BIOSCOPI

  Cliqueu en aquest enllaç….  BIOSCOPI

 

Tallers d’animació documental per a la creació d’una pel·lícula col·lectiva.

Vols fer la teva pròpia pel·lícula d’animació a casa, amb els companys de classe o amb els teus amics? Quines històries vols explicar al món?

Fes el teu autorelat animat. Amb totes les pel·lícules que ens envieu crearem una pel·lícula col·lectiva, un gran mapa d’històries diverses sobre l’entorn que ens envolta.

Et proposem tres maneres per fer-ho: sol, en parella o en grup.

La proposta

Bioscopi és una caixa d’eines per experimentar amb l’animació documental, és a dir, per parlar del món que ens envolta creant imatges en moviment amb dibuixos o amb objectes i sense haver d’enregistrar imatges reals. Hi trobareu tres propostes diferents que us permetran fer petits curtmetratges animats sobre la vostra vida i el vostre entorn. Podreu desvetllar els vostres secrets, viatjar en el temps o explicar què us uneix als vostres amics, i descobrir que l’animació pot apropar-vos a la veritat per camins diferents als del vídeo o la fotografia.

Amb la suma de tots els curtmetratges que ens aneu enviant s’anirà conformat una gran pel·lícula col·lectiva, una biografia animada de la nostra ciutat o territori que estarà feta de les memòries, relats passats i presents, records i desitjos futurs de tots.Bioscopi ofereix una primera aproximació al llenguatge i les tècniques de l’animació per persones de totes les edats, però els més grans i els més petits necessitaran una mica d’acompanyament. També és una excusa per explorar com pensem, com ens mostrem als altres, com els altres ens veuen o quines idees compartim com a grup.

Per què Bioscopi?

Sovint es diu que l’origen del cinema és el cinematògraf, un aparell creat pels germans Lumière l’any 1894. Tot i això, gairebé al mateix temps van aparèixer altres invents que perseguien el mateix objectiu. Un d’aquests invents va ser el bioscopi.

Aviat es va fer necessari posar un nom al nou llenguatge que produïen aquells aparells. Mentre que a alguns llocs van començar a anomenar-lo cinematografia (‘gravació del moviment’), en altres en deien biografia (‘gravació de la vida’). El primer terme s’ha acabat imposant, però aquesta diferenciació s’ha mantingut fins a l’actualitat en algunes llengües com el suec o el danès, en què cinema s’anomena bio o biograf.

Malgrat que el bioscopi que aquí proposem no és exactament un aparell, sí que pretén fer-nos explicar una història que sigui part de la nostra vida. I aquest breu relat sobre nosaltres s’unirà amb el d’altres persones per crear una història, o una biografia del nostre entorn.

Animació i documental: ficció i realitat?

Aviat, les primeres persones que van utilitzar aquells aparells es van adonar que, en les seves pel·lícules, podien fer moure objectes inanimats, fins i tot dibuixos. Però, si bé al principi l’animació s’utilitzava per informar de fets que no s’havien pogut gravar, aviat allò va canviar. Així, durant molt temps s’ha considerat l’animació com un llenguatge idoni per a la fantasia i la creació de mons imaginaris, però que no serveix per explicar fets objectius, de veritat. Però, malgrat que tradicionalment s’ha preferit la fotografia i el material d’arxiu per als documentals, ara sabem que l’animació pot apropar-se a la realitat amb una expressivitat i força que altres tècniques no tenen.

Crèdits

Un projecte del Departament del Mediació del CCCB en el marc de l’exposició “William Kentridge. El que no està dibuixat” (2020).

Idea original i disseny dels tallers: Laura Ginés i Pepon Meneses

Coordinació CCCB: Bàrbara Roig Isern, Sara Tibau i Maria Farràs Drago

Adaptació dels textos: Quim Mòdenes

Correccions i traduccions: Adolf Fuertes

Il·lustracions, disseny i maquetació: Luis Paadín

Disseny web: Pimpampum

Disseny de l’espai de tallers del CCCB: Rosó Tarragona

Acompanyament dels tallers a grups escolars: Re-Crea Accions Culturals

Amb el suport i la col·laboració de tots els departaments del CCCB

Tornar a dalt

LA PLAÇA DIBUIXA

Diumenge 27 de setembre de 10 a 14h.
Prepareu les vostres eines de dibuix perquè el diumenge 27 de setembre, i dins del marc de la Mercè, us convidem a dibuixar l’icònica Plaça Reial.
Activitat gratuïta, oberta a tots els públics. Per poder participar cal inscriure’s aquí (places limitades).
https://forms.gle/LjAzf7G6FxbSVakw9
DE 10 A 11h: A la carpa situada a la plaça podreu recollir una llibreta com a obsequi (pels 120 primers).
A LES 13:45h: Fotografia final aèria. Us demanem si us plau que mantingueu la distància social.
A LES 14h: Sorteig de dos premis entre els participants a l’activitat:
1 sopar per a dues persones al Restaurant Tobogán
1 brunch per a dues persones a Artisà
A la plaça hi trobareu diverses cadires que podeu utilitzar i que han sigut col·locades mantenint la distància social recomanada.
Recordeu que és important seguir les recomanacions sanitàries. No us ajunteu en grans grups, mantingueu la distància social i useu la mascareta en tot moment.
Aquesta iniciativa ha estat organitzada per l’Associació d’Amics i Comerciants de la Plaça Reial, la Fundació Setba i Urban Sketchers Barcelona, i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.
Us hi esperem!

LA MERCÈ

Quan d’aquí a uns anys miris els cartells de la festa major, reconeixeràs de seguida l’any de la pandèmia. I és que la imatge de la Mercè del 2020 parla tant de l’origen de la festa com de la manera en què es viurà enguany.Per poc que t’interessi el disseny i la il·lustració barcelonina, segur que has sentit a parlar de Reskate Studio. El van crear l’any 2010 María López i Javier de Riba, una artista de Sant Sebastià i un de Barcelona que sovint aprofiten l’estètica d’altres temps per parlar del món d’avui. Es van conèixer a Viena, on tots dos treballaven, l’una en un estudi de disseny i l’altre, en una agència de publicitat. Van tornar a coincidir a Barcelona, quan la María va venir a fer un màster en tipografia. Eren temps de crisi i en Javier, coses que passen quan ets l’últim que arriba, havia perdut la feina. Així que tots dos van començar a donar voltes a una manera de ser creatius i guanyar-se les garrofes a la vegada. I amb un amor compartit per la sostenibilitat, el reciclatge i les tècniques artesanals, van començar a reconvertir vells skates en superfícies per a la creació artística en un projecte conjunt amb Edu Pi. En van il·lustrar algunes, però la seva feina va consistir a localitzar artistes, proposar-los decorar un vell skate i muntar exposicions. Experts en lettering, aquell disseny que pren paraules i lletres com a motiu, van començar a crear murals d’entrada a les exposicions que organitzaven. I d’aquí al muralisme només hi havia un pas. Han acabat creant obres murals de grans dimensions en llocs que van de San Antonio (Texas) a Shenzhen (Xina), passant per Viena (Àustria), de vegades fins i tot fent servir pintura fotoluminescent per tal de mostrar dues realitats en una. Segur que has vist les seves creacions, perquè alguna s’ha fet prou famosa a la ciutat. El 2017 van decorar la façana de la seu del Districte de Gràcia, una intervenció respectuosa, perfectament lligada a la tradició de la festa i tan estèticament ben trobada com poc invasiva. No és estrany que una obra pensada per ser efímera acabés quedant-se a la façana de la plaça de la Vila de Gràcia un any sencer. I és que ells són tots uns experts a capbussar-se en l’estètica d’altres temps. No és estrany que el duet còmic Venga Monjas els demanés que fessin l’escenografia setantera per al videoclip d’Enséñame a amar, un tema del músic de culte Joe Crepúsculo.
La cartelleria modernista, el packaging antic o les caixes de llumins que feia servir l’àvia són algunes de les fonts d’inspiració d’una parella de creadors que utilitzen les imatges i els formats publicitaris no per vendre res, sinó per llançar missatges extrets de la cultura popular i compartir-los a l’espai públic. En un mural de grans dimensions o en l’objecte més humil dissenyat per aquests creadors us podeu trobar una dita que fa molt que no escoltàveu (“Any gelat, any de blat”, “Qui no té cap té cames”…). Són mostres d’una cultura popular que té tant de pes a Catalunya com al País Basc.
El cartell que han creat per a la Mercè 2020 és un exemple perfecte d’aquesta cultura tradicional portada als nostres temps. És una Mercè que podria procedir perfectament d’un cartell dels anys quaranta. Una nena que representa l’esperança en les generacions més noves i que, en posició activa, sosté a la mà una llagosta, aquell insecte convertit en plaga que va fer que els barcelonins del 1687 es posessin en mans de la Verge de la Mercè. Quan es va aturar la calamitat, la santa va acabar sent nomenada patrona de Barcelona. Avui, aquest insecte que ens explica per si sol tota la història d’un patronatge i d’una festa, marca la silueta d’un somriure sobre la mascareta immaculada que duu la nostra Mercè, un signe dels temps tan simbòlic com els representants del món natural que envolten la noia.

I és que, entre els cabells de la Mercè del 2020 trobaràs ocells que fan pensar en la música de la festa, sargantanes que canvien de color i es transformen com fan actors i actrius sobre un escenari, o uns arbres que, amb les seves llargues arrels, representen la tradició que ens lliga a la terra. Perquè també la biodiversitat, i la lluita per protegir-la, és un signe dels temps que vivim, uns temps de pandèmia en què una humil llagosta representa, a la vegada, un passat de tradició i un món futur més sostenible i natural.

TROBAT A LA WEB DE L‘AJUNTAMENT DE BARCELONA

#GGENCASA 01 > Proyectos do it yourself para hacer durante la cuarentena. ¡PDFs en abierto para fomentar la creatividad!

Para sobrellevar la cuarentena del COVID19 con actividades que fomenten la imaginación y la creatividad, desde la Editorial Gustavo Gili ponemos en abierto diferentes proyectos do it yourself dirigidos a niños y adultos. Son actividades incluidas en los libros de Íngrid Valls y Leire Villar (aka Ganchitos), el legendario equipo Vostok, Gimena Romero, Flowers by Bornay, Maru Godas, Lusesita, Pin Tam Pon (Julia Abalde y Clara Sáez) y Laia Falcón. Artistas y diseñadores que han cedido generosamente sus propuestas para que podamos conocerlas y realizarlas estos días.

En aquest enllaç podreu accedir als materials que ens ofereix l’editorial ggili i descarregar els PDF’S , molt interessant!!!

Us el recomano!!

Aquí us deixo alguns dels vídeos de les diferents propostes, però remeneu perquè hi altres també molt interessants !!

 

Fem cinema des de casa

Hola!

Avui us faig una proposta relacionada amb el cinema.

Des de Digital Films, que fan tallers de cinema a les escoles com a activitat extraescolar, han decidit no deixar de gravar encara que estiguem confinats. Per això, ens proposen activitats cinematogràfiques fàcils i divertides que podem fer des de casa.

Aquí us deixo algunes fitxes on expliquen com fer algunes d’aquestes idees de pel·lícula!

Tot i així, si els seguiu a Instagram (@df_digitalfilms) trobareu moltes altres activitats i propostes d’allò més originals.

Si us animeu a fer pel·lícules i descobriu la vostra passió per la càmera, us recomano també el concurs Participa Meliès. Per participar-hi només necessiatreu  una història que pogueu explicar en menys de 3 minuts, una càmera o mòbil per a gravar un curtmetratge on utilitzeu al menys un dels tres trucatges de Georges Méliès, i molta imaginació. A la web www.participamelies.com hi trobareu tota la informació i les bases. No us adormiu, que la convocatòria s’acaba el 15 de juny.

Aquí us deixo també un dels vídeos que s’han presentat al concurs, fet des de casa i utilitzant simplement un ordinador, perquè us feu una idea. Tot i que aquest està molt treballat, si feu un cop d’ull a la web veureu que hi ha curts de tots els nivells i que una idea molt senzilla també pot donar un molt bon resultat: