Les algues són éssers vius eucariotes que realitzen la fotosíntesi (presenten nutrició autòtrofa) i, a diferència de les plantes, les cèl·lules que les formen no estan organitzades funcionalment formant teixits (en el cas de les algues pluricel·lulars, és clar (totes les plantes són pluricel·lulars, mentre que hi ha algues unicel·lulars i algues pluricel·lulars)). És per això que les algues es classifiquen en un regne diferent, el dels Protoctistes.

Les algues pluricel·lulars es classifiquen en 3 grans grups:

– Algues clorofícies (algues verdes)
– Algues feofícies (algues brunes)
– Algues rodofícies (algues vermelles)

El cos s’anomena tal·lus, i pot tenir moltes formes diferents. Com que les cèl·lules no s’organitzen en teixits, les algues no formen ni arrels, ni tiges ni fulles, encara que de vegades ho sembla:

Els cloròfits tenen un únic pigment, la clorofil·la, que és verd. Viuen majoritàriament en aigües dolces i poc profundes, però també al mar. Acostumen a tenir formes filamentoses o laminars:

Els feòfits tenen clorofil·la i també un altre pigment marró. Viuen majoritàriament al mar, a mitja fondària. Són les que tenen el tal·lus més evolucionat:

Els rodòfits tenen clorofil·la i també un altre pigment vermell. Són les algues que poden viure a més fondària. Acostumen a tenir un tal·lus molt ramificat, i moltes el tenen calcificat (algues calcàries):

A Catalunya, les espècies marines d’algues pluricel·lulars més destacades són les següents:

Cloròfits

  • Acetabularia acetabulum
  • Codium bursa
  • Codium vermilara
  • Halimeda tuna
  • Ulva reigida

Feòfits

  • Cystoseira compressa
  • Dyctyota dichotoma
  • Padina pavonica
  • Petalonia fascia
  • Halopteris scoparia

Rodòfits

  • Corallina elongata
  • Gelidium latifolium
  • Laurencia pinnatifida
  • Lithophyllum tortuosum
  • Rissoella verruculosa

A) Formeu equips de treball de 5 persones.

B) Busqueu per internet cadascuna de les espècies del llistat i, a la llibreta, completeu la següent informació (encara que us distribuïu la feina de cerca d’informació, tots els membres de l’equip heu de tenir tota la informació a la llibreta). També podeu utilitzar una guia de natura com la que es troba referenciada a sota de la següent imatge:

Cambra, J., Gómez, A. i Rull, J. (1989): Guia de les algues i els líquens dels Països Catalans. Editorial Pòrtic. Barcelona. 190 p.

Heu de recopilar la següent informació:

1) Quin és l’hàbitat de l’espècie?

– Viu en substrat rocós o a la sorra?
– Viu en aigües tranquil·les o en aigües mogudes per les onades i els corrents?
– Viu en zones molt il·luminades o en zones amb poca llum?
– Viu a la zona supramareal (zona esquitxada per les onades però mai submergida), a la zona intermareal (zona que queda submergida durant la marea alta i que queda per sobre del nivell del mar durant la marea baixa) o a la zona submareal (zona costanera sempre submergida pel mar)?

2) On es pot trobar l’espècie a la costa catalana? (dibuixeu el perfil de Catalunya a la llibreta i marqueu en color la zona on es pot trobar l’espècie):

En aquest mapa estan indicades les costes rocoses (abruptes) i les costes amb platges sorrenques. Les zones de deltes acostumen a ser costes fangoses.

3) Feu un dibuix científic de detall on es vegin les característiques de l’alga. El dibuix a la llibreta de cada alga ha de tenir una mida aproximada d’almenys 10 cm de costat. El dibuix s’ha de repassar amb retolador de punta fina negra i pintar amb llapis de colors.

C) Dibuixeu a la vostra llibreta un perfil rocós (abrupte) de la costa i un perfil sorrenc (suau) de la costa (utilitzeu una pàgina sencera apaïsada de la vostra llibreta per a cada perfil). Marqueu la línia de mar i la zonació (supramareal, intermareal i submareal). Podeu inspirar-vos en els següents perfils de litoral rocós i de litoral sorrenc:

D) Situeu cada espècie al seu lloc més probable dels perfils a partir de la informació recopilada (feu el dibuix de l’alga en petit al lloc que li correspon i poseu el nom científic).

AVALUACIÓ

Aquesta activitat ens permet treballar els següents objectius per tal d’avaluar el progrés en l’assoliment de les competències. Tingueu-los en compte durant la realització de l’activitat:

Obj. 9: Em coordino amb tot l’equip de treball per distribuïr tasques i em responsabilitzo tant de les meves com de les dels meus companys. (CC3, CE3)

Obj. 12: Participo en el treball en equip assumint la responsabilitat d’allò en el que més puc aportar al grup. (CC7)

Obj. 16: Sempre recopilo informació d’almenys tres fonts d’informació diferents, que utilitzo per tal de crear els meus propis redactats, evitant sempre fer “retalla i enganxa”. (CC1, CE2)

Obj. 17: No em limito a fer cerques en català o en castellà, sinó que intento trobar la informació més adequada encara que estigui en altres llengües. (CC2)

Obj. 19: Tinc curiositat personal per allò que aprenc a classe i intento saber-ne més i comprendre-ho millor tot buscant informació complementària. (CC1)

Obj. 36: Aprenc les característiques anatòmiques i funcionals de nutrició, reproducció i relació dels diferents grups biològics i el seu paper als ecosistemes, i entenc la necessitat de protegir-los i de preservar el medi natural. (CC3, CE5)

Obj. 42: Aprenc les relacions que es produeixen entre els éssers vius i entre aquests i el medi ambient, i entenc que tot a l’ecosistema està interconnectat. (CE6)

 

Comparteix