Expressió escrita. Escriu una carta.

Llegeix la situació següent:

Un amic teu (o una amiga) ha rebut una oferta per anar a treballar a un altre país: el sou està molt  bé i el tipus de feina és interessant, però no acaba d’estar decidit a acceptar-la perquè:

  • Té certes dificultats per parlar la llengua d’allà.
  • Sempre ha viscut i treballat a la seva ciutat i li fa un cert respecte traslladar-se a un altre país, tot i que no li costa fer amistats.
  • És un gran amant de fer activitats que creu que no podrà fer si es trasllada (per exemple, li agrada anar a la muntanya i la ciutat és a la costa; li agrada anar al mar i la ciutat és a la muntanya).

Fa poc t’ha escrit comentat-te tot això i et demana consell. Escriu-li una carta, expresssant la teva opinió i aconsellant-lo per tal que pugui prendre una decisió.

Extensió: 150 paraules aproximadament.

Text argumentatiu. Holocaust de carpes a l’Onyar.

Primer van dir que estabornirien les carpes de l’Onyar perquè així se les podria traslladar al Ter, on hi ha més aigua, segons els experts. Com si fossin ximples –les carpes– i no sabessin què han de fer quan hi ha poc cabal. Però ara resulta que són una «espècie exòtica invasora», segons la legislació estatal, i s’ha d’optar per una «solució final», és a dir, un holocaust en què n’han de morir electrocutades quantes més millor. Això sí, les noves lleis no permeten matar vertebrats tan indesitjables com les rates. Deu ser que són autòctones, i molt ben integrades.

Diuen els experts que la carpa remou els sediments, destrueix la vegetació subaquàtica i això provoca un augment de nutrients inorgànics que impedeixen la proliferació d’altres espècies, entre altres «crims» ecològics que provoquen aquests peixos. I quan ve un aiguat no s’endú els sediments i la vegetació subaquàtica i tot el que troba, fins que se’n forma una nova capa? Els romans ja van importar carpes als rius d’Europa occidental des del Danubi, fa 2.000 anys. I després de 20 segles encara són una espècie exòtica invasora? I així, què en direm de les tomates, el blat de moro i les patates, que van venir d’Amèrica Central?

Aquests legisladors ecologistes menjatofu s’haurien de preocupar més aviat d’aturar la proliferació de conills, senglars i gavians, que rebenten coloms i els deixen estripats al meu balcó o al mig de la vorera. I així què: arribarem al punt de considerar també «espècies exòtiques invasores» les persones que ens arriben de fora d’Europa? Cada dia veig més clar que aquest país hauria de ser governat per gent del camp, ramaders i pescadors. Potser no han estudiat ecologia, però tenen el seny que els falta als polítics.

DANIEL VIVERN

Font: cartes al director. Diari de Girona.  | 

Identifica la tesi i els arguments:

Tesi:

La tesi d’aquest article és de que els ecològistes s’haurien de preoucupar menys d’exterminar l’espècie “invasora” de les carpes de l’Onyar, tot i que porten més de vint segles al nostre país i preocupar-se més de plagues reals com les rates els conills o senglars.

Arguments:

Que les carpes van ser introduïdes pels romans fa vint segles.

 Les acusacions que fan els ecològistes no són del tot certes.

Que s’haurien de preocupar més per espècies que realment afecten el territori com els conills, els senglars i els gavians.

I per acabar que diran de les patates, els tomàquets i el blat de moro.

Expressió escrita. El dilema del presoner

Llegeix el plantejament inicial i escriu un text amb les característiques que se’t demanen. 

Plantejament inicial:

La policia deté a dos sospitosos d’un delicte. No hi ha proves suficients per condemnar-los i, després d’haver-los aïllat per tal que no es puguin comunicar, ofereix als dos el mateix tracte. Si cap dels dos confessa (cooperen entre si), els tancaran a la presó durant un any per un càrrec menor. Si un confessa i l’altre no, el qui ha confessat quedarà lliure i l’altre serà condemnat a una pena de deu anys. Si tots dos confessen i es delaten mútuament, ambdós seran condemnats a sis anys de presó. El càlcul racional és cooperar i no delatar-se, però la teoria de jocs ha demostrat que sovint les persones tenen un comportament egoista encara que vagi en contra dels seus interessos. 

Proposta de redacció: 

Escriu en primera persona i en passat, un text en què relatis des del punt de vista d’un presoner què va passar perquè et posessin a la presó i que va passar després que la policia et proposés cooperar en el cas d’investigació. 

Es valorarà l’adequació, coherència, cohesió i correcció del text.

Expressió escrita

Teniu un amic que estudia català al seu país. Sabeu que li agradaria venir una temporada a Catalunya per poder practicar la llengua i ampliar els seus estudis.

Decidiu convidar-lo. Feu referència als punts següents:

a) expliqueu-li el motiu de la carta.

b) feu-li una proposta: allotjament, temps d’estada, tipus d’activitats que podríeu fer…

Extensió aproximada: 150 paraules.

(Proposta del certificat B1 de català)

Taller d’expressió escrita

Escriu un text en el gènere textual que se t’indica. Fes una brevíssima nota introductòria en què expliquis el context situacional que emmarca l’acte comunicatiu. Extensió: 75-100 mots.

a) Escriu un missatge de correu electrònic a un amic o amiga exposant-li els teus plans per a les vacances (o bé per al cap de setmana).

b) Redacta l’avís que un president o presidenta d’escala adreça a la comunitat de veïns.

c) Redacta un anunci comercial radiofònic i llegeix-lo a tota la classe.

d) Redacta una invitació a un casament / a una festa d’aniversari / a un còctel / a una inauguració…

Exposició oral del 3r trimestre

Prepareu una intervenció oral de 2.30 minuts explicant una injustícia que hagi sigut d’actualitat o que sigui d’actualitat i proposeu solucions per canviar la situació.

En aquesta exposició no podeu fer servir cap tipus de suport visual.

Estructura de l’exposició:

1- Expliqueu per què hi ha aquesta injústicia. Per què ha passat?

2.- Expliqueu les possibles solucions per canviar la injustícia.

Exemples de temes:

El desnonament d’una dona de 85 anys a Vallecas sacseja la xarxa

El cost d’estudiar a les universitats públiques catalanes s’accentua un 47% els cinc darrers anys. Catalunya és la comunitat autònoma amb els preus més alts de l’Estat espanyol

A Kiko Casillas no el deixen contestar un periodista en català

Els Mossos busquen informació de l’agressió a una noia a la Diagonal de Barcelona

Indignació a Alemanya pel centenar d’agressions a dones a Colònia la nit de Cap d’Any.