Quan jo estava petita, la meva mare hem va dir un conte ,sobre veritat i mentida, a mi. El conte estava:

ABDUL QADIR JILANI

Molts anys abans hi havia un nen molt simpàtic i bo. Ell volia estudiar en un ciutat molt a lluny de la seva ciutat perquè ell li agrada estudiar molt i no hi havia bones escoles en la seva ciutat, per aixo ell va amb un grup perquè és una historia molts anys abans i en aquests anys no hi havia avions o cotxes. La seva mare va cosir 40 diners (ashrafiyan*) en el seu vestit.

Estava la primera nit de la viatge i alguns lladres van venir a robar coses d’ells. Un d’aquells lladres va venir a ell i h dit: ” tens alguna cosa? ” . Ell ha dit que el té 40 diners (ashrafiyan) . El lladra ha pensat que ell és un noi i que ell esta dient una mentida. Després, un altre lladra va venir i va preguntar la mateixa pregunta i la resposta també estava la mateixa. Aquest lladra va venir al seu líder i ha dit aquest. El lídre ha dit que porti’m el noi i també ha dit que mira el seu vestit. Quan els lladres van veure el seu vestit, hi havia diners (ashrafiyan). El lídre ha dit a ell: ” perquè tu no has dit la mentida i va salvar els teus diners ?” i ell ha dit que: ” la meva mare ha dit que mai digui una mentida, no importa què”. Quan el lídre va escoltar aquest ell va a començar a plorar i dit ” jo estic molt mal perque mai he escoltat a la meva mare” despres el lídre va retornar les seves coses a ells i ell va prometre que mai no va robar res.
Ara nosaltres coniexem aquest noi amb el nom “Abdul Qadir Jilani” .

*és un tipu de diners.