol·luscos i peixos petits.
Fa el niu amb branquetes entre els esbarzers, tamarius o canyissos.
La femella pon entre 4 i 6 ous de color blau verdós clar que són incubats pels dos adults entre 22 i 24 dies.
Els pollets surten del niu al cap de 2 setmanes, tot i que comencen a volar cap d’unes 6 setmanes.
Viu a les zones humides del litoral i a la vora dels grans rius, amb vegetació abundant (canyissos, joncs, tamarius, salzes, …).
Es passa llargues estones quiet, amb el cos recollit passant desapercebut entre la vegetació.
Vola amb força movent ràpidament les ales; quan vola té el coll recollit entre
les espatlles, les ales corbades i les potes estirades, més llargues que la cua.
És un ocell bastant solitari, tot i que conviu amb altres martinets, sobretot en època de cria.
Tot i que hi ha martinets rossos que migren cap a l’Àfrica, també n’hi ha que es queden tot l’any al Delta de l’Ebre.

Publicat dins de ardèids, Ardeola ralloides, martinet ros | Envia un comentari

El becplaner

Publicat el 14 febrer 2012 per fturmo

Nom científic: Platalea leucorodia.
Família: Tresquiornítids.

El bec planer és un ocell que fa uns 60 cm de llargada. Amb les ales obertes arriba a 1’5 m. És de color blanc.
El bec és fosc amb la punta groguenca; és llarg i pla.

Les potes són llargues i fosques.
Té una mena de plomall al darrera del cap que li penja cap al coll.
Menja petits crustacis, insectes, amfibis, peixos i rèptils.
Construeix el niu dalt dels arbres amb branques i algues.
La femella pon 3-5 ous blancs i els incuba durant tres setmanes i mitja.
Les cries són capaces de volar al cap de set setmanes.
Viu en colònies en zones humides prop del mar, amb aigües poc profundes.
Vola lentament formant fileres.
És un ocell migrador que no cria al nostre país.
És fàcil veure’l als Aiguamolls de l’Empordà i al Delta de l’Ebre a la primavera i a la tardor.

Cant i més fotos del becplaner.

Publicat dins de becplaner, Platalea leucorodia, tresquiornítids | Envia un comentari

El cames llargues

Publicat el 14 febrer 2012 per fturmo

Nom científic: Himantopus himantopus.
Família: Recurviròstrids.

El cames llargues és un ocell de tamany petit que fa 35 cm de llargada i uns 70 cm amb les ales obertes. Pesa uns 200 g.
El plomatge del dors i de les ales és de color negre. Per sota és blanc. La cua és grisa, el bec negre i les potes vermelloses i llargues.
El mascle té la part superior del cap de color negre a l’estiu i de color blanc a l’hivern.
Menja cucs, cap-grossos, petits peixos, mol·luscos i insectes aquàtics.
Fa el niu a terra o entre la vegetació amb herbes entrelligades.
La femella pon 3-4 ous de color verdós amb amb taques grises i negres i els cova durant 25 dies; després neixen els pollets que de seguida deixen el niu amagant-se entre la vegetació; comencen a volar al cap d’un mes.
Viu en zones aquàtiques amb canyissars (aiguamolls, estanys, basses). Visita el camps inundats caminant tranquil·lament i picotejant dins del fang.

Vola baix amb rapidesa amb les potes estirades que surten força per darrera de la cua.
Es mou de dia, ja sigui sola o en petits grups. Quan està quieta s’aguanta sobre una única pota.
És un ocell migrador que cria a Catalunya; durant la tardor i l’hivern emigra a l’Àfrica, retornant la següent primavera. Viu uns 10 anys.

Cant i més fotos del cames llargues.

Publicat dins de cames llargues, Himantopus himantopus, recurviròstrids | Envia un comentari

La fotja

Publicat el 14 febrer 2012 per fturmo

Nom científic: Fulica atra.
Família: Ràllids.

La fotja és un ocell de la família dels Ràllids que fa 38 cm de llargada i prop de 80 cm amb les ales obertes. Pesa uns 800 g.
Té tot el plomatge de color negre, excepte una taca blanca al front, damunt del bec, que també és blanc.

Els marges posteriors de les ales són grisos, però només es veuen quan vola. Els ulls són vermells.
Les potes són curtes i de color verdós ataronjat. Els dits són grans i estan units per una membrana.

Menja tiges i arrels de plantes aquàtiques, llavors, peixos petits, cap-grossos, tritons, insectes aquàtics i de vegades ous i pollets d’altres ocells.

Fa el niu amb tiges de canyís en aigües tranquil·les entre els canyissos o en branques flotants.
La femella pon 6-9 ous de color gris groguenc amb punts marronosos i els cova durant unes 3 setmanes; després neixen els pollets que surten del niu als 3-4 dies i s’amaguen entre la vegetació. S’independitzen als 2 mesos.
La femella pot fer 2 postes per any.

Viu en zones aquàtiques com marges de rius, llacs, embassaments i aiguamolls.
Acostuma a submergir-se molt sovint cercant menjar.

Conviu amb ànecs de diferents espècies.
Quan vol aixecar el vol a més de batre fortament les ales, s’impulsa amb les potes damunt de l’aigua.
Són habituals les baralles entre fotges, en les que es colpegen amb les potes mentre mouen enèrgicament les ales.
És un ocell molt comú i fàcilment identificable durant tot l’any. A més a més, durant l’hivern arriben fotges procedents d’altres llocs d’Europa i formen grans grups que van junts.
Viu uns 15 anys.

Cant i més fotos de la fotja.

Publicat dins de fotja, Fulica atra, ràllids | Envia un comentari

La polla d’aigua

Publicat el 14 febrer 2012 per fturmo

Nom científic: Gallinula chloropus.
Família: Ràllids.

La polla d’aigua és un ocell que fa 33 cm de llargada i 55 cm amb les ales obertes. Pesa uns 400 grams.
Té tot el plomatge de color fosc, excepte una taca vermella al front, damunt del bec, que també és vermell amb la punta groga.
A la part inferior de la cua hi té plomes blanques, que es veuen quan es desplaça per damunt de l’aigua. Els ulls són vermells.

Les potes són curtes i de color verdós amb una franja vermellosa a la part superior. Els dits són grans i verdosos.
Menja llavors, fruits, herbes aquàtiques, cucs, llimacs, cargols, insectes i fins i tot petits peixos.

Fa el niu amb tiges i fulles de plantes aquàtiques en aigües tranquil·les entre els canyissos o en arbustos o arbres.
La femella pon 5-11 ous de color marró clar amb punts més foscos i els cova durant unes 3 setmanes; després neixen els pollets que surten del niu als 2-3 dies i s’amaguen entre la vegetació. Comencen a volar bé cap a les 7 setmanes.
La femella pot fer 2 o 3 postes per any.

Viu en zones aquàtiques tranquil·les com basses, estanys, marges de rius i aiguamolls.
En general camina pels voltants cercant menjar i picotejant entre l’herba. Acostuma a submergir-se poc. S’amaga de seguida que present el més mínim perill. Conviu en petits grups i també amb altres ocells aquàtics.

Quan vol aixecar el vol, a més de batre fortament les ales, s’impulsa amb les potes damunt de l’aigua.
De vegades s’atura sobra branques baixes d’arbres, a les que s’agafa amb els seus forts dits.
Quan es barallen, les polles d’aigua es colpegen amb les potes mentre mouen enèrgicament les ales.
És un ocell sedentari molt comú i fàcilment identificable durant tot l’any. A més a més, durant l’hivern arriben polles d’aigua procedents d’altres llocs d’Europa.
Viu un 15 anys.

Cant i més fotos de la polla d’aigua.

Publicat dins de Gallinula chloropus, polla d'aigua, ràllids | Envia un comentari

La xivitona vulgar

Publicat el 14 febrer 2012 per fturmo

Nom científic: Actitis hypoleucos.
Família: Escolopàcids.

La xivitona vulgar és un ocell de tamany petit que fa 20 cm de llargada i uns 35 cm amb les ales obertes. Pesa uns 50 g.
El plomatge del dors i de les ales és de color marró fosc. Per sota és gris blanquinós.
Té una franja blanca a cada ala.
El bec és fosc i llarg. Les potes són verdoses o marronoses.

Menja insectes, cucs i musclos, sempre a la vora de l’aigua.
Fa el niu en un petit forat al terra, en zones amb herba properes a l’aigua.

La femella pon 4 ous de color marronós amb taques fosques i els cova durant 3 setmanes; després neixen els pollets que de seguida deixen el niu amagant-se entre la vegetació; comencen a volar al cap de 4 setmanes.
Viu en rius, llacs i desembocadures.

Acostuma a viure en petits grups. Sovint balanceja el cap amunt i avall.
Vola baix, sobre l’aigua.
Viu uns 10 anys.

Cant i més fotos de la xivitona vulgar.

Publicat dins de Actitis hypoleucos, escolopàcids, xivitona | Envia un comentari

La cotxa fumada

Publicat el 9 febrer 2012 per fturmo

Nom científic: Phoenicurus ochruros.
Família: Muscicàpids.

La cotxa fumada és un ocell que fa uns 14 cm de llarg.
El mascle és de color negrós i la femella és de color marronós gris fosc.
La cua és vermellosa, com oxidada.

El bec i les potes també són foscos. Menja insectes, aranyes, fruits i llavors.

Fa el niu en escletxes rocoses o forats d’edificis vells.
El niu està fet amb herba, molsa i petites arrels.
La femella pon 4-6 ous de color blanc. Els ous són incubats per la femella durant uns 12 dies; després neixen els pollets que marxen del niu al cap d’uns 18 dies.
Fa 2 o 3 cries cada any.
Viu en zones pedregoses i penya-segats, però també prop de pobles i zones amb edificis en runes.

Vola amb rapidesa. Quan està parat mou constantment la cua.
Viu uns 5 anys.

Publicat dins de cotxa fumada, muscicàpids, Phoenicurus ochruros | Envia un comentari

La perdiu

Publicat el 8 febrer 2012 per fturmo

Nom científic: Alectoris rufa.
Família: Fasiànids.

La perdiu és un ocell de la família dels fasiànids d’uns 34 cm de llargada, que té una forma i un plomatge molt característics.
El cap és de color marronós amb una franja blanca per damunt de l’ull; el coll és blanquinós, el pit és grisós amb taques allargades marronoses, blanques i negres.
El bec i les potes són vermelloses.
La cua és curta.

Menja llavors, herbes, fruits, insectes i aranyes.
El mascle fa el niu a terra, amagat entre la vegetació i el folra amb herbes seques.
La femella pon 8-14 ous de coloració groguenca amb taques vermelloses i grises. Els incuba uns 24 dies.

Els pollets inicialment no tenen cua i ben aviat caminen ràpidament darrera de la mare. Al cap de 2 setmanes comencen a fer petites volades que intensifiquen cap al mes.

Viu en camps de cereals i en zones de secà de matolls baixos.

Corre amb rapidesa. Quan aixeca el vol fa força soroll amb les ales i ben aviat torna a parar-se a terra si pot amagar-se entre la vegetació.
És una espècie sedentària que està molt perseguida pels caçadors durant els mesos d’hivern.

Cant i més fotos de la perdiu.

Publicat dins de Alectoris rufa, fasiànids, perdiu | Envia un comentari

La mallerenga carbonera

Publicat el 13 desembre 2011 per fturmo

Nom científic: Parus major.
Família: Pàrids.

La mallerenga carbonera és un ocell que fa uns 14 cm de llarg.
El cap és de color negre per sobre, per la gorja i pel clatell; les galtes són clares.
Pel dors és de color verdós i per sota groguenc amb una franja negra que va des de la gorja fins al ventre; les plomes de les ales són fosques amb els marges blaus, però tenen una franja blanca que les creua. El bec és de color negre.

Menja insectes, aranyes i també llavors i fruits secs.
Fa el niu en forats d’arbres o entre les roques. També cria en caixes niu. El niu està fet amb molsa, llana i plomes.

La femella pon 6-12 ous de color blanc amb puntets marronosos. Els ous són incubats per la femella durant uns 13-16 dies; després neixen els pollets que comencen a volar al cap d’unes 2-3 setmanes. Alimenta les seves cries amb moltes erugues.
Viu en boscos de fulla caduca, camps de fruiters, parcs i jardins, on se’l pot veure en postures acrobàtiques picotejant les branques.