Un preciós vídeo vist a Kireei. Cosas bellas
Alimation from Alexandre DUBOSC on Vimeo.
Un preciós vídeo vist a Kireei. Cosas bellas
Alimation from Alexandre DUBOSC on Vimeo.
Us faig un petit resum en imatges dels diferents tallers que he vist avui al BIG DRAW… fantàstic….
El primer taller que he vistat és el de Perico Pastor.
Cadàvers exquisits
Anem més enllà amb la proposta surrealista dels “cadàvers exquisits” i fem que cada participant continuï el dibuix d’algú altre.
A partir d’uns dibuixos de l’artista en uns grans rotllos de paper penjats del sostre, els participants aniran completant la proposta inicial segons els sembli, tot dibuixant sols, per parelles o en grups. Només hi ha una condició: ningú no pot acabar el dibuix en el mateix rotllo on l’ha començat i cada dibuix es comença a partir del d’una altra persona.
En aquest altre taller hem fet volar ocells en globus pel cel de Barcelona…
Meritxell Duran
www.meriduran.com
La meva família en el futur
Com és la teva família ara? Com serà quan siguem grans?
Us proposem que dibuixeu la vostra família, primer tal com és ara i després imaginant com serà d’aquí a 20, 30 o més anys. Com t’agradaria que fos, com la somies, com et sembla que serà? En comparar tots dos dibuixos podem fer un salt al futur i imaginar allò que voldríem per a nosaltres i per als éssers que estimem.
Rosa Llop – Àgata Vega
www.rosallop.com
Dibuixem un arbre
Un taller per convertir la Plaça Sabartés en un bosc!
Taller a l’aire lliure que proposa als participants dibuixar un arbre o col·laborar en la construcció d’un arbre gegant. Un cop completat, els dibuixos es penjaran a la plaça, que s’anirà convertint en un bosc a mesura que avanci el dia.
A partir d’elements gràfics molt senzills, es vol fomentar la capacitat d’observació de la natura per tal de millorar l’habilitat per al dibuix. També s’incorporaran altres tècniques, com el collage.
Aquest taller es planteja com una experiència lúdica sobre el món del dibuix i pren com a punt de partida el treball del dissenyador i artista Bruno Munari en el seu llibre Drawing a Tree.
Taller Nikosia
www.radionikosia.org
Nikosia i les siluetes errants
Siluetes col·lectives, bogeria i complicitat.
Nikosia és un col·lectiu de persones –tant amb diagnòstic de salut mental com sense– que lluita per aconseguir una obertura social més gran cap a la diferència. La bogeria també és creació, llibertat i desimboltura; una altra manera de mirar les coses de cada dia i d’obrir-se a la diferència que tots duem dins.
La proposta és posar la pròpia bogeria en moviment perquè es manifesti i surti a habitar la ciutat. Es tracta d’activar la bogeria bona, aquella que ens ajuda a no seguir sempre les petjades dels altres, la que ens individualitza.
Ilu·Station
www.ilustation.com
Operació habitants
En un món molt llunyà, la població ha desaparegut. Ajuda’ns a tornar la vida a aquest planeta!
A partir de formes geomètriques bàsiques –com el triangle, el quadrat o el cercle, i amb alguns detalls més fets amb altres formes geomètriques simples o alguns traços– gent de qualsevol edat, tant si tenen traça com si no, podran ajudar a repoblar un planeta assolat amb nous habitants, animals i plantes per construir un nou món.
Com que el dibuix és creació i imaginació, aprofitem l’oportunitat per crear el nostre lloc ideal. Així doncs, el Pati Noguera es convertirà en un espai de creació absolutament lliure on cadascú escollirà una regió (vermella, verda o blava) d’aquest planeta i ajudarà a repoblar aquest nou món imaginari amb nous individus, edificis i altres elements propis de la vida real.
Traslladarem aquest món al pati i el decorarem amb motius propis com habitants de mida real fets a partir de cartró.
Roser Capdevila
www.lestresbessones.com
Amb una sabata i una espardenya…
Tots portem sabates: sabates que caminen, que són presumides, que ens fan saltar… Ui, quantes històries ens poden explicar!
Dibuixarem les nostres sabates, les dels altres o potser les que ens trobarem a la sala. I amb la Roser anirem penjant els nostres dibuixos i els seus per explicar les històries que les sabates han viscut o les que potser els agradaria experimentar.
Emiliana Design Studio
www.emilianadesign.com
Un nas, uns ulls, una boca...
Com dibuixar retrats amb els trets més significatius d’artistes com Picasso, Modigliani i Matisse… barrejats!
Taller d’elaboració de retrats per part dels participants, obert a tothom, però orientat sobretot a nens i nenes.
A partir dels trets més significatius de retrats de diferents artistes com Picasso, Modigliani i Matisse, els participants del taller podran identificar les peculiaritats i re¬conèixer els traços, mentre dibuixen i “reinterpreten” els grans mestres de l’art.
Per a aquesta activitat es treballarà amb unes plantilles de dibuix amb la síntesi d’ulls, nassos, boques i orelles extrets dels diversos retrats. Cada plantilla tindrà el nom de l’artista, per exem¬ple: “ulls de Picasso”, “nassos de Modigliani”, “boques de Matis¬se”, etc. D’aquesta manera, els partici¬pants podran fer servir les plantilles per elaborar un collage de línies, ulls, boques i nassos. Cadascú haurà de dibuixar el contorn de la cara i també podrà completar el dibuix pintant el retrat.
Arnal Ballester
www.arnalballester.com
Museu Instantani
Una exposició sense límit de tema, gènere o intenció que recull l’impuls creador d’unes hores d’un dia qualsevol.
Inauguració a les 18 h!
Normalment un museu aplega i mostra una col·lecció d’obres que representen una llarga tradició artística i cultural o bé alguna de les etapes. En canvi, no hi ha cap museu que reculli l’impuls creador en un moment tan concret i limitat en el temps com són unes quantes hores d’un dia qualsevol. I, a més, que ho faci a través de les obres de la gent que passava per allà i que, en molts casos, mai no havia pensat que podia fer alguna cosa significativa amb un llapis, un retolador, un pinzell, etc.
Amb les eines del dibuix, en poc temps es pot muntar un museu d’aquestes característiques, un museu instantani. Només cal disposar d’un mur en el qual exposar, d’un sistema per emmarcar barat, fàcil i lleuger, i de paper i estris elementals per crear una col·lecció de centenars d’obres.
La condició és que moltes persones recuperin, encara que sigui momentàniament, l’esperit de la infància: ganes de dir coses, jugar, descobrir –sense por, ni solemnitat, ni necessitat de quedar bé.
El Museu Instantani comptarà amb la presència permanent d’un dibuixant amb l’únic objectiu d’animar a dibuixar sense por, resoldre els dubtes sobre la utilització de les eines, ajudar a penjar l’obra i fer petar la xerrada, una qüestió essencial en una feina tan solitària.
Anna Parini
www.annaparini.com
Carmen Segovia
www.carmensegovia.net
Rosario Velasco
www.rosariovelasco.com
Una notícia = un dibuix
Com ens ho fem per il·lustrar una notícia? I una idea?
Aquest taller reuneix tres joves talents de la il·lustració d’articles de premsa, tant d’opinió com de notícies d’actualitat i reportatges.
Aquestes il·lustradores, acostumades a plasmar les idees que un article desprèn i interpretar-les per mitjà de la il·lustració, us guiaran de manera divertida i pràctica en aquest procés. Què és allò essencial en una notícia? Com podem interpretar-la? De quin espai disposem? De quant de temps?
Mar Sáiz
Històries imprevistes
A partir de pistes i fragments d’altres dibuixos, crearem narracions col·lectives.
Els quaderns leporello, que presenten el paper plegat com si fos un acordió, permeten veure les imatges fragmentades o de forma contínua. Ens servirem d’aquest format per proposar als participants que reconstrueixin i completin el dibuix amb l’ajuda d’uns fragments i unes pistes que el vincularan amb diferents indrets i personatges del barri –i amb el dibuix que algú altre ha fet abans.
D’aquesta manera, es construiran històries imprevistes i improvisades, possibles o impossibles, reals o imaginàries, racionals o irracionals, oníriques, individuals, col·lectives, actuals, passades, futures, etc.
A mesura que es vagin completant els quaderns, s’exposaran desplegats, i es relacionaran les pistes en horitzontal i les històries en vertical.
I encara han quedat altres tallers en el tinter… que si algú ha pogut visitar i vol compartir les imatges, estarem encantats de publicar-les… Un dia molt interessant…
Els nens i nenes de primer han pintat unes boniques fulles per decorar l’escola de tardor i la nostra festa de la castanyada…
El Museu Europeu d’Art modern (MEAM) és un nou espai dedicat a l’art contemporani, ubicat al Born, en un dels punts amb més càrrega cultural de la ciutat.
El MEAM us mostra una petita visita virtual del Museu:
Visita virtual del MEAM
Us recomano una visita per aquest nou museu de la ciutat, el MEAM, aqui us deixo unes quantes imatges que vaig fer a la visita per tal que veieu quines meravelles hi ha…
Si visiteu la pàgina del museu obtindreu tota la informació…
Compten també amb un servei pedagògic adreçat a les escoles:
Educació primària; visita gimcana:
“Descobreix el MEAM amb els sentits”
El MEAM compta amb escultures i pintures que ens parlen de l’art figuratiu. Però cada obra amaga aspectes que haurem de descobrir utilitzant tots els sentits.
Una motxilla amb material didàctic t’acompanyarà en aquesta descoberta. Amb la visita-gimcana al MEAM descobrirem una selecció d’obres que treballarem a través dels sentits. Haurem d’observar, tocar, olorar i escoltar el que ens diuen els quadres per poder descobrir els secrets amagats dins el Museu.
Genial animació de Halloween
L’ambientació de l’escola va canviant, pels passadissos es respira art: Matisse, els records marins… la tardor…
La Guida Miró de tercer, ens presenta el quadre tan bonic que ha pintat amb el seu avi…
La Carmela de quart ens ha fet arribar aquest divertit joc per fer quadres a l’estil Magritte, està en francés, però ja veureu que és fàcil jugar ja que és molt intuïtiu…
Si cliqueu a la imatge ja podreu començar a jugar a Rue des Mimosas, però teniu també informació de l’artista ( en francés i un joc d’autoretrats… )
IDEES DIVERTIDES DE TARDOR on PhotoPeach
El pare d’en Miquel Àlvarez ens fa arribar una gran notícia:
el cartell que ha fet en Miquel per la Festa Major del barri…el seu, ha estat l’escollit i estem molt contents!!!
Aquí podeu mirar la programació…esteu tots esteu convidats/des!!…
http://www.evern.org/
![]() |
| De Downloads |



Dibuix per a tot i per a tothom: dibuix per comunicar, embellir, aprendre i, sobretot, gaudir dibuixant. Artistes, il·lustradors, dissenyadors i altres creadors us proposen tallers per a totes les edats en els quals les mans i la imaginació són les protagonistes.
En una proposta del Museu Picasso, diverses institucions i entitats de la Ribera, Santa Caterina i Sant Pere obren les portes a la ciutat per oferir espais de creativitat i diversió.
És una oportunitat per passejar i crear en un barri emblemàtic de la ciutat.
ARTISTES I INSTITUCIONS PARTICIPANTS
Arnal Ballester – Cercle Artístic Sant Lluc
Manolo Trullàs – La Seca Espai Brossa
Emiliana Design Studio – Museu Picasso
Meritxell Duran – DHUB
Ilu·Station – Museu Picasso
Mar Sáiz – EINA Espai Barra de Ferro
Escola del Gremi de Pastisseria – Museu de la Xocolata
Perico Pastor – Museu Picasso
Eugenio Navarro – La Puntual
Rosa Llop i Àgata Vega – Plaça Sabartés
Tantàgora – Biblioteca Francesca Bonnemaison
Taller Nikosia – Carrer Allada Vermell
Zosen – Centre Cívic Convent de Sant Agustí
Àfrica Fanlo – Centre Sant Pere Apòstol
Anna Parini, Carmen Segovia, Rosario Velasco – Palau de la Música Catalana
Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya – Passeig del Born
Roser Capdevila – Museu Picasso
Trobat a La Rana Pepa
Els nens i nenes de tercer A han fet aquets preciosos arbres de tarcor bufant anil·lines amb canyetes i enganxant trossets de fulles d’arbres, s’ho han passat molt bé i el resultat ha estat fantàstic!!
Arbres de tardor dels nens i nenes de tercer A on PhotoPeach
Trobat a Kireei
Del 05/11/2011 al 27/11/2011
Espectacle de mans en què les noves tecnologies serveixen per mostrar que, sense cap mena d’aparell, només amb la utilització de les mans, podem crear un món propi ple d’històries, on la imaginació i la creativitat són els únics requisits.
Direcció i interpretació: Nico Baixas
Codirecció: Agnés Mateus
Producció: MOM – EL VIVERO / Nico Baixas
Edat recomanada: a partir de 4 anys
Preu
4,00€
Aquesta exposició organitzada pel Victoria & Albert Museum de Londres vol rescatar la figura de Serge Diaghilev (Novgorod, 1872 – Venècia, 1929) a través de la seva companyia de dansa, els ballets russos, sense la qual no es podria entendre l’evolució de la dansa al segle xx. L’exposició mostra un recorregut pels escenaris i els esdeveniments més importants que va protagonitzar la companyia en els seus vint anys d’existència.
Els ballets russos neixen a París el 1909, d’una selecció dels millors ballarins del Ballet Imperial del Teatre Mariinski de Sant Petersburg. En 1911, s’independitzen del Ballet Imperial i sobreviuen per poc temps a la mort del seu fundador, el 1929. La companyia viatja als millors teatres de l’època i arriba també a Madrid i Barcelona.
El seu èxit prové de l’aposta per la renovació del llenguatge visual, tant en la coreografia com en l’escenografia, i del llenguatge musical. El tret essencial va ser la reducció de la dansa al cos humà per expressar històries i emocions, d’aquí el desenvolupament del virtuosisme dels seus ballarins. Artistes visuals d’avantguarda de la talla de Matisse, Picasso, Braque, Derain, Gontxarova, Laurencien o Chanel van participar en el disseny de vestuaris i escenografies; músics renovadors com Ravel, Satie, Falla, Stravinski, Prokófiev, Rimski-Kórsakov; ballarins com Fokine, Nijinski, Paulova, Karsavina o Massine, i escriptors com Jean Cocteau van treballar conjuntament en aquesta obstinació, animats per Diaghilev.
Els ballets russos i Espanya
Un dels àmbits de l’exposició donarà a conèixer l’activitat dels ballets russos en els escenaris espanyols, l’enriquiment mutu a partir de les seves aportacions artístiques i culturals i l’establiment de col·laboracions amb creadors espanyols que va significar la presència espanyola en el més àlgid context artístic internacional del primer quart de segle.
Els ballets russos es van refugiar a Espanya entre el 1914 i el 1918, els anys de la Primera Guerra Mundial, un període en què era impossible anar de gira per les ciutats i els teatres on havien triomfat en els seus primers anys. Després de passar sis mesos del 1915 a Suïssa, on es va reformar la companyia, i fer una primera gira pels Estats Units, els ballets russos van instal·lar-se a Espanya i artistes russos, francesos i espanyols es van agrupar al voltant de Diaghilev i la seva energia creativa. Alfons XIII va recolzar la companyia permetent que actuessin a Madrid i Barcelona i anessin de gira pel país. També els va ajudar a tornar a Londres, a uns escenaris on van collir grans èxits el 1918 i el 1919.
Després de signada la pau, la companyia de Diaghilev va seguir tornant a Espanya per actuar-hi, i Barcelona va resultar un punt de partida idoni durant la dècada de 1920 per iniciar les gires desprès de tancar les temporades hivernals a Montecarlo. Els artistes espanyols van anar cobrant importància, seguint el camí de Josep Maria Sert, el primer no rus que va dissenyar un ballet per a Diaghilev. Hi destaquen noms com Juan Gris, Joan Miró, Pedro Pruna i, sobretot, Pablo Picasso. Tots ells van dissenyar decorats i vestuari i, a més, van il·lustrar la companyia i van participar als programes especials que produïen els ballets russos. Compositors (el més destacat va ser Manuel de Falla), directors d’orquestra i ballarins espanyols es van sumar a la companyia de Diaghilev, i el 1921, per recomanació de l’empresari britànic C. B. Cochran, una troupe de ballarins espanyols va presentar Cuadro Flamenco a París i Londres.
Trobareu tota la informació relacionada a la web del CaixaFòrum
Visita per a families
Del 08/10/2011 al 14/01/2012
BARCELONA
Amb els alumnes de segon de l’escola anirem el proper 17 de novembre a la Fundació Miró a veure aquesta exposició i realitzar unes activitats relacionades amb ells, però us recomano a tots i totes anar a veure aquesta exposició, és única… a la pàgina web de La Fundació Miró trobareu més informació
16/10/2011 – 18/03/2012
L’exposició ha estat organitzada conjuntament per la Tate Modern i la Fundació Joan Miró de Barcelona, on es podrà veure a partir d’octubre de 2011. Després de Barcelona, l’exposició viatjarà a la National Gallery of Art de Washington, on es podrà visitar a partir del maig de 2012.
Joan Miró: L’escala de l’evasió ha estat concebuda pels comissaris de la Tate Matthew Gale i Marko Daniel en col·laboració amb Teresa Montaner, conservadora de la Fundació Joan Miró de Barcelona.
Joan Miró: L’escala de l’evasió posa de manifest el compromís polític de l’artista al llarg de la seva vida. La seva catalanitat i els lligams que Miró manté amb la seva terra són inqüestionables; així ho demostren les obres que es podran veure a l’exposició, que van des dels paisatges de Mont-roig, com per exemple La masia (1921-1922), que va pertànyer a Ernest Hemingway, amic de Miró, la magistral seqüència Cap de pagès català (1924-1925), fins a la sèrie escultòrica de Ses Majestats (1974) realitzada a partir d’eines provinents del món rural. Les tensions que van portar a la Guerra Civil espanyola (1936-1939) van provocar les protestes més explícites de Miró en obres com ara la sèrie dePintures salvatges (1934-1936), o la Natura morta del sabatot (1937). Exiliat a París, Miró dissenya pel Govern de la República Aidez l’Espagne i El Segador (Pagès català en revolta) (1937), ubicat al Pavelló Espanyol de la República, molt a prop del Guernica de Picasso. Respostes més íntimes i pertorbadores es manifesten en obres com les Constel·lacions, sèrie desenvolupada entre 1940 i 1941, just després d’esclatar la Segona Guerra Mundial.
Durant el règim franquista, Miró va treballar a Espanya en una mena d’exili interior, mentre a l’estranger es guanyava una reputació com a representant de l’abstracció de postguerra.Joan Miró: L’escala de l’evasió mostra també obres clau d’aquesta època, entre les quals destaca el tríptic L’esperança del condemnat a mort (1974). Ja fos enfosquint o fins i tot cremant els seus treballs, com és el cas de Maig 1968 (1968-1973) i la sèrie de Teles cremades (1974), Miró va saber captar l’atmosfera de revolta de finals dels anys seixanta i va fer de testimoni de l’ambient polític amb explosions de pintura, com en el tríptic delsFocs artificials (1974), expressant-se sempre de manera radical i pionera.
En aquest enllaç trobareu tota la informació sobre aquesta festa XI FESTA DEL MODERNISME 2011
Les Festes del Modernisme de la Colònia Güell recreen teatralment, al carrer, escenes de la vida de la Colònia d’ara fa cent anys. Aquesta recreació és tractada amb un context festiu i se situa el marc incomparable de l’arquitectura modernista pròpia de la Colònia.
La Festa del Modernisme es celebra el matí del dissabte i del diumenge d’un cap de setmana d’octubre al voltant del Pilar, que trobareu anunciat oportunament en aquesta web.
Durant la Festa, i en els caps de setmana posteriors, hi ha exposicions de caràcter històric o cultural en general i, al llarg de l’any, l’Associació La Colònia Modernista programa altres activitats que també trobareu anunciades en aquesta web.
Les Festes del Modernisme pretenen mostrar de la manera més fidel possible a la història, aspectes de la vida social d’aquesta colònia crepuscular,els elements d’arqueologia industrial que conté i la seva arquitectura. Més encara, divulgant el coneixement es pretén contribuir a la preservació de la seva identitat, la conservació del seu patrimoni i la cohesió del seu veïnat.
Us convidem, doncs, a la Festa del Modernisme. Podreu passejar per més de vint racons teatralitzats al llarg i ample de la colònia.
Entre altres coses, podreu visitar el convent de les monges i la llar d’infants, podreu dialogar amb les dones que fan bugada al safareig públic, podreu brindar amb “Don Eusebi Güell” a la seva residència, uns antics treballadors us podran explicar com era la fàbrica, podreu prendre xocolata al bateig dels fills d’un encarregat de la fàbrica o podreu passejar pel mercat de pageses i la fira d’artesans. Cap a les dues del migdia un ball amb pianola fa la cloenda de la Festa a la plaça.
Aquesta exposició té lloc al Museu d’Història de Catalunya
Els cartells que es podran veure a l’exposició són testimoni del compromís i de la fidelitat de Joan Miró amb les seves arrels: la història, la política i la cultura de Catalunya. El seu suport a iniciatives socials i culturals es materialitza en obres com el cartell per a la publicació de la revista quinzenal L’instant de 1919; el pochoir Femme et chien devant la lune de 1936 fet per a recaptar fons per a la publicació de la revista Síntesi; el cartell per a l’exposició “Homenatge a Josep Lluís Sert i Josep Llorens Artigas” al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears a Barcelona el novembre-desembre de 1972; el cartell que va realitzar per a Òmnium Cultural en recolzament de la cultura catalana l’any 1974 i el realitzat per a la presentació del diari Avui l’abril de 1976. De les obres més representatives en la seva implicació amb causes polítiques cal destacar l’Aidez l’Espagne, que va fer per donar suport al govern de la República i la que va realitzar per a la campanya endegada per l’Assemblea de Catalunya l’any 1977 per reivindicar l’Estatut de Catalunya.
Organització: Museu d’Història de Catalunya i Fundació Joan Miró.
Patrocini: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Catàleg: Publicat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Museu d’Història de Catalunya. Text de Xavier Antich. Edició en català i traducció al castellà i a l’anglès.
Horari: De dimarts a dissabtes, de 10 a 19 h
Dimecres, de 10 a 20 h
Diumenges i festius, de 10 a 14,30 h
Dilluns no festius, tancat.
Dies de tancament: 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener.
Els primers diumenges de mes l’entrada al museu és gratuïta.
Preu: Tarifa normal: 3,00 euros. Tarifa reduïda: 2,00 euros.
Mireu quin àlbum d’Àliens més fantàstic que ha fet en Miquel Àlvarez de tercer…
Els nens i nenes de tercer han fet aquest exercici de línies, tot continuant le dibuix de les petxines, ha estat un treball laboriòs i entretingut , però molt divertit alhora!!
![]() |
| De Collages |
Els nens i nenes de primer han fet aquestes magnífiques composicions amb petxines…
![]() |
| De Collages |
Mireu quina manera més fàcil de fer polseres reciclant llaunes de begudes… atenció que la llauna talla….
Trobat a ECOUNICO
Tomorrow Land: Greenpoint, NY from Micah Ganske on Vimeo.
Trobat a La Factoria Plàstica