En la següent fase exposo l’anàlisi de les dades bibliogràfiques, de les mestres i dels alumnes recollides en aquesta primera fase.

Per dissenyar i desenvolupar aquesta intervenció calen bons coneixements previs en els dos aspectes clau: el desenvolupament dels infants en aquestes edats i els processos d’ensenyament i aprenentatge en la lectoescriptura, especialment, en consciència fonològica.

• Solé i A. Teberosky[1] fan referencia a dos mètodes que posen les bases pel que fa l’alfabetització inicial i l’ensenyament des de la perspectiva conductista que defensa el mètode sintètic (síntesi d’unitats menors com lletres i síl·labes, fins arribar a composar el significat) i el mètode analític (parteix d’unitats significatives per analitzar els components). La intervenció es dissenya des de la perspectiva constructivista amb la que es posa en comú la necessitat dels dos models en l’ensenyament; en harmonia amb la metodologia del centre, el treball per projectes.
• Garriga Ferriol (2002-2003), en la seva llicència d’estudis destaca els aspectes sobre els que es construeix l’aprenentatge lector: la socialització, la consciència i la comprensió de l’estructura i funcions de l’escriptura; així com la consciència fonològica com aspecte essencial a treballar per a aprendre a assolir competència lectora: “Molts nens presenten dificultats a l’hora de descobrir les convencions del principi alfabètic de forma “natural”, sense un suport instruccional directe. Si tenim en compte això i que, per una banda, les investigacions senyalen que les diferències individuals en consciència fonològica són més predictives del grau d’èxit al començament de la lectura que qualsevol altre habilitat cognitiva o de llenguatge, i, per l’altra, que amb un suport instruccional adequat es pot millorar la consciència fonològica dels infants i, per tant, de les seves condicions d’aprenentatge per a la lectura i escriptura…”

“Adquirir consciència fonològica actualment suposa adquirir dos tipus de coneixements sobre el llenguatge. El primer, implica aprendre que les paraules es poden dividir en segments més petits que les síl·labes. El segon, implica aprendre sobre els mateixos fonemes individuals…Quan el nen adquireix més i més coneixements conscients sobre els trets distintius dels fonemes (com “sonen” dintre de les paraules o com se “senten” quan són pronunciats) és més capaç de identificar-los aïlladament i saber la posició que ocupen dins de la paraula.

També ofereix propostes i recursos per a l’aula[2].

• Altres, com el Mètode de Montserrat Estil·les[3] que defineix i dona pautes de treball en reeducacions amb infants i joves amb dislèxia. Aquest mètode es basa en l’aplicació d’una adaptació del Programa Orton-Gillingham, que dona origen a un nou i diferent reaprenentatge de la lectura a partir d’un enfoc fonètic i multisensorial (vista, tacte, oïda i motricitat). Sota aquesta idea desenvoluparem els jocs a les aules.

Caldrà tenir en compte factors com ara el temps, que potser un obstacle tenint en compte que es volen recollir força dades en un període curt de temps. Per tant, la planificació és clau.

[1] Coll C.; Palacios J.; Marchesi A. (2002). Desarrollo psicológico y educación. 2. Psicología de la educación escolar. La psicología de la enseñanza y el aprendizaje de los contenidos escolares (461-482). Madrid: Psicología y Educación; Alianza Editorial.

[2] Garriga, E. (2002-2003). Consciència fonològica en els infants. Un programa de classe. Document II.

https://logopedicum.com/wp-content/uploads/2017/02/programa.pdf

[3] Mètode Montserrat Estil·les. http://www.montserratestil-les.com/