Com extreure el codi d’incrustació d’un vídeo penjat a Drive o a Youtube

Moltes vegades ens trobem amb la necessitat d’enllaçar en un article de NODES (o qualsevol altre bloc) o en un curs de Moodle un vídeo de YouTube o un que tenim emmagatzemat al nostre Drive. Evidentment, la solució més elegant és que des de la mateixa pàgina es pugui veure el vídeo sense haver d’anar a la web on es troba allotjat. Això no l’aconseguirem enganxant simplement l’enllaç al vídeo, sinó que haurem d’introduir un codi HTML d’una determinada manera.

Però no us espanteu! No haureu de tenir coneixements de programació en llenguatge HTML per poder-lo fer: cada plataforma (YouTube, Drive o d’altres) ens proporciona el codi adient perquè l’enganxis on vulguis i ara nosaltres et mostrarem on els podeu aconseguir.

Extreure el codi d’incrustació d’un vídeo de YouTube

Un cop estem a la pàgina del vídeo que volem incrustar, fem les següents passes:

1) Cliquem l’opció compartir que trobem a sota del títol del vídeo i al costat de les icones de m’agrada i no m’agrada.

2) Tot seguit ens apareixerà una finestra amb diferents opcions per compartir el vídeo. Nosaltres hem de clicar a sobre l’opció Insertar.

3) Fet això, veurem una altra finestra amb el vídeo en qüestió i el codi d’incrustació. Per tal de copiar-lo al portapapers i poder-lo enganxar en un altre lloc, només hem de clicar el botó copiar.

Extreure el codi d’incrustació d’un vídeo de Drive

Quan ja hem obert al Drive el vídeo que volem incrustar, realitzem les següents accions:

1) Cliquem la icona amb tres puntets que trobem a la part superior dreta de la pàgina (1) i tot seguit, en obrir-se el menú desplegable, cliquem l’opció Obre en una finestra nova (2).

2) Ara veurem, en una pestanya o finestra nova, una pàgina pràcticament idèntica a l’anterior. No penseu que quelcom ha anat malament! Llavors, tornem a clicar la icona amb els tres puntets de la part superior dreta (1) i a continuació, quan s’hagi obert un nou menú desplegable, cliquem l’opció Insertar element (2).

3) Inmediatament saltarà una petita finestra amb el codi d’incrustació. En aquest cas, per poder-lo enganxar en un altre lloc, hem de seleccionar i copiar tot el codi manualment (1): hem de fer tres clics seguits amb el botó esquerra del ratolí a sobre del codi i després cliquem les tecles Crtl + C. Quan ja ho hem fet, podem tancar aquesta petita finestra amb el botó Acceptar (2).

Cal dir que al Drive aquestes instruccions també ens serviran per aconseguir el codi d’incrustació d’imatges i, sobretot, documents PDF.

Més endavant publicarem articles on poder aplicar els tutorials d’avui. No deixeu de consultar el nostre bloc!

Us desitgem una bona desescalada i un bon viatge cap a la nova normalitat!

Com importar un llistat d’adreces electròniques amb l’eina Contactes de GSuite

Des de fa uns mesos el nostre institut té operatiu el servei GSuite for Education de Google, gràcies al qual tant l’alumnat com el professorat poden tenir la seva pròpia adreça electrònica amb el domini de l’Institut Martí l’Humà (@iesmartilhuma.org). Això ha provocat que, de cop i volta, el professorat tingui la necessitat d’incloure dintre dels seus contactes els nous correus del seu alumnat.

Per tal que la inclusió dels nous contactes no s’hagi de fer manualment alumne per alumne i professor per professor, la Comissió de Cultura Digital ha creat dos arxius CSV: un directori del professorat i un altre de l’alumnat. Aquests arxius són simples arxius de text sense cap format on la informació de cada registre d’una base de dades s’inclou en la mateixa línia i se separa mitjançant comes i serveix per l’intercanvi d’informació entre diferents aplicacions, que la interpreten correctament i l’adapten al seu propi format.

En aquest article, llavors, us mostrarem com importar aquests arxius CSV amb les adreces electròniques de professorat i alumnat amb l’eina Contactes de GSuite per tal que les podem fer servir a d’altres eines com GMail, Classroom o Drive. Evidentment, aquest procés el podem fer amb qualsevol altre arxiu CSV on tinguem altres contactes que volguem importar, tant al nostre compte de GSuite o a qualsevol altre compte personal de GMail.

Passem a indicar, doncs, les accions que hem de seguir per fer la importació:

1) Iniciem sessió a Contactes entrant al lloc web contacts.google.com o, si ja estem dintre de GMail o de Drive, anem a la part superior dreta de la pantalla, cliquem la icona dels puntets (1) i tot seguit fem un clic sobre la icona de Contactes (2). Recordeu que cada usuari pot tenir les eines ordenades de manera diferent i que potser al vostre ordinador heu de baixar més o menys per trobar la icona del servei.

2) Un cop hem accedit a la nostra pàgina de Contactes, busquem a la part esquerra de la finestra l’opció Importa i hi fem clic.

3) Ens apareix tot seguit una petita finestra al centre de la pantalla on haurem de clicar sobre el botó Selecciona un fitxer. Com podeu comprovar, a més d’arxius CSV, també s’admeten arxius vCard, que solen ser generats quan fem una exportació dels contactes dels nostres mòbils.

4) Inmediatament se’ns obre una finestra perquè triem l’arxiu que volem importar. El busquem, cliquem a sobre del nom (1) i després cliquem el botó Obre.

5) Fet això, tornem a la finestra anterior, on veiem el nom de l’arxiu elegit i ja podem  clicar el botó Importa (1).

Veiem que l’arxiu es comença a processar perquè se’ns mostra a la part inferior dreta de la pantalla un petit requadre amb el text S’estan important els contactes… .

Finalment, si tot ha anat correctament, el petit requadre canvia el seu text per un Fet i ens dona la possibilitat de desfer l’acció en cas que ens haguéssim equivocat d’arxiu. Podem veure a la pantalla com ens apareixen els nous contactes i les diferents etiquetes on s’agrupen els contactes (si n’hi ha).

Com diem sempre, esperem que aquest tutorial us sigui d’utilitat. Us esperem al pròxim!

Us desitgem una bona desescalada i un bon viatge cap a la nova normalitat!

Fem una mica de lingüística comparada amb Google Sheets

Molts mestres i professors, com és el meu cas, solem fer servir els fulls de càlcul per emmagatzemar les diferents notes dels alumnes i calcular posteriorment llurs qualificacions trimestrals i finals. D’altres també hi hem fet petites bases de dades sobre temes diversos, com per exemple, un recull de vocabulari en diferents llengües per poder explicar als nostres alumnes el paregut o no d’aquestes. Però en aquest últim cas som nosaltres qui hem de buscar totes les correspondències i introduir-les al full.

Però… i si poguéssim automatitzar aquest procés amb alguna fórmula? Sens dubte, ens estalviaríem molt de treball i podríem introduir diferents correspondències lingüístiques de manera automàtica. Doncs bé, som d’enhorabona perquè, com podem llegir a Genbeta o Xataka, el gegant informàtic Google ha implementat una fórmula als seus fulls de càlcul en línia, anomenats Google Sheets, per tal de poder aprofitar el seu conegut traductor Google Translate i fer-lo servir en qualsevol cel·la del nostre document.

Aquesta fórmula s’anomena GOOGLETRANSLATE i, com podem llegir a la seva pàgina d’ajuda, la seva sintaxi és la següent:

=GOOGLETRANSLATE(text;[idioma_origen;idioma_destí])

on “text” és el contingut que volem traduir; “idioma_origen”, la llengua del contingut que volem traduir; i “idioma_destí”, la llengua a la qual el traduirem. Les 103 llengües que, fins al moment d’escriure aquest article, tradueix Google Translate s’han d’introduir mitjançant un codi de dues lletres corresponent a la normativa ISO 639-1 o, en algun cas, amb un de tres de la ISO 639-2 −els codis de les 103 llengües els podeu trobar en un annex al final d’aquest article−. Dels tres elements de la fórmula només el primer (“text”) és obligatori, però si s’indica una de les dues llengües és obligatòria la presència de l’altra. Si només s’indica el text a traduir, el sistema detecta, teòricament −al meu ordinador aquesta formulació em dona error−, la llengua d’origen i tradueix a la llengua per defecte del sistema.

Passem ara a veure alguns exemples de l’ús d’aquesta fórmula.

Exemple 1:

=GOOGLETRANSLATE(“Letux és un poble de l’Aragó i Aibar un altre de Navarra.”;”ca”;”es”)

Com podem veure en aquest exemple, hem escrit dintre de la fórmula el text que volem traduir i després hem indicat que aquest text està escrit en català (amb el codi ca) i que s’ha de traduir al castellà (amb el codi es). En aquest cas els tres elements s’han d’escriure entre cometes perquè no es fa referència a cap cel·la de la taula.

Exemple 2:

=GOOGLETRANSLATE(A1;”es”;”ca”)

En aquest exemple el text que traduirem, aquest cop del castellà al català, es troba escrit a la cel·la A1, que és on havíem aplicat l’exemple anterior. Ara, com que el text és una referència a una cel·la, escrivim les coordenades sense cometes. L’aspecte positiu de fer servir referències rau en el fet de poder canviar els elements processats per la fórmula sense haver de canviar-la. Així doncs, si ara sobreescrivim la cel·la A1 amb un altre text en castellà (Este fin de semana visitaremos Cuarte y Burlada.), aquest serà traduït automàticament a la cel·la on tenim la fórmula d’aquest exemple.

Exemple 3:

=GOOGLETRANSLATE(A2;B2;C2)

En aquest exemple tots els elements són referències: el text és a la cel·la A2 (Mi hijo se llama Arán.), el codi de la llengua d’origen a la B2 (es) i el de la llengua de destí a la C2 (ca). Escrivint així la fórmula podem canviar els tres elements sense haver de modificar-la. D’aquesta manera si ara volem traduir del castellà a l’italià només caldrà anar a la cel·la C2 i canviar el codi ca del català pel codi it de l’italià i el resultat que es mostra s’actualitzarà automàticament.

Exemple 4:

=GOOGLETRANSLATE(A2;”auto”;”ca”)

Ara es reconeix automàticament (amb el codi auto) el text de la llengua d’origen (Mi mujer se llama Elisabet.; Mia moglie è nata a Cuarte.; But our son was born in Reus.) que hi ha a A2 i la tradueix, sigui quina sigui, al català.

Com acabem de comprovar, Google Translate és capaç de detectar la llengua d’origen i traduir-la a una altra. Potser, però, a nosaltres no ens interessa traduir res sinó simplement saber a quina llengua pertany un text determinat. Per a aquest propòsit s’ha implementat una altra fórmula anomenada DETECTLANGUAGE. La seva sintaxi, segons la seva pàgina d’ajuda, és la següent:

=DETECTLANGUAGE(text_o_interval)

on “text” pot ser una cadena de caràcters entre cometes o una referència i “interval” ha de ser sempre una referència. Si a les cel·les que comprèn l’interval hi ha més d’una llengua només es detectarà la de la primera. El resultat de la detecció apareix en forma de codi. Aquests codis són els mateixos que usem a la fórmula GOOGLETRANSLATE.

Veiem ara la fórmula en acció.

Exemple 5:

=DETECTLANGUAGE (A2)

En aquest exemple s’examina el contingut del text de la cel·la A2 i es determina que està escrit en la llengua amb codi es, és a dir, castellà. Si sobreescrivim A2 amb textos en altres llengües, la detecció automàtica s’actualitza i ens indica el codi corresponent de la nova llengua que hi hem escrit (al nostre exemple: it d’itàlià, en d’anglès i ca de català, respectivament).

Si el text que escrivim és curt és possible que la detecció no sigui molt precisa i es detecti una altra llengua molt semblant, com ara detectar com a portuguès (pt) un text escrit en gallec (gl).

Exemple 6:

Un cop que ja hem après el funcionament d’ambdues fórmules, podem començar ja a fer-les treballar i, com diu el títol de l’article, fer una mica de lingüística comparada.

Com sembla obvi, el que farem serà crear una taula on es tradueixin mots d’una llengua a moltes altres. En el nostre cas compararem el català, d’una banda, amb altres llengües romàniques i el llatí i, d’una altra, amb altres llengües indoeuropees i no indoeuropees. D’aquesta manera els nostres alumnes podran veure com les llengües romàniques s’assemblen molt entre elles i amb el llatí i com s’assemblen una mica menys amb llengües indoeuropees i, finalment, com no s’assemblen gens ni mica amb llengües no indoeuropees. També podem triar paraules que s’assemblen en llengües que no haurien de tenir cap paregut per tal d’explicar diferents mecanismes d’intercanvi de vocabulari o la diferència entre cultismes i paraules patrimonials. També podem posar llengües no escrites en alfabet llatí, si més no, per poder fer-los veure que hi ha moltes maneres d’escriure i que la nostra no és l’única. Comencem doncs!

Abans d’escriure les fórmules escriurem a la primera fila els grups de llengües que traduirem: llengües romàniques, altres llengües indoeuropees i llengües no indoeuropees. A la segona fila escriurem el nom de les llengües que hem triat. A la tercera posarem el codi que correspon a cada llengua. A la primera columna a partir de la quarta fila podem començar ja a escriure tot allò que volem traduir.

Ara ja només ens queda escriure la fórmula adient a la primera cel·la on volem començar a traduir (en el nostre exemple la cel·la B4) i, després, arrossegar-la per copiar-la a la resta de cel·les de la taula per tal que tot es tradueixi a totes les llengües seleccionades. La fórmula que farem servir és la següent:

=GOOGLETRANSLATE($A4;$A$3;B$3)

Exemple 7:

Així, doncs, estem dient que llegeixi el text de la cel·la A4, que està escrit en la llengua el codi del qual es troba en A3, i el tradueixi a la llengua el codi del qual és en B3. Com veieu, també hem introduït alguns signes de dòlar ($). Aquest símbol posat al davant de la referència d’una columna o una fila indica que, quan s’arrossegui i es copiï la fórmula en d’altres cel·les, aquella referència s’ha de mantenir fixa, és a dir, sense canviar correlativament com normalment passa als fulls de càlcul. D’aquesta manera la referència del text ($A4) indica que, quan copiarem la fórmula cap a la dreta, sempre es prendrà com a referència la columna A i que, quan es copiarà cap a baix, la fila sí que anirà canviant de manera correlativa. La referència a la llengua d’origen ($A$3), català, es mantindrà sempre fixa i la referència a la llengua de destí (B$3) canviarà correlativament la columna de referència (cada columna és una llengua diferent) però no la fila (la fila 3 és on hem escrit els codis de les llengües).

Una vegada que hem introduït la fórmula anterior a la cel·la B4, l’arrossegarem fins a l’última fila per copiar-la i traduir tot al castellà. Després seleccionarem l’interval des de la B4 fins a la B38 i l’arrossegarem fins a la columna Q per traduir-ho a la resta de llengües. I ja tenim la nostra graella enllestida! Com que hi ha molta informació a traduir i depenent de la velocitat de la connexió a internet, la traducció pot trigar algun segon.

Finalment, per comprovar que la fórmula s’ha modificat correctament, mirem la fórmula de la cel·la Q38:

=GOOGLETRANSLATE($A38;$A$3;Q$3)

Efectivament la fórmula s’ha transformat tal com volíem i, ara, qualsevol error o inexactitud en les traduccions ja és culpa de Google.

Quant al fet de baixar una còpia del document, hem de dir que tant GOOGLETRANSLATE com DETECTLANGUAGE són fórmules exclusives de Google Sheets, el que vol dir que, quan exportem el nostre full a un format com xlsx o ods, la fórmula no funcionarà. Ens quedarà l’opció d’exportar en pdf o copiar i enganxar totes les cel·les manualment al xlsx o ods exportat.

Google Translate té les seves limitacions i aquestes fórmules no les hauríem d’usar per fer un treball seriós de lingüística comparada, però sí podem dir que aquesta és una eina excepcional si el que pretenem és simplement fer un primer i ràpid apropament escolar a la comparació entre diferents llengües, ja que ens estalvia molt de temps i ens posa a l’abast un gran cabdal lèxic d’un munt de llengües de les quals no tenim diccionaris a les nostres biblioteques.

M’acomiado esperant que aquest article hagi pogut ser d’utilitat i, havent vist com és la traducció a la llengua llatina, amb la tranquil·litat que els professors de Llatí com jo encara no hem de tenir por de perdre la nostra feina per culpa de Mr. Google.

Annex I: llengües i codis suportats per Google Translate.

afrikaans (af)

albanès (sq)

alemany (de)

amhàric (am)

àrab (ar)

armeni (hy)

àzeri (az)

bengalí (bn)

bielorús (be)

birmà (my)

bosnià (bs)

búlgar (bg)

cambodjà (km)

canarés (kn)

català (ca)

cebuà (ceb)

txec (cs)

chichewa (ny)

xinès (zh)

singalès (si)

coreà (ko)

cors (co)

croat (hr)

danès (da)

eslovac (sk)

eslovè (sl)

espanyol (es)

esperanto (eo)

estonià (et)

basc (eu)

finlandès (fi)

francès (fr)

frisio (fy)

gaèlic escocès (gd)

gal·lès (cy)

gallec (gl)

georgià (ka)

grec (el)

gujarati (gu)

crioll haitià (ht)

hausa (ha)

hawaià (haw)

hebreu (he)

hindi (hi)

hmong (hmn)

hongarès (hu)

igbo (ig)

indonesi (id)

anglès (en)

irlandès (ga)

islandès (is)

italià (it)

japonès (ja)

javanès (jv)

kazakh (kk)

kirguís (ky)

kurd (ku)

lao (lo)

llatí (la)

letó (lv)

lituà (lt)

luxemburguès (lb)

macedoni (mk)

malaialam (ml)

malai (ms)

malgache (mg)

maltès (mt)

maorí (mi)

maratí (mr)

mongol (mn)

neerlandès (nl)

nepalès (ne)

noruec (no)

panjabi (pa)

paixtu (ps)

persa (fa)

polonès (pl)

portuguès (pt)

romanès (ro)

rus (ru)

samoà (sm)

serbi (sr)

sesotho (st)

shona (sn)

sindhi (sd)

somali (so)

sundanès (su)

suahili (sw)

suec (sv)

tagal (tl)

tailandès (th)

tàmil (ta)

tadjik (tg)

telugu (te)

turc (tr)

ucraïnès (uk)

urdú (ur)

uzbek (uz)

vietnamita (vi)

xhosa (xh)

jiddisch (yi)

yoruba (yo)

zulu (zu)

Annex 2: Webgrafia.

FM., Yúbal (2019). Cómo usar Google Translate automáticamente en las hojas de cálculo de Google Sheets. Recollit de https://www.xataka.com/basics/como-usar-google-translate-automaticamente-hojas-calculo-google-sheets (Consultat el 27 de juny de 2019).

González, G. (2019). Este truco de las hojas de cálculo de Google es la forma más sencilla de traducir muchas palabras a la vez. Recollit de https://www.genbeta.com/paso-a-paso/este-truco-hojas-calculo-google-forma-sencilla-traducir-muchas-palabras-a-vez (Consultat el 27 de juny de 2019).

Google (2019). Ayuda de GOOGLETRANSLATE. Recollit de https://support.google.com/docs/answer/3093331?hl=es (Consultat el 27 de juny de 2019).

Google (2019). Ayuda de DETECTLANGUAGE Recollit de https://support.google.com/docs/answer/3093278?hl=es (Consultat el 27 de juny de 2019).

Library of Congress (2017). Codes for the Representation of Names of Languages. Recollit de https://www.loc.gov/standards/iso639-2/php/code_list.php (Consultat el 27 de juny de 2019).

Viquipèdia (2018). ISO 639-1. Recollit de https://ca.wikipedia.org/wiki/ISO_639-1 (Consultat el 27 de juny de 2019).

Annex 3: Recursos multimèdia utilitzats.

Google Sheets: https://www.google.es/intl/ca/sheets/about/

Google Translate: https://translate.google.es/?hl=ca

Online converter: https://video.online-convert.com/

Record screen: https://recordscreen.io/

Youtube: https://www.youtube.com/channel/UC9fgeDC9VWRBa4ufos5kJxQ

Wordcloud: https://play.google.com/store/apps/details?id=ice.lenor.nicewordplacer.app&hl=ca_419

Autoria d’aquest article: Aquest article va ser publicat per primera vegada a la plataforma de bloggin Telegraph el dia 28 de juny de 2019 per Ricardo Viruete-Erdozáin: https://telegra.ph/Fem-una-mica-de-ling%C3%BC%C3%ADstica-comparada-amb-Google-Sheets-06-28.

Llicència d’aquest article:

Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual (CC BY-NC-SA)

«Aquesta llicència permet a qualsevol persona mesclar, adaptar i construir a partir de la vostra obra sense finalitat comercial, sempre que us en reconeguin l’autoria i mantinguin llicència en les seves noves creacions». (Recollit de https://creativecommons.org/licenses/?lang=ca i consultat el el 28 de juny de 2019).

Vegeu aquí el resum de la llicència i aquí el codi legal.

Com mantenir el control de les nostres videoconferències de Meet

Avui us portem dos tutorials, elaborats per la Montse Cubel i publicats al canal de YouTube de l’Institut Martí l’Humà, per tal de gestionar els enllaços del Meet des de Classroom i des de Calendar.

El primer és un tutorial de seguretat perquè el codi de la classe virtual només sigui visible en el moment de fer-la, si opteu per crear-la directament al Classroom i per una classe específica.

El segon tracta de com evitar que l’alumnat pugui administrar el nostre Meet. Desmarcant unes opcions, que trobem marcades per defecte, quan creem o editem una classe virtual pel calendari, ens assegurem que en som l’administrador.

Que tingueu unes bones trobades virtuals! Fins aviat!

Bon confinament!

Tutorial de Google Classroom per a alumnes

Està molt bé que els professors aprenem a usar correctament Google Classroom, però els alumnes també l’han de fer servir bé. Llavors, per tots aquests alumnes que necessitin ajuda per dominar aquesta eina, en la publicació d’avui us portem el tutorial Google Classroom para estudiantes [2020], elaborat per SomProjecte,  i publicat al seu canal de YouTube.

Com sempre, esperem que aquest tutorial sigui d’ajuda als vostres alumnes. Us esperem al pròxim post!

Bon confinament!

Curs complet de Google Classroom

A l’última publicació del bloc us vam anunciar una novetat en la gestió de les videoconferències de Meet des de Google Classroom i us vam enllaçar un vídeo publicat per l’empresa d’innovació educativa Princippia al seu canal de YouTube. Doncs bé, aquell vídeo forma part d’un curs que ells han organitzat i han intitolat Curso completo de Google Classroom 2020. Podeu accedir a tots els capítols clicant aquest enllaç.

Perquè podeu fer un petit tast, us presentem aquí el vídeo introductori d’aquest curs.

Com sempre, esperem que aquest curs us sigui d’ajuda. Us esperem al pròxim post!

Bon confinament!

Tenir un Meet específic per cada classe de Classroom

Molts dels membres del professorat del Martí l’Humà esteu començant a fer servir Google Classroom per poder continuar el curs de manera virtual –alguns ja el veníeu usant durant tot el curs– i teniu pensat usar Hangouts Meet per fer videoconferències amb el vostre alumnat. Doncs bé, una recent actualització ens permetrà tenir un meet específic per cada classe de Classroom i configurar les videoconferències des del mateix grup de Classroom.

Per saber com funciona aquesta opció us enllacem un vídeo publicat per l’empresa d’innovació educativa Princippia al seu canal de YouTube.

Com sempre, esperem que aquest tutorial us sigui d’ajuda. Us esperem al pròxim post!

Bon confinament!

Curs de comunicació on line i treball en equip

La Fundació Paco Puerto de CCOO Catalunya ens ofereix al seu canal de YouTube un curs elaborat per la Jamina Felip intitolat Comunicació online i treball en equip que té com a objectiu, segons les seves paraules, «acompanyar i facilitar l’accés i aprenentatge de les principals eines, gratuïtes o de baix cost, i de fàcil aprenentatge […] així com consells de gestió i execució en la comunicació i el teletreball».

Aquest videocurs consta de 5 capítols de 30 minuts cadascú. Aquest videocurs consta de 5 capítols de 30 minuts cadascú. El curs no només està format pels diferents vídeos, sinó que també hi ha un document PDF de cada sessió que podeu trobar a sota de cada capítol.

La primera sessió serveix de presentació del curs i parla també de la planificació de les reunions de teletreball.

La segona sessió tracta de la gestió de les reunions en línia mitjançant Zoom.

Des de la Comissió de Cultura Digital de l’Institut Martí l’Humà creiem convenient puntualitzar que aquesta plataforma potser no és la millor opció des del punt de vista de la seguretat, ja que sembla que n’està compromesa, com podem llegir en Genbeta, tot i que, segons aquest avís de l’Agència Catalana de Ciberseguretat, l’empresa ja ha solucionat les vulnerabilitats detectades amb una nova actualització de la plataforma. Llavors, quant a les videoconferències que el nostre professorat haurà de realitzar aquests propers dies, us recomanem l’ús de Hangouts Meet, servei que tenim disponible amb el nostre GSuite i sobre el qual vam publicar un post recentment aquí.

Si enllacem el capítol sobre l’ús de Zoom, tot i que no és el servei que recomanem, és, d’una banda, perquè no volem trencar la unitat del curs elaborat per la Jamina Felip i, de l’altra, perquè creiem que, pensant més enllà del nostre centre, és interessant donar a conèixer altres eines i que sigui cada persona qui decideixi quina és aquella que li vindrà millor per desenvolupar la seva feina.

La tercera sessió se centra en l’ús dels xats, principalment de Telegram, l’app de missatgeria instantània que aporta, entre moltes altres coses, un plus de privacitat en relació a la més coneguda i usada WhatsApp.

La quarta càpsula del videocurs està dedicada a la gestió de projectes i arxius en línia. Ens explica les principals diferències entre les diferents versions de Drive i les opcions que hi ha per editar, compartir i treballar en línia en aquesta eina de Google.

La cinquena i última sessió d’aquest videocurs versa sobre la salut al teletreball, la ciberseguretat i la tècnica pomodoro i les aplicacions per gestionar-la.

Com sempre, esperem que aquests recursos us siguin d’utilitat.

Gràcies per la vostra atenció i fins la pròxima!!

Guia ràpida per publicar una notícia al NODES de l’Institut

Al nostre centre són els caps de departament els encarregats de publicar les notícies que creguin més interessants a la web de l’Institut, un NODES basat en WordPress. Llavors, explicarem ara com s’han de fer aquestes publicacions, no tant pels actuals caps, que porten temps fent-ho, sinó pensant en els companys que esdevindran cap en els cursos vinents.

Per començar hem d’identificar-nos i accedir a la plataforma. Per això hem d’entrar en la pàgina de l’Institut (www.iesmartilhuma.org) i clicar el botó que trobarem a la part superior dreta, que diu entra i té l’icona d’una clau. Si veieu que en clicar el botó la pàgina esdevé tota blanca, el que haureu de fer és clicar l’enllaç amb el botó dret del ratolí i obrir la pàgina en una nova pestanya.

Si tot ha anat bé, veurem la pàgina d’accés, on haurem de posar el nostre usuari i la contrasenya.

Quan ja hi hem accedit veurem un menú a la part superior amb el text Institut Martí Humà. Hi hem de clicar i se’ns desplegarà un menú amb diverses opcions. Nosaltres haurem de clicar l’opció Articles.

A continuació se’n obrirà una finestra nova. Ara, per poder començar a redactar la nostra nova notícia, hem de clicar el botó Afegeix.

Veurem com se’ns obrirà una finestra on podrem ja escriure el títol de l’article (1) i el cos de la notícia (2), amb diverses eines de formatge. A més tindrem la possibilitat d’afegir fotos o vídeos (3) i definir la imatge destacada (4), que serà la que es veurà a la portada de la web.

Com acabem de veure, per afegir fotos o vídeos haurem de clicar el botó Afegeix un fitxer multimèdia. En clicar-lo ens apareixerà una altra finestra i haurem de clicar la pestanya Penja fitxers per seleccionar els arxius del nostre dispositiu que volem afegir a la notícia. Feu atenció a les limitacions en la mesura dels arxius i les fotos!!

Quan ja s’hauran pujat els arxius se’ns obrirà la pestanya Mediateca i veurem seleccionats els arxius que hi hem pujat. Si creiem que és correcte, cliquem el botó Insereix a l’article. Cal dir que a la mediateca podem veure tots els arxius que s’han pujat fins aquell moment a la plataforma. Llavors si alguna vegada voleu fer servir una imatge d’una notícia vella, ja no caldrà que la torneu a pujar, només l’haureu de seleccionar i inserir. De fet la podeu fer servir per seleccionar la imatge destacada. En aquest sentit, jo us recomano que la imatge destacada sigui alguna de les que heu inserit en el cos de l’article, ja que si no, només es veurà a la portada de la web de l’Institut i, a més, ja la tindreu a la mediateca i no l’haureu de pujar.

Ja gairebé estem acabant. És molt important que, abans de publicar la notícia, indiquem la categoria a què pertany. El menú de selecció de categories està a baix del quadre de redacció de l’article. Podeu seleccionar totes les categories que vulgueu, però heu de clicar sempre la categoria Portada per tal que el vostre article es visualitzi a la pàgina principal de la web de l’Institut. Molts companys pensaven que la notícia no s’havia publicat perquè no sortia a la portada i el problema era aquest: no havien clicat la categoria Portada i s’havia publicat només en una altra subpàgina.

Després d’això, si ja creiem que està tot fet, podem visualitzar la notícia, és a dir, comprovar com es veurà. Així podrem detectar algun error de maquetació o qualsevol altra cosa.

Finalment, si tot està al nostre gust i és correcte, ja podem clicar el botó Publica.

Com podeu comprovar, hi ha moltes més opcions de configuració del nostre article, però la intenció d’aquest tutorial era només la d’explicar les passes mínimes per poder publicar una notícia.

Gràcies per la vostra atenció i fins la pròxima!!

Iniciació a l’ús de Hangouts Meet

 

Molts dels membres del professorat del Martí l’Humà, heu començat a usar Hangouts Meet a les sessions virtuals d’avaluació i a les reunions de departament, a les quals hi heu accedit mitjançant un enllaç que ens enviava Direcció. Ben aviat, però, haureu de ser vosaltres qui creeu les reunions per fer tutories o classes amb el vostres alumnes.

Per tal de donar-vos un cop de mà, la Comissió de Cultura Digital ha seleccionat tres videotutorials de Youtube.

El primer, intitolat Cómo funciona Google Hangouts Meet, ha estat elaborat per l’empresa de consultoria educativa Educontic. El tutorial ens mostra el funcionament bàsic d’aquesta eina de GSuite des del navegador web.

El segon videotutorial, Usar Google Calendar para programar reuniones en Google Meet, té com a autors a Alicia García-Holgado i Francisco J. García-Peñalvo, del Grup de recerca GRIAL de la Universitat de Salamanca.

El tercer videotutorial, Google Meet Grid View, ha estat realitzat per Pablo Gálvez Ortega i el publica el Centro de Enseñanza y Aprendizaje de la Facultat de Medicina de la Universitat de Xile .

Esperem que aquests tutorials us siguin d’ajuda. Us esperem al pròxim post!

Bon confinament!