la cèl·lula del cartílag

CÈL·LULES DEL CARTÍLAG

Les cèl·lules del cartílag són de dos tipus:

– Els condroblasts: El condroblast és el condròcit actiu

– Els condròcits: és la cèl·lula del cartílag Hialí

Què és el condròcit?

El condròcit és una cèl·lula del teixit cartilaginós, que donarà lloc als cartílags dels animals i són la part cel·lular del mateix teixit. Quan els condròcits estan actius es diuen condroblasts.

Funció dels teixits cartílags: és un teixit que tenen tots els éssers vius del regne animal i la seva funció es connectar alguns óssos del cos.

ON ES TROBA EL CONDRÒCIT?

Es troba en un espai dins de la matriu que es diu llaguna.

PARTS DEL CONDRÒCIT:

RER: És la retícula endoplasmàtica rugosa, serveix per

APARELL DE GOLGI:  L’aparell de Golgui és un orgànul que hi ha a la majoria de les cèl·lules eucariotes, sovint prop del nucli i del centrosoma

NUCLI I  NUCLEOL: Part de central de la cèl·lula (nucli) líquid que envolta al nucli (nuclèol) intervé a la formació dels ribosomes

VACUOLA LIPÍDICA: Compartiment que envolta la membrana cel·lular

GLUCOGENU: és la font de la energia dels condròcits

 

Cèl·lula òssia

Les cèl·lules òssies són el tipus de cèl·lules que formen els ossos:

Hi ha tres tipus de cèl·lules òssies:
1 OSTEÒCITS: Controlen que no hi hagin massa cèl·lules de calci o fòsfor i ajuden amb el manteniment de la matriu òssia.
2 OSTEOCLASTS : S’encarreguen de la resabsorció òssia.
3 OSTEOBLATS: S’encarreguen de crear l’os, del creixement del os quan ets jove, també de mantenir-lo quan som adults i de regenerar-lo quan es trenca.

La matriu òssia uneix els cèl·lules òssies i conté moltes sals minerals que fan que l’os estigui tan dur.

L’os té dos tipus de teixits:
-TEIXIT OSSI COMPACTE
-TEIXIT OSSI ESPONJÓS
La diferencia entre tots dos és que el teixit ossi compacte està a la part de fora i el teixit ossi esponjós a dins.

Les cèl·lules vegetals

Cèl·lules vegetals:
Són les cèl·lules d'una planta o un arbre.
Les cèl·lules vegetals estan compostes per orgànuls que estan especialitzats per fer la fotosíntesi i complir amb algunes funcions nutricionals i de funcionament de les plantes.
Les parts d'una cèl·lula vegetal són les següents:Cloroplasts: orgànul on es porta a terme la fotosíntesiAparell de Golgi: és un orgànul que té funcions nutricionals.Mitocondri: és l'orgànul on es produeix l'energia necessària per al funcionament de la cèl·lula.Nucli: és el lloc on es troba empaquetada la informació genètica o d'herència de la planta, i al reproduir-se el material genètic serà transmès a les plantes filles d'aquesta manera les filles tindran les seves mateixes característiques.Vacúol: és un òrgan encarregat de digerir nutrients que són a la cèl·lula o que penetren en ella.

El ADN i els gens

El ADN o Àcid Desoxiribonucleic, segons les seves inicials, conté la informació dels teus avantpassats i les seves característiques hereditàries. La seva funció vital es produir proteïnes pel funcionament dels nostres organismes. Es troba dins de les cèl·lules i està format per 4 tipus de nucleics: A, T, C i G.

Els gens, són unitats que contenen informació cel·lular i estan fets d’ADN. Una cèl·lula conté entre 25.000 i 35.000 gens. Els gens es troben dins dels cromosomes que són com uns filets que van de 2 en 2 enrotllats. Les persones, dins de cada cèl·lula, tenim 46 cromosomes, una meitat ve del pare i l’altra de la mare.

Problemes amb els cromosomes:

Els gens a vegades canvien o tenen parts que sobren o falten. Això pot causar problemes greus. Per exemple, el síndrome de Down es causa perquè al duplicar-se la cèl·lula genera una còpia extra del cromosoma 21, o sigui que en fa més del compte.

Cèl.lules dels fongs i llevats

EL REGNE DELS FONGS

Llevats unicel·lulars

 Llevats : Els llevats són  cèl·lules unicel·lulars. Els utilitzem per elaborar pa, vi, cervesa. Alguns, però, ens provoquen algunes malalties com la Candida albicans que ataca i ens provoca llagues

Viuen en ambients rics en sucres dels que s’alimenten mitjançant la fermentació

La reproducció dels llevats es fa per gemmació . Durant aquest procés es generen dos cèl·lules, amb la peculiaritat que una és molt més gran que l’altra. Durant la gemmació es produeix una protuberància anomenada gemma a partir d’un punt de la paret cel·lular. Simultàniament, el nucli de la cèl·lula mare es divideix i un dels nuclis fills passa a la gemma. Finalment, la gemma es separa i dona lloc a una altra cèl·lula.

 Com és la cèl·lula del llevat

Citoplasma: Part de la cèl·lula que encercla el nucli i que està limitada per la membrana exterior.

Vacuola: Cada una dels petits forats del citoplasma d’una cèl·lula, plenes d’aire o de líquid que tenen diverses funcions.

Ribosomes: Els ribosomes són uns orgànuls cel·lulars amb forma de petits granets que podem trobar lliures pel citoplasma o bé enganxats en el reticle edoplàsmatic

Aparat de gogli: L’aparell de Golgi és un conjunt d’orgànuls situats prop del nucli i ho tenen les cèl·lules animals i algunes de vegetals

Ridícul endoplasmàtic: El reticle endoplasmàtic és un conjunt de cavitats aplanades

Punta de creixement: És on comença a crèixer el fong

Membrana citoplasmàtica: Capa formada per lípids i proteïnes que envolta totes les cèl·lules i protegeix els orgànuls citoplasmàtics.

Cristall esterol: Part del cos del fong

Mitocòndria: Orgànul del citoplasma que tenen les cèl·lules eucariotes

Paret cel·lular: És una capa dura que es localitza a l’exterior de la membrana plasmàtica i protegeix la cèl·lula

 Maria

Orgànuls celul·lars

DEFINICIÓ:

Un orgànul és cadascuna de les parts orgàniques i microscòpiques que formen part d’una cèl·lula (estan dins del citoplasma).

FUNCIÓ:

S’encarreguen de fer les diferents funcions vitals cel·lulars. Cada orgànul té una funció, depèn de la seva estructura i composició.

TIPUS:

Hi ha molt tipus d’orgànuls, sobretot en les cèl·lules eucariotes.

Hi ha orgànuls membranosos que tenen una membrana lipídica (de grassa) i altres que no en tenen.

Entre els éssers vius trobem organismes unicel·lulars i pluricel·lulars. També podem diferenciar entre cèl·lules eucariotes i procariotes, que es divideixen en animals i vegetals.

Característiques de les cèl·lules animals: 

  • Tenen la membrana plasmàtica, sense d’altres cobertures.
  • No tenen cloroplasts i, per tant, no realitzen la fotosíntesi.
  • Tenen pocs vacúols i molt petits.
  • Les cèl·lules animals tenen centríols.

ESQUEMA CÈLUL·LA  ANIMAL

 

Orgànuls:
1 Nuclèol.
2 Nucli.
3 Ribosomes. (punts foscos).

Els ribosomes són orgànuls no membranosos només visibles al microscopi electrònic perquè són molt petits. Es troben a totes les cèl·lules vives. Tenen les vint molècules d’aminoàcids per formar proteïnes (elements de cèl·lules que s’encarreguen de la formació del cos).
4 Vesícules.

Una vesícula és un orgànul present en moltes cèl·lules que forma un compartiment petit i tancat, separat del citoplasma per una doble capa lípida. La funció de les vesícules és emmagatzemar, transportar i digerir productes i residus cel·lulars. Són una eina fonamental de la cèl·lula per l’organització del metabolisme (funcionament del cos). Moltes vesícules són creades a l’aparell de Golgi, però també al reticle endoplasmàtic, o es formen a partir de parts de la membrana plasmàtica.
5 Reticle endoplasmàtic rugós.

Està format per sistemes de túbuls aplanats i presenta ribosomes units a la membrana. La seva funció principal és la de sintetitzar i emmagatzemar proteïnes.
6 Aparell de golgi.

És un conjunt de sacs membranosos que formen una estructura apilada. Aquest orgànul modifica i classifica macromolècules (principalment proteïnes, però també lípids) fabricades en altres llocs de la cèl·lula i les empaqueta per adreçar-les a la seva destinació dins o fora de la cèl·lula.
7 Citoesquelet. Li dona forma la cèl.lula
8 Reticle endoplasmàtic llis.

Xarxa de sacs i túbuls sense ribosomes membranosos intercomunicats. Té com a funció la desintoxicació de l’organisme.
9 Mitocondri.

El mitocondri té un doble sistema de membranes: L’ externa, que és llisa i la interna que està plegada formant crestes. És l’encarregat de subministrar la major part de l’energia necessària per a l’activitat cel·lular.
10 Vacúol.

Els vacúols són compartiments tancats perquè contenen líquids. Hidraten la cèl·lula i protegeixen el citoplasma de les coses perjudicials.
11 Citosol.
12 Lisosoma.

Són orgànuls relativament grans, formats per l’aparell de Golgi. Són estructures esfèriques rodejades de membrana simple. S’encarreguen de la digestió cel·lular. Són bosses d’enzims que si s’alliberessin, destruirien tota la cèl·lula.
13 Centríols al centrosoma.

És un orgànul amb estructura cilíndrica. Una parella de centríols  perpendiculars entre sí a l’interior de una cèl·lula es diu diplosoma. Quan el diplosoma està envoltat de material pericentriolar (una massa proteica densa), es diu centrosoma. Intervenen en la divisió cel·lular, contribueixen al manteniment de la forma de la cèl·lula i transporten orgànuls i partícules al interior de la cèl·lula.
14 Membrana plasmàtica. Que separa el nucli de la resta de la cèl.lula

Estructura de la cèl·lula vegetal: 

Característiques de les cèl·lules vegetals:

  • A més de la membrana plasmàtica igual a la de les cèl·lules animals tenen una altra coberta  anomenada paret cel·lular. La paret cel·lular és formada en gran part la cel·lulosa. La cel·lulosa serveix de protecció a la cèl·lula i li dóna forma. La planta aconsegueix el suport gràcies a la paret cel·lular de les seves cèl·lules. La cel·lulosa la trobem en la nostra vida quotidiana en coses tant diferents com en el paper (aprofitant la seva rigidesa), en els bolquers i compreses (aprofitant les seves propietats absorbents) i en els cereals de l’esmorzar amb la paraula fibra (afavoreix el trànsit intestinal).
  • En el citoplasma de les cèl·lules verdes hi trobem uns orgànuls d’aquest color anomenats cloroplasts, molt importants perquè fan un procés anomenat fotosíntesi. Les cèl·lules vegetals que no són verdes no tenen cloroplasts, per exemple les d’una arrel o les de la ceba.
  • En les cèl·lules vegetals acostuma a haver-hi un gran orgànul anomenat vacúol.
  • Contenen plastidis. La seva  funció principal és la producció i emmagatzematge d’importants compostos químics usats per la cèl·lula.

Aleix

TRANSPORT CEL·LULAR

Transport cel·lular

El transport cel·lular és l´’intercanvi de substàncies entre l’interior de la cèl·lula i l’exterior a través de la membrana plasmàtica .

Les proteïnes transporten substàncies a través de la membrana. És molt important el tansport cel·lular perquè si les teves cel·lules s´alimenten, tu t’alimentes i si no ho fas et mors.

Hi ha diferents maneres de transports cel·lular:

Transport passiu

És el moviment de les substàncies a través de la membrana cel·lular sense energia.

Transport actiu

El transport actiu és el transport de substàncies amb energia.

Una persona en repòs necessita un 30 o 40 % de l’energia per al transport actiu de materials cap a les cèl·lules.

La endocintosi i la exocintosi

Igual que nosaltres necessitem menjar per tenir energia. La cel·lula també necessita fer-ho. Aquest procés es diu endocitocis .

L’exocitosis és el procés pel qual les cèl·lules alliberen molècules que no volen .

 

Gerard

Els protozous i les cèl.lules

PROTOZOUS

Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes  heteròtrofs (que s’alimenten de matèria orgànica) de mida microscòpica, que solen viure en ambients humits o directament en mitjans aquàtics i com a paràsits de éssers vius.

S’alimenten de matèria orgànica que capen del medi extern i un cop dins de la cèl·lula la digereixen.

                      CLASSES:

  • Segons la manera de desplaçar-se :

PARAMECI desplaçament per cilis.

FLAGEL·LATS desplaçament per flagels.

AMEBES desplaçament per pseudòpodes.

PLASMODIS estan immòbils.

  • Segons la manera d’alimentar-se:

PARÀSITS: Absorbeixen aliment de l’organisme on viuen i provoquen malalties.

VIDA LLIURE AIGÜES EMBASSADES: Ingereixen bacteris i altres protozous que tenen al voltant.

 

PARTS IMPORTANTS DE LA CÈL.LULA DELS PROTOZOUS:

CILIS: Són petits pels que serveixen per desplaçar-se.

CITOSTOMA O VESTÍBUL: És la boca de la bactèria.

VACÚOL DIGESTIU: És on digereix els aliments.

VACÚOL CONTRÀCTIL O PULSÀTIL: És el encarregat de la osmoregulació.

CITOPLASMA: És la part gelatinosa.

MACRONUCLI: Controla les funcions cel·lulars.

MICRONUCLI: Està implicat en la herència i en la reproducció sexual.

Citoplasma

QUÈ ÉS EL CITOPLASMA ?

El  citoplasma és una solució  ubicada en el interior de la membrana d’una cèl·lula .  Una substància gelatinosa composta principalment  per aigua , sals i proteïnes que localitza en el seu interior el nucli, les  cèl·lules  eucariotes tenen dins del citoplasma diferents orgànuls com el reticle endoplasmàtic o els  mitocondris .Tot  allò  conformat per un conjunt de proteïnes que li donen forma.

 

FUNCIONS DEL CITOPLASMA

La funció principal del citoplasma es basa en contenir i  permetre el moviment dels orgànuls i molècules cel·lulars .És  a dir , serveix de suport pels orgànuls cel·lulars i ajuda en els processos metabòlics que tenen lloc dins de la cèl·lula . Un treball que ens complementa amb el nucli  de la mateixa . Cal destacar que aquesta tasca  fonamental pel cos humà es complementa amb altres processos cel·lulars com la reproducció de la cel·lular.

Martina