Amb els alumnes de segon de l’escola anirem el proper 17 de novembre a la Fundació Miró a veure aquesta exposició i realitzar unes activitats relacionades amb ells, però us recomano a tots i totes anar a veure aquesta exposició, és única… a la pàgina web de La Fundació Miró trobareu més informació
16/10/2011 – 18/03/2012
L’exposició ha estat organitzada conjuntament per la Tate Modern i la Fundació Joan Miró de Barcelona, on es podrà veure a partir d’octubre de 2011. Després de Barcelona, l’exposició viatjarà a la National Gallery of Art de Washington, on es podrà visitar a partir del maig de 2012.
Joan Miró: L’escala de l’evasió ha estat concebuda pels comissaris de la Tate Matthew Gale i Marko Daniel en col·laboració amb Teresa Montaner, conservadora de la Fundació Joan Miró de Barcelona.
Joan Miró: L’escala de l’evasió posa de manifest el compromís polític de l’artista al llarg de la seva vida. La seva catalanitat i els lligams que Miró manté amb la seva terra són inqüestionables; així ho demostren les obres que es podran veure a l’exposició, que van des dels paisatges de Mont-roig, com per exemple La masia (1921-1922), que va pertànyer a Ernest Hemingway, amic de Miró, la magistral seqüència Cap de pagès català (1924-1925), fins a la sèrie escultòrica de Ses Majestats (1974) realitzada a partir d’eines provinents del món rural. Les tensions que van portar a la Guerra Civil espanyola (1936-1939) van provocar les protestes més explícites de Miró en obres com ara la sèrie dePintures salvatges (1934-1936), o la Natura morta del sabatot (1937). Exiliat a París, Miró dissenya pel Govern de la República Aidez l’Espagne i El Segador (Pagès català en revolta) (1937), ubicat al Pavelló Espanyol de la República, molt a prop del Guernica de Picasso. Respostes més íntimes i pertorbadores es manifesten en obres com les Constel·lacions, sèrie desenvolupada entre 1940 i 1941, just després d’esclatar la Segona Guerra Mundial.
Durant el règim franquista, Miró va treballar a Espanya en una mena d’exili interior, mentre a l’estranger es guanyava una reputació com a representant de l’abstracció de postguerra.Joan Miró: L’escala de l’evasió mostra també obres clau d’aquesta època, entre les quals destaca el tríptic L’esperança del condemnat a mort (1974). Ja fos enfosquint o fins i tot cremant els seus treballs, com és el cas de Maig 1968 (1968-1973) i la sèrie de Teles cremades (1974), Miró va saber captar l’atmosfera de revolta de finals dels anys seixanta i va fer de testimoni de l’ambient polític amb explosions de pintura, com en el tríptic delsFocs artificials (1974), expressant-se sempre de manera radical i pionera.
Tate Modern, Londres