Aquesta exposició organitzada pel Victoria & Albert Museum de Londres vol rescatar la figura de Serge Diaghilev (Novgorod, 1872 – Venècia, 1929) a través de la seva companyia de dansa, els ballets russos, sense la qual no es podria entendre l’evolució de la dansa al segle xx. L’exposició mostra un recorregut pels escenaris i els esdeveniments més importants que va protagonitzar la companyia en els seus vint anys d’existència.
Els ballets russos neixen a París el 1909, d’una selecció dels millors ballarins del Ballet Imperial del Teatre Mariinski de Sant Petersburg. En 1911, s’independitzen del Ballet Imperial i sobreviuen per poc temps a la mort del seu fundador, el 1929. La companyia viatja als millors teatres de l’època i arriba també a Madrid i Barcelona.
El seu èxit prové de l’aposta per la renovació del llenguatge visual, tant en la coreografia com en l’escenografia, i del llenguatge musical. El tret essencial va ser la reducció de la dansa al cos humà per expressar històries i emocions, d’aquí el desenvolupament del virtuosisme dels seus ballarins. Artistes visuals d’avantguarda de la talla de Matisse, Picasso, Braque, Derain, Gontxarova, Laurencien o Chanel van participar en el disseny de vestuaris i escenografies; músics renovadors com Ravel, Satie, Falla, Stravinski, Prokófiev, Rimski-Kórsakov; ballarins com Fokine, Nijinski, Paulova, Karsavina o Massine, i escriptors com Jean Cocteau van treballar conjuntament en aquesta obstinació, animats per Diaghilev.
Els ballets russos i Espanya
Un dels àmbits de l’exposició donarà a conèixer l’activitat dels ballets russos en els escenaris espanyols, l’enriquiment mutu a partir de les seves aportacions artístiques i culturals i l’establiment de col·laboracions amb creadors espanyols que va significar la presència espanyola en el més àlgid context artístic internacional del primer quart de segle.
Els ballets russos es van refugiar a Espanya entre el 1914 i el 1918, els anys de la Primera Guerra Mundial, un període en què era impossible anar de gira per les ciutats i els teatres on havien triomfat en els seus primers anys. Després de passar sis mesos del 1915 a Suïssa, on es va reformar la companyia, i fer una primera gira pels Estats Units, els ballets russos van instal·lar-se a Espanya i artistes russos, francesos i espanyols es van agrupar al voltant de Diaghilev i la seva energia creativa. Alfons XIII va recolzar la companyia permetent que actuessin a Madrid i Barcelona i anessin de gira pel país. També els va ajudar a tornar a Londres, a uns escenaris on van collir grans èxits el 1918 i el 1919.
Després de signada la pau, la companyia de Diaghilev va seguir tornant a Espanya per actuar-hi, i Barcelona va resultar un punt de partida idoni durant la dècada de 1920 per iniciar les gires desprès de tancar les temporades hivernals a Montecarlo. Els artistes espanyols van anar cobrant importància, seguint el camí de Josep Maria Sert, el primer no rus que va dissenyar un ballet per a Diaghilev. Hi destaquen noms com Juan Gris, Joan Miró, Pedro Pruna i, sobretot, Pablo Picasso. Tots ells van dissenyar decorats i vestuari i, a més, van il·lustrar la companyia i van participar als programes especials que produïen els ballets russos. Compositors (el més destacat va ser Manuel de Falla), directors d’orquestra i ballarins espanyols es van sumar a la companyia de Diaghilev, i el 1921, per recomanació de l’empresari britànic C. B. Cochran, una troupe de ballarins espanyols va presentar Cuadro Flamenco a París i Londres.
Trobareu tota la informació relacionada a la web del CaixaFòrum
Visita per a families
Visites en família. Els Ballets Russos de Diaghilev
Del 08/10/2011 al 14/01/2012
BARCELONA