La pissarra digital passa a ocupar l’espai actualment reservat per a la pissarra tradicional, la de guix. La informació que es reflecteixi en aquesta pissarra digital ha de poder ser enviada i emmagatzemada als ordinadors portàtils dels alumnes.

El professor també ha de disposar d’un ordinador que permeti controlar la pissarra digital i el projector.

L’aula haurà de comptar amb un canó de projecció, un sistema d’àudio digital i, a ser possible, amb un armari per al dipòsit de material en el qual a més podran carregar-se els portàtils.

Cal fer una tria de perifèrics (impressores, escàners, càmeres de fotos, càmeres de vídeo, reproductors de so,…) fonamentats en un equilibri entre la racionalitat i la necessitat.

Aquí teniu una imatge amb algunes possibilitats d’organització de l’espai de l’aula digital.