Les aus són vertebrats que s’han adaptat a volar. Els parents actuals més propers són els cocodrils. La principal diferència amb la resta d’animals és que la pell està recoberta de plomes.

Les aus es caracteritzen pels següents aspectes:

  1. Coll desproporcionadament llarg per mantenir l’equilibri i ajudar en l’alimentació.
  2. Quatre extremitats, però les davanteres molt modificades per a adaptar-les al vol.
  3. Pell recoberta de plomes (les potes estan recobertes d’escames).
  4. Esquelet totalment ossificat. Els ossos tenen cambres pneumàtiques (amb aire) per a disminuir el pes.
  5. No tenen dents (sí un bec).
  6. Sistema circulatori tancat, doble i complet.
  7. Endotèrmics (el seu cos manté una temperatura estable).
  8. Respiració pulmonar
  9. Orina semisòlida.
  10. Tenen aparell fonador que pot ser molt desenvolupat (permeten el cant).
  11. Reproducció sexual interna. Ovípars. Els ous tenen closca calcària dura.

Hi ha una gran diversitat d’aus. Així, la classe Aus se subdivideix en 28 ordres distribuïts en dos grans grups, les Ratites (o aus no voladores, que engloben els estruços, els emús, els nyandús, els casuaris i els kiwis) i les Neognates (o aus voladores, que engloben la resta d’espècies).

 

LES PLOMES

Les plomes són molt lleugeres però molt resistents. Una ploma típica està formada per 3 parts: càlam (5) (que és la base de la ploma i per on s’insereix a la pell), raquis (2) (l’estructura central que suporta les barbes (3 i 4)) i estendard (1) (conjunt de barbes).

Les barbes tenen uns ganxets (bàrbules i barbicel·les) que permeten que cada barba s’enganxi a la del costat de manera que tota l’estructura de la ploma adquireix la suficient resistència al vent com per permetre el vol.

Es poden distingir diversos tipus de plomes. Els principals són:

  1. Plomes cobertores (les descrites anteriorment. Cobreixen el cos impermeabilitzant-lo i donant-li una forma aerodinàmica).
  2. Plomes de vol (com les cobertores, però que sobresurten del cos i s’utilitzen per volar (a les ales i a la cua)).
  3. Plomissol (suaus, entre les plomes cobertores, mantenen la temperatura del cos).

A) A qualsevol espai de la ciutat, però especialment als parcs, és possible trobar plomes d’aus autòctones o exòtiques. Recull totes les que trobi sense trepitjar espais enjardinats o d’accés prohibit. Fes un dibuix de les plomes, pinta-les, digues si és una ploma cobertora, una ploma de vol o un plomissol i intenta identificar l’espècie.

 

ADAPTACIONS DEL BEC

Els becs de les aus estan fortament adaptats a diferents hàbits alimentaris (granívors (que mengen llavors), piscívors (que mengen peixos), filtradors de fang, vermívors (que mengen cucs), carnívors (esqueixen carn), frugívors (que mengen fruits), etc.).

B) Completa la taula següent (en alguns casos cal fer el dibuix del cap i del bec de l’ocell (cal pintar el dibuix), en d’altres cal escriure l’espècie i el nom comú, i en d’altres el tipus d’aliment) (al final d’aquest article disposes d’un pdf amb la següent taula per descarregar i imprimir):

C) A continuació, fixa’t en fotografies de detall del bec d’ocells que puguis trobar  per internet (o al zoològic, si hi vas)  i dibuixa ben gran i amb molt de detall el cap d’alguna au que et sorprengui per la forma del seu bec (pinta el dibuix amb colors). Indica’n tota la informació que puguis sobre l’ocell.

 

ADAPTACIONS DE LES POTES

Com en el cas dels becs, les potes de les aus també estan adaptades a diferents usos. Així, per exemple, els ocells aquàtics tenen les potes amb membrana interdigital (els dits estan units per una membrana per remar en l’aigua):

A la natura hi ha ocells nedadors, ocells que es posen sobre les branques dels arbres, ocells que agafen les seves preses amb les urpes, ocells adaptats a la carrera, ocells que es desplacen caminant sobre la vegetació que sura a l’aigua…

D) Busca per internet o visitant un parc zoològic espècies d’aus per a cadascun dels tipus de potes següents:

  • Córrer (normalment ocells no voladors)
  • Nedar (tenen membranes interdigitals)
  • Fixació a les branques (en aus voladores que viuen als arbres)
  • Agafar les preses amb les urpes (potes fortes prensores amb ungles poderoses)

  • Caminar sobre l’aigua (potes de dits molt i molt llargs i fins per surar)

Indica’n el nom científic de l’espècie, el nom comú de l’ocell i fes una petita descripció del seu hàbitat. A continuació fes el dibuix representatiu d’una pota.

 

AUS NO VOLADORES

El grup d’aus Ratites engloba les aus primitives no voladores: estruços, nyandús, emús, casuaris i kiwis. Totes elles es caracteritzen per peus i potes robusts i resistents, adaptats a la carrera, i per unes ales poc desenvolupades.

E) A continuació tens dibuixades les espècies d’aus del grup Ratites. D’on és cadascuna? Pinta amb llapis de colors la seva distribució geogràfica al planisferi següent (al final d’aquest article disposes d’un pdf amb la següent taula per descarregar i imprimir):

F) Els estruços són els ocells vius més grans del planeta. Dibuixa el detall d’un peu d’estruç i acompanya’l d’una escala gràfica que ens permeti tenir una idea de les seves dimensions. Tot seguit, busca informació sobre aquesta espècie i fes-ne un resum en el que es tinguin en compte les següents dades:

a. Distribució geogràfica.

b. Alimentació.

c. Diferències entre mascles i femelles.

 

ELS PINGÜINS

Els pingüins són aus que tenen les ales adaptades a la natació. Hi ha entre 10 i 20 espècies de pingüins, totes elles dels mars freds de l’hemisferi sud.

El pingüí de Humboldt és l’espècie que pot viure en climes més càlids (a les costes de Xile i Perú) i que, potser per aquesta raó, pugui sobreviure al canvi climàtic que segurament extingirà a la resta de pingüins.

G) Pinta amb colors el següent dibuix tal i com és aquesta espècie. Fes-ho amb precisió reproduint la distribució de colors pròpia de l’espècie (hauràs de buscar informació per internet). Tot seguit escriu aquella informació que creguis important per conèixer millor aquesta espècie.

 

AUS RAPINYAIRES

Les grans aus depredadores (rapinyaires) es divideixen en dos grups:

  • Rapinyaires diürns (àligues, falcons, voltors, etc.)
  • Rapinyaires nocturns (mussols i òlibes)

Totes elles es caracteritzen per becs forts i poderosos i urpes prènsils, amb una gran capacitat de vol.

H) Completa la següent taula amb els noms científics i el mode d’alimentació:

 

LLOROS, CACATUES I PAPAGAIS

Hi ha un grup d’aus tropicals que es caracteritzen per posseir una mandíbula articulada i mòbil i la llengua carnosa. El bec és ben característic, i la majoria tenen un plomatge de coloracions molt vistoses. Són les cotorres, les cacatues, els papagais, els guacamais i els lloros. El color que tenen algunes espècies és sorprenent.

I) En aquesta activitat has de reproduir el més fidelment possible els colors de les espècies indicades:

Si vols descarregar les taules i les imatges per imprimir-les i incorporar-les al teu treball, fes clic al document següent: