Us desitgem molt bones festes!
Respon
La cuina solar
Què és i per a què serveix una cuina solar?
És un estri que ens permet cuinar amb l’energia calorífica del Sol. A vegades també es sol anomenar forn solar.
Funcionament
La forma parabòlica de la cuina solar i la seva superfície reflectant fan que els raigs calorífics del sol que hi arriben rebotin i es desviïn tots cap al centre, on hi posem l’olla. 
D’aquesta manera tota la calor es concentra en un punt més petit (focus) de forma semblant a com ho fa una lupa quan la radiació solar travessa la lent.
Com més gran sigui el diàmetre de la cuina solar més gran serà la seva potència de cocció ja que la seva àrea de captació de l’energia calorífica del Sol també serà més gran.
Per tal que els rajos es desviïn correctament cap al centre, cal que la cuina estigui orientada de forma perpendicular al Sol. Com que el Sol es va desplaçant contínuament d’est a oest en el seu viatge diari, haurem de moure cada pocs minuts la posició de la cuina per tal que es mantingui encarada al Sol. Una bona manera de verificar que està ben situada és comprovar les ombres que produeixen els suports de la cuina, que han de quedar sobreposades.
L’olla que es fa servir per cuinar és de color negre, la qual cosa permet absorbir la màxima radiació possible (efecte cos negre).
Per apagar el “foc” girem la cuina cap avall, de manera que la calor del sol no es concentra, sinó que més aviat es dispersa.
Mesures de seguretat
> Cal utilitzar guants o manoples com a protecció contra les cremades quan manipulem l’olla o la tapa.
> No mirar directament a la cuina solar massa estona. És recomanable portar ulleres de sol.
> No jugar a prop de la cuina solar pel perill que pot causar que es tombi la cuina o caigui l’olla.
Anem a cuinar
Per tal de cuinar amb la calor del Sol cal que…. faci sol!
Necessitem un dia assolellat i transparent, millor sense vent. Posem els ingredients dins l’olla, encarem la cuina al sol i l’anem movent cada 5 minuts per rectificar la seva posició. Ens caldrà esperar més temps del que necessitaríem en una cuina convencional de gas o elèctrica. L’energia solar vol paciència!
Receptes:
Pomes al forn
Extraiem la part de la cua tot tallant-la en forma de con.
Hi posem una mica de sucre i tornem a posar la “tapa” extreta. A l’olla hi afegim una mica d’aigua al fons per tal que no es cremin les gotes de líquid que desprendran les pomes amb la calor. Posem una o vàries pomes en un recipient especial que serveix perquè les pomes no toquin el fons ni les parets de l’olla (si no es podrien cremar!). Tapem l’olla amb la tapa negra i la posem a la cuina solar i l’orientem de cara al Sol. En uns 20 minuts tenim unes boníssimes pomes al forn!
Espaguetis
Posem una bona quantitat d’aigua a l’olla (1 litre d’aigua per cada 100 g de pasta), hi afegim un grapadet de sal i una mica d’oli. Tapem l’olla i la posem a la cuina solar correctament orientada cap al Sol. Esperem que l’aigua bulli (15 a 30 min segons el sol que faci) i hi afegim els espaguetis. Els deixem bullir entre 8 i 10 minuts mentre anem remenant de tant en tant. Quan ja estan fets els passem per un colador per treure l’aigua i ja estan llestos! Només cal afegir la salsa que ens vingui de gust. Bon profit!
L’energia solar: renovable i no contaminant
La cuina solar utilitza l’energia del Sol com a font calorífica. Així doncs, quan la fem servir no cremem cap tipus de combustible fòssil ni emetem residus contaminants; no exhaurim cap tipus de matèria primera (carbó, llenya, gas, etc…). Diem que l’energia del Sol és renovable perquè no es consumeix, no es gasta, o millor dit, que té una llarguíssima durada: es calcula que al Sol li queden encara uns 4 mil milions d’anys de vida.
D’altra banda, aquest tipus de cuines són molt útils en zones del món en què hi ha una gran escassedat de combustibles (carbó, llenya, gas…) o bé dificultat en l’obtenció d’energia als habitatges.
Referències i enllaços
- Activitats del Camp d’Aprenentatge relacionades
- Enllaços
- Wiquipèdia
- Solarcooking: web amb idees per a construir diversos tipus de cuines i estris solars
- Terra.org: venda de cuines solars i informació solar al web
- ICAEN: Institut Català de l’Energia, amb continguts didàctics sobre l’energia
Guiats pels satèl·lits
Avui els alumnes de 6è de l’Escola Arquitecte Gaudí de Sant Feliu de Llobregat han fet l’activitat “Itinerari de Can Madolell”. Primer han après com funcionaven les opcions dels GPS Garmin que tenim al Camp i com fer servir la brúixola i trobar l’azimut. Després han fet un recorregut tot junts seguint una ruta senzilla que estava gravada en el GPS fins el pont de la Sibèria.
Finalment per grups han seguit una ruta llarga on han hagut d’anar superant diferents proves que els hi plantejavem, han gravat el track i s’han orientat d’allò més bé amb la brúixola de camp.
Els nens i nenes de 3r de l’Escola 25 de Setembre investiguen el bosc
Després d’haver hagut d’ajornar diverses vegades la sortida 
per causa de les darreres pluges, finalment els dies 10 i 17 de desembre els nens i les nenes de 3r han pogut fer la descoberta del bosc. Mentre que el primer dia va fer un fred molt intens avui no en feia tant, però sí molta humitat.
Han pogut observar els diferents tipus de plantes de l’alzinar (lianes, arbres, arbusts, molses) mitjançant una petita gimcana; amb els ulls tapats han hagut de fer servir la resta de sentits per a percebre les “sensacions” a l’interior del bosc; també han fet diverses mesures i observacions d’una gran alzina que hi ha als límits del bosc.
Confiem que aquesta sortida els hagi ajudat a viure i entendre millor com és un bosc mediterrani. Fins a la propera!
Alumnes de Sant Cugat analitzen a fons la riera de Vallvidrera
El divendres 12 de desembre, els alumnes de 1r i 2n de batxillerat de l’Institut Joaquima Pla i Farreras van fer l’activitat “Introducció a la Limnologia dels cursos fluvials”. Després de recollir dades i mostres en dos trams allunyats de la riera vam repartir les tasques de laboratori en dos espais. Un d’anàlisi de conductivitat, fosfats, nitrits, nitrats i pH de l’aigua i l’altre de l’estudi més a fons dels macroinvertebrats trobats. Els resultats dels macroinvertebrats trobats, com a indicadors de la qualitat de l’aigua de la riera, han donat resultats dispars. Mentre en un tram en l’escala BMWPC donava 24 punts (qualitat deficient) en l’altre en donava 52 (qualitat regular-bona). Aquesta escala està basada en la diversitat d’espècies trobada i la sensibilitat específica de cada invertebrat a la contaminació. Cal remarcar que és important realitzar un bon mostreig, ja que és la base per tenir dades fiables.
Els alumnes de l’Escola Jaume I investiguen les comunitats vegetals
Avui els alumnes de 5è de primària d’aquesta escola de Barcelona han fet un treball de camp de la vegetació que hi ha en ambdues vessants de la riera. Primer han fet hipòtesis sobre les diferents condicions mediambientals que hi ha a la banda de solell i la d’obaga i un cop han mesurat la temperatura, la velocitat del vent i la intensitat de la llum han pogut deduir les diferències de vegetació i les seves diferents adaptacions tot estudiant les plantes més característiques.
Desitgem a la mestra Rosa Maria Montserrat que ha participat durant tants anys de les propostes didàctiques del camp d’ Aprenentatge que gaudeixi de la seva merescuda jubilació.
Hem fet l’activitat de la Torre de Collserola
Ahir els alumnes del cicle mitjà i superior de l’Escola de Maians de Castellfollit del Boix van aprendre molt sobre la construcció i la funció de la Torre de Collserola. Van fer càlculs directes i indirectes per saber les diferents alçades i van culminar l’activitat pujant amb un ascensor de vidre fins a la plataforma deu, on van gaudir de les fantàstiques vistes que ens permetien veure els núvols alts que dominaven ahir. Allà un cop identificats alguns edificis i algunes muntanyes més emblemàtiques van reflexionar sobre la importància de preservar les zones verdes i el medi ambient.
L’activitat de Riera és tot un èxit!
Ahir i avui els alumnes de 6è de l’Escola Santa Maria de Cervelló han fet l’activitat de Riera.
Tot i que la Riera de Vallvidrera anava més plena d’aigua que mai han trobat molts invertebrats i han pogut fer totes les activitats de Camp gràcies també a que venien força equipats i portaven roba de recanvi.
Un cop més els alumnes han gaudit i han aprés més sobre aquest ecosistema.
Resum meteorològic: novembre 2014
Dades meteorològiques extretes de l’estació digital Davis Vantage del Camp d’Aprenentatge:
- Temperatura mitjana: 12,6ºC
Salt d’aigua, el 30 de novembre Foto de @Andreu_G
- Temperatura màxima absoluta: 21,6 ºC el dia 1
- Temperatura mínima absoluta: 3,2 ºC el dia 19
- Pluja acumulada: 93,4 l/m2
- Pluja màxima en un dia: 28,8 l/m2 el dia 29
- Cop de vent màxim: 49,9 km/h el dia 15
- Direcció predominant del vent: Est
En aquest novembre cal destacar la llevantada dels darrers 4 dies del més, amb pluges acumulades superiors als 67 l/m2 , i la suavitat de les temperatures dels darrers 10 dies (un estiuet de Sant Martí endarrerit).
Podeu trobar més informació meteorològica i totes les dades del mes a la pàgina del temps del bloc.
ESPIADIMONIS O CAVALLETS DEL DIABLE
ELS ESPIADIMONIS o CAVALLETS DEL DIABLE
Són uns insectes voladors de cos llarg i prim que volen prop de l’aigua i les seves larves o nimfes són aquàtiques. Sovint són anomenats falses libèl·lules.
 Nimfa |
 Adult |
Per conèixer millor aquests artròpodes cal saber diferents aspectes tant de la nimfa aquàtica com de l’insecte aeri ja adult.
FORMA DEL COS:
-La nimfa de color fosc té el cos format per cap, tòrax i un abdomen cilíndric i allargat acabat en tres cues. El cap té dues antenes i dos grans ulls. Del tòrax surten sis potes articulades acabades en dues petites ungles i 4 ales reduïdes no funcionals. Pot arribar a fer d’entre 5 a 6 centímetres. En algunes espècies s’observen per tot el cos bandes de zones més fosques i altres més clares.
-L’adult de colors metàl·lics té el cos també format per cap, tòrax i abdomen i fa entre 6 i 12 cm. Al cap té 2 antenes curtes, 3 ulls simples i 2 ulls compostos que sobresurten cap els costats. El tòrax és petit i robust i presenten sis potes llargues i dos parells d’ales arrodonides i fosques. L’abdomen és llarg i està constituït per 11 segments.
DESPLAÇAMENT:
-Les larves com són aquàtiques neden serpentejant amb l’ajuda de les ungles.
-Els adults són aeris i s’ajuden de les seves ales per fer vols silenciosos i lents.
LA RESPIRACIÓ
-Les larves respiren per brànquies terminals mitjançant tres projeccions llargues en forma de cua.
-Els adults tenen respiració traqueal.
LA NUTRICIÓ:
Imatge extreta de: La Vida a les aigües dolces, de l’editorial Teide
-Les larves són carnívores. Es camuflen i generalment i es mantenen estàtiques sobre d’algun substrat. Té el llavi inferior transformat en un aparell bucal anomenat màscara que projecta cap endavant en un moviment ràpid i brusc per capturar les preses.
L’adult té peces bucals de tipus mastegador, també és un depredador i caça mosques i mosquits mentre vola.
EL COMPORTAMENT
-La nimfa viu durant un any o més en el fons de l’aigua i surt d’ella tot grimpant per les plantes quan les condicions són favorables i completa la metamorfosi.
-L’adult viu poques setmanes entre maig i setembre. Reposa sobre plantes de la vorera i fa vols curts, lents i silenciosos. A l’hivern mor i deixa les postes que hivernen.
L’HABITAT
-Les nimfes viuen en rierols d’aigües clares, lentes i ben oxigenades. Són indicadors de bona qualitat de l’aigua; en l’índex BMWPC el seu valor és 8.
-L’adult viu a prop de l’aigua, recolzat a les plantes de les voreres i sobrevolant la zona.
LA METAMORFOSI
Realitzen una metamorfosi incompleta
.
Sofreixen entre 10-15 mudes abans de ser adults. La pell que desprenen cada vegada rep el nom d’exúvia.
Un cop trencada la membrana larvària, l’insecte empeny per sortir i s’incorpora per eixugar les ales. En aquest enllaç es pot veure un vídeo sobre la metamorfosi.
DIMORFISME SEXUAL EN L’ADULT:
El tòrax de la femella pot ser de color turquesa a violeta.
L’orifici genital en el mascle es troba en el novè segment i en la femella entre el vuitè i novè.
L’APARELLAMENT
Realitzen dos tipus de vol: la parada nupcial que fa només el mascle i el vol nupcial que el fan junts.
El mascle subjecta a la femella per la regió del coll mitjançant uns apèndixs abdominals semblants a tenalles.
LA POSTA:
Els ous són introduïts en les tiges de les plantes o dins l’aigua. Són esfèrics amb un revestiment gelatinós.
PER DIFERENCIAR-LOS DE LES LIBÈL·LULES CAL SABER QUE ELS ESPIADIMONIS TENEN:
Nimfa d’espiadimonis
Nimfa de libèl·lula
– El cos més petit i esvelt tant en adults com en les nimfes.
-Els dos parells d’ales són de la mateixa mida.
-Les ales en repòs es mantenen verticals o obliqües cap enrere.
-Als adults, els ulls es troben separats.
-Fan desplaçaments llargs amb l’ajut del vent i tenen un vol lent i silenciós.
Adult d’espiadimonis.
Adult de libèl·lula.
CURIOSITATS:
-Se’n coneixen fòssils des del paleozoic, època en la que arribaven a tenir 70 cm.
-Són els insectes amb els ulls més grossos.
-Se’ls anomena de diferents noms depenen de l’indret: Caballet del diable/dimoni, cavallets de séquia, cavalls de serp, cavall d’aigua, cavall de bruixa, cavall(et)s de Sant Martí, cavall de Sant Jaume, estiracabells, rodadits, senyores,senyoretes, damisel·les i dimosel·les, parots, parotets, pixavins, relicari, tallanassos, barretgina, cabot, …
Per saber-ne més podeu consultar:
- Nachtigall, Werner: “Animales de Charcas i estanques” Guia de la Naturaleza Ed. Everest
- Pujade, Juli; Sario Victor: “Guia dels insectes dels països catalans /1” Conèixer la natura Ed: Kapel SA
- Història Natrual dels Països Catalans volum 10 Artròpodes II Ed. Enciclopèdia Catalana.
- Ammann, Konrad: “La vida a les aigües dolces”. Col·lecció Bivac. Ed. Teide
- http://animales-salvajes.buscamix.com/web/content/view/358/433/
- http://www.regio7.cat/estaticos/fauna/odonats.pdf