EL NUCLI DE LA CÈL·LULA

EL NUCLI DE LES CÈL·LULES:

El nucli de les cèl·lules és la part que controla el funcionament de la cèl·lula.

Les cèl·lules solen tenir un sol nucli, però hi ha cèl·lules amb molts nuclis, anomenades polinuclears. Sol hi ha nucli a les cèl·lules eucariotes a les cèl·lules procariotes no hi ha. El nucli conte la majoria de l’ADN de la cèl·lula.

En les cèl·lules eucariotes animals, el nucli es troba en posició central, mentre que en les cèl·lules eucariotes vegetals el nucli es troba en un costa desplaçat pels grans vacúols de la cèl·lula.(els vacúols son unes cavitats més o menys esfèriques envoltades per una delicada membrana.)

Els components del nucli cel·lular són els següents: l’embolcall nuclear, el nucleoplasma i el nuclèol.

L’EMBOLCALL NUCLEAR:

L’embolcall nuclear és una doble membrana que separa el nucleoplasma del citoplasma.(el citoplasma es el líquid que hi ha a la cèl·lula)

EL NUCLEOPLASMA:

És el lloc on es fa la replicació de l’ADN nuclear.

La cromatina està formada per ADN i proteïnes

Quan la cèl·lula va a dividir-se, les fibres de cromatina s’organitzen i es condensen per formar una estructura més gruixada denominada cromosoma. (el cromosoma és un orgànul en forma de filament que esta en el interior del nucli de una cèl·lula eucariota y que té el material genètic.)

Existeixen tantes fibres de cromatina com cromosomes tindrà la cèl·lula.

 EL NUCLÈOL:

És un cos molt petit amb forma d’esfera sense membrana que només es pot veure quan la cèl·lula no està en procés de divisió. Té com a funció principal formar els ribosomes, uns orgànuls de la cèl·lula. En un mateix nucli hi pot haver més d’un  nuclèol.

 

REGNE DE LES PLANTES

EL REGNE DE LES PLANTES

INTRODUCCIÓ

El Regne de les plantes és l’únic regne que es pot veure des de la lluna. Les grans extensions  de boscos i selves donen el color verd a determinades regions de la terra. A més, és el regne que produeix gran part de l’oxigen de l’atmosfera que nosaltres respirem i de l’aliment, tant nostre, com de la resta d’animals i fongs. A més, donen flors i se’n extreuen medicaments, perfum, etc.

Actualment se sap que aquest regne es va originar a partir d’algunes que van colonitzar el medi terrestre i que, posteriorment, han desenvolupat la vida tal com la coneixem avui en dia.

 

CARACTERÍSTIQUES DE LES PLANTES

Les plantes són eucariotes pluricel·lular que formen teixits diferenciats (tenen arrel, tija i fulles) i que s’alimenten a partir d’una nutrició autòtrofa fotosintètica. Per tant ,  poden sintetitzar matèria orgànica a partir de la matèria inorgànica que extreuen del medi, tot utilitzant l’energia  de la radiació solar. La majoria de plantes viuen en el medi terrestre i encara que no es poden desplaçar, no et creguis que no es  poden moure. Totes han de buscar la llum per poder fer la fotosíntesi.

Totes  les plantes , siguin de l’espècie que siguin, estan constituïdes per les mateixes parts i realitzen la fotosíntesi i la  respiració de la mateixa manera. Veiem el circuit:

L’ARREL serveix per fixar la planta al terra però, a més, s’encarrega d’absorbir l’aigua i minerals que conté el sòl. L’aigua i les sals minerals que s’han absorbit per l’arrel (saba bruta) pugen fins a les fulles a través dels vasos conductors, que funcionen com canonades situades dins de la tija. Aquesta, a més de comunicar les arrels amb les fulles, també ajuda a sostenir les fulles i les apropa cap a la llum.

LES FULLES són les encarregades de fabricar la matèria orgànica necessària per a la planta a partir de la fotosíntesi. Per fer-la, necessiten la llum del Sol i el CO2 de l’aire que les envolta, a part de l’aigua i les sals minerals captades per les arrels i que transporta la tija (saba bruta).

Per realitzar la FOTOSÍNTESI, les plantes tenen uns orgànuls cel·lulars especialitzats a les seves cèl·lules vegetals, els cloroplasts*. I, concretament, l’energia del Sol es realitza gràcies a un pigment fotosintètic normalment de color verd que rep el nom de clorofil·la. És per això que les plantes són verdes! Quan la planta realitza la fotosíntesi, deixa anar dos productes de rebuig: vapor d’aigua i oxigen, el mateix que nosaltres respirem! La matèria orgànica obtinguda, objectiu de la fotosíntesi, es distribuïda per la tija (saba elaborada) a totes les cèl·lules de la planta perquè puguin realitzar la respiració cel·lular i obtenir energia per fer les seves funcions vitals.

*CLOROPLASTS : Orgànul propi d’algunes cèl·lules vegetals que conté clorofil·la i on té lloc la fotosíntesi

CLASSIFICACIÓ  GENERAL DEL REGNE DE LES PLANTES

Hi ha molts éssers  vius diferents que pertanyen a aquest regne, que és un dels més abundants. La botànica (la ciència que estudia les plantes) el classifica en diferents grups.

FUNCIONS VITALS DE LES PLANTES

Les funcions vitals

1.FUNCIÓ DE NUTRICIÓ DE LES PLANTES

FOTOSÍNTESI: Les plantes elaboren la seva pròpia  materia orgánica a partir de CO2 (DIÒXID DE CARBONI ), aigua i  l’acció de la llum del sol

RESPIRACIÓ CEL·LULAR: Als mitocondris ( orgànuls cel·lulars ) es produeix energía a partir de materia orgánica i oxigen

SABA BRUTA I SABA ELABORADA

SABA BRUTA : Està formada per l’aigua i les sals minerals  que les plantes absorbeixen del sol circula per l’arrel i la tija a través dels vasos llenyosos .

SABA ELABORADA : Són els aliments  que es fabriquen en la fotosíntesi circula per tota la planta a través dels vasos liberians.

2.FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES

Reproducció sexual de les plantes : Els orgànuls reproductors de les plantes són les flors.

PROCÉS DE REPRODUCCIÓ : La reproducció sexual de les plantes es produeix en tres fases:

POL·LINITZACIÓ: És el pas del pol.len des de les anteres fins al pistil.

FORMACIÓ DE LLAVORS I FRUITS :  Es formen a partir dels òvuls ovaris Guarden a dins l’embrió de la planta i Protegeixen les llavors els aliments que i les ajuden a necessitarà per dispersar-se començar a créixer.

GERMINACIÓ : És el darrer pas de la reproducció i es produeix quan la llavor cau a terra. La planta creix gràcies als aliments que conté la llavor. Finalment, la planta arrela i comença a fer la funció de nutrició pel seu compte fins convertir-se en una planta adulta

Reproducció asexual de les plantes: Es quan la reproducció es fa a partir del propi cos de les plantes.

3.FUNCIÓ DE RELACIÓ DE LES PLANTES

El creixement i el moviment :  Les plantes responen als canvis del seu entorn modificant el seu un creixement: • S’orienten i creixen cap a la llum. • Les enfiladisses s’enrotllen quan troben suport. • Algunes fins i tot fan moviments ràpids quan les toquem.

La percepció del temps : Les plantes es comporten diferent segons l’estació de l’any.· Detecten en quin moment es troben per les hores de llum i de foscor. · N’hi ha que obrin les flors durant el dia i les tanquen a la nit, i al revés.

TÀNIA I  MARTINA

Regne protoctist

PROTOCTIST

El regne protoctist inclou els protozous, que són organismes unicel·lulars i les algues.

CARACTERÍSTIQUES:

-La seva única cèl·lula es semblant a les dels animals .

-Viuen en medis aquàtics.

– S’alimenten d’altres éssers vius. N’hi ha que causen malalties a les persones, com ara la Malària.

Hi ha una gran varietat de protozous segons la forma, la manera de desplaçar-se o la manera d’alimentar-se.

Els protozous són organismes aquàtics unicel·lulars.

Tipus de protozous i unes de les seves característiques:

L’ameba: Es mou i captura l’aliment a traves dels pseudopodis o falsos peus.

Tripanosoma: Es desplaça gracies al moviment del flagel que es: ? L’òrgan de locomoció.

Parameci: Es desplaça gracies al moviment dels cilis que son:? Que son petits pelets que fan que hagi millor mobilitat.

Vorticel·la: Viu fixada al sol i atrau l’aliment gracies al moviment dels cilis

LES ALGUESL

Les algues poden ser unicel·lulars o bé pluricel·lulars. Totes comparteixen aquestes característiques.

Tenen cèl·lules semblants a les de les plantes .

Viuen en medis aquàtics.

Són capaces de fabricar-se l’aliment.

Les algues es poden classificar en diversos grups. Els principals són els de les algues verdes, les marroentes i les vermelles

Les persones utilitzem les algues per a usos tan diferents com ara l’alimentació i l’elaboració de productes cosmètics. N’hi ha d’unicel·lulars i de pluricel·lulars

JOEL I GERARD

CÈL·LULES EUCARIOTES

Què és?

Són totes aquelles cèl·lules quee tenen la seva informació genètica a dins de la membrana nuclear.

Formen part de tots els animals o vegetals que tenen més d’una cèl·lula, formant teixits. És el tipus de cèl·lula més nombrós i mesura entre 10 i 100 micres.

Parts:

Membrana: rodeja i protegeix la cèl·lula.

Citoplasma: un tipus de gelatina que té vida i conté orgànuls.

Nucli: és el que mana i té a dins tota la informació genètica.

 

Tipus:

les cèl·lules eucariotes es divideixen en dos tipus: animals i vegetals.

Diferències:

Algunes de les seves diferencies són:

  • Les cèl·lules animals solen ser més petites que les vegetals.
  • La membrana de la cèl·lula vegetal és més rígida que la de la cèl·lula animal.
  • Les cèl·lules animals tenen una reproducció sexual i en canvi les vegetals tenen una reproducció asexual.

Neus

El regne animal

ELS ANIMALS

EL REGNE ANIMAL:

Els animals són éssers vius. Són pluricel·lulars sempre s’alimenten d’altres éssers vius. Gairebé tots els animals  es poden desplaçar d’un lloc a un altre per tal de alimentar-se, fugir d’enemics, trobar refugis…Per fer-ho, disposen d’òrgans de sentits i d’un sistema nerviós

2.ORGANITZACIÓ:

Les cèl·lules dels animals son eucariotes.

 

3.LES CARACTERÍSTIQUES:

Els animals, com tots els éssers vius segueixen un cicle vital i realitzen unes funcions  que són aquestes:

  • néixer
  • créixer
  • desenvolupar-se
  • morir

4. Classificació

ELS ANIMALS VERTEBRATS:

Els animals vertebrats són un grup d’animals amb un esquelet intern articulat, que actua com a suport del cos i permet el seu moviment.  Hi ha 5 tipus:

  • Els peixos
  • Els mamífers
  • Els ocells
  • Els rèptils
  • Els amfibis

ELS ANIMALS INVERTEBRATS:

Els animals invertebrats, són aquells que no tenen columna vertebral ni esquelet intern. Tots els que són ovípars, són animals invertebrats dotats d’un esquelet extern i apèndixs articulats, inclou, entre d’altres, insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes. Hi ha 6 tipus:

  • Esponges
  • Celenterats
  • Cucs
  • Mol·luscs
  • Equinoderms
  • Artròpodes

 

5.FUNCIONS VITALS:

Hi ha tres funcions vitals que son la nutrició, la reproducció i la relació.

LA NUTRICIÓ:

La funció de la nutrició dels animals es porta a terme gracies al treball conjunt de 4 aparells amb funcions ben específiques: son l’aparell digestiu, l’aparell respiratori, l’aparell circulatori, l’aparell excretor.

LA REPRODUCCIÓ:                         

La reproducció és la funció per la cual els individus progenitors originen nous individus, que se’ls assemblen i reben el nom de descendents.

LA RELACIÓ:

Tots els animal tenen sentits per captar la presencia de aliment, localitzar els perills o comunicar-se amb altres animals. A més, gràcies a l’aparell locomotor, els animals es poden desplaçar. En funció del medi on viuen, aquest aparell té diferents característiques: La majoria dels animals terrestres han desenvolupat extremitats adaptades per caminar, córrer o saltar. També n’hi ha, però, que no en tenen i desplacen reptant

DAFNE – INGRID

la sobreexplotacó

Exemples d’explotació

L’explotació del petroli: el petroli és un dels recursos més importants de fa  molt temps

L’explotació de la fusta: en tallar els arbres aprofiten la fusta. També és una fàbrica important en escala mundial. Amb la fusta es pot fer moltes coses per exemple: mobles joguines,eines, etcètera.

conseqüències de la sobreexplotació

Quan es produeix una explotació han de passar una sèrie de coses i són:

esgotament dels recursos

destrucció ambiental

contaminació

crisis socieconòmica  

 

 

EL RECICLATGE

 EL RECICLATGE

El reciclatge té com a objectiu la disminució de residus.

Reciclatge és un terme emprat de manera general per a descriure el procés d’utilització de parts o elements d’un article que són rebutjats i després d’un determinat procés poden ser usats novament, a pesar de formar part d`alguna cosa que ja va arribar al final de la seva vida útil.
Reciclar és l’acció de tornar a introduir en el cicle de producció i consum productes materials obtinguts de residus.
Per exemple, reciclar un ordinador significa que les seves parts o les matèries primeres que formen els seus components tornen a emprar-se en la indústria de fabricació o muntatge.

També es refereix al conjunt d’activitats que pretenen reutilitzar parts d’articles que en el seu conjunt han arribat al terme de la seva vida útil, però que admeten un ús addicional per a algun dels seus components o elements.
Al procés (simple o complex, depenent del material) necessari per a disposar d’aquestes parts o elements, i preparar-los per a la seva nova utilització, se li coneix com reciclat.
La producció de mercaderies i productes, que fa créixer el consum i com a conseqüència l’augment de deixalles de divers tipus (alguns dels quals no poden simplement acumular-se o rebutjar-se, doncs representen un perill real o potencial per a la salut), ha obligat a les societats modernes a desenvolupar diferents mètodes de tractament de tals deixalles, amb el que l’aplicació del reciclatge troba justificació suficient per a posar-se en pràctica.

Punt net:
Contenidors selectius de recollida de residus; vidre, envasos de plàstic, paper i metall.
A Espanya la gestió de recollida selectiva dels envasos de plàstic, metall, brics, i dels envasos de cartó i paper per al seu reciclat, està en mans d’Ecoembes  (Ecoembalajes Espanya, SA), societat anònima sense ànim de lucre.
La cadena de reciclat comença quan els consumidors separen els envasos dels productes de la resta de les escombraries i els dipositen en els diferents contenidors.
Existeixen tres tipus de contenidors de reciclatge, amb diferents colors:
Contenidor groc (envasos):
En aquest s’han de dipositar tota mena d’envasos lleugers com els envasos de plàstics (ampolles, terrines, borses, safates…), llaunes (de begudes, conserves) i brics, etc. Contenidor blau (paper i cartó):

el calentament global

Es l’augment de la temperatura a la terra generat per la contaminació que fan els humans. el sol genera energia calorífica que al arribar al terra rebota cap a dalt, però el diòxid de carboni que generen els cotxes o les fàbriques, no la deixa pujar més i la calor rebota, aleshores, aquesta calor torna a rebota al terra… i així contínuament. Això es l’efecte hivernacle, ja que al calor no pot sortir de la terra; com a dins d’un hivernacle. Com ja he dit, es per culpa de la contaminació: el diòxid de carboni. Però, a vegades, també es pot accelerar per fenòmens naturals, com per exemple la explosió d’un volcà, o la caiguda d’un meteorit a la terra.

Conseqüències del calentament global:

-Es desfan els Pols, i això fa que pugi el nivell del mar.

-Hi ha més sequeres i zones desertes.

-Però també més huracans i tempestes.

Gent especialitzada en el medi ambient, diu que la temperatura ha augmentat 1’1 graus més del que pertoca, i si seguim així, a finals d’aquest segle, pujarà 4’4 graus de més.

Que podem fer per evitar-ho?

-Cuidar les plantes o els arbres i plantar-ne més: ja que les plantes agafen el diòxid de carboni l’utilitzen i després treuen aire net.

Fer un us moderat de la energia: apagar la llum o els mòbils quan no els utilitzem…

-Reciclar les deixalles que hi ha al terra o per casa

-Utilitzar la bicicleta, patinet, etc. Anar caminant o utilitzar el transport públic.

L’EXHAURIMENT DE RECURSOS

 

Hi ha recursos bàsics, com ara l’aigua la terra i la vegetació, que, encara que son renovables, han patit una sobreexplotació és el que es produeix amb els minerals i els combustibles fòssils, com ara el petroli, que tarda  milions d’anys a formar-se i, en canvi., pot exhaurir-se en un temps limitat.

Els combustibles fòssils son fonts d’energia no renovables per tant, es poden exhaurir si en continuem consumint al ritme al que ho fem i aleshores les generacions futures no podran disposar d’aquestes fonts d’energia.

Per evitar l’exhauriment dels combustibles fòssils, és fonamental usar fonts d’energia renovables. Aquestes fonts són les  que no s’exhaurisen, com ara l’energia solar la hidràulica i l’eòlica.

Avui dia sembla difícil fer servir només fonts d’energia renovables. Cal aprofundir en l’estudi d’aquestes fonts d’energia per aconseguir mètodes més eficients i barats per aprofitar-les

La pluja àcida

PLUJA ÀCIDA.

La pluja àcida és una de las conseqüències de la contaminació atmosfèrica. Se forma quan el vapor d’aigua del aire se

Combina amb diòxid de atzufaré i els òxids de nitrogen a

produïts per la combustió del carbó o de productes derivats del petroli i per fàbriques, centrals elèctriques i vehicles de transport.

La pluja àcida no sols pot caure en forma de pluja sino també en forma de neu, boira i sorra.

Quan plou és molt important protegir-se per no ferir-se.

CONSEQÜÈNCIES DE LA PLUJA ÀCIDA

La pluja àcida és molt perjudicial per l’esser humà i altres essers vius  perquè plou àcid, això fa que la pluja pugui desintegrar els boscos, persones o animals…. moltes La pluja àcida és poc comú.

 

LLOCS TIPICS D’ESPANYA ON POT HAVER-HI PLUJA ÀCIDA.

A Espanya els llocs on hi ha més turmentes de pluja àcida és: Galícia, Murcià i al País Basc.

Aquetes comunitats són llocs on hi ha molta contaminació

Fora d’Espanya, els llocs on hi pot haver més pluja àcida és:

Europa i al continent Asiàtic.