Els mamífers es diferencien de la resta de vertebrats perquè tenen glàndules mamàries (d’aquí els ve el nom) i la pell recoberta de pèl.

Les característiques dels mamífers són:

  1. Endotèrmics.
  2. Cos totalment o parcialment recobert de pèl.
  3. Pell amb glàndules sudorípares, sebàcies i odoríferes.
  4. Presenten glàndules mamàries que produeixen llet per alimentar a les cries.
  5. Sistema nerviós molt desenvolupat.
  6. Conducta social i individual molt complexa.
  7. Oïda externa carnosa (l’orella)
  8. Parpelles mòbils.
  9. Circulació sanguínia tancada, doble i completa.
  10. Sistema respiratori pulmonar.
  11. Reproducció sexual interna amb sexes separats.
  12. Les cries es desenvolupen a l’interior de les femelles, unides per una placenta (no en els monotremes).

Els mamífers formen un grup molt divers, amb 20 ordres. En aquesta activitat es treballen tots excepte els següents ordres: Dermòpters (lèmurs voladors), Macroscèlids (musaranyes elefant), Escandents (musaranyes arborícoles i tupaies), Xenartres (ossos formiguers, peresosos i armadillos), Folidots (pangolins), Tubulidentats (porcs formiguers), Hiracoides (damans) i Sirenis (manatís).

 

ORDRE MONOTREMES

Són mamífers primitius que es caracteritzen per posar ous; són per tant els únics mamífers ovípars. Són l’ornitorinc (amb un musell amb forma de bec) i l’equidna (amb una trompa per xuclar formigues).

A) On els podem trobar? Pinta la seva distribució al planisferi següent. Fes una llegenda amb els colors utilitzats (al final de les activitats disposes d’un arxiu pdf per descarregar-te el mapa):

 

ORDRE MARSUPIALS

Són els cangurs, els coales, els ualabis, i moltes altres espècies principalment d’Austràlia.

L’ordre es caracteritza perquè tenen una bossa abdominal anomenada marsupi on es crien els fills. Les cries neixen en un estat de desenvolupament molt primerenc, i finalitzen el seu desenvolupament a l’interior del marsupi (les mames són a l’interior d’aquest sac. Les cries mamen agafades dels mugrons i dels pèls de la mare).

B) El cangur vermell (Macropus rufus) i el ualabi de coll vermell (Macropus rufogriseus) són dues espècies força semblants. De fet, les dues pertanyen al mateix gènere, tal i com podeu comprovar amb els noms científics. Així, comparteixen moltes característiques, però n’hi ha d’altres que els diferencia. Busqueu informació (o potser podeu anar al zoològic) i compareu les dues espècies. Completeu la taula següent (a l’última filera heu d’afegir altres característiques que creieu que els poden diferenciar):

 

ORDRE INSECTÍVORS

Són petits mamífers que s’alimenten principalment d’insectes. Tenen un musell punxegut i passen la major part del seu temps sota terra. Són els talps, les musaranyes i els eriçons. Hi ha espècies d’aquest ordre repartides per tot el món, a excepció d’Austràlia i Nova Zelanda.

C) Busca informació sobre la vida d’una de les següents espècies. Pots preparar una petita presentació gràfica:

a. Talp (Talpa europaea)

b. Eriçó comú (Erinaceus europaeus)

c. Musaranya comuna (Crocidura russula)

 

ORDRE QUIRÒPTERS

Són els únics mamífers voladors: els rat-penats. Tenen les extremitats superiors modificades per formar unes estructures similars a la de les ales dels ocells. Els dits del segon al cinquè són extremadament llargs i units per una membrana que els permet el vol. El dit polze és curt i amb una ungla. Són nocturns o crepusculars, i excepte les guineus voladores, la resta són cecs i s’orienten amb ultrasons:

D) Les guineus voladores són els representants més grans dels quiròpters (poden arribar a fer 2 metres d’envergadura, de punta a punta de les ales). Tot i que hi ha rat-penats insectívors i d’altres xucladors de sang (vampirs), per aquests tan grans no cal patir, doncs mengen fruita. La guineu voladora de Lyle és un d’aquests rat-penats frugívors. Busca’n informació per internet o localitza’l al parc zoològic si tens ocasió de visitar-lo i fes un gran dibuix de detall d’una guineu voladora descansant agafada d’una branca.

 

ORDRE PRIMATS

Són els mamífers amb major desenvolupament del cervell. La majoria de les espècies són arborícoles.

Les seves característiques principals són:

  1. Cinc dits tant a les extremitats superiors com a les inferiors, normalment amb ungles planes.
  2. Cos cobert de pèl (excepte en l’espècie humana).
  3. Les extremitats anteriors estan especialitzades per a agafar objectes. En algunes espècies també les extremitats inferiors.
  4. No tenen ni garres, ni banyes ni escames ni peülles.

En l’ordre Primats es poden distingir dos grans subordres:

Els Estrepsirrins: són els lèmurs i els loris (primats primitius principalment de Madagascar amb musell humit i cua llarga no prènsil):

Els Haplorrins: són la resta de primats. Es caracteritzen per tenir musell sec i pelut. Formen 6 famílies:

Els Tàrsids: crepusculars i nocturns amb grans ulls dirigits cap al davant:

Els Platirrins: són els titís (petits micos americans de mans prènsils i que caminen a 4 potes), i els micos de cua prènsil d’Amèrica (caputxins, aranya i udoladors):

Els Catarrins: són la resta de micos Haplorrins, d’Europa, Àfrica i Àsia:

Els Cercopitècids (mandrils, babuïns, macacos i langurs): sense cua prènsil:

Els Hilobàtids (gibons i siamang): tenen els braços més llargs que les cames i es desplacen penjats dels arbres pels braços (braquiació):

Els Homínids (goril·les, ximpanzés i bonobos, l’orangutan i els humans):

E) A partir de la informació anterior, completa la taula següent amb les “X” allà on correspongui amb l’objectiu de determinar les diferències entre les espècies representants de cadascun dels grups (al final de les activitats disposes d’un arxiu pdf per descarregar-te la taula):

 

ORDRE LAGOMORFS

Són mamífers herbívors amb dos parells de dents incisives grans que creixen constantment a mesura que són desgastats i altres dos parells d’incisives als costats. Dins d’aquest grup s’inclouen els conills i les llebres.

F) Quines són les característiques que permeten diferenciar un conill de camp (Oryctolagus cuniculus) d’una llebre comuna (Lepus europaeus)? Busca informació i fes una taula aclaridora on les fileres siguin les característiques i les columnes siguin aquestes dues espècies.

 

ORDRE ROSEGADORS

Com els lagomorfs, també tenen dos parells de dents incisives grans que creixen constantment a mesura que són desgastats, però els faltes els altres dos parells d’incisives. S’inclouen dins d’aquest grup els esquirols i les marmotes, les rates i els ratolins, els castors, els porc espins, els hàmsters, jerbus, etc.

G) El rosegador més gran del planeta és el capibara. Fes una petita recerca i presenta aquesta espècie de manera gràfica en el format que vulguis. Digues quant pesa, quina mida té, on viu, com és el seu entorn, de què s’alimenta i quins són els seus enemics.

 

ORDRE CETACIS

Són mamífers adaptats a la vida aquàtica amb les extremitats anteriors modificades en forma d’aletes i sense extremitats posteriors. Alguns tenen una aleta dorsal carnosa. La cua està dividida en dos lòbuls carnosos transversals. Les narius es troben a la part dorsal del cap, en comptes de al davant. La pell està desproveïda de pèl i no té glàndules (excepte les mamàries). No tenen oïda externa i els ulls són proporcionalment petits. Aquest grup inclou les balenes amb dents (dofins, marsopes i catxalots) i les balenes amb barbes (rorquals i balenes grises).

H) Per a què serveixen les barbes de les balenes? Prepara una petita presentació amb suficients elements gràfics que permetin explicar com se’n fan servir.

 

ORDRE CARNÍVORS

Són mamífers depredadors carnívors (excepte el panda gegant, que és herbívor). Tenen les dents adaptades a esqueixar la carn. Hi ha 8 famílies:

Els Cànids: són els gossos, els llops, les guineus, els licaons i els coiots. Són molt resistents, prims i de potes llargues. La cua és llarga i espessa.

Els Úrsids: són els óssos i els pandes gegants. Tenen un cos massís, potes gruixudes i cua curta. Són omnívors, amb preferència herbívora.

Els Prociònids: són els óssos rentadors i els pandes vermells. Tenen mans capaces d’agafar i manipular objectes. Cua llarga anellada. Cara amb màscara de color fosc. Hàbits arborícoles.

Els Mustèlids: són les fures, les mofetes, els teixons i les llúdrigues. Tenen el cos llarg i les potes molt curtes. Hi ha una gran diversitat d’espècies i habiten en molts medis diferents (arborícoles, aquàtics, terrestres, excavadors, etc.).

Els Felins: són els gats, els tigres, els jaguars, els lleons, etc. Estan molt ben adaptats a la cacera: cos flexible, ràpid i musculós, coloració de camuflatge, sentits molt aguts i dents i urpes molt desenvolupats. Excepte els lleons, els felins tenen hàbits solitaris.

Els Hiènids: són les hienes. Tenen el cap i les orelles grans. Les potes davanteres són llargues i les del darrera curtes. Tenen una melena de pèl a la zona dorsal, des del cap fins a la cua.

Els Vivèrrids: són les mangostes, les civetes i els suricates. Similars als gats i a les hienes, però més primitius. Tenen musell allargat.

Els Pinnípedes: són les foques, les morses i els lleons marins. Tenen el cos hidrodinàmic, adaptat a la natació. Les extremitats anteriors i posteriors estan transformades en aletes. Surten del mar per criar i descansar.

I) Els llops i les hienes són carnívors de famílies diferents. Els llops formen part de la família Cànids mentre que les hienes són de la família Hiènids. Troba les 7 diferències principals entre aquests dos grups. Per a això, cal que completis la taula següent, redactant les diferències que trobis en cadascuna de les característiques indicades:

J) Els óssos, de la família dels úrsids, són habitualment anomenats plantígrads perquè, a diferència dels gossos, que caminen sobre els dits de les potes, els ossos caminen sobre tota la planta de les potes. Dibuixa la planta del peu d’un ós, tal i com observaries la seva petjada al fang (no oblidis la marca de les ungles clavades al fang!).

k) La família dels felins està constituïda per 38 espècies extremadament similars entre elles. Així, a part de la mida i el color del seu pelatge, les diferències entre un gat domèstic i un tigre són mínimes. Completa la taula següent amb l’objectiu de conèixer les diferències entre diverses espècies i varietats:

Recorda que el nom científic s’escriu en cursiva (si l’escrius a l’ordinador) o se subratlla (si l’escrius a mà). El nom de gènere té la inicial en majúscula i la resta en minúscula.

 

ORDRE PROBOSCIDIS

Són els mamífers terrestres actualment més grans, els elefants. Es caracteritzen per posseir les dues dents incisives superiors molt llargues, formant les defenses (ullals) i per la probòscide o trompa, que és una extensió llarga del nas i del llavi superior amb capacitat prènsil i que utilitzen com si fos una cinquena pota.

L) Els elefants africans (Loxodonta africana) són molt similars als asiàtics (Elephas maximus). Tot i així, hi ha certes característiques que permeten diferenciar-los fàcilment. Uneix cada descripció amb l’espècie corresponent:

Finalment, sabries dir d’aquestes dues imatges quina correspon a la de l’elefant africà i quina a la de l’elefant asiàtic? Posa els noms als requadres:

 

ORDRE PERISSODÀCTILS

Es caracteritzen per tenir 1 o 3 dits a cada pota, cadascun dels quals està proveït d’una peülla còrnia. Tenen les dents adaptades a triturar l’herba de la qual s’alimenten. Són els cavalls, les zebres, els tapirs i els rinoceronts.

M) Busca informació sobre el rinoceront blanc i fes-ne un dibuix de detall. Quines són les diferències principals entre el rinoceront blanc i el rinoceront negre?

 

ORDRE ARTIODÀCTILS

Es caracteritzen per tenir 2 o 4 dits a cada pota (el més habitual són 2 dits per pota). Cada dit està envoltat per una peülla còrnia. Molts artiodàctils presenten banyes; d’altres no. Moltes espècies d’aquest ordre són herbívors remugants, és a dir, que regurgiten l’herba que s’han empassat prèviament i tornen a mastegar l’aliment. Són els porcs, els camells i els dromedaris, els cérvols, les cabres, les vaques i els hipopòtams.

N) Busca informació sobre el camell i sobre el dromedari i fes un dibuix de detall de cada espècie. Quines són les diferències principals?

Si vols descarregar les taules i les imatges per imprimir-les i incorporar-les al teu treball, fes clic al document següent: