Aquests alumnes de 4t de Sant Feliu de Llobregat van venir els dies 11 i 12 de maig a descobrir la riera de Vallvidrera. El primer dia van fer el treball de camp al tram de la riera prop de Can Castellví i el segon dia van anar fins a les zones del Vern de les 12 branques i la font de l’arbre caigut.
Han treballat molt bé. Cada grup s’encarregava d’un tram determinat i en ell prenia les mesures corresponents de temperatura (d’aire i aigua), amplada i profunditat. També amb un pot de vidre van comprovar l’olor, transparència i la presència d’escuma.
Després van identificar els vegetals de ribera més característics de la zona i van recollir forces invertebrats que viuen a la riera.
Un cop a l’aula van treballar per parelles identificant els invertebrats trobats amb l’ajuda de la lupa binocular i d’unes fitxes específiques que tenim al Camp.
Van acabar l’activitat reconeixent i explicant el que havien après de cada macroinvertebrat mentre el projectàvem a la pissarra digital mitjançant la lupa binocular del Mòtic.
Arxiu de la categoria: Visites
Alumnes de l’Escola Miquel Martí i Pol descobreixen el bosc de Collserola
Els divendres 17 i 24 d’abril els alumnes de 3r de l’Escola van venir a realitzar l’activitat de descobrim el bosc que consta de tres parts:
- Han mesurat l’alçada i el perímetre d’un arbre molt gran, han observat les seves fulles, fruits i capçada i finalment han deduït que era una alzina tot seguint les indicacions d’una clau dicotòmica.
- Amb els ulls tapats han fet un tren i els hem endinsat en el bosc. Un cop allà han utilitzat els seus cinc sentits per descobrir-ho més a fons. També han aprés a fer funcionar una brúixola i diferenciar els vessants de solell i d’obaga que té la muntanya.
- Finalment han identificat sis plantes característiques de l’alzinar amb l’ajuda d’unes fitxes.
Han estat uns alumnes treballadors i molt aplicats.
Us hi esperem l’any vinent!
Els alumnes de l’Escola Pau Casals investiguen la riera
El dilluns 20 d’abril els alumnes de 4t d’aquesta escola de Barcelona van fer l’activitat de la riera. Organitzats en petits grups, van anar fins a les zones de mostreig conegudes pels noms del “Vern de 12 branques” i de la “Font de l’arbre caigut” a realitzar les proves físico-químiques de l’aigua: temperatura, olor, transparència i presència d’escuma. També van mesurar l’amplada i la fondària de la riera en el tram on treballaven. Després van identificar les plantes que hi havia pel voltant i finalment amb els seus salabrets van recollir un munt d’invertebrats que viuen a l’aigua. Després, a les aules del Camp, van observar els invertebrats, els van identificar i dibuixar i van anotar el color que li correspon a cada un segons la seva tolerància a la contaminació de l’aigua. Com que els colors que més predominaven van ser els grocs i els taronges van concloure que la qualitat de l’aigua de la riera és mediocre degut, en part, a algunes deixalles que hi havia dins i al seu voltant.
Fins a la propera, investigadors de la riera!
L’Escola Prosperitat a la riera de Vallvidrera
El dia 8 i el dia 9 els alumnes de 3r i 4t d’aquesta escola de Barcelona han fet l’activitat de “Descobrim la Riera”. Abans de venir han treballat a l’escola les activitats prèvies que els hi vam proposar del cicle de l’aigua, la ubicació de Can Santoi i les parts de la lupa binocular. Un cop al Camp d’Aprenentatge hem anat per feina i s’han sorprès de les dimensions reduïdes que té la riera i del seu entorn tan verd.
Han utilitzat adequadament els termòmetres d’aigua i aire. També han olorat l’aigua, han mirat el seu grau de transparència i si genera escuma. Han observat les plantes i fulles més característiques del voltant i han recollit un munt d’invertebrats i vertebrats que viuen a les seves aigües. Al laboratori els han observat i han conegut més aspectes d’ells a nivell de classificació, alimentació, desplaçament i lloc de la riera on viuen.
Tot refent la història de la Colònia Güell
Els alumnes de 6è de l’Escola Amat Verdú de Sant Boi de Llobregat es van desplaçar els dies 3 i 18 de febrer tot caminant des de la seva escola fins la Colònia Güell.
Durant el recorregut pel poble, van poder veure les cases dels obrers i alguns dels edificis més singulars de la Colònia: Can Soler de la Torre, Ca l’Ordal, l’escola, el teatre Fontova, L’Ateneu Unió, la Casa bressol de les monges Carmelites…També van poder reviure la vida a la Colònia a les primeres dècades del segle XX mitjançant un muntatge audiovisual que recrea aquella època tot seguint el dia a dia d’una família obrera. Finalment van visitar la cripta de l’església que va dissenyar i construir Antoni Gaudí on van descobrir la seva simbologia i van aprofundir en els seus elements arquitectònics.
Si voleu més informació de la proposta didàctica podeu adreçar-cos a la fitxa descriptiva de l’activitat.
Els alumnes de l’Institut Andreu Nin investiguen la riera
Els dies 10 i 17 de febrer els alumnes de 1r d’aquest Institut del Vendrell han tingut l’oportunitat de fer una recerca sobre els trets més rellevants de l’ecosistema de la riera; també han pogut determinar la qualitat de les seves aigües mitjançant la presència de determinats macroinvertebrats que ens serveixen d’indicadors biològics de contaminació.
Algunes de les espècies trobades en els dos dies van ser:
Sangoneres – Cucs – Barretets – Gambes d’aigua dolça – Efímeres – Espiadimonis – Libèl·lules – Larves de mosques negres – Salamandres…
De tornada a l’Institut encara els queda feina per fer: calcular el cabal de la riera, completar un dibuix sobre els hàbitats dels animals i elaborar conclusions generals sobre l’estat de salut de la riera.
La bona actitud dels alumnes i la implicació activa del professorat han resultat essencials per al bon èxit de la sortida.
Tècniques d’ecologia i de gestió forestals
Un nombrós grup d’alumnes de 1r de batxillerat de l’Institut Frederic Mompou (Sant Vicenç dels Horts) va portar a terme el dia 2 de febrer una activitat pràctica d’ecologia forestal en una pineda fortament afectada per les ventades de l’any 2009. Els objectius principals de la sortida han estat:
- Calcular la biomassa i la producció d’un bosc de pi blanc.
- Interpretar l’estat actual del bosc i fer propostes de gestió forestal sostenible.
- Utilitzar procediments i estris de forma acurada per a l’obtenció de les dades biomètriques dels arbres.
- Aplicar equacions matemàtiques adequades i usar el full de càlcul per el tractament de les dades.
Si deixem a part algunes dificultats en el tancament de les parcel·les de mostreig, els alumnes han pogut constatar la importància de l’ús precís dels aparells de mesura, molt especialment del clinòmetre, ja que petits errors de lectura ens poden donar errors importants en els resultats.
En l’histograma de freqüències de les classes diamètriques dels arbres obtingut pels alumnes podem comprovar que es tracta d’un bosc envellit, pràcticament sense regeneració; si l’evolució actual del bosc no varia significativament, podem preveure la desaparició del bosc de pins en un termini de 15 a 30 anys.
Acabem l’article tot remarcant l’interès i la voluntat de treball que han mostrat tant els alumnes com els professors en un dia de fred intens.
Per a més informació d’aquesta proposta didàctica podeu consultar aquesta pàgina del bloc
Tot interpretant la formació de les roques sedimentàries de Pallejà
El dia 28 de gener els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de l’Institut Joaquima Pla i Farreras, de Sant Cugat del Vallès, van realitzar una sortida de geologia a Pallejà per tal d’observar de primera mà la formació sedimentària del Triàsic (Mesozoic) que es remunta als 248 milions d’anys d’antiguitat.
En aquesta successió es poden apreciar conglomerats a la part més baixa, seguit de nivells de gresos, argiles i les calcàries i dolomies a la part més alta.
Després d’observar i descriure les propietats de les diferents formacions litològiques van poder interpretar l’origen de tota la seqüència que es correspon a una transgressió marina d’una plana al·luvial.
Més informació d’aquesta activitat.
L’escola La Sínia investiga el riu Llobregat
Els dies 22 i 23 de gener els nens i les nenes de 4t de l’escola La Sínia de Molins de Rei s’han arribat amb les seves bicicletes fins al riu Llobregat per tal d’investigar-lo. Tot i que feia un fred i un vent força intensos han estat molt valents i han pogut fer totes les activitats previstes. Han treballat 4 grans blocs:
- Les propietats de l’aigua del riu: mesures d’olor, color, temperatura, transparència, velocitat, etc
- Els animals invertebrats: captura (i posterior alliberament) de petits invertebrats de les vores del riu que ens han servit d’indicadors biològics de la qualitat de l’aigua.
- La vegetació de la riba: identificació dels arbres i altres plantes de la zona de ribera i valoració de l’estat de qualitat de la vegetació.
- Detecció i avaluació de possibles impactes d’origen antròpic: n’han identificat i descrit un munt, com per exemple, les deixalles, les conduccions soterrades de gas, aigua i salmorres, les torres d’alta tensió, l’encaixonament del riu entre vies de tren i autopistes, la desviació del riu…
La investigació del Llobregat no acaba pas aquí; d’aquí a poc temps aniran de Colònies a Castellar de N’Hug, que és a la capçalera del riu, i a finals d’abril visitaran el delta. També han fet nombrosos tallers i experiments per a investigar el funcionament del riu, els sediments i altres propietats de l’aigua.
Fins a la propera!
Interpretació de les roques sedimentàries del triàsic a càrrec dels alumnes de batxillerat de l’Ins. Francesc Macià
Els alumnes de 1r de Batxillerat de CTMA de l’Institut Francesc Macià de Cornellà van realitzar l’activitat “Les roques sedimentàries: estudi i aplicacions” a la zona de Pallejà, on es poden apreciar, en nivells superposats, conglomerats, gresos, argiles i calcàries.
Van analitzar els afloraments tot mesurant estrats, alçades, direccions i cabussaments de les capes; també van determinar la duresa i composició de les roques. Amb totes les dades recollides van poder deduir el tipus de roques sedimentàries i la seva història geològica.
Un cop al centre i amb la informació obtinguda podran realitzar un tall topogràfic de la zona per a determinar en quina vessant de muntanya es poden trobar surgències d’aigua.