Monthly Archives: abril 2011

El wiki

Un wiki (del hawaià wiki wiki, «ràpid») és un espai web col·laboratiu que pot ser editat per diverses persones. Es pot crear, editar, modificar i esborrar el contingut d’una manera ràpida i interactiva. Un dels wikis més coneguts és la Vikipèdia.

La principal utilitat d’un wiki és permetre crear i millorar les pàgines de forma instantània, donant una gran llibertat a l’usuari, i per mitjà d’una interfície molt simple. Això fa que més gent participi en la seva edició, a diferència dels sistemes tradicionals on resulta més difícil que els usuaris del lloc contribueixin a millorar-lo.

La base dels wikis està en aquests tres punts:

  • Un wiki invita els usuaris a modificar o crear qualsevol pàgina des de la mateixa pàgina web i navegador, sense cap programari addicional.
  • Un wiki, mitjançant els enllaços interns, connecta pàgines relacionades de manera fàcil i intuïtiva, i mostra si la pàgina a què s’enllaça ja s’ha creat o encara no.
  • Un wiki no està pensat només per a visitants esporàdics, sinó que busca que aquests s’impliquen en la seva creació i col·laborin en els canvis constants que el modifiquen.

Presentem ara, els següents wikis:

Viquipèdia

Wikimedia Commons

Eduwiki

Aspectes metodològics

Des de l’ICE de la UAB i el CRP de Sta. Coloma de Gramenet, ens suggereixen aquesta Guia per a docents d’una aula TIC:

  • Tenir un ordinador a l’aula no vol dir estar tot el dia utilitzant l’ordinador o connectats a Internet: és el professorat qui gestiona les estones que l’alumnat fa ús de l’ordinador. De la mateixa manera que cal establir què pot fer l’alumnat si acaba la feina.

  • Quan es comença qualsevol sessió, primer cal planificar-la amb els/les alumnes, acordar què cal fer al llarg de la sessió, com fer-ho i qui ho farà. Per tant, l’ordinador només entra en escena en el moment que ho decideix el professorat.

  • Professorat i alumnat han de compartir un codi que permeti agilitzar el pas del treball amb ordinador al treball col•lectiu, per tal d’atendre i participar de forma adient (per exemple, baixar la tapa de l’ordinador portàtil, apagar el monitor, …).

  • El professorat pot controlar la dinàmica de treball de l’alumnat posant-se al darrera, veient així les pantalles.

  • L’escriptori de l’ordinador personal ha de tenir una determinada presentació igual per a tothom (fons escriptori, icones…), segons s’acordi al centre (de la mateixa manera que es fa o es pot fer amb l’agenda escolar).

  • Tenir preparades actuacions alternatives o plans b permet evitar els problemes que puguin ocasionar una mala connectivitat o falles elèctriques.

  • També cal planificar que no hi hagi una càrrega excessiva de treball mirant la pantalla, estar atents al control postural de l’alumnat i preveure quin és el nombre màxim d’alumnes per fer un treball en petit grup (en funció de la pantalla del portàtil i els espais de l’aula).

  • Planificar treballs que permetin una autogestió del treball de l’alumne quan això sigui possible, i així l’alumne tindrà tasques per fer, fins i tot en aquells casos en que han finalitzat les tasques individuals d’aula. Es poden utilitzar fulls de seguiment de feines tipus pla de treball. Fer tasques d’ajut a companys o companyes,… No renunciar als èxits analògics i centrar-se en els objectius educatius.

  • Cal tenir sempre present que un dels objectius principals als centres educatius és que l’alumnat assoleixi les competències bàsiques. Per tant, cal evitar un ús abusiu de les TIC ja que més TIC no vol dir més assoliment dels aprenentatges.

  • Cal plantejar-se que les TIC no es redueixen a ordinadors personals, que hi ha altres equips que són TIC i que permeten altres tipus de treball (gravadora, càmera de fotos, càmera de vídeo,…). Enriquir digitalment pràctiques establertes.

  • Es tracta d’enriquir les activitats que ja es fan habitualment, afegint-hi un “plus digital” que permeti una millor contextualització, comunicació entre alumnes, construcció de coneixements compartits… (fòrums, bases de dades compartides…). Aquestes propostes haurien de ser “sostenibles”, és a dir, possibles d’incorporar amb una certa normalitat a la pràctica docent.

  • És bo compartir el que s’ha preparat per a l’alumnat. Activitats senzilles i de fàcil aplicació poden resultar ser “bones pràctiques” per a altres professors/es. A la xarxa hi ha molts materials d’altres professionals que poden ser de gran ajuda. De la mateixa manera cal compartir amb els altres docents els materials creats i intentar publicar i publicitar el treball elaborat conjuntament. Emprar la tecnologia ja socialitzada.

  • Quan es pensa en activitats fent servir els ordinadors cal partir del treball amb aquelles eines que ja tenim apropiades. A poc a poc anirem coneixent-ne de noves i fent les servir pel treball a l’aula.

  • Donat que pot haver-hi alumnat amb més coneixements tecnològics que nosaltres, es bo estar oberts a que puguin aportar el què saben (per exemple: no cal que el professorat sigui expert en presentacions digitals; però sí que cal saber per a què serveixen, quines condicions bàsiques han de tenir per donar suport a una explicació… i que l’alumnat pugui aprendre’n el seu ús i funcionalitat d’una forma pràctica). Apropiar-se del nou context digital.

  • L’ordinador és una eina de treball, malgrat que bona part de l’alumnat l’utilitza més per a l’àmbit del lleure. Cal educar l’alumnat en el rigor del treball a l’aula, de manera que entengui que l’ordinador, al centre educatiu, és una eina per fer recerca, comunicar-se, i elaborar continguts.
  • És important conèixer els principals portals educatius, estar més o menys al dia dels recursos que s’hi poden trobar i saber fer cerques a Internet donat que això pot aportar molta autonomia.

  • Dedicar, sistemàticament, un temps (per petit que sigui) a l’aprenentatge dels nous elements (o equipaments? ) que envolten l’aula digitalitzada és realment necessari.

Consultant les presentacions i l’article que us proposem a continuació, podreu aprofundir en el tema:

Seguretat dels infants

Els pares i mares tenen un paper molt important en la seguretat dels menors a la xarxa. De la mateixa manera que se’ls ensenya a anar pel carrer, comportar-se a… se’ls ha d’ensenyar a navegar per Internet de manera positiva i gratificant. Els pares i mares són el principi i el final del sistema educatiu, són ells els que han d’educar als seus fills/es sobre l’ús d’Internet. Això no vol dir que hagin de ser uns experts en Internet si no que han de saber com volen que s’eduquin i creixin els seus fills/es.

A l’escola també podem ensenyar als infants a navegar de forma segura i donar-los recursos perquè sàpiguen utilitzar Internet responsablement.

Per treballar en aquesta línia, el portal educatiu edu365.cat ha publicat una petita guia amb consells pràctics per saber quina és la forma adequada d’actuar mentre sestà connectat ? Un bon punt de partida…

Hem classificat els perills d’Internet en:

  • Riscos per contingut: El contingut que no és aconsellable per a un infant el determina la seva família, la societat en la que viu… però normalment són webs a les que hi ha continguts sexuals, violents, xenòfobs, sectaris, l’ús d’armes, instruccions per cometre delictes…
  • Riscos per contacte: S’ha de vigilar que els nens no donin informació personal que algú altre pugui utilitzar amb males intencions. S’ha de procurar que no puguin arribar a tenir relacions inadequades amb persones que se’n puguin aprofitar o perjudicar-los i que no rebin missatges ofensius o provocadors o es posin en baralles.
  • Abusos del comerç electrònic: Els menors són molt influenciables davant la publicitat comercial que apareix a Internet i són un objectiu de les empreses, que els demanen dades o gustos personals o dels familiars.
  • Problemes legals: Els menors no tan sols són víctimes potencials dels riscos d’Internet si no que també poden ser responsables d’actes ofensius o il•lícits i han de ser conscients que els seus actes poden perjudicar a d’altres persones. Alguns exemples són l’amenaça i intimidació amb insults i/o publicació de dades personals en xats, correus, fòrums… i la publicació o distribució de materials sense permís de l’autor (programes, música, vídeos, textos,…).

Ara, un altre document i un vídeo per a introduir les xarxes socials amb els adolescents i valorar els seus perills:

El moodle

El moodle és un dels EVEAs més implantat per a la gestió de continguts i activitats digitals, de caràcter gratuït, que permet editar recursos però també activitats (autoavaluables o no) i que accepta paquets SCORM que es poden extreure del llibres de text digitals i de quasi totes les plataformes virtuals d’ensenyament i aprenentatge. És una opció que serveix per al treball individual i cooperatiu, amb continguts digitals de lliure distribució i amb els materials de les editorials digitals.



Principals recursos que ens permet crear Moodle

Etiqueta. Permet escriure text, mostrar imatges i carregar materials multimèdia.

Compon una pàgina de text. És una manera fàcil de posar a l’abast de l’alumnat textos curts.

Compon una pàgina web. Permet donar format al text, afegir-hi fotografies, enllaços a Internet, taules o escriure directament amb codi HTML.

Enllaça un fitxer o lloc web. Enllaça documents ubicats físicament a la carpeta Fitxers de Moodle, documents publicats a Internet o bé per a qualsevol adreça de la xarxa.

Visualitza un directori. Permet posar a l’abast de l’alumnat documents.

Algunes activitats que permet fer Moodle

Base de dades. Les dades poden ser incorporades pel professorat i/o l’alumnat. És avaluable.

Consulta. Ens ajuda a saber els coneixements previs que té l’alumnat abans de començar un tema.

Enquesta. És una activitat d’avaluació pensada per avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Fòrum. Són un lloc de debat i d’interacció. S’aconsella valorar la participació en els fòrums.

Glossari. És un llistat de definicions similars als dels diccionaris o enciclopèdies. Es pot utilitzar de manera col·laborativa i pot servir molt bé com a eina d’avaluació.

Lliçó. És una activitat complexa ja que pot tenir capítols i subcapítols que presenten continguts per tal que l’alumnat construeixi el seu coneixement.

Qüestionari. Són una eina d’avaluació.

Tasca. Són exercicis que el professorat posa i que l’alumnat li retorna per tal que els qualifiqui. El professorat pot posar nota i pot fer comentaris; també pot recomanar la revisió de la tasca i l’alumnat la podrà tornar a trametre quan l’hagi millorada.

JClic. L’activitat JClic permet incloure aquests populars paquets d’exercicis des de Moodle. Els resultats quedaran desats de manera automàtica a la taula de qualificacions de l’alumnat.

Quadern Virtual. Incorporen ja un sistema d’avaluació asíncrona que permet la interacció entre l’alumne o l’alumna que completa el quadern i el professor o la professora que el corregeix a través d’uns quadres de diàlegs que es poden posar a sota de cada pregunta.

Moodle posa a la nostra disposició un conjunt d’eines com són les activitats i els recursos. La Guia Moodle per al professorat orienta sobre quina eina està més d’acord a una determinada estratègia pedagògica. La fila de la part superior representa l’estratègia pedagògica que volem aplicar. A la columna esquerra (de color negre) estan col•locades les eines (recursos i activitats). Seleccioneu una estratègia, associeu-la amb una eina i comproveu la seva idoneïtat.

Color verd= l’eina tecnològica seleccionada és perfecta per satisfer el requeriment pedagògic.

Color taronja= l’eina seleccionada pot ser utilitzada amb algun retoc de disseny.

Color vermell= no és la millor eina per a l’estratègia pedagògica seleccionada.

Amb aquest document podreu aprendre moltes més coses sobre aquesta eina educativa: