Cine i Llatí. Una llengua morta molt viva

Aquest fragment de la famosa sèrie ens retrotrau al principi de la convivència dels seus personatges. Sheldon Cooper ha de compartir el pis i posa unes difícils proves als candidats. Fins i tot té un seguit de normes molt estrictes; per exemple, pel que fa als seients…

James, un noi fanàtic dels avions de guerra, és separat dels seus pares durant la segona guerra mundial i acaba en un camp de concentració dels japonesos. Allí uns britànics tenen cura d’ell i fins i tot l’imparteixen una certa educació, a la qual s’inclou l’aprenentatge del llatí. Assistim a una classe típica: conjugació de certes formes del verb “amo”. James encerta amb “amabor” i “amatus eris”, pero no amb “amabantur”.

Arriba el final de la guerra, un moment d’incertesa, sobretot quan avions americans bombardegen el camp, i només el repàs rutinari de la gramàtica llatina aconsegueix calmar en James: comença conjugant el verb “amo” amb les formes del perfet passiu “amatus sum, amatus es, amatus est”. Afegeix les frases “par est disserendo” (s’ha de raonar) i “fugiendo vincimus” (fugint vencem). I finalment es calma…

Us presento traduccions al llatí de la literatura dels dos últims segles. He anomenat aquest projecte personal Domus Editoria Neolatina. De moment he traduït tres llibres:

“Seda” d’Alessandro Baricco, “El duel” de Joseph Conrad, i un volum amb cinc adaptacions per als alumnes de relats de Poe, H. G. Wells, Verne, Wilde i Maupassant…

Més detalls al bloc “Lecturas modernas en latín”: https://blocs.xtec.cat/domuseditorianeolatina/

Si us interessen aquestes traduccions escriviu-me a domuseditorianeolatina@gmail.com

Lisa Simpson és la intel·ligent de la família, de manera que no us ha d’estranyar que sàpiga llatí.

En l’episodi del que he extret aquest fragment, Lisa busca la seva germana petita al convent on el seu pare l’ha abandonada. La primera prova que haurà de superar per trobar-la es troba darrera de la frase del vitrall: “Quaerite Deum in corde et anima” (Busqueu Déu al cor i l’ànima). No és que  la seva traducció sigui perfecta, però sí que Lisa entén que aquí es fa referència a la cançó “Heart and Soul”, i per això es disposa a interpretar-la a l’orgue.

L’origen de l’expressió llatina sembla provenir del segon llibre de Cròniques de la Bíblia, on diu: “…ut quaererent Dominum Deum patrum suorum in toto corde et in tota anima sua.”

Tercera part d’una sèrie consagrada a l’enaltiment d’un assassí, John Wick, enfrontat constantment a màfies i grups d’executors que sempre acaben fracassant davant d’ell.

En aquesta escena estem a punt d’assistir a un d’aquests enfrontaments. Que naturalment, ell guanyarà. Tal com li diu el gerent de l’hotel Continental de Nova York, el millor que sap fer és caçar. I a continuació deixa anar aquesta famosa frase: “Si vis pacem para bellum” (“si vols la pau, prepara la guerra”), procedent d’un tractat militar escrit per Vegeci al segle IV.

I és que aquí tenim un altre dels camps als quals l’ús del llatí ha proliferat: els lemes. Preferentment usats per amants del tatuatge, de fet, ja al primer film d’aquesta sèrie es va poder veure que el protagonista portava tatuada a la seva esquena la frase del poeta Terenci “Fortis Fortuna adiuvat” (“La Fortuna ajuda els audaços”)

Avui toca una de por… “Anaconda” ens explica la història d’un equip que es desplaça a l’Amazones per filmar un documental sobre les tribus indígenes. Un cop al riu, es troben amb un caçador que busca una anaconda gegant i que s’uneix a l’expedició.

Quan un exemplar monstruós de serp ataca un membre del vaixell, el caçador, que vol capturar l’animal viu, impedeix que el disparin. D’aquesta manera, l’anaconda pot escapar-se amb la seva presa. Indignats, els membres del grup redueixen el caçador i el lliguen com a càstig.

A l’escena que us presento, la parella del mort busca la venjança. I tot acaba amb un assassinat. I ja que això està molt mal fet, s’incorporen paraules de penitència. I les paraules llatines “sanctus, sanctus, sanctus” per donar-li el toc catòlic…

Ja vam veure els protagonistes d’aquesta sèrie en un altre article de l’any passat, i vam comentar com necessitaven de tant fer servir el llatí dels conjurs.

En aquest cas, és un enemic qui realitza un conjur de màgia negra. Una mica estrany, per cert, ja que invoca el déu romà Janus, guardià de les entrades de les cases, i el resultat és que les disfresses de Halloween substitueixen la realitat! L’explicació pot estar en el fet que el déu (com totes les portes) té dues cares, i el mag vol substituir una cara de la realitat per l’altra…

Ara, el que més m’ha costat és entendre l’encanteri llatí. De fet he hagut de escoltar la versió original per poder treure l’entrellat. Amb el pèssim doblatge era totalment impossible. No és que el text original sigui d’un llatí molt brillant, està ple d’errors… però almenys és intel·ligible:

“Janus, evoco vester (sic) animum, Exaudi meam causam, Carpe noctem pro consilium vestrum, Veni, appare, et nobis monstra quod est infinita potestas. (…) Persona intra corpem (sic) et sanguem (sic) commutandum est, Vestra sancta praesentia concrescit viscera! Janus! Sume noctem!” (“Janus, convoco el teu esperit, escolta la meva causa, aprofita la nit pel teu propòsit, vine, apareix, i monstra’ns quin és el teu poder infinit (…)  Ha de canviar-se el cos i la sang de cada persona, la teva sagrada presència fa créixer les entranyes! Janus! Apodera’t de la nit!”)

Recuperem una escena que vam veure en versió doblada al castellà fa un parell de setmanes. En ella el protagonista llegia un text del segle XII. Tenint en compte com es sol tractar la llengua llatina en el doblatge, no ens sorprendrà gaire descobrir que la versió original de la pel·lícula és més acurada: per exemple, aquí no es parla de llatí clàssic (fet impossible, perquè tenen davant un text medieval), i la lectura de les primeres paraules es corresponen al que surt a la làpida:  “quisquis bibit aquam…”

De nou el fragment d’una sèrie, ara, però, de dibuixos. L’escena que he triat ens mostra els protagonistes entrant en l’interior d’una ment. Per aconseguir-ho han de fer una mena de màgia negra i, per tant, utilitzen un conjur en llatí.

En el doblatge en espanyol (que és el que sentim) el llatí és evidentment macarrònic, però cal tenir en compte que el guió es va pensar per a un públic anglosaxó, i en anglès sí que descobrim algun joc de paraules interessant:

Aquest és el text: “Fidentus omnium. Magis omentium. Magnesium adharminum. Magnum opus. Habeas corpus. Inceptus Nolanus overratus. Magis tremensium. Magis tremensium. Magis tremensium!” . Per a un parlant anglès l’expressió “inceptus Nolanus overratus” té sentit, ja que recorda que la pel·lícula de Christopher Nolan “Inception” està sobrevalorada (“overrated” en anglès). Per cert, en la versió espanyola, substitueixen “Nolanus” per “nominus” (?)

La sèrie “The young Pope” ens explica la història fictícia d’un jove cardenal que de manera inesperada és triat Papa. El protagonista és d’idees conservadores i això es nota, per exemple, en el seu interès per mantenir la litúrgia llatina.

A l’escena que presento el Papa, tot i estar de visita a una missió africana, fa la missa en llatí, dient:  “Accipite et bibite ex eo omnes, haec quotienscumque feceritis in mei memoriam facietis” (“Preneu i beveu-ne tots, cada cop que feu això ho fareu en memòria meva”). El seu conservadurisme, a més a més, fa que es miri amb mals ulls la vida privada de dues de les seves monges…