Simón el bobito
Simón el bobito va cridar el pastisser:
a veure els pastissos, vull tastar-los!
-Sí, va dir l’altre, però abans jo vull
veure aquest quartet amb què has de pagar.
Va buscar a les butxaques el bon Simoncito
i va dir: de veritat! no tinc ni diners.
A Simón el filtre li agrada el peix
I vol tornar-se també pescador,
I passa les hores assegut, assegut,
Pescant a la galleda de la mare Leonor.
va fer Simoncito un pastís de neu
I a rostir a les brases amb gana el va fer fora,
Però el pastisset es va desfer en breu,
I va apagar les brases i res no va menjar.
Simón va veure uns carros carregant virolac
i va dir: -què bo! les agafaré.
Però pitjor que agulles i puntes d’esperons
Ho van fer saltar i xiular i mossegar.
Es va rentar amb negre d’embolar sabates
Perquè la seva mamita no li va donar sabó,
I quan caçaven ratolins els gats
Espantava el gat cridant: ratolí!
Ordenant un dia la vaca pintada
Li va estrènyer la cua en comptes del mugró;
I aquí de la vaca! li va donar tal puntada
Que com un trompet va ballar don Simón.
I va caure muntat sobre la vedella
I la senyora vedella també es va enfadar
I aquí hi ha un altre salt i una altra pastissera
I dues rebolcades en un tres i no res.
Es va muntar en un ruc que va trobar al mercat
I a caçar cérvols alegre va partir,
Va volar pels carrers sense veure un cérvol,
Va rodar per les pedres i l’ase es va fugir.
A comprar un llom el va enviar taita Lucio,
I ell el va portar a casa amb gran precaució
Penjat a la cua d’un cavall ruci
Perquè arribés net i saborós.
Només començar a desfer-se el gel
Simó el bobit se’n va anar a patinar,
Quan de sobte se li trenca el terra
I crida: m’ofego! vinguin a treure’m!
Enfilant-se a un arbre a robar-se un niu,
La pobre caseta d’una merla cantor,
Desfaci’s l’arbre, Simó dóna un xisclet,
I va caure en un pou de pèssima olor
Veu un ànec, li apunta, descarrega el trabuc:
I tornant a casa li va dir al pare:
Taita jo no puc matar ocellet
Perquè quan tir s’espanta i se’n va.
Vent una salsera plena de mostassa
Es va prendre un bon glop creient-la mel,
I va estar enrabiant i tirant babaza
Amb una llengua tan gran i ulls de clavell.
Va veure un munt de terra que feia nosa el pas
I uns preguntaven què farem aquí?
Bobos va dir el nen resolent el cas;
Que obrin un gran forat i la facin allà
ho van enviar per aigua, i ell va anar volant
Portant el garbell per fer-la fora
Així que la porti el bon Simonet
Seguirà la història pintoresca i fidel.