Dades obtingudes de l’estació meteorològica automàtica Davis Vantage del Camp d’Aprenentatge.
L’any 2015 es recordarà com un dels més secs de la història: només 313,9 litres per metre quadrat de precipitació! Aproximadament la meitat del que és habitual.
Podeu descarregar en aquest enllaç el full de càlcul original.
Trobareu més informació meteorològica a la pàgina del temps del web i a “Divulgació” del menú superior.
Dades meteorològiques extretes de l’estació digital Davis Vantage del Camp d’Aprenentatge:
Les boirines han sovintejat aquest desembre
Temperatura mitjana: 9,2 ºC
Temperatura màxima absoluta: 19,9 ºC el dia 16
Temperatura mínima absoluta: 0,5 ºC el dia 1
Pluja acumulada: 6,5 l/m2
Pluja màxima en un dia: 1,6 l/m2 el dia 7
Cop de vent màxim: 29 km/h el dia 21
Direcció predominant del vent: E
Aquest desembre s’ha caracteritzat per una pluviositat molt baixa i unes temperatures molt suaus per a l’època de l’any. El temps anticiclònic ha dominat al llarg del mes, cosa que ha afavorit una humitat elevada i algunes boires; per tant s’ha mantingut un cert grau d’humitat que ha donat un “respir” a la vegetació.
Dades del mes
Més informació meteorològica a la pàgina del temps del bloc
Per a què serveixen?
Els anemòmetres són un aparells molt utilitzats en meteorologia que serveixen per mesurar la velocitat del vent.
La primera invenció d’un anemòmetre s’atribueix a l’italià Leon Battista Alberti cap a l’any 1450, que era un tipus d’anemòmetre de pressió. Més endavant, l’any 1846, l’anglès Thomas Romney Robinson va dissenyar el primer anemòmetre de cassoletes.
Conèixer la velocitat del vent és molt important, no només per a les prediccions meteorològiques, sinó també per a la seguretat en la navegació aèria, marítima i els desplaçaments terrestres amb vehicles.
Tipus d’anemòmetres
Hi ha dos tipus principals d’anemòmetres:
Anemòmetres que mesuren la velocitat del vent:
Anemòmetre de cassoletes
Consta de 3 semiesferes buides (cassoletes) unides a un eix vertical formant entre sí angles de 120º. Quan el vent bufa, les fa girar amb més o menys rapidesa en funció de la seva velocitat. Un dispositiu mecànic o electrònic transforma el moviment de rotació en un sistema d’indicació de la velocitat del vent (agulla sobre una escala graduada, pantalla, etc).
Aquest tipus d’anemòmetre presenta l’avantatge que no cal orientar-lo segons la direcció del vent. Té l’inconvenient que no és massa precís quan els vents són fluixos.
Anemòmetre de molinet o d’hèlix
Presenta una hèlix que gira segons la velocitat del vent unida a un eix horitzontal; també té, a l’altre extrem, una cua (o timó) que resulta imprescindible per a orientar correctament l’aparell de cara a la direcció d’on ve el vent. De la mateixa forma que el de cassoletes, té un mecanisme que transforma el moviment de rotació de l’eix en algun sistema d’indicació de velocitat.
Anemòmetre de fil calent
Es basa en els canvis de temperatura que experimenta un fil conductor molt prim de tungstè quan és exposat al vent. Com més velocitat té el vent més es refreda el fil; les variacions de temperatura comporten canvis en la resistència elèctrica del filament que són calibrats i mesurats de forma electrònica, donant, finalment, una expressió de velocitat del vent. Són aparells molt precisos.
Anemòmetre d’ultrasons
Consten d’uns aparells emissors i receptors d’ultrasons separats entre si per uns 20 cm. L’emissor emet una ona ultrasònica (la freqüència de la qual pot ser modificada en funció de la velocitat del vent – efecte Doppler-) que és captada pel receptor. Les variacions de freqüència són calibrades electrònicament i expressades com a velocitats del vent.
És un aparell força precís que, a més, presenta l’avantatge de no tenir parts mòbils.
Anemòmetres que mesuren la pressió del vent:
Anemòmetres de placa plana
Consisteix en una placa plana rectangular penjada verticalment sobre un eix i que pot oscil·lar segons la força del vent. Com més amunt arriba la placa, més velocitat té el vent.
Una altra versió d’aquest tipus d’anemòmetre substitueix la placa per una bola. Són aparells de mesura no massa precisos i que cal orientar segons la direcció del vent.
Taller: construcció d’un anemòmetre
Referències i enllaços
Dades meteorològiques extretes de l’estació digital Davis Vantage del Camp d’Aprenentatge:
Fruit de l’arítjol
Temperatura mitjana: 11,3 ºC
Temperatura màxima absoluta: 23,9 ºC el dia 6
Temperatura mínima absoluta: -2,5 ºC el dia 24
Pluja acumulada: 94,5 l/m2
Pluja màxima en un dia: 60,6 l/m2 el dia 3
Cop de vent màxim: 56,3 km/h el dia 2
Direcció predominant del vent: E
El fenomen més destacable del mes ha estat la tempesta de la nit del 3 al 4 en què es van recollir 90,4 l/m2 en un temps força reduit: unes 4 hores.
Dades del mes
Més informació meteorològica a la pàgina del temps del bloc
Per a què serveixen?
Els baròmetres són un aparells que mesuren la pressió atmosfèrica de l’aire, és a dir, el pes que exerceix l’aire sobre una superfície determinada.
Tots els baròmetres es basen en diferents tipus de mecanismes que detecten les variacions de la pressió atmosfèrica i que es poden visualitzar d’alguna manera o altra.
Els valors de pressió atmosfèrica es poden associar a diferents temps meteorològics:
| Altes pressions | Temps estable. Cels serens o amb boires a zones interiors |
| Mitjanes pressions | Temps variable. Núvols i clarianes |
| Baixes pressions | Temps inestable. Cel ennuvolat, pluges, xàfecs i tempestes |
En quines unitats es mesura la pressió atmosfèrica?
Les unitats de pressió atmosfèrica han anat evolucionant amb el temps, però actualment coexisteixen les antigues i les més modernes alhora. Això fa que hi hagi una mica d’embolic amb les unitats.
Equivalències i unitats:
1 atm (atmosfera) = 760 mmHg (mil·límetres de mercuri)= 1013 hPa (hectopascals)= 1013 mbar (mil·libars)
Tipus de baròmetres
* El baròmetre de mercuri
L’any 1643, l’italià Evangelista Torriceli va construir el primer baròmetre de mercuri:
un tub d’aproximadament 1 m d’altura ple de mercuri invertit sobre una cubeta plena també de mercuri. Va comprovar que la pressió que l’aire exerceix sobre el mercuri de la cubeta era equivalent al pes d’una columna de mercuri d’aproximadament 76 cm d’altura. Posteriorment, Boyle i Descartes van millorar el disseny de l’aparell.
Com funciona?
La major o menor pressió que exerceix l’aire sobre el mercuri de la cubeta (o dipòsit) fa que aquest pugi o baixi lleugerament per la columna de l’esquerra. Per saber el valor de pressió atmosfèrica cal mirar a quina alçada arriba el mercuri (normalment l’expressem en mmHg, mil·límetres de mercuri) .
Correccions
Per a una mesura acurada del valor de la pressió atmosfèrica cal fer algunes correccions. En destaquem dues de les més importants:
Actualment, els baròmetres de mercuri es van deixant d’utilitzar degut a la seva toxicitat.
* El baròmetre aneroide
Va ser creat pel francès Lucien Vidi l’any 1844. No fa servir mercuri.
Actualment és el tipus de baròmetre més corrent.
Com funciona?
Consisteix en una càpsula metàl·lica flexible i tancada on s’hi ha fet el buit. En un dels seus costats s’hi troba una molla que s’allarga o s’escurça lleugerament en funció de si la càpsula s’aixafa més o menys degut a la pressió atmosfèrica més o menys alta. Aquests moviments es visualitzen i s’augmenten mitjançant una agulla indicadora sobre una escala graduada.
Correccions
És una aparell no massa precís que cal calibrar de tant en tant amb la mesura d’un aparell de més qualitat (com un baròmetre de mercuri) o amb dades fiables de serveis meteorològics. Amb aquesta finalitat sol tenir un cargol al seu darrera que cal moure amb un tornavís per tal d’ajustar el valor de pressió.
* El baròmetre d’aigua
Inventat el 1619 per l’holandès Gijsbrecht de Donckere, consisteix en un recipient amb aire i aigua acolorida a la part inferior que està comunicat amb l’exterior mitjançant un tub prim i obert. Les diferències de pressió atmosfèrica queden reflectides en l’alçada de l’agua del tub: com més pressió, més avall i com menys pressió, més amunt. No és un aparell gaire fiable ja que dóna molts errors degut a les dilatacions per canvis de temperatura tant de l’aire com de l’aigua que conté. Es fa servir més aviat com a objecte de decoració.
* El barògraf
És un tipus de baròmetre aneroide que enregistra de forma contínua els valors de pressió atmosfèrica. Un estilet amb tinta va dibuixant els valors de la pressió sobre un paper enrotllat en un cilindre que gira gràcies a un motor acoblat a un rellotge.
* Baròmetres digitals
De fa uns anys ençà, han proliferat els baròmetres digitals, normalment formant conjunt en un sol aparell amb altres sensors meteorològics (temperatura, humitat…). Per tal de registrar la pressió atmosfèrica utilitzen un petit sensor de silici, anomenat “Barocap”, que consisteix en un minúscul aneroide monocristal·lí sensible a la pressió. El corrent elèctric generat s’amplifica i es visualitza en una pantalla led.
Són bastant fiables i no cal calibrar-los.
Altímetre analògic
* Altímetres
Són un tipus de baròmetres especials, normalment de mida portable, que ens indiquen l’altitud a la què ens trobem. Es basen en el fet que la pressió atmosfèrica disminueix amb l’altura (a raó de 1 hPa per cada 8,2 m de desnivell). Com que la pressió atmosfèrica també pot variar per canvis en el temps atmosfèric cal calibrar-los sovint quan passem per llocs d’altitud coneguda. Són molt utilitzats per excursionistes, esportistes (escalada, esquí, paracaigudisme…) i en la navegació aèria.
Hi ha principalment dos tipologies de models: els que funcionen com petits baròmetres aneroides (analògics) i els digitals.
El predictor de tempestes
L’any 1851, l’anglès Georges Merryweather va presentar a la Gran Exposició del Crystal Palace de Londres un estrany artefacte per a predir tempestes. Curiosament funcionava amb… sangoneres!
Consistia en una estructura circular amb 12 pots transparents amb una sangonera dins de cada pot. A la part superior i interior dels pots hi havia un petit os de balena lligat a un cable que sortia del pot i que estava connectat a un martellet a punt per tocar una campana situada a la part superior de l’aparell. Quan les sangoneres detectaven la imminència d’una tempesta (suposem que per una baixada de pressió brusca) es posaven “nervioses” i s’enfilaven amb gran esforç a la part superior del pot i activaven el mecanisme sonor: ning!. Segurament com més tocs de campana es sentien de forma continuada, més certa era la predicció o més intensa havia de ser la tempesta.
Taller: construcció d’un baròmetre
Construir-se un baròmetre casolà és bastant senzill, tot i que no serà massa fiable. Només us cal un pot de vidre, un globus, una canyeta i poca cosa més. En aquest enllaç trobareu les indicacions pas a pas per fer-lo.
Referències i enllaços
Dades meteorològiques extretes de l’estació digital Davis Vantage del Camp d’Aprenentatge:
Temperatura mitjana: 18,9 ºC
Temperatura màxima absoluta: 28,4 ºC el dia 1
Temperatura mínima absoluta: 10,1 ºC el dia 25
Pluja acumulada: 29,4 l/m2
Pluja màxima en un dia: 11,4 l/m2 el dia 30
Cop de vent màxim: 48,3 km/h el dia 16
Direcció predominant del vent: E
Setembre relativament poc plujós amb precipitacions concentrades en un parell de dies: el 10 i el 30.
Dades del mes
Més informació meteorològica a la pàgina del temps del bloc
Dades meteorològiques extretes de l’estació digital Davis Vantage del Camp d’Aprenentatge:
Temperatura mitjana: 22,8 ºC
Temperatura màxima absoluta: 32,4 ºC el dia 7
Temperatura mínima absoluta: 13,7 ºC el dia 16
Pluja acumulada: 55 l/m2
Pluja màxima en un dia: 23,6 l/m2 el dia 1
Cop de vent màxim: 49,9 km/h el dia 1
Direcció predominant del vent: E
Aquest agost ha estat un mes relativament fresc i bastant més plujós que el d’altres anys.
Dades del mes
Més informació meteorològica a la pàgina del temps del bloc
Dades meteorològiques extretes de l’estació digital Davis Vantage del Camp d’Aprenentatge:
Temperatura mitjana: 25,2 ºC
Temperatura màxima absoluta: 36,2 ºC el dia 5
Temperatura mínima absoluta: 16,2 ºC el dia 1
Pluja acumulada: 2,6 l/m2
Pluja màxima en un dia: 1,2 l/m2 el dia 22
Cop de vent màxim: 45,1 km/h el dia 23
Direcció predominant del vent: E
Del mes de juliol podem destacar l’escassedat de pluges i les altes temperatures de la primera setmana.
Dades del mes
Més informació meteorològica a la pàgina del temps del bloc
Dades meteorològiques extretes de l’estació digital Davis Vantage del Camp d’Aprenentatge:
Temperatura mitjana: 21,5 ºC
Temperatura màxima absoluta: 32,6 ºC el dia 29
Temperatura mínima absoluta: 11,7 ºC el dia 2
Pluja acumulada: 26,6 l/m2
Pluja màxima en un dia: 20,6 l/m2 el dia 15
Cop de vent màxim: 51,5 km/h el dia 11
Direcció predominant del vent: E
Del mes de juny podem destacar l’onada de calor dels darrers 5 dies i les poques pluges que es van concentrar en un episodi tempestuós del dia 15.
Dades del mes
Més informació meteorològica a la pàgina del temps del bloc
Dades meteorològiques extretes de l’estació digital Davis Vantage del Camp d’Aprenentatge:
Cumulonimbus amb pileus (caputxa)
Temperatura mitjana: 17,9 ºC
Temperatura màxima absoluta: 33 ºC el dia 14
Temperatura mínima absoluta: 7,6 ºC el dia 23
Pluja acumulada: 6,8 l/m2
Pluja màxima en un dia: 5,2 l/m2 el dia 19
Cop de vent màxim: 59,5 km/h el dia 15
Direcció predominant del vent: E
Continuen les minses precipitacions (6,8 l/m2) la qual cosa ens fa preveure un estiu d’alt risc d’incendis. D’altra banda s’ha batut el rècord de temperatura màxima en un mes de maig des que l’estació està en funcionament (març 2005): 33 ºC a les 16 h del dia 14.
Dades del mes
Més informació meteorològica a la pàgina del temps del bloc