Nit en blanc

Barca que navegues
per una mar de paper.
Et dono la mà
per no caure
dins les paraules d’argent.
La Lluna les fa brillar,
la Lluna les pinta de plata
i tu, barqueta, navegues,
per una mar ben blanca.

 Martina escoda

Font: Mitjanit. Il·lustradora: Sonja Wimmer. Andana Editorial. Col·lecció Vagó de versos, núm. 10, 2016

 Il·lustració Lucy Campbell

El clown

Arremete de cabeza
a la tristeza del pellejo del tambor,
el clown.
Y se mete de patitas en la tina del sifón,
el clown.

¡Cúanta espuma,
cúanta gracia,
qué bien toca,
qué acrobacia!
el clown.

-De un niño coge una risa
y la convierte en paloma
y así otra y otra y otra-,
el clown.

Y vestido de Quijote
se hace un nudo en el cogote,
el clown,
y usando de Rocinante a escudero
sale en cueros;
-¡Qué despiste!-

A lo serio, a lo formal,como embiste,
-¡lágrima en ristre!-
el clown.

                                                                                   Gloria fuertes                                                                                                              Font:Ana María Pelegrín. Letras para armar poemas. Il·lustració Tino Catagán.                                                                                                                      Alfaguara,2002                                                                                        Il·lustració David Galchutt

Viatge nocturn

Aventura, aventurera
intrèpida i guerrera!
Anem amb tu
a la frontera.
Creuem el full,
la cinglera,
a la recerca
de peripècies
amb les paraules,
saltant del llit
i obrint finestres.
Són unes dames
esbojarrades,
amigues de lluna plena.
Somien despertes
o be adormides.
Aventura aventurera,
viatgem enllà
per viure el cos
de cada lletra,
menuda i atleta.
Xxxxxxxxxt!
Que aquests poemes
Ens treguin la son
De les orelles!

    Martina Escoda                                                                                                                                                                      Font: Mitjanit. Dibuixos de Sonja Wimmer. Vago de versos.  Editorial Andana, 2016.                                    Il·lustració Natalie Pudalov

Yo quisiera

Yo quisiera, quisiera
yo quisiera ser pájaro:
el asiento de ramas,
y de plumas los brazos:
el quehacer de aire y nada,
y de pico los cánticos,
el amigo en el cielo
y el amor en el árbol.
Yo quisiera, quisiera
yo quisiera ser campo,
la cabeza de almendra,
los cabellos de esparto
el aliento de pinos
y los picos de sembrados,
el hablar de silencios
y de surcos los labios.
Miguel Hernández
Font: Miguel Hernández para niños.Ilustrado por Juan Ramón Alonso.Ed.susaeta,2000
Il·lustració Sonja Wimmer

Vent

Els cabells s’han esvalotat.
La faldilla s’ha aixecat.
El paraigua s’ha esquinçat
i amunt,amunt……ha volat!
Algú ha vist on ha anat?

                                                                                          Lola Casas                                                                                                      Il·lustració Maja Lindberg                                                                                     Font: Al cel cabretes. Meteorologia i poesia. Lola casas, Alfred  Picó. Il.lustracions Mercè Galí. Barcelona,2016

De gramàtica

gramatica,miquel desclot, Natalie Pudalov

Si navegar és el que fa el navegant
i ignorar, l’ignorant,
si habitar és el que fa l’habitant
i restaurar, el restaurant,
serà que vola el volant,
turba el turbant,
salfuma el salfumant
i passavola el passavolant.

Si de debò cantar és el que fa el cantant
i ajudar, l’ajudant,
si de veres consonar és el que fa la consonant
i comandar, el comandar,
aleshores és una veritat exasperant
que, per darrere o per davant,
infa al bressol l’infant,
gega al fons de la cova el gegant,
elefa a la sabana l’elefant,
diama al mig de la diadema el diamant,
viana en plena via el vianant,
mentresta on pot mentrestant
i alaca tot el dia la bona gent de Alacant.

                                                                                          Miquel Desclot                                                                                                                                                     Il·lustració Natalie Pudalov                                                                                        Font: Poesies amb suc. Antologia de poesia per a infants.Selecció de Miquel Desclot. La Galera, 2007

Cómo se dibuja una señora

como se dibuja,gloria fuertes,carlos rivaherrera

La cara de Doña Sara.
Se dibuja un redondel,
-con lapicero o pincel-;
mucho pelo, mucho moño,
ojos, cejas y un retoño;
nariz chata,
de alpargata,
las orejas,
como almejas,
los pendientes,
-relucientes-,
las pestañas,
como arañas,
boca de pitiminí,
es así,
la cara de doña Sara.

El cuerpo, otro redondel,
tan grande como un tonel,
y en él se dibuja ahora,
falda, blusa, delantal,
pierna flaca, otra normal,
los zapatos de tacón,
con hebilla y con pompón.
¡Qué señora tan señora,
doña Sara, servidora!

Gloria Fuertes
Il·lustració Carlos Rivaherrera
Font: Gloria Fuertes.Ilustraciones de Miguel Ángel Pacheco.Editorial Kalandraka, 2016

Sóc a casa

soc a casa,joan brossa,Karla GerardSóc a casa meva
La casa és al carrer de Balmes
El carrer de Balmes és a Sant Gervasi
Sant Gervasi és a Barcelona
Barcelona és al Principat
El Principat és als Països Catalans
Els Països Catalans són a Europa
Europa és una de les cinc parts del món
El món és un astre
i l’astre ens transporta sense treva
espais enllà.

Joan Brossa
Il·lustració Karla Gerard
Font: http://eljardidesantgervasi.cat/lart-de-la-magia-joan-brossa-1919-1998/

Joan Brossa i Cuervo. (Barcelona, 1919 – Barcelona, 1998).Poeta avantguardista, dramaturg i artista plàstic.Cofundador del grup artístic avantguardista Dau al Set (1948) i defensors de la poesia visual de la literatura catalana.La poesia, la prosa, el cinema, el teatre, la música, el cabaret, les arts escèniques, la màgia, el circ i les arts plàstiques, son constants a la seva obra.Utilitzava gèneres artístics diferents com a mitjà per expressar una realitat idèntica.

Cúanto pesa una lágrima

Hilde Groven

Con botas de lluvia,
paraguas de tela,
la nina camina,
recorre la arena.
Despacio se sienta
frente a la ballena….
Burbujas y redes.
Erizos y estrellas.

“En el fondo,niña….
no se cuando pesa.
En el fondo, nina….,
no sé cuándo pasa
la negra tristesa.”

Beatriz Osés

Il·lustració Hilde Groven

Font: Lo que saben los erizos.Beatriz Osés. Ilustraciones de Miguel Ángel Díez. Faktoria de libros. 2015