Les efímeres són uns insectes voladors i les seves larves o nimfes són aquàtiques.
 ADULT D’EFÍMERA  NIMFA D’EFÍMERA |
|
Per conèixer millor aquests artròpodes cal saber diferents aspectes tant de la nimfa aquàtica com de l’insecte aeri ja adult.
FORMA DEL COS:
-La nimfa té el cos format per cap, tòrax i un abdomen cilíndric i allargat acabat en tres cues o cercs. El cap té dues antenes. Del tòrax surten sis potes articulades. Destaquen les brànquies plomoses que es disposen al voltant de l’abdomen.
Imatge extreta del llibre “La vida a les aigües dolces” Ed Teide
-L’adult és molt fràgil i de mida petita, ja que el seu cos no sobrepassa els 12 mm. Té dues antenes curtes i presenten d’un a dos parells d’ales membranoses que poden plegar verticalment sobre el cos. L’abdomen corbat consta de deu segments i posseeix dos o tres llargs cercs (“cues”) en el seu extrem.
DESPLAÇAMENT:
-Les larves, algunes viuen en fons tous i enllotats, on excaven i avancen amb l’ajuda de dues banyes situades al cap i que formen part de les mandíbules. Normalment fan galeries en forma de U a les vores dels rierols. Hi ha espècies que tenen larves que són fixes i viuen en corrents ràpides, són de forma més aplanada i utilitzen les tràquees per fer de ventosa. Hi ha altres de nedadores que utilitzen els cerc com a timó i fins i tot de reptadores que viuen pel fons.
Imatge extreta del llibre “La vida a les aigües dolces” Ed Teide
-Els adults són aeris, però no són àgils voladors.
LA RESPIRACIÓ
Imatge extreta del llibre “La vida a les aigües dolces” Ed Teide
-Les larves respiren per traqueobrànquies plomoses de diverses formes de replegament situades a l’abdomen. Amb el moviment de les brànquies generen corrents d’aigua que faciliten l’oxigenació.
Els adults tenen respiració traqueal.
LA NUTRICIÓ:
-La majoria de les larves són herbívores, amb la boca filtren, mosseguen i masteguen. S’alimenten normalment d’algues i detritus vegetals. Hi ha espècies que són omnívores.
L’adult té l’aparell bucal degenerat i no poden menjar, l’energia que els cal per sobreviure l’obtenen de la que van acumular quan eren larves.
EL COMPORTAMENT
-La nimfa viu d’un a tres anys en l’aigua i surt d’ella tot grimpant per les plantes quan les condicions són favorables i completa la metamorfosi.
-L’adult poden viure des d’unes hores fins a pocs dies sempre prop de l’aigua. Durant el dia amagades entre la vegetació i en el capvespre surten i comencen les danses d’aparellament.
L’HÀBITAT
-Les nimfes viuen en rierols d’aigües dolces clares i riques en oxigen La majoria no són gaire tolerants a la contaminació. Hi ha formes: excavadores, fixes, nedadores i reptadores.
Efímera de la família Baetidae.
A la riera de Vallvidrera trobem sempre efímeres de la família baetidae que solen ser nedadores i que són mitjanament tolerants a la contaminació d’origen orgànic.
Fins fa uns vuit anys encara es trobaven efímeres de la família heptagenidae adaptades a viure en zones de corrent fort i que eren indicadores d’aigües netes.
-L’adult viu a prop de l’aigua, recolzat a les plantes de les voreres i sobrevolant la zona al capvespre.
LA METAMORFOSI
Imatge extreta del llibre “La vida a les aigües dolces” Ed Teide
Són els únics insectes que muden després d’haver assolit la fase adulta. Quan es disposen a transformar-se en adults, emergeixen un pam fora de l’aigua i un cop a l’aire fan les darreres transformacions. La pell que desprenen cada vegada rep el nom d’exúvia.
DIMORFISME SEXUAL
Les potes anteriors dels mascles són relativament llargues i les usen per a subjectar al femella durant l’aparellament.
Els mascles posseeixen un parell de penis per a la còpula.
L’APARELLAMENT
Els adults viuen exclusivament per reproduir-se. Apareixen en grans grups a la superfície de l’aigua. Els mascles ballen volant amunt i avall formant núvols. Quan entra una femella l’aparellament succeeix durant el vol descendent i acaba abans de tocar l’aigua. El mascle mor poc després i la femella un cop ha fet la posta d’ous
LA POSTA:
Segons l’hàbitat la posta d’ous és diferent i poden ser dins l’aigua o en la vegetació propera. El nombre d’ous dipositats és de cent a alguns milers..
CURIOSITATS:
Són petits i el seu nom fa referència al poc temps que dura la seva etapa adulta.
– Per saber-ne més podeu consultar:
- Nachtigall, Werner: “Animales de Charcas i estanques” Guia de la Naturaleza Ed. Everest
- Pujade, Juli; Sario Victor: “Guia dels insectes dels països catalans /1” Conèixer la natura Ed: Kapel SA
- Eckart Pott: “Pequeña guia de la flora i fauna de los ríos y lagos de Europa” Ed Omega
- Història Natrual dels Països Catalans volum 10 Artròpodes II Ed. Enciclopèdia Catalana.
- Ammann, Konrad: “La vida a les aigües dolces”. Col·lecció Bivac. Ed. Teide
- García-Valdecasas, Antonio; Vaticón, Nacho : “ Los invertebrados de agua dulce” Ed Penthalon
- Puig, Ma Àngels: “Els macroinvertebrats dels rius catalans” Departament de Medi Ambient Generalitat de Catalunya
- Macan, T.T. : “Guia de animales invertebrtados de agua dulce” Ed Eunsa
