Nom científic: Luciobarbus graellsii.
Família: Ciprínids.
El barb comú és un peix d’aigua dolça que pot arribar a fer fins a 80 cm de llarg i 2’5 kg de pes.
Té el cos allargat de color marronós verdós, amb moltes escates. Pel ventre és de coloració més clara, blanca o grogosa.
El cap és petit amb ulls petits, musell llarg i llavis ben marcats. Té 2 parells de barbes bucals que li pengen del llavi superior.
Menja petits peixos, invertebrats i també fulles i arrels de plantes aquàtiques.
Empra els apèndixs bucals per remoure la sorra del fons i buscar l’aliment.
La femella pon entre 5.000 i 25.000 ous molt petits sobre el fons del riu durant la primavera o l’estiu. Al cap d’uns 10-15 dies neixen els petits barbs que inicialment mengen algues i més tard petits animals aquàtics.
Viu a les parts mitjanes dels rius de la conca de l’Ebre, si bé també ha estat introduït al Fluvià, al Llobregat i al Cardener.
Li agraden les aigües netes i ben oxigenades, amb fons sorrencs o pedregosos.
No es mou gaire del lloc on viu, només quan ha de reproduir-se puja riu amunt buscant aigües menys profundes i tranquil·les.
Altres espècies de barbs també presents a Catalunya són el barb cua-roig (Barbus haasi) i el barb de muntanya (Barbus meridionalis).
Barb de muntanya (Barbus meridionalis)
