La Web 2.0 suposa la transició que ha anat des de les aplicacions tradicionals cap a aplicacions que funcionen a través del web enfocades a l’usuari final. Aquestes aplicacions generen col•laboració i serveis que reemplacen les aplicacions d’escriptori.

Segons en Pere Marqués, la Web 2.0. pot portar les següents implicacions educatives:

• Constitueix un espai social horitzontal i ric en fonts d’informació (xarxa social on el coneixement no està tancat) que suposa una alternativa a la jerarquització i unidirecionalitat tradicional dels entorns formatius. Implica nous rols per a professors i alumnes orientats al treball autònom i col•laboratiu, crític i creatiu, l’expressió personal, investigar i compartir recursos, crear coneixement i aprendre…

• Les seves fonts d’informació (encara que no totes fiables) i canals de comunicació faciliten un aprenentatge més autònom i permeten una major participació en les activitats grupals, que sol augmentar l’interès i la motivació dels estudiants.

• Amb les seves aplicacions d’edició professors i estudiants poden elaborar fàcilment materials de manera individual o grupal, compartir-los i sotmetre’ns als comentaris dels lectors.

• Proporciona espais on-line per a l’emmagatzematge, classificació i publicació/difusió de continguts textuals i audiovisuals, als quals després tots podran accedir.

• Facilita la realització de noves activitats d’aprenentatge i d’avaluació i la creació de xarxes d’aprenentatge.

• Es desenvolupen i milloren les competències digitals, des de la recerca i selecció d’informació i el seu procés per convertir-la en coneixement, fins a la seva publicació i transmissió per diversos suports.

• Proporciona entorns per al desenvolupament de xarxes de centres i professors on reflexionar sobre els temes educatius, ajudar-se i elaborar i compartir recursos.

Amb els següents documents, podreu aprofundir en el tema: