Creació de presentacions amb GENIALLY

El creador i primer administrador d’aquest Bloc de Cultura Digital de l’Institut Martí l’Humà va ser el nostre company Àlex Revelles Andreu, actualment professor de Formació i orientació laboral a l’Institut Jaume Huguet de Valls. Avui compartim amb vosaltres la seva última col·laboració en el projecte Tu+TIC, un article sobre la creació de presentacions amb l’eina Genially. Segur que us resulta de molta utilitat!

Introducció

A finals dels anys vuitanta i principis dels noranta van aparèixer amb més força programes de presentacions en diapositives, que varen començar a ser molt útils per esdeveniments com ara conferències o sessions didàctiques. La seva generalització i extensió va anar substituint poc a poc els projectors de transparències, que reproduïen els folis DIN-A4 davant les pantalles.

El primer programa de presentació per a ordinadors fou Slidemaster, de John Dunn, que va sortir al mercat l’any 1981 a càrrec de Cromemco. Aquest va permetre mostrar presentacions amb 4096 colors en una pantalla d’un ordinador. El PowerPoint, molt conegut i estès actualment, va treure la primera versió al mercat el 1987. Aquesta aplicació, integrada més tard al paquet de Microsoft Office, es va convertir en la principal referència en aquest àmbit anys després. Primer sortia per a Mac, i després per a Windows.

El PowerPoint és un programa dissenyat per fer presentacions amb text esquematitzat, així com presentacions en diapositives, animacions de text i imatges pre-dissenyades o importades des de imatges de l’ordinador. Es poden aplicar diferents dissenys de font, plantilla i animació. Aquest tipus de presentacions solen ser més pràctiques que les de Microsoft Word.

De totes maneres, el ple segle XXI, el món segueix canviant i cada vegada són més les alternatives que han aflorat i que amenacen l’hegemonia del PowerPoint. En els últims anys han anat apareixent aplicacions com Prezi, que aporten més dinamisme i efectes; així com Genially: una eina que permet realitzar presentacions innovadores treballant en línia.

Comencem amb el Genially

Hi podrem accedir a la pàgina web http://www.genial.ly.

El treball en línia d’aquesta aplicació no és l’únic avantatge que se li pot atribuir, ja que aquest també permet treballar amb identificació amb compte de Google, Linkedin, Twitter, Office 365 o Facebook.

L’aplicació permet desar totes les presentacions que desitgem crear, i aquestes estan disponibles des de qualsevol dispositiu connectat a Internet. Això ens permet estalviar-nos d’haver de desar l’arxiu de les presentacions en un pen drive o tenir-lo emmagatzemat en qualsevol disc dur.
L’aplicació permet crear:

• Presentacions.
• Infografies.
• Jocs (gamificació).
• Guies.
• Vídeopresentacions.
• Imatges interactives.
• Materials d’entrenament.
A partir d’aquí, ens ofereix plantilles predissenyades de cadascun d’aquests elements esmentats, que podem editar i adaptar a les nostres necessitats i preferències:

A partir d’aquí, podem redissenyar cada presentació predissenyada a nostre gust, seleccionant-les, eliminant les que no desitgem, o afegint-ne de noves:

O també podem importar un arxiu PowerPoint:

Quan editem cada diapositiva, podem afegir un efecte de text en les parts que desitgem d’aquesta.

Això ho podem fer seleccionant l’ítem en qüestió:

I afegint el text que considerem més adient:

A part d’introduir text que apareixerà en una finestra o petit espai, també podem enllaçar-ho amb una altra diapositiva o lloc d’Internet.

L’eina ens permet inserir a la presentació:
• Textos variats.
• Imatges.
• Recursos gràfics.
• Elements interactius.
• Àudios.
• Vídeos.
• Fons estàtics o en moviment.

I cada element, podem elegir com apareixerà i desapareixerà quan sigui el torn de la diapositiva en qüestió:

Finalment, tindrem les opcions de compartir-ho o descarregar-ho:

Les opcions de descàrrega són:
• En PDF.
• En el mateix format del Genially, que podrà ser obert fora de línia amb una navegador.
• Com a imatge (es generaran tantes imatges com diapositives hi hagi).

Autor:
Àlex Revelles Andreu
(Institut Jaume Huguet)

Com compartir un vídeo per Meet perquè l’escolti l’alumnat

En les nostres classes virtuals per Meet ens hem vist en la necessitat de  compartir alguna vegada algun vídeo i hem vist que compartint la pantalla, com fem sempre, l’audio no s’escolta o s’escolta a través del nostre micròfon. Per tal que sapiguem compartir correctament el so dels vídeos a través del Meet hem fet el següent videotutorial.

Espero que us hagi estat útil. Bones vacances i fins la propera publicació!

Com instal·lar l’Open-Sankoré als nous ordinadors del professorat

Als nous ordinadors que la Generalitat de Catalunya ha proporcionat al professorat no és possible instal·lat qualsevol aplicació, però sí és possible executar aplicacions portables que poden ser executades directament sense haver d’instal·lar-les. Llavors, en realitat, el que farem en aquest tutorial és donar-vos l’enllaç d’una versió portable de l’Open-Sankoré, creada amb Cameyo, i ensenyar-vos com fer-la servir.

El vídeo l’hem fet amb presses i no és una obra d’art, preguem que no ens el tingueu en compte.

Us desitgem el millor Nadal possible i us esperem al pròxim post!

Com iniciar sessió als nous ordinadors del professorat

Al començament de la 2a avaluació l’equip docent de l’Institut Martí l’Humà començarà a treballar amb el nous ordinadors portàtils del Projecte d’acceleració de la transformació digital de la Generalitat de Catalunya. Per poder iniciar-hi sessió s’han de seguir les passes que indiquem a continuació.

Una vegada que hem engegat l’ordinador i ja s’ha carregat el sistema operatiu Windows 10, aquest ens mostra una pantalla de bloqueig.

Per tal de desbloquejar l’equip i poder introduir les dades d’accés i iniciar sessió hem de prémer la combinació de tecles control (esquerra) + alt + suprimir, tal com es pot llegir a la pantalla.

Un cop hem fet això, ens apareix ja la pantalla d’inici de sessió. En primer lloc haurem de posar el nostre usuari (1), format per l’usuari XTEC seguit del domini @edu.gencat.cat, és a dir, si el meu correu XTEC és rerdozain@xtec.cat, hauré d’escriure rerdozain@edu.gencat.cat, tal com veieu a la imatge. En segon lloc teclejarem la nostra contrasenya ATRI/GRICAR (2). Efectivament, són les mateixes credencials que fem servir també a l’Office 365 (cf. Office 365 ja disponible per al professorat).

Si hem introduït correctament les nostres dades, de seguida serem a l’escriptori i podrem començar a treballar.

Per mantenir el sistema el més net possible, el compte d’usuari estàndard no té privilegis per poder instal·lar nou programari. Evidentment el professorat pot necessitar fer servir infinitat d’aplicacions que no estan instal·lades en aquest portàtil. Per poder cobrir aquestes necessitats, existeix un ordinador virtual amb el sistema Linkat 20.04 (la distribució GNU-Linux de la Generalitat de Catalunya) en el qual sí tindrem tot els privilegis per poder instal·lar tot el programari compatible. Per accedir a la Linkat virtual només haurem de fer doble clic sobre la icona que hi ha a l’escriptori. I tot seguit se’ns obrirà en una finestra com si fos qualsevol altra aplicació.

Si volem veure la Linkat a pantalla completa només hem de clicar la combinació de tecles control (dreta) + F, com es veu a la imatge del teclat. La mateixa combinació de tecles ens servirà per tornar a la vista de finestra.

I, com heu pogut veure, ja he procedit a instal·lar una de les meves aplicacions favorites: Telegram, a la qual dedicarem ben aviat un post per explicar la seva aplicació al món de l’ensenyament.

Si esteu interessats en saber com podeu usar la Linkat 20.04 i gaudir de la llibertat que ens proporciona el software lliure, podeu descarregar els següents manuals de suport:

Ús de la màquina virtual Linkat en Windows 10

Recuperació de la màquina virtual Linkat 20.04 en Windows 10

També us animem a visitar la pàgina del projecte Linkat, on trobareu notícies, una wiki, un fòrum d’ajuda i descarregues sobre aquest sistema operatiu.

Ens acomiadem desitjant-vos una bona experiència amb els nous portàtils i que tingueu ganes d’endinsar-vos en l’ús del software lliure. Us esperem al pròxim article!

Imatge de portada:

https://projectes.xtec.cat/edc/wp-content/uploads/usu2268/2020/10/lenovo2.jpg

Office 365 ja disponible per al professorat

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ens dona la possibilitat a tot el professorat de poder usar la suite ofimàtica online Microsoft Office 365 amb el nostre usuari XTEC i la contrasenya de l’ATRI/GICAR. A continuació us expliquem com fer-ho.

En primer lloc anem al lloc web d’inici de sessió (cliqueu aquí).

Ara escriurem el nostre usuari XTEC (1) però, en lloc de @xtec.cat, escriurem @edu.gencat.cat (2), com podeu veure a la imatge. Fet això cliquem el botó Següent (3).

Ara ens apareix una altra finestra on haurem de posar la nostra contrasenya ATRI/GICAR (1) i clicar el botó Iniciar sessió (2).

Si tot ha anat bé, us demanarà si voleu mantenir la sessió oberta i després ja podreu fer servir la plataforma.

Esperem que el post us hagi estat d’utilitat. Us esperem al pròxim!

ACTUALITZACIÓ DEL 21 DE GENER DE 2021:

Sembla que des de les vacances de Nadal el servei ja no és operatiu per al professorat que encara no havia iniciat sessió. Esperem que el Departament solucioni aquesta situació i sigui només temporal.

 

Atribució de les imatges de portada

Microsoft Sweden, CC BY 2.0 <https://creativecommons.org/licenses/by/2.0>, via Wikimedia Commons

Alfiki Diastama Afan Firdaus, CC BY-SA 4.0 <https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0>, via Wikimedia Commons

Com accedir al Moodle MLH i lliurar una tasca

Després d’uns mesos de silenci tornem a publicar un nou tutorial al nostre bloc. Aquesta vegada us presentem un videotutorial sobre Moodle realitzat pel nostre company Francesc Xavier Guasch Sánchez.

En aquest tutorial se’ns mostra com iniciar sessió al nostre Moodle, ja sigui amb l’usuari i contrasenya o ja sigui amb el correu GSuite MLH, i com lliurar una tasca.

Esperem que us sigui d’utilitat. Us esperem al pròxim post!

NEXTCLOUD, UN ENTORN PER COMPARTIR

Al voltant de l’any 2011 sorgien els serveis d’allotjament de fitxers al núvol, que van revolucionar la forma d’entendre l’emmagatzematge i la metodologia de treball per a moltes persones. D’aquesta manera es passava de guardar la feina -feta, en general, fora de casa- d’un dispositiu de memòria físic al núvol (a la xarxa).

A partir de llavors no portar un pen drive no ha estat un impediment per començar a treballar en un document del format que sigui i poder-lo desar amb seguretat, o bé continuar una feina pendent en estones lliures que no esperàvem tenir. L’únic inconvenient és la necessària connexió a Internet que suposa aquest mètode. La resta, tot són avantatges.

Les noves tecnologies mai han estat alienes al món educatiu i al que ha suposat la penetració de les TIC en els processos d’ensenyament-aprenentatge amb el nostre alumnat. És per això que des de la docència sovint hem importat totes les eines digitals que ens han permès crear, per exemple, entorns virtuals per compartir amb els nostres alumnes.

Una manera de crear un propi entorn de compartiment d’arxius a les nostres aules és a través de l’eina Nextcloud. Però… qué és?

És un programari estructurat amb l’arquitectura de relació entre el servidor (que ofereix el servei d’emmagatzematge de dades) i el client (que es beneficia d’aquest) que permet compartir arxius allotjats al núvol. La seva funcionalitat és similar al Dropbox, encara que el Nextcloud és una eina de codi obert i això permet incorporar funcionalitats addicionals al servidor en forma d’aplicacions. 

Nextcloud és un projecte paral·lel al d’ownCloud, que també és un programari de servei d’allotjament al núvol. L’OwnCloud va ser el projecte original, que es va dividir en diverses opcions, i de fet són moltes les empreses que l’han implantat a les seves oficines com a eina col·laborativa per a la compartició de fitxers entre equips o terceres persones.

El Nextcloud és ideal per treballar col·laborativament, consultar i compartir arxius de manera instantània i impersonal. Això vol dir que es poden anar creant usuaris sense noms, cognoms ni dades personals de l’alumnat: un fet que no compromet la seva intimitat i privacitat. Això el diferencia d’altres plataformes com Google Drive, i ens permet usar una eina segura que ens allunya de polèmiques que han sorgit en plataformes com Google For Education (especialment i més concretament, en el conegut Google Classroom).

Com implementem el Nextcloud? En el nostre cas, hem apostat per crear una eina virtual per compartir apunts i exercicis en una plataforma pel mòdul professional de Formació i orientació laboral. Hem procedit a registrar un domini -que és http://www.fol-alexrevelles.cat– i a gestionar la contractació d’un hosting privat contractat apache que funciona amb php i mysql. Aquest genera un entorn amb navegador, disposa d’aplicació d’escriptori i per smartphone, una aplicació de mòbil i pot fins i tot anar en una raspberry.

Com funciona el Nextcloud? L’eina funciona amb un entorn virtual que permet crear carpetes i subcarpetes per organitzar els fitxers fàcilment i intuïtivament, que recorda a l’explorador del Windows.

En cadascuna d’aquestes carpetes, es permet el compartiment d’arxius amb diverses persones usuàries o bé enviant un enllaç de compartició a qualsevol persona a qui desitgem (per correu electrònic), autoritzant d’aquesta manera el seu accés. Respecte a l’ordenació de les carpetes: ens permet visualitzar els detalls, canviar el nom, moure-la o descarregar el contingut així com també afegir-la com a preferida.

Qui són aquestes persones usuàries? Cadascuna i cadascun dels nostres alumnes. Què ofereix aquest entorn que no ofereixin altres entorns? La gran diferència és la possibilitat de crear usuaris impersonals del nostre alumnat, creant usuaris genèrics (o fins i tot els d’una classe: per exemple 1r de ME dual, que vol dir la classe de 1r de CFGM de Manteniment electromecànic dual) garantint la protecció de dades personals.

Així resulta interessant la compartició que permet fer en xarxes socials:

A l’espai de Recents podem visualitzar els últims documents visualitzats:

A l’apartat de Preferits podem visualitzar la documentació que hem elegit com a preferida.

A la secció Compartit permet veure els arxius que s’han compartit amb cada persona usuària creada en el mateix entorn.

Cadascun dels ítems els podem previsualitzar:

I també es permet la reproducció de diapositives, mitjançant el mode de Reproducció:

Aquestes diapositives es poden compartir o compartir (mitjançant les opcions que apareixen a la part superior dreta de la pantalla):

Existeix un visor també per a l’obertura d’arxius PDF que s’executa al mateix entorn virtual:

Per últim, disposa de recursos de seguretat, privadesa i d’accessibilitat:

En resum, el Nextcloud permet disposar de:

  • Emmagatzematge d’arxius en estructures de directori convencionals.
  • Possibilitat de crear, moure, canviar el nom, descarregar, afegir a preferits i compartir carpetes i arxius amb equips i terceres persones.
  • Connexions amb Dropbox, Google Drive i Amazon S3.
  • Possibilitat d’afegir-hi aplicacions.
  • Diverses opcions de seguretat i d’accessibilitat.
  • Interfícies traduïdes a diverses llengües, també en català.
  • Aplicació de mòbil Nextcloud disponible per Android (smartphones) i iOs (iPhone) que carrega l’entorn virtual al mòbil i permet a l’alumne/a interaccionar.
  • Diverses persones usuàries, que poden ser impersonals, amb contrasenyes diferents. L’administració pot assignar un límit d’espai i el correu de cadascun d’aquests.

  • L’aplicació de calendari i connexió amb el mòbil per sincronitzar.

 

Com incrustar un vídeo de YouTube o de Drive en un article de Nodes

En un post anterior us vam ensenyar com extreure el codi d’incrustació d’un vídeo de Youtube o de Drive. En aquest us ensenyarem a incrustar els vídeos d’aquestes plataformes en un post de Nodes o en qualsevol altre bloc fet amb la tecnologia WordPress com els blocs XTEC.

Les primeres accions que hem de portar a terme per incrustar aquests vídeos són comunes per ambdues plataformes: cliquem sobre l’opció Insereix (1) de la barra d’eines d’edició de l’article i, en desplegar-se el menú, fem clic sobre l’opció Media (2).

Un cop hem fet això ens apareix una petita finestra amb tres pestanyes: General, Incrusta i Avançat.

Amb cada plataforma farem servir una pestanya diferent.

Incrustar un vídeo de YouTube

Sense tancar la petita finestra que s’ha obert a l’edició de l’article del Nodes, obrim YouTube en una altra pestanya o finestra del navegador i busquem el vídeo que volem incrustar. Quan ja l’hem obert, copiem la seva adreça web on hem marcat a la següent captura. Evidentment, si ja la tenim desada en algun altre lloc, doncs la copiem d’allí on la tinguem.

Un cop copiat l’enllaç al vídeo, tornem a Nodes i en la petita finestra que havíem obert, a la pestanya General (1), enganxem l’enllaç al requadre Codi font (2) i cliquem D’acord (3).

Nodes genera automàticament el codi d’incrustació i ja podem veure el vídeo al cos del nostre article.

Incrustar un vídeo de Drive

Per incrustar, però, un vídeo de Drive haurem de clicar la pestanya Incrusta de la petita finestra de l’opció Media.

Ara enganxem el codi d’incrustació del vídeo (1) que hem copiat prèviament de la pàgina de Drive (expliquem com es fa en un post anterior nostre bloc) i cliquem el botó D’acord (2).

Ara ja podem veure el vídeo al cos del nostre article:

Aquest segon mètode també serveix pels vídeos de YouTube si tenim el codi d’incrustació. Serveix igualment per incrustar documents PDF. Feu-ne la prova!

Cal dir, però, que perquè el vídeo pugui ser vist per qualsevol persona que accedeixi al vostre post, heu de configurar la compartició del vídeo al Drive amb l’opció que qualsevol que tingui l’enllaç el pugui veure. Per saber-ne més sobre la compartició d’arxius al Drive, podeu consultar l’article

Si teniu algun problema podeu demanar ajuda als comentaris!

Us desitgem una bona desescalada i un bon viatge cap a la nova normalitat!

Com compartir un arxiu en Google Drive amb una altra persona

 

Avui us presentem un article escrit per Yúbal FM i publicat al portal especialitzat en tecnologia Xataka. L’article original, escrit en castellà, s’intitula Cómo compartir un archivo en Google Drive con otra persona i va ser publicat el 12 d’abril de 2019. Nosaltres l’hem consultat el divendres 29 de maig de 2020 i l’hem traduit el mateix dia mitjançant el traductor automàtic amb tecnologia Apertium de la Universitat d’Alacant. Totes les imatges que acompanyen el nostre article han estat descarregades de la pàgina original i col·locades en la mateixa posició.

Pel que fa a la traducció, considerem que està ben aconseguida i, per això, no hem hagut de fer cap modificació. Podeu clicar sobre el títol de l’article original per tal de comparar la traducció catalana amb l’original castellà.

Us deixem ja el text d’aquest tutorial desitjant-vos una bona desescalada!

T’explicarem com compartir un arxiu en Google Drive amb una altra persona. El núvol de Google és un servei amb moltíssimes opcions per a treure-li partit, ja sigui pujant manualment arxius com pujant-los des de Windows, creant-los amb les seves eines ofimàtiques o fent còpies de seguretat amb el teu mòbil.

I quan vols compartir algun d’aquests arxius que tens pujats, tens dues maneres diferents en les quals pots fer-ho. Pots compartir l’arxiu directament només amb persones concretes a través del seu correu electrònic, però també pots generar un enllaç perquè tot el que el tingui pugui accedir a ell.

Compartir un arxiu només amb persones concretes

La finestra de compartir un arxiu amb persones concretes directament a través del seu correu electrònic és que t’assegures que només qui tu vols pugui accedir a ell. Per a fer-ho, veu a Google Drive i fes clic dret sobre l’arxiu que vulguis compartir (1). En el menú emergent que t’apareixerà, has de prémer sobre l’opció Compartir (2) que t’apareix en tercer lloc.

S’obrirà la finestra des de la qual podràs compartir els arxius. En aquesta finestra és on ja tens visibles les dues opcions diferents per a compartir l’arxiu, la d’obtenir un enllaç o la de començar a introduir noms o correus.

Si vols compartir l’arxiu amb una persona concreta, escriu el seu correu electrònic en el camp Introdueix noms o correus. Si tens el contacte guardat amb un correu electrònic en la teva agenda de Google, també podràs escriure el seu nom per a buscar-lo. Després, tria si les persones que rebin la invitació podran editar l’arxiu, o limitar-se a veure’l o a comentar-lo, i escriu un missatge per a la notificació que els arribarà per correu. Acaba prement a Enviar .

Si prems sobre l’opció Avançat, podràs administrar els permisos de totes les persones a les quals hagis convidat ja, a més de convidar a nous usuaris. També tindràs un enllaç que els pots enviar per si van perdre el correu, encara que només els servirà si han estat convidats per tu, ja que no funciona com els enllaços que et direm en el següent punt. Sota de tot també podràs limitar les seves interaccions perquè no puguin convidar a altres usuaris o descarregar i imprimir l’arxiu.

Compartir un arxiu amb tot el que rebi un enllaç

Si vols compartir un arxiu amb moltes persones, potser prefereixes generar un enllaç per a difondre’l. Això sí, en aquest cas podrà accedir a ell qualsevol que tingui l’enllaç. Per a fer-ho, veu a Google Drive i fes clic dret sobre l’arxiu que vulguis compartir (1). En el menú emergent que t’apareixerà, has de prémer sobre l’opció Compartir (2) que t’apareix en tercer lloc.

S’obrirà la finestra des de la qual podràs compartir els arxius. En aquesta finestra és on ja tens visibles les dues opcions diferents per a compartir l’arxiu. Aquí, prem sobre l’opció Obtenir enllaç per a compartir per a generar una URL que puguis enviar per qualsevol aplicació.

S’obrirà una finestra Compartir amb uns altres en la qual t’apareixerà l’enllaç que has d’enviar a qui vulguis que pugui accedir l’arxiu. A baix hi ha una secció Persones per si vols enviar-ho per correu electrònic, però també pots fer-ho amb qualsevol aplicació.

Si prems sota Qualsevol usuari amb l’enllaç pot… podràs triar què vols que pugui fer qualsevol persona que tingui aquest enllaç, podent fer que només vegin i obrin l’arxiu, o permetent que deixin comentaris o puguin editar-lo ells mateixos. Recorda que qualsevol persona que rebi l’enllaç podrà fer el que indiquis, és a dir que tingues en compte que existeix la possibilitat que algú s’ho passi a algú que no tinguis previst que pugui veure’l.

En aquesta llista de dalt hi ha una opció Més, que si la prems aniràs a una altra pantalla on pots administrar l’enllaç fent que sigui públic i es pugui trobar des de Google. També pots fer que l’enllaç quedi desactivat perquè ja no es pugui continuar accedint tret que estiguin convidats per correu.

Com extreure el codi d’incrustació d’un vídeo penjat a Drive o a Youtube

Moltes vegades ens trobem amb la necessitat d’enllaçar en un article de NODES (o qualsevol altre bloc) o en un curs de Moodle un vídeo de YouTube o un que tenim emmagatzemat al nostre Drive. Evidentment, la solució més elegant és que des de la mateixa pàgina es pugui veure el vídeo sense haver d’anar a la web on es troba allotjat. Això no l’aconseguirem enganxant simplement l’enllaç al vídeo, sinó que haurem d’introduir un codi HTML d’una determinada manera.

Però no us espanteu! No haureu de tenir coneixements de programació en llenguatge HTML per poder-lo fer: cada plataforma (YouTube, Drive o d’altres) ens proporciona el codi adient perquè l’enganxis on vulguis i ara nosaltres et mostrarem on els podeu aconseguir.

Extreure el codi d’incrustació d’un vídeo de YouTube

Un cop estem a la pàgina del vídeo que volem incrustar, fem les següents passes:

1) Cliquem l’opció compartir que trobem a sota del títol del vídeo i al costat de les icones de m’agrada i no m’agrada.

2) Tot seguit ens apareixerà una finestra amb diferents opcions per compartir el vídeo. Nosaltres hem de clicar a sobre l’opció Insertar.

3) Fet això, veurem una altra finestra amb el vídeo en qüestió i el codi d’incrustació. Per tal de copiar-lo al portapapers i poder-lo enganxar en un altre lloc, només hem de clicar el botó copiar.

Extreure el codi d’incrustació d’un vídeo de Drive

Quan ja hem obert al Drive el vídeo que volem incrustar, realitzem les següents accions:

1) Cliquem la icona amb tres puntets que trobem a la part superior dreta de la pàgina (1) i tot seguit, en obrir-se el menú desplegable, cliquem l’opció Obre en una finestra nova (2).

2) Ara veurem, en una pestanya o finestra nova, una pàgina pràcticament idèntica a l’anterior. No penseu que quelcom ha anat malament! Llavors, tornem a clicar la icona amb els tres puntets de la part superior dreta (1) i a continuació, quan s’hagi obert un nou menú desplegable, cliquem l’opció Insertar element (2).

3) Inmediatament saltarà una petita finestra amb el codi d’incrustació. En aquest cas, per poder-lo enganxar en un altre lloc, hem de seleccionar i copiar tot el codi manualment (1): hem de fer tres clics seguits amb el botó esquerra del ratolí a sobre del codi i després cliquem les tecles Crtl + C. Quan ja ho hem fet, podem tancar aquesta petita finestra amb el botó Acceptar (2).

Cal dir que al Drive aquestes instruccions també ens serviran per aconseguir el codi d’incrustació d’imatges i, sobretot, documents PDF.

Més endavant publicarem articles on poder aplicar els tutorials d’avui. No deixeu de consultar el nostre bloc!

Us desitgem una bona desescalada i un bon viatge cap a la nova normalitat!