CICLE DE CONCERTS A PRIMÀRIA

Estem molt contents i agraïts que esl nostres treballs serveixin d’imatges per anunciar els concerts a l’escola… aqui us deixem la imatge del concert anunciat per avui !!!

Cicle de concerts. Per començar la setmana bé, concert a la Sala Polivalent dels alumnes de primària. Podrem escoltar el violoncel, violí i el clarinet. L´entrada és lliure.

COMPTADOR DE VISITES

Quina sorpresa al mirar el nostre comptador de visites, ja hi ha més de 100.000 !!!!
Moltes gràcies a tots i totes aquells que feu possible dia a dia que el Blocartístic segueixi endavant, als protagonistes, que són els alumnes i tots i totes els que us hi passejeu… Estic molt contenta, per això, moltes felicitats a tots i totes !!!!

De comptador de visites

Gràcies pels vostres comentaris al Blocartístic !!!

 

Amb aquest article us volia donar les gràcies a totes les persones que mireu el Blocartístic, alumnes i famílies de l’escola, així com visitants d’altres llocs i en especial donar les gràcies a aquelles persones que teniu el detall de deixar algun comentari, sempre és molt agradable saber que a l’altra banda de la pantalla hi ha algú que gaudeix de la feina feta…
El Blocartístic al llarg d’aquets tres anys de vida que té, s’ha convertit com en la meva criatureta a la que alimento cada dia i cuido amb tot el “mimo” amb el que és capaç de cuidar una mare al seu petit… i és per això que com una mare orgullosa de la seva criatura, vui destacar aquest missatge rebut aquest matí per part d’una lectora del Blocartístic, la Glòria…. això sí que és una bafarada d’aire fresc , una carícia a la galta que fa que el fet de fer el Blocartístic sigui encara més plaent del que ja ho és…   A continuació us deixo el missatge de  la Glòria, moltes gràcies a ella  i a tots vosaltres!!!
Carme Navarro

Buuuuf!!! Fa temps que em submergeixo en aquest fantàstic blog només pel plaer de veure les activitats, les experiències que feu i els resultats que pengeu. Trobo supermerescut que us donessin un reconeixement des d’Educació i m’enorgulleixo de dir que ja us seguia d’abans .
Aquest comentari només vol dir-vos: moltíssimes gràcies per compartir amb tots la vostra feina, ànims a seguir així (perquè segur que és una feinada!) i que d’aquí agafo aire fresc i energia perquè encomaneu i transmeteu unes ganes i il•lusió per la feina ben feta.

Missatge de Makiko

Makiko, l’autora del  “Proyecto de  las mil grullas”, ens envia un missatge al nostre Blocartístic , enllaçat al article on feiem la presentació , el seu missatge és el següent:

“Muchos, muchos, muchos arigatos “

Estem contents que li hagi agradat la nostra col·laboració !!!

Aviat penjarà les fotos que li vam enviar de les grues fetes a l’escola.

Grues pel Japó

Aquestes són totes les grues que els nens i nenes de l’escola han fet pel Japó:

Aquí teniu una mostra d’il·lustradors solidaritzant-se amb el Japó. Les imatges són trobades a Pinzellades al Món:

Il·lustració de Mobidic
Gràcies a Xose, del blog Piranoias (al que us recomanem li doneu una miradeta ben llarga), hem descobert un llogaret on l’iniciativa solidària dels il·lustradors queda ben manifesta: Tsunami: Des images pour le Japon.
Mista Benny


Una mica més d’informació sobre l’origen de la tradició de les 1000 grues:

La tradició japonesa diu que a qui faci 1000 grues (”grullas”) en forma de figures d’origami (papiroflèxia), els déus li concediran un desig.

Les grues (”grullas”) d’origami es van convertir en un emblema després de la Segona Guerra Mundial gràcies a la Sadako Sasaki. Aquesta nena només tenia dos anys quan va caure la bomba atòmica a la seva ciutat, Hiroshima, i semblava que no li havia afectat. Però quan tenia nou anys se li va detectar leucèmia, causada per la radiació de la bomba. Quan ja estava a l’hospital, una amiga li va regalar una grua de paper i li va explicar la llegenda. Ella va començar en aquell moment a construir grues de paper, però va morir quan tenia 644 figures, l’octubre de 1955. Els amics de la Sadako van acabar les grues de paper i van començar a recollir diners per a construir un monument. D’aquesta iniciativa va sorgir l’estàtua del parc de la Pau, a Hiroshima, la d’una nena que aixeca amb els seus braços una grua. Des de llavors cada 6 d’agost, dia la pau, els nens i nenes del Japó deixen les seves figures de paper als peus del monument, on es pot llegir: “Aquest és el nostre clam, aquesta és la nostra pregària:pau al món.”