Torna, torna Serrallonga!

  •  Sí, benvolguts alumnes, com demanava la cançó, en Serrallonga ja ha tornat. Ahir van fer el primer capítol i avui podrem veure el desenllaç.

 serrallonga3serrallonga2serrallonga1

Sinopsi: 

Serrallonga és la història d’un bandoler que esdevé llegenda, en una època dura on la lluita per sobreviure era la principal preocupació d’un poble esclavitzat per la fam i en què el bandolerisme era una de les poques sortides de la misèria.Joan Sala, àlies Serrallonga, es veu obligat a deixar la seva dona i fills i escapar de la justícia per haver comès un crim en defensa pròpia, i se suma a la colla de bandolers a la qual pertanyen els seus germans i de què és cap un vell enemic de la infància, Antic. Serrallonga i Antic s’enfronten; Antic és empresonat i s’allista a les tropes de l’exèrcit espanyol.Serrallonga, per damunt de tot, és un rebel. Robatoris i assalts fan que sigui admirat pel poble i conegut com el rei de les Guilleries. Les dones el busquen i les autoritats li donen resguard. Gaudeix també de la protecció dels nobles que veuen en ell la possibilitat de lluitar pels seus propis interessos davant la Corona. La llegenda de Serrallonga creix imparablement.

En tornar de les campanyes a Itàlia, i veient en què s’ha convertit el seu antic rival, Antic accepta l’encàrrec del Virrei de donar caça a Serrallonga. La persecució és implacable. Comencen així anys de traïcions, paranys, emboscades i massacres de tots els qui encobreixin o simpatitzin amb el bandoler. Creix a la vegada la fascinació i l’odi d’Antic envers Serrallonga.

Els nobles que abans el protegien ara se li giren en contra. La colla de Serrallonga, perseguida fins al límit, és desmantellada. Serrallonga es va quedant sol i ha de fugir a França on sobreviu amb Joana, una de les seves amants. Quan Joanna queda embarassada, un Serrallonga feble i cansat torna a Catalunya. La seva dona, Margarida, està empresonada i els seus germans i amics han estat assassinats.

Serrallonga, carregant la culpa dels que van morir per ell i veient que ha arribat la seva hora, s’entrega. És jutjat i condemnat a mort… Però el mite segueix viu.

Visita la web: http://www.tv3.cat/serrallonga/index.htm

Poema “La pàtria”

Aquí teniu el poema de Bonaventura Carles Aribau sencer:

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors.

Que val que m’haja atret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant dels trobadors no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis
per estranya regió l’accent natiu, no plora,
que, al pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!

En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

Bonaventura Carles Aribau.”La Pàtria”. Publicat a:” El Vapor”. 1833.

Respon les sgüents preguntes:
1. Segons Carles Riba en aquest poema hi ha dos temes, un de general i un d’especial, de concret, dels quals diu: “el tema especial determina el moviment del general, el general cobreix l’especial i l’eleva a la dignitat de símbol”. Els temes són: l’evocació de la pàtria i l’elogi de Gaspar de Remisa. Sabries dir quin és el tema general i quin l’especial?

2.1. El poema es pot dividir en dues parts, una estrofa d’enllaç entre elles i una conclusió final. Especifica les estrofes que corresponen a cadascun d’aquests quatre apartats (fixa’t en els quatre títols possibles que figuren a 2.2).

2.2. Tria, d’entre els que trobaràs a continuació, el títol més adient per a cada apartat del poema:
a) La llengua símbol de la pàtria.
b) Elogi de la llengua.
c) Homenatge al patró.
d) Comiat i enyorança de la pàtria.

3. Quins elements i temes propis del Romanticisme i de la Renaixença apareixen en el poema.

4. Per què creus que “La pàtria” es considera símbol de l’inici de la Renaixença.

Enllaços de la Renaixença

Podeu trobar una mica d’informació de la Renaixença als següents enllaços:

  • Al portal Lletra.
  • A la viquipèdia.
  • Una mica de teoria i molta pràctica a una pàgina de l’xtec. Teniu esment d’aquesta pàgina perquè hi farem feina.

Feina divendres 17 d’octubre

  1.  Informa’t del context històric de la novel·la. quin fet important s’esdevingué el mateix any en què s’inicia l’obra?
  2. La figura del general Prim és present a la novel·la. Fes-ne un esbós biogràfic tot destacant-ne els aspectes que s’hi esmenten. Quina fnció té la figura del general Prim a la novel·la?
  3. Oriol Pi de Cabanyes suggereix que la figura del protagonista de La Bogeria fa pensar en Valentí Almirall. Informa’t  sobre aquest personatge i sobre la significació política que va tenir.
  4. Creus que hi ha coincidències entre la figura del narrador i Narcís Oller? Quines?
  5. Redacta la biografia de don Ignasi Serrallonga a partir de les informacions del capítol segon.
  6. Compara la figura de Matildeta amb els altres personatges femenins de l’obra. Quina imatge ofereix Matildeta? Quina funció té a l’obra?
  7. Creus que la descripció de Daniel Serrallonga, al primer capítol, ja fa pensar que es tornarà boig? Per què? Assenyal les anticipacions que indiquen que Serrallonga acabarà boig.
  8. Redacció obligatòria argumentativa d’un dels següents temes:
  • L’espai físic que envolta les persones influeix en el seu caràcter?
  • La bogeria és una malaltia hereditària?
  • Quina resposta social s’ha de donar a la bogeria?
  • És absolutament objectiu el narrador de la novel·la?
  • Narcís Oller mostra la seva ideologia en aquesta novel·la?
  • Oller, en la veu del narrador, accepta totalment el determinisme de l’herència biològica?

Webs interessants de literatura popular

Fragments dels “Col·loquis”. Transcrit.

Fragment 1

Fàbio: Com així?
Don Pedro: I no sabeu com es tracten els coronats (es refereix als reis) avui dia, almenys a València, que per un no sé què, els lleven (en dialectal barceloní:treuen) la corona? I a que això no poden, amb un biaix d’un breu (com una butlla, una dispensa) que del Papa han obtingut, lleven (treuen) del poder d’allò ordinari els coronats i encara que el breu s’és fet amb el motiu de fer justícia, a la veritat no se’n serveixen sinó per a extorsions i injustícia.
Lúcio: També tenim aqueix breu aquí a Catalunya, però, senyor, això que dieu, ve tot just per la nostra culpa i així ens ho mereixem nosaltres, que no volem posar-nos en quietud ni tenir compte amb el rei i menys amb Déu, i per això Déu ho permet, perquè amb el seu nom i abric de l’Església no perdiguem després del cos l’ànima.
Don Pedro: Santa persona sou, senyor Lucio! què és això? Regnar, voleu vós? Que voleu algun càrrec del rei?
Lúcio: No sóc tan ambiciós com això, però no puc deixar de dir la veritat, que per un moro la diré, i pareixia que la corona fos més instrument per al mal que per a l’arranjament del mal.
Fàbio: Doncs jo us he vist d’altre parer en altre temps.
Lúcio: Aleshores predicava amb passió, i la passió totalment encega l’enteniment, com ho diu el filòsof i l’excel·lent poeta català Ausiàs March.

Fàbio: I senyor que prou sabem d’on ve tot mal, i no en ve gens del lloc que pensau(barceloní:penseu) vós, senyor Lúcio, que els coronats que no són pitjors avui dia que ho foren en altre temps. No daurem d’estany (expressió, com dir, no diem bajanades) i la veritat diguem-la també tots.

Fragment  2

Don Pedro: No sé jo perquè, que, a la veritat, no és tant cobdiciada com això, la llengua catalana, i l’aragonesa és tinguda per millor, per semblar més a la castellana.
Lúcio: En nostres dies sí, però en temps passats no la tenien sinó per molt grossera, com a la veritat ho era, i per això tinguda en menys que la d’aquí. Prova és que els reis, encara que tenien de llinatge d’Aragó, no per això parlaven aragonès, sinó català, i fins el rei don Martí (l’Humà), últim rei de la línia masculina dels comtes de Barcelona, parlava català. I son pare d’aquest rei, qui fou en Pere Tercer (el Cerimoniós), la Crònica que compongué de les ges[tes] de son avi, de son pare i seus, en llengua catalana la compongué i de la seva pròpia mà es troba avui dia escrita dins el Reial Arxiu de Barcelona, còpia de la qual té posada per Miquel Carbonell a la Crònica que de Catalunya té feta. Més avant us diré una cosa per abonar la meva raó, que cert és de ponderar: i és que a Aragó allà a on toca frontera el regne amb Catalunya i València, no parlen aragonès sinó català tots els de la frontera, dos i tres llegües dins el regne, que dins de Catalunya i València, en aquesta frontera no hi ha memòria de la llengua aragonesa (no es troba per enlloc). Això passa de veritat, així com ho dic, i d’aquí ve l’escàndol que jo faig en veure que avui dia, la llengua castellana s’expandeix tan absolutament, fins a dins Barcelona, pels principals senyors i altres cavallers de Catalunya, recordant-me que en altre temps no donaven lloc a a aquest abús els magnànims reis d’Aragó. I no dic que la castellana no sigui gentil llengua i per tal tinguda, i també confesso que és necessari saber-la per a  les persones principals, perquè és l’espanyola que en tota Europa se coneix, però condemno i reprovo parlar-la entre nosaltres com la cosa més normal, perquè d’això es pot seguir que poc a poc s’arrenqui d’arrel la de la pàtria, i així pareixeria ser pels castellans conquistada.

Lídia, no n’he trobat més, si no t’agraden continuaré buscant-ne. Digues-me alguna cosa amb un comentari.

1r Comentari de text

Ja és hora de posar-nos a treballar. Haureu de penjar al vostre bloc i amb l’ajuda dels enllaços de l’article anterior uns comentaris de text. Teniu dues opcions:

  1. Triar de 10 poemes de Pere Serafí o algun altre poeta renaixentista i comentar-ne amb unes línies el tema principal i els nuclis temàtics secundaris, segons el que vam veure al comentari de Tirant lo Blanc. Repeteixo, unes línies de cada un.
  2. Agafar un poema o un fragment dels Col·loquis i fer-ne un comentari complet segons l’esquema que feu servir a llengua.

Pàgines interessants del Renaixement català