Hi havia una vegada un nen anomenat Eustaqui de nou anys que                       s’encarregava de portar-li el menjar cada dia malgrat la seva pobresa. Un dia Eustaqui va sortir de casa portant el dinar del seu pare.

A les onze del matí encara no arribava amb el dinar; ja era la una de la tarda i el seu pare molt preocupat i amb molta gana se’n va anar a buscar-lo. Quan estava passant una corba va veure el seu fill jugant amb un altre nen amb pedretes, però mentre més s’acostava es va adonar que aquestes pedretes eren llavors d’or i que l’altre nen era ni més ni menys que un muqui. En adonar-se’n el senyor va agafar la corretja i va lligar el muqui i el va tancar en un bagul a canvi de la seva llibertat el muqui li va donar un bagul d’or i els pares d’Eustaqui van sortir de la pobresa.

jcnaj

Hi havia una vegada que a Pepito la seva mare el va enviar a comprar carn.
Quan Pepito anava de camí a comprar la carn va veure uns nens jugant a bolas (canicas).
Pepito es va gastar tots els diners comprant bolas…
després el Pepito va entrar en raó i va dir: i ara amb quins diners compraré la carn….
Pepito se’n va anar al cementiri i va tallar la xapa (una part del cul )a un cadàver i va portar la carn a la seva mare perquè la cuinès….

La mare de Pepito l’estava cridant per menjar i ell li va dir: no tinc gana mare…

Després a la nit quan tots estaven dormint Pepito va escoltar la veu del fantasma del propietari del cadàver que deia:
-Pepitooo vaig per la cambra de la teva mama.
-pepitooo vaig per la cambra de la teva germana.
-Pepitooo vaig per la cambra del teu germà.
-Pepitooo vaig per la porta de la teva habitació.
-Pepitooo i ja t’agafi.

I des d’aquell moment Pepito ja no va tornar a gastar els diners de la seva mare en las canicas. I conte contat, conte acabat.