Un dia molt especial que mai oblidaré

Avui divendres 2 de febrer, un dia abans del meu aniversari, el meu alumnat de l’aula d’Acollida m’ha donat una INCREIBLE SORPRESA D’ANIVERSARI, tan especial que mai oblidaré.

David i la seva família

Soc David  vaig néixer aqui pero em vaig marxar a Sevilla amb vuit anys i vaig tornar amb 12 anys estic aprendre el catala  amb el meus amigs que es diu Ivan i Cristian i ja se una mica .

Tinc dos germans grans i una germana petita que es diuen Saray, Kevin i Juan i es va morir un germà que es deia Antonio.

La meva  mare que es diu Montse i el meu pare es diu David . M’agrada el futbol  i jugo en el Gornal.

Treball sobre la série de televisió Merlí

1-Escriu una redacció contant el que passa al capítol. Ajuda’t del següent esquema:

1.Al principi, la Tania, el__ivan_______ i la __Berta________ ells no van quedar només la berta i la tania i quan van anar al insitiut van veure l’ivan desprès no volian arribar tard al insitiut per això van anar d’un altre camí més curt.

2.Després, el Merlí aconsella als seus alumnes que demanen ajuda dels pares o dels amics o dels professors perquè si es queden callats sense parlar i dir el que els fan tristos no van a sentir_se bé.

3.Seguidament, quan acaba la classe, l’Òliver i el Merlí parlen sobre les religions i si hi ha déu o no i que el Merlí no creu en l’existència de déu i el òliver s’ha enfadat perque creu que hi ha un déu i només un déu en canvi el Merlí pensa que hi ha molts religions i no cal creure que hi ha déu.

4.Més tard, el Merlí té una conversa amb un taxista i parlen sobre les religions,el Merlí pensa que no hi ha déu,i li va dir que aixó era una manipulació que se haviá creat fa molts anys.

5.A continuació, la Berta parla amb la seva mare i li diu que ells té por del futur i por de no poder treballar de dibuixant o no trobar una feina que li agrada.Li agradaria fer les il.lustracions de contes o escriure còmics.Desprès Elsa va contar un situació que passava amb ella quan estava embarassada de Berta…un dia,a l’andana del metro,Elsa va veure un home llençant-se la via,instintivament es va posar les mans a la panxa,va tornar a casa plorant i es va passar el dia sola .A continuació va dir a la seva filla que el qua ha viscut avui no ho oblidarà mai i vol que la Berta serveix això per tenir moltes ganes de viure i de no pensar de suïcidi mai.

6.Quasi al final del capítol, l’Òliver i el Merlí tenen una conversa sobre ,una altra vegada parlaven sobre les religions i el déu i el Merli explicava per l’Oliver per què no creia que hi ha un déu!
El Merli va dir que mai va veure el déu o mai es sentia que hi ha un déu.

7.Al final, l’Ivan i la seva mare parlen sobre el suïcidi i la Míriam li va preguntar al Ivan quan va estar tancat a casa,si en alguna vegada va pensar en suïcidi i li ha respost que li va passar aquesta idea pel cap però no ho volia fer ni intentar ho.També li ha preguntat si està bé i el Ivan ha dit (he de acceptar que les coses no sempre surten com que jo voldria).

2-Les paraules que estan de color blau, s’anomenen__connectors textuals___________________.

3- que apareixen al capítol.
1.he de acceptar que les coses no sempre surten com que jo voldria)
2.la meva germana es porta molt bé amb la meva mare.el objecte:la meva germana
el subjecte:es porta molt bé amb la meva mare.
3.jo vaig néixer en una família molt diferent.el objecte:jo
Verbs      Articles Noms   preposicions pronom possessius adverbs Connectors textuals
He (haver)    les   coses            de        jo           meva            molt       que
acceptar      la     germana      amb                                          bé
surten(sotir) una     mare          en
voldria(voler)
vaig(anar)
néixer
es porta(portar-se)
a) Albert Camus creia en l’existència de Déu.

–Sintagma Nominal (subjecte) –>Albert Camus

Nucli (substantiu) –>Albert Camus

–Sintagma Verbal (predicat) –>creia en l’existència de Déu.

Nucli (verb) –>creia(creure)

b) M’he deixat la cartera dins d’un taxi, que haig de fer?

–Sintagma Nominal (subjecte) –>jo

Nucli (substantiu) –>jo

–Sintagma Verbal (predicat) –>M’he deixat la cartera dins d’un taxi, que haig de fer?

Nucli (verb) –>he(haver),deixat(deixar),haig(haver),fer.

c) El meu pare va morir quan jo tenia catorze anys.

–Sintagma Nominal (subjecte) –> el meu pare

Nucli (substantiu) –>pare

–Sintagma Verbal (predicat) –>va morir quan jo tenia catorze anys.

Nucli (verb) –>morir

Obra Dumbo

Estem allistant una obra de teatre que es diu “Dumbo” que es va semblar molt a la pel-licula o dibuix animat. Entre tots els meus companys estem buscant informació per a poder fer-ho de la millor manera, interpretarlo amb dades buscades i conegudes per tots.

Dumbo és una pel·lícula d’animació estatunidenca de 1941, dirigida per Ben Sharpsteen. Va ser produïda per Walt Disney i és el quart llargmetratge animat de Walt Disney Pictures. Està basada en la història escrita per Helen Aberson i Harold Pearl, i il·lustrada per Helen Durney. Ha estat doblada al català.[1] L’any 2019 Tim Burtonen va fer un remake en imatge real de la pel·lícula, també amb el nom de Dumbo.

 

Los Gallinazos sin plumas

És un conte de l’escriptor peruà Julio Ramón Ribeyro, publicat el 1955. L’obra tracta sobre dos germanets explotats durament pel seu avi, que els obligava a recol·lectar menjar per a un porc a les escombraries de Lima. És un dels relats més famosos de la literatura peruana.

Els gallinazos sense plomes de Julio Ramón Ribeyro

Efraïm i Enric eren dos nens pobres que vivien amb el seu avi don Santos, un ancià avar i abusiu. El vell tenia un porc anomenat Pascual al qual volia engreixar-se el més possible per vendre’l a bon preu. Per això obligava els seus néts a anar per les escombraries per portar llaunes plenes de deixalles comestibles per al voraç chancho.

Així treballaven els nens, fins que Efraín va tornar amb un peu sagnant per haver trepitjat un vidre trencat. La ferida es va infectar i aviat va caure al llit amb el peu molt inflat. Aleshores don Santos va obligar a Enric a treballar el doble per suplir l’absència del seu germà. Des de llavors Enric havia d’omplir el doble de llaunes de menjar per al porc. Un dia va trobar un gosset i el va portar a casa perquè faci companyia a Efraín. El gosset va ser batejat com Pere i va alegrar els dolorosos dies dels nens.

Malauradament, Enric va caure en malalt de tos i febre. Però el vell don Santos el va obligar a continuar treballant. Un d’aquells dies, el nen va tornar i va veure que el seu avi havia matat el gosset i ho havia donat menjar al porc. Aleshores Enric li va reclamar al vell i aquest el va bufetejar i el va enviar a terra. El noi va agafar un pal i el va colpejar a la cara. El vell va relliscar i es va convertir en aliment per al seu propi chancho. Els nens van fugir de la casa.