Nom científic: Testudo hermanni.
Família: Testudínids.
La tortuga mediterrània és un rèptil que té té una closca òssia d’uns 20 cm de llargada amb plaques còrnies; per davant treu el cap i les potes anteriors, mentre que pel darrera treu les potes posteriors i la cua. Té una boca amb un bec dur, sense dents.
Les potes tenen fortes ungles.
La closca és de color verd i groc. El coll, les potes i la cua són de color gris.
Menja vegetals (fulles, fruits sucosos, herbes), tot i que puntualment també pot menjar algun cargol o llimac.
S’aparella des de l’abril al juny. La femella fa un forat a terra i pon 5-6 ous d’uns 3’5 cm de diàmetre; fa dues postes separades. Al cap d’uns tres mesos neixen les cries que trigaran uns 10 anys per fer-se adultes.
Viu en zones amb prats, conreus, boscos poc densos i amb arbustos.
Es mou durant el dia, si bé s’amaga durant les hores de més calor.
Durant els mesos de novembre a març s’enterra i hiverna.
Pot arribar a viure 100 anys, si bé la majoria viuen molts menys anys.
Actualment només en queden petits nuclis aïllats. Només es troba en estat salvatge a la Serra de l’Albera (Alt Empordà) i en centres de recuperació.
Per aquesta raó està considerada espècie protegida per la Generalitat de Catalunya des de l’any 1985.
Altres tortugues presents a Catalunya són la tortuga de rierol (Mauremys Leprosa) i la tortuga d’estany (Emys orbicularis).
Més informació:
