Enguany hem començat l’època d’estudi de bolets de Collserola el dimecres 28 i dijous 29 d’octubre amb els alumnes del Cicle Superior de l’Escola Montserrat de Sant Just Desvern.

Primer han fet una petita introducció i han explicat el que sabien dels beneficis que ens aporten els bolets, també han fet un dibuix a la pissarra d’un bolet típic.

Després dividits en grups han recollit  bolets de diferents zones. Abans de recollir-los els hi han posat un nom inventat i han especificat el substrat sobre el que estava i si creixia sol o en grups. Un de cada grup feia de secretari i ho apuntava en una llista de recol·lecció. Déu-n’hi do la imaginació que tenen!

Per acabar han anat al laboratori on han fet un cop d’ull als bolets trobats pels altres grups, després per parelles  han estudiat dos dels bolets que han recollit, l’han observat i han anat anotant les seves característiques seguint les pautes d’unes fitxes i han intentat identificar-los en unes guies de bolets de Catalunya. També han observat espores de diferents bolets, un miceli i diferents himenis en microscopis i lupes binoculars. Finalment i en grup han recordat les parts d’un bolet típic i s’han imaginat diferents tècniques que usen els bolets per dispersar les seves espores.

Els alumnes han estat molt motivats i malgrat la seva excitació han realitzat molt bé les diferents activitats.

Fins la propera!!!

El dijous 22 i divendres 23 d’octubre aquests alumnes de l’institut Joan Oró de Martorell van fer un estudi geològic de les roques sedimentàries de Pallejà.

Van fer un recorregut de pujada de 100 metres de desnivell on en cada un dels tres afloraments van recollir tot un conjunt de dades per reconèixer les diferents roques, el mineral més abundant i per poder establir finalment la història geològica de la zona.
Així aprenent a utilitzar diferents eines de cada parada van realitzar el següent:

– Trobar les coordenades i l’altura amb el GPS
– Mesurar la potència de cada aflorament utilitzant tècniques diferents: teorema de Thales, clinòmetre i corbes de nivell.
-Descriure i dibuixar proporcionalment l’aflorament i un detall de la roca.
-Trobar amb l’ajuda del clinòmetre i una brúixola la inclinació i sentit de cabussament.
-Mesurar el promig del gruix dels estrats.
-Observar les estructures presents en cada aflorament: laminació paral·lela, laminació creuada, bioturbació o granoclassificació.

Després, per identificar la roca van picar amb un martell de geòleg per valorar la presència de pàtina, la compacitat de la roca i van posar unes gotes d’àcid clorhídric diluït per valorar la naturalesa carbonàtica. Amb aquestes dades i l’observació d’algunes característiques de la roca la van classificar a partir d’una  taula dicotòmica.
Un cop van saber el nom de la roca van aplicar l’escala de Mohs amb l’ajut d’un kit per descobrir quin és el mineral més abundant en cada una de les roques.
Finalment amb la informació que hi havia a l’annex del dossier van deduir l’ambient sedimentari on s’havia dipositat cada material i la paleolatitud on es trobava la localitat quan es van formar les roques.

Per acabar van valorar tota la història geològica que va fer possible la formació d’aquests afloraments i van deduir que van començar en un ambient de riu torrencial i a mida que s’anaven acumulant els sediments es corresponien a ambients d’aigües més tranquil·les, per acabar en un ambient marí somer.

Esperem que hagi estat una sortida molt profitosa!

Més informació de l’activitat

El dilluns  28 de setembre i  dimarts 6 d’octubre, els alumnes de 5è d’aquesta escola han fet un treball de camp en dues vessants: un de solana i l’altre d’obaga. Totes dues prop del Camp d’Aprenentatge.

Primer van fer diferents hipòtesis de com pensaven ells que serien les característiques de les dues zones i un cop  endinsats en la vegetació i dividits per grups van prendre mesures de la temperatura ambient, la velocitat de l’aire, la humitat, l’orientació i la intensitat de la llum. Després per parelles i amb l’ajuda d’unes fitxes van identificar i estudiar les plantes més representatives de cada zona.
Per finalitzar van anar al laboratori i van posar en comú les dades trobades per verificar o descartar les hipòtesis inicials i també per saber segons els tipus de plantes trobades els noms de cada comunitat vegetal.

Acabaran aquesta activitat a l’escola fent una activitat flash on representaran en cada vessant el tipus de planta  i la seva abundància.

Fins la propera!

El divendres 25 de setembre van venir els alumnes de 6è de l’Escola Estel de Molins de Rei a investigar la riera i la seva qualitat.

Els va sorprendre la poca quantitat d’aigua que porta aquests dies la riera de Vallvidrera, però tot i així van gaudir de l’activitat tot analitzant l’aigua i el seu entorn. També van recollir invertebrats i fins i tot dos peixets. Després, al laboratori, amb l’ajuda d’unes fitxes van identificar els animals trobats i els van estudiar més a fons. Vam acabar l’activitat projectant-los amb la lupa binocular. La suma dels seus índexs biològics ens va indicar que la qualitat de l’aigua de la riera és dolenta.

També van col·laborar a mantenir més net l’entorn de la riera recollint algunes deixalles.

Gràcies!

Els alumnes de 2n d’ESO de l’Institut Gabriela Mistral van descobrir la riera de Vallvidrera els dies 13 i 14 de maig. Tot i que semblaven despistats, van treballar força bé en grup per identificar  les qualitats físico-químiques de l’aigua i van gaudir molt recol·lectant els macroinvertebrats i algun petit vertebrat que hi viuen en les seves aigües com la larva de salamandra. Van finalitzar l’activitat al laboratori amb l’observació dels animals trobats i sumant els índexs biòtics van poder esbrinar la qualitat mediocre de l’aigua de la riera.

Avui els alumnes de 4t de l’Escola Jaume I de Barcelona han descobert els misteris de la Riera de Vallvidrera. Així han mesurat la temperatura de l’aigua i de l’aire primaveral, la seva qualitat a nivell d’olor, color i presència d’escuma i han mesurat la seva amplada i profunditat. A continuació han pogut identificar vegetació típica de ribera com el vern, l’om, el càrex i cues de cavall i per finalitzar han recol·lectat un munt d’animalons entre els que excepcionalment  hi havia cap-grossos i grills d’aigua, segurament l’època de l’any influeix molt en fer aquest tipus de troballes. Un cop al laboratori han treballat amb més detall un dels animals i després els hem observat tots amb l’ajuda de la lupa Mòtic que tenim connectada a l’ordinador amb projector.