Category Archives: General

El meu carrer

Escriure un text d’un mínim de 20 línies fent una descripció objectiva del carrer o plaça on visc.
Atenció a:
a) Posaré un títol de l’estil:
Carrer……………………………., ………………………………………………
b) Faré servir un bon nombre d’adjectius i els subratllaré per tal que els identifiqui tothom.
c) Em fixaré en l’accentuació, sobretot als verbs copulatius.
d) Pararé especial atenció al vocabulari del mobiliari urbà.
e) Atenció als articuladors de l’espai
Faré servir, com a mínim, una enumeració.

Segon origen

La pel·lícula Segon origen es basa en la novel·la que va escriure Manuel de Pedrolo. Tota pel·lícula que es basa en un llibre, és una adaptació.
Manté Segon origen l’esperit de la novel·la?
Quins són els canvis més significatius de la pel·lícula?
Escriu una ressenya valorant la pel·lícula i subratllant els canvis que hi ha hagut.

QUÈ S’HA DIT DE LA PEL·LÍCULA?

http://www.ara.cat/cultura/mecanoscrit-segon-origen-bigas-luna_0_1432057039.html

http://www.naciodigital.cat/noticia/96185/carles/porta/tots/necessitem/segon/origen/tamb/catalunya

Un cavall contra Roma

TASCA

Escriu a “comentaris” com creus que acabarà la novel·la. Has de parlar (com a mínim) dels personatges següents:
Aldín, Tacca, Fúlvia, Later, Citus

L’extensió del text ha de ser d’unes 100 paraules.

Vocabulari El mecanoscrit del segon origen

Bruna: morena
Pregonesa: qualitat de pregon, profunditat.
Car: introdueix una preposició en què hom explica la causa d’allò que ha estat dit en la preposició anterior.
Grimpar: enfilar-se ajudant-se amb les mans.
Bocons: mot emprat en l’expressió a bocons boca per avall.
Solc: senyal que deixa en l’aigua el pas d’una embarcació.
Queviures: Coses de menjar. Compreu queviures per a l’excursió.
Sina: Pitrera
Nuesa: Qualitat de nu, despullat.
Esberlar: Obrir en dues o més parts per ruptura del lloc que ofereix menys resistència. Esberlar la soca d’un arbre.
Garratibat: amb les cames rígides i sense moviment.
Guèisers: brollador natural d’aigua calenta i de vapor d’aigua que sol aparèixer en les zones de volcans.
Apoplexia: extravació massiva de sang a l’interior de l’encèfal, provinent d’una artèria intracerebral.
Ací: indica el lloc en és la persona que parla.
Talús: inclinació o pendent d’un terreny, d’un terraplè, del mur de contenció d’una muralla.
Llur: possessiu que es refereix a la tercera persona del plural.
Erecte: vertical, dret.
Trespols: sostre d’una habitació.
Anorreà: anihilar.
Unanimitat: fet d’estar d’acord diverses persones, en el que fan o en el que pensen.
Pugnaç: inclinat a combatre, bel·licós, agressiu.
Màuser: fusell de repetició
Envà: paret prima, feta amb maons posats de cantell, que separa les diverses habitacions d’una casa i no suporta cap pes.
Feréstega: que fa por.
Malura: mal o malaltia en sentit general, especialment qualsevol malaltia epidèmica.
Reialme: regne.
Jaç: es fa servir per designar el llit familiar.
Tòfona: gènere de fongs subterranis de l’ordre de les tuberals en forma de tubercle berrugós o llis, que comprèn algunes espècies molt apreciades com a menja i com a condiment.
Eixorivir: deixondir.
Aixada: eina per cavar i remoure la terra que té una planxa de ferri més o menys grossa, plana i lleugerament corbada, amb un mànec per agafar-la.
Malastruc: que té mala sort o que en porta.
Fonedissa: que desapareix o es fon fàcilment.
Qualque: algun.
Atzar: Bona o mala sort. Els atzars del joc.

Vocabulari del TT/2

Rocam: lloc de moltes roques.
Batre: fer sortir, a cops el gra de l’espiga dels cereals o de la tavella dels llegums.
Fortor: pudor forta.
Feixuga: Difícil de moure, d’alçar, a causa del seu pes. Un fardell feixuc. Per ext. Una tasca feixuga.
Poal: galleda.
Llur: possessiu que fa referència a la tercera persona del plura; els seus
Celler: petit local subterrani d’una casa on hom sol guardar vi, menjar, etc.
Pujol: puig petit.
Jóc: lloc on es van a dormir les gallines i l’aviram en general.
Ponderar: pensar, especialment en sentit figurat.
Raval: barri o caseria situada als afores d’una població.
Arraulir-se: ajupir-se.
Sia: locució conjuntiva que denota equivalència.
Cataclisme: Gran trastorn físic sobtat, violent i destructiu, que es produeix a la superfície de la Terra a causa d’una inundació, d’un terratrèmo
Apèndix: cosa afegida, adjuntada, a una altra de la qual és com una part accessòria.
Culata: peça de ferro fos que va collada a la part superior del bloc del motor.
Llambregar: mirar o veure amb un cop d’ull.
Inanimada: que ha perdut la vida.

Un cavalla contra Roma

Introducció a Un cavall contra Roma  amb un petit glossari amb tots aquells termes que són propis de l’època romana:

Amfiteatre: edifici ovalat on els romans celebraven espectacles. Al mig hi havia l’arena, on actuaven els actors, lluitaven els gladiadors, etc., i al voltant, les graderies on s’asseia el públic.

Àmfora: recipient de ceràmica amb dues nanses per a guardar i transportar líquids i altres productes.

Atri: pati interior de les cases romanes.

Càvea: en els teatres romans, era el lloc on seien els espectadors al voltant de l’orquestra.

Censor: encarregat de fer el cens, és a dir, de registrar els ciutadans i els seus béns.

Centurió: militar romà que comandava cent soldats.

Cònsol: màxim càrrec públic de la república romana.

Decurió: militar romà que comandava deu soldats.

Fòrum: centre de les ciutats romanes, on hi havia el mercat i es feien actuacions públiques.

Legat: delegat dels emperadors romans encarregat de representar-los en una província.

Legió: cos principal de tropes.

Legionari: soldat de la legió.

Òbol: moneda.

Patrici: membre de la classe dominant, noble que gaudia de tots els drets.

Peristil: pati interior de les cases romanes, voltat de porxos.

Plastró: peça de l’armadura que protegia davant del pit.

Pretori: espai central del campament romà reservat al comandant o pretor.

Quadriga: carro de cursa tirat per quatre cavalls.

Reciari: gladiador que lluitava sense cuirassa, armat només amb un trident, un punyal i una xarxa.

Senador: membre d’un senat.

Senat: suprem consell de l’estat constituït per patricis i altres càrrecs públics.

Sesterci: antiga moneda romana.

Termes: banys públics.

Tribú: nom de certs oficials o funcionaris romans.

Triclini: menjador de les cases romanes, amb una taula i tres llits per a reclinar-se a l’hora dels àpats.

Poesia i audiovisuals

Podeu veure els treballs dels alumnes d’un institut de Pineda de Mar

http://blocs.xtec.cat/esquiddescatala/2016/01/15/maria-merce-marcal/

Exemples

El meu amor sense casa

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=JRAKdKsrNww#t=25[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=8vmniA8BSrM[/youtube]