En aquest link trobareu tota la informació de Barcelona Dibuixa d’aquest any, nos us la perdeu!!!!
En aquest link trobareu tota la informació de Barcelona Dibuixa d’aquest any, nos us la perdeu!!!!
El cartell en moviment de la Mercè 2024
La productora barcelonina Canada filma un espot per anunciar la Festa Major de Barcelona del qual ha sortit la imatge del cartell d’enguany.
Els temps canvien i si, fins ara, el cartell de la Mercè havia estat territori exclusiu d’artistes o dissenyadors i dissenyadores, enguany neix del talent audiovisual barceloní. Una productora de vídeo que ha creat els videoclips d’algunes de les cançons que més us agraden és barcelonina i, enguany, ha estat convidada a crear, no un cartell sinó un teaser de la festa… del qual n’han extret la imatge del cartell.
La imatge de La Mercè 2024 és obra de la productora audiovisual Canada. El concepte artístic al·ludeix a una festa major, que és de la ciutadania, però que està oberta a tothom. I a la gran influència que té una festa popular com aquesta en la ciutat i els seus habitants. Fins i tot per als qui no se’n van de festa o no saben ni què és la Mercè, la ciutat ofereix un lloc de trobada amb música, ball i espectacle.
Al cartell, Canada ens proposa una mirada a la Mercè des del punt de vista d’algú que la veu per primer cop. Ens mostra, doncs, la mirada emocionada d’un infant que es mira amb fascinació els focs artificials. Per aquest infant, l’enrenou, el soroll, les llums i els gegants són l’expressió festiva de la ciutat on viu. Allà on tothom veu estimulats els sentits, aquest nen troba la pau. La festa de Barcelona entra per la finestra de casa seva i troba qui més la necessitava.
La imatge del cartell està relacionada, com us dèiem, amb un breu film que explica la història d’un nadó que no deixa de plorar. El plor de l’infant només s’aturarà, després de tot un dia, quan vegi una geganta ballant per la finestra. Es quedarà adormit entre el brogit de les explosions dels focs artificials.
Sí, com esteu veient, el cartell de la Mercè d’enguany té un origen audiovisual, ja que se n’ha encarregat un estudi integrat per grans experts en el món del vídeo. És una productora del Poblenou que segurament coneixeu perquè ha fet els videoclips d’alguns dels vostres artistes preferits: de Dua Lipa a Coldplay, passant per Rosalía.
La productora va néixer l’any 2008 al mateix lloc on la trobareu avui, al Poblenou, tot i que avui tingui també oficines a Londres i Los Angeles perquè, des de la capital catalana, s’han fet un nom a tot el planeta. Gràcies a la seva implicació total en el món de l’art han aconseguit que Beck, Travis Scott, Phoenix, Katy Perry o Tame Impala, entre molts altres, els hagin encarregats videoclips. Van fundar Canada l’any 2008, els directors i socis fundadors Nicolás Méndez i Lope Serrano, amb els quals treballa la productora Alba Barneda.
Les creacions audiovisuals de Canadà han obtingut premis i nominacions en guardons com els Cannes Lions, Grammys, Latin Grammys, Ciclope Berlin, MTV EMA, UKMVA i D&AD.
Trobareu tota la informació a la web de l’ajuntament
Barcelona dibuixa l’abraçada, trobareu un munt de tallers super interessants.
Barcelona Dibuixa: Passa i abraça. Com es dibuixa una abraçada?
Un any més, el Museu d’Història de Catalunya s’uneix a la Festa del Dibuix de Barcelona. Passa i dibuixa un llop, una bruixa, un pop, una cabra, una nena, una tieta, un bomber o un poeta. No et deixis el cap, la cuixa, els peus, la panxa o el nas… ni el braç! Passa i abraça!
Una activitat on podràs fer i rebre abraçades dibuixades, de la mà del col·lectiu d’il·lustradores Peste Alta.
Quan: Dissabte 22 d’octubre, de 15 a 19 h i Diumenge 23 d’octubre, d’11 a 15 h
On: Museu d’Història de Catalunya (Plaça de Pau Vila, 3)
Edat: Tota la família
Preu: Gratuït
La Tecla ens presenta aquestes nines japoneses fetes en un taller de cap de setmana, ens han encantat!!!
Moltes gràcies per compartir-ho Tecla!!!!
Què és una Washi ningyo? Literalment, una nina de paper japonés. Quins tipus de Washi ningyo hi ha?
Si voleu tenir més informació, la trobareu en aquest enllaç
Tallers d’animació documental per a la creació d’una pel·lícula col·lectiva.
Vols fer la teva pròpia pel·lícula d’animació a casa, amb els companys de classe o amb els teus amics? Quines històries vols explicar al món?
Fes el teu autorelat animat. Amb totes les pel·lícules que ens envieu crearem una pel·lícula col·lectiva, un gran mapa d’històries diverses sobre l’entorn que ens envolta.
Et proposem tres maneres per fer-ho: sol, en parella o en grup.
Bioscopi és una caixa d’eines per experimentar amb l’animació documental, és a dir, per parlar del món que ens envolta creant imatges en moviment amb dibuixos o amb objectes i sense haver d’enregistrar imatges reals. Hi trobareu tres propostes diferents que us permetran fer petits curtmetratges animats sobre la vostra vida i el vostre entorn. Podreu desvetllar els vostres secrets, viatjar en el temps o explicar què us uneix als vostres amics, i descobrir que l’animació pot apropar-vos a la veritat per camins diferents als del vídeo o la fotografia.
Amb la suma de tots els curtmetratges que ens aneu enviant s’anirà conformat una gran pel·lícula col·lectiva, una biografia animada de la nostra ciutat o territori que estarà feta de les memòries, relats passats i presents, records i desitjos futurs de tots.Bioscopi ofereix una primera aproximació al llenguatge i les tècniques de l’animació per persones de totes les edats, però els més grans i els més petits necessitaran una mica d’acompanyament. També és una excusa per explorar com pensem, com ens mostrem als altres, com els altres ens veuen o quines idees compartim com a grup.
Sovint es diu que l’origen del cinema és el cinematògraf, un aparell creat pels germans Lumière l’any 1894. Tot i això, gairebé al mateix temps van aparèixer altres invents que perseguien el mateix objectiu. Un d’aquests invents va ser el bioscopi.
Aviat es va fer necessari posar un nom al nou llenguatge que produïen aquells aparells. Mentre que a alguns llocs van començar a anomenar-lo cinematografia (‘gravació del moviment’), en altres en deien biografia (‘gravació de la vida’). El primer terme s’ha acabat imposant, però aquesta diferenciació s’ha mantingut fins a l’actualitat en algunes llengües com el suec o el danès, en què cinema s’anomena bio o biograf.
Malgrat que el bioscopi que aquí proposem no és exactament un aparell, sí que pretén fer-nos explicar una història que sigui part de la nostra vida. I aquest breu relat sobre nosaltres s’unirà amb el d’altres persones per crear una història, o una biografia del nostre entorn.
Aviat, les primeres persones que van utilitzar aquells aparells es van adonar que, en les seves pel·lícules, podien fer moure objectes inanimats, fins i tot dibuixos. Però, si bé al principi l’animació s’utilitzava per informar de fets que no s’havien pogut gravar, aviat allò va canviar. Així, durant molt temps s’ha considerat l’animació com un llenguatge idoni per a la fantasia i la creació de mons imaginaris, però que no serveix per explicar fets objectius, de veritat. Però, malgrat que tradicionalment s’ha preferit la fotografia i el material d’arxiu per als documentals, ara sabem que l’animació pot apropar-se a la realitat amb una expressivitat i força que altres tècniques no tenen.
Un projecte del Departament del Mediació del CCCB en el marc de l’exposició “William Kentridge. El que no està dibuixat” (2020).
Idea original i disseny dels tallers: Laura Ginés i Pepon Meneses
Coordinació CCCB: Bàrbara Roig Isern, Sara Tibau i Maria Farràs Drago
Adaptació dels textos: Quim Mòdenes
Correccions i traduccions: Adolf Fuertes
Il·lustracions, disseny i maquetació: Luis Paadín
Disseny web: Pimpampum
Disseny de l’espai de tallers del CCCB: Rosó Tarragona
Acompanyament dels tallers a grups escolars: Re-Crea Accions Culturals
Amb el suport i la col·laboració de tots els departaments del CCCB
En aquest enllaç trobareu tota la informació.