És un conte de l’escriptor peruà Julio Ramón Ribeyro, publicat el 1955. L’obra tracta sobre dos germanets explotats durament pel seu avi, que els obligava a recol·lectar menjar per a un porc a les escombraries de Lima. És un dels relats més famosos de la literatura peruana.

Els gallinazos sense plomes de Julio Ramón Ribeyro

Efraïm i Enric eren dos nens pobres que vivien amb el seu avi don Santos, un ancià avar i abusiu. El vell tenia un porc anomenat Pascual al qual volia engreixar-se el més possible per vendre’l a bon preu. Per això obligava els seus néts a anar per les escombraries per portar llaunes plenes de deixalles comestibles per al voraç chancho.

Així treballaven els nens, fins que Efraín va tornar amb un peu sagnant per haver trepitjat un vidre trencat. La ferida es va infectar i aviat va caure al llit amb el peu molt inflat. Aleshores don Santos va obligar a Enric a treballar el doble per suplir l’absència del seu germà. Des de llavors Enric havia d’omplir el doble de llaunes de menjar per al porc. Un dia va trobar un gosset i el va portar a casa perquè faci companyia a Efraín. El gosset va ser batejat com Pere i va alegrar els dolorosos dies dels nens.

Malauradament, Enric va caure en malalt de tos i febre. Però el vell don Santos el va obligar a continuar treballant. Un d’aquells dies, el nen va tornar i va veure que el seu avi havia matat el gosset i ho havia donat menjar al porc. Aleshores Enric li va reclamar al vell i aquest el va bufetejar i el va enviar a terra. El noi va agafar un pal i el va colpejar a la cara. El vell va relliscar i es va convertir en aliment per al seu propi chancho. Els nens van fugir de la casa.