Orgànuls celul·lars

DEFINICIÓ:

Un orgànul és cadascuna de les parts orgàniques i microscòpiques que formen part d’una cèl·lula (estan dins del citoplasma).

FUNCIÓ:

S’encarreguen de fer les diferents funcions vitals cel·lulars. Cada orgànul té una funció, depèn de la seva estructura i composició.

TIPUS:

Hi ha molt tipus d’orgànuls, sobretot en les cèl·lules eucariotes.

Hi ha orgànuls membranosos que tenen una membrana lipídica (de grassa) i altres que no en tenen.

Entre els éssers vius trobem organismes unicel·lulars i pluricel·lulars. També podem diferenciar entre cèl·lules eucariotes i procariotes, que es divideixen en animals i vegetals.

Característiques de les cèl·lules animals: 

  • Tenen la membrana plasmàtica, sense d’altres cobertures.
  • No tenen cloroplasts i, per tant, no realitzen la fotosíntesi.
  • Tenen pocs vacúols i molt petits.
  • Les cèl·lules animals tenen centríols.

ESQUEMA CÈLUL·LA  ANIMAL

 

Orgànuls:
1 Nuclèol.
2 Nucli.
3 Ribosomes. (punts foscos).

Els ribosomes són orgànuls no membranosos només visibles al microscopi electrònic perquè són molt petits. Es troben a totes les cèl·lules vives. Tenen les vint molècules d’aminoàcids per formar proteïnes (elements de cèl·lules que s’encarreguen de la formació del cos).
4 Vesícules.

Una vesícula és un orgànul present en moltes cèl·lules que forma un compartiment petit i tancat, separat del citoplasma per una doble capa lípida. La funció de les vesícules és emmagatzemar, transportar i digerir productes i residus cel·lulars. Són una eina fonamental de la cèl·lula per l’organització del metabolisme (funcionament del cos). Moltes vesícules són creades a l’aparell de Golgi, però també al reticle endoplasmàtic, o es formen a partir de parts de la membrana plasmàtica.
5 Reticle endoplasmàtic rugós.

Està format per sistemes de túbuls aplanats i presenta ribosomes units a la membrana. La seva funció principal és la de sintetitzar i emmagatzemar proteïnes.
6 Aparell de golgi.

És un conjunt de sacs membranosos que formen una estructura apilada. Aquest orgànul modifica i classifica macromolècules (principalment proteïnes, però també lípids) fabricades en altres llocs de la cèl·lula i les empaqueta per adreçar-les a la seva destinació dins o fora de la cèl·lula.
7 Citoesquelet. Li dona forma la cèl.lula
8 Reticle endoplasmàtic llis.

Xarxa de sacs i túbuls sense ribosomes membranosos intercomunicats. Té com a funció la desintoxicació de l’organisme.
9 Mitocondri.

El mitocondri té un doble sistema de membranes: L’ externa, que és llisa i la interna que està plegada formant crestes. És l’encarregat de subministrar la major part de l’energia necessària per a l’activitat cel·lular.
10 Vacúol.

Els vacúols són compartiments tancats perquè contenen líquids. Hidraten la cèl·lula i protegeixen el citoplasma de les coses perjudicials.
11 Citosol.
12 Lisosoma.

Són orgànuls relativament grans, formats per l’aparell de Golgi. Són estructures esfèriques rodejades de membrana simple. S’encarreguen de la digestió cel·lular. Són bosses d’enzims que si s’alliberessin, destruirien tota la cèl·lula.
13 Centríols al centrosoma.

És un orgànul amb estructura cilíndrica. Una parella de centríols  perpendiculars entre sí a l’interior de una cèl·lula es diu diplosoma. Quan el diplosoma està envoltat de material pericentriolar (una massa proteica densa), es diu centrosoma. Intervenen en la divisió cel·lular, contribueixen al manteniment de la forma de la cèl·lula i transporten orgànuls i partícules al interior de la cèl·lula.
14 Membrana plasmàtica. Que separa el nucli de la resta de la cèl.lula

Estructura de la cèl·lula vegetal: 

Característiques de les cèl·lules vegetals:

  • A més de la membrana plasmàtica igual a la de les cèl·lules animals tenen una altra coberta  anomenada paret cel·lular. La paret cel·lular és formada en gran part la cel·lulosa. La cel·lulosa serveix de protecció a la cèl·lula i li dóna forma. La planta aconsegueix el suport gràcies a la paret cel·lular de les seves cèl·lules. La cel·lulosa la trobem en la nostra vida quotidiana en coses tant diferents com en el paper (aprofitant la seva rigidesa), en els bolquers i compreses (aprofitant les seves propietats absorbents) i en els cereals de l’esmorzar amb la paraula fibra (afavoreix el trànsit intestinal).
  • En el citoplasma de les cèl·lules verdes hi trobem uns orgànuls d’aquest color anomenats cloroplasts, molt importants perquè fan un procés anomenat fotosíntesi. Les cèl·lules vegetals que no són verdes no tenen cloroplasts, per exemple les d’una arrel o les de la ceba.
  • En les cèl·lules vegetals acostuma a haver-hi un gran orgànul anomenat vacúol.
  • Contenen plastidis. La seva  funció principal és la producció i emmagatzematge d’importants compostos químics usats per la cèl·lula.

Aleix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *