PRESENTACIÓ DELS PROJECTES I COMIAT

Avui, 17 de maig, ens hem trobat i conegut els tres grups que hem treballat en els projectes En Residència. Els tres hem desenvolupat un procés artístic diferent que ens ha portat a descobrir uns nous espais de coneixement.

El procés de treball que ens ha plantejat en Tom Carr, tenint sempre en compte els interessos i necessitats creatives dels alumnes, ens ha portat a un espai comú nou. En aquest nou espai els alumnes i tots nosaltres hi hem aportat sentiments, idees i propostes noves que ens han ajudat a portar endavant les diferents tipologies d’obres que hem creat sota el criteri artístic i professional d’en Tom. No ha estat fàcil, però crec que hem aconseguit fer uns bons projectes artístics, i n’estem orgullosos.

Crec que els alumnes han pogut experimentar que el fet creatiu comporta emoció, idees noves, una nova mirada sobre les coses que ja coneixem i que som capaços de transmetre-les a través de l’obra artística.

Gràcies al projecte En Residència, en Tom Carr, els alumnes i professors implicats de l’Institut Sant Andreu hem pogut viure una experiència artística de qualitat.

Glòria Mateu

Professora de Visual i Plàstica

 



EXPOSICIONS I ACTUACIÓ A LA VIRREINA

Les obres que hem pogut exposar a les sales de la Virreina els dies 11 i 12 de maig són el resultat d’un treball que hem estat elaborant durant setmanes.

A la primera instal·lació, aconseguíem escriure el mot « frontera » a partir d’objectes quotidians enfocats amb una llum, fent així que a la paret se’n projectessin les ombres. Els objectes estaven posats a terra de manera que per si sols no representessin res però que en conjunt les seves ombres formessin aquell mot. La paraula “frontera” surt d’un poema de Manuel Forcano anomenat Nou món, del poemari Llei d’estrangeria. Vam decidir projectar aquesta paraula entre tots un dia que l’artista va venir a l’institut a llegir-nos els seus poemes i a comentar-nos-els. Tot i que amb la paraula “frontera” sovint expressem separació o barrera, nosaltres amb aquesta paraula ens referíem totalment al contrari, com d’alguna manera dient sense límits, sense restriccions, possibilitat d’obrir-nos a noves realitats…

Una altra sala de la Virreina mostrava el nostre projecte dels miralls. Dues sèries de miralls formaven cadascuna la paraula “poesia”. Allò que feia les lletres especials era que estaven dissenyades a partir de la silueta de les ombres de les nostres mans. Els vidres estaven enganxats en unes fustes situades a terra. Uns focus il·luminaven les fustes i, juntament amb la superficie dels miralls, feien que la llum rebotés i projectés la paraula al sostre, a la paret…

El fill d’en Tom havia editat un vídeo amb tot el que portàvem fet abans: la paraula “per què” al pati de l’institut amb l’ajuda de tots els alumnes, l’interrogant que havíem fet al pati amb objectes, el cor que bategava, l’interrogant al MACBA…

 També vam repartir punts de llibre on hi havia els nostres abecedaris repetint la paraula “potser”, extreta també d’un dels poemes de Manuel Forcano i que té una mica de relació amb la paraula “frontera”, ja que en certa manera volen dir el mateix: tot és possible si s’intenta, els límits se’ls posa un mateix.

                            

I per últim, amb la col·laboració del públic, al pati de la Virreina vam escriure amb els nostre cossos el mot “ÍCAR”, relacionat també amb un poema de Manuel Forcano, i en certa manera el fet que aquella actuació es filmés des de dalt té relació amb la història d’aquest personatge mitològic.

El fet de participar en aquests projectes és interessant, divertit, entretingut, motivador, inspirador, imaginatiu… El fet que es tracti d’un treball en equip, que es necessiti la col·laboració de tothom, d’haver de pensar, raonar, dissenyar com quedaria millor, de quina manera poder fer-ho… és realment molt curiós i interessant, i cal dir, a més, s’aprenen un munt de coses noves.

Sandra Nocete Gómez

 

Vam quedar tots a l’entrada de l’escola a les 15:30h per anar junts a la Virreina. […]. Abans de fer la performance vam assajar-la tots i cap a les 19:00 hores vam començar a fer-la. Abans, però, la Míriam, en Quim i l’Elisabeth van pujar a l’escenari i van parlar una mica del nostre projecte i de com anàvem a fer la performance. Acte seguit van baixar de l’escenari i vam començar a fer-la. La gent va ser molt educada i ens van ajudar molt.

Vanesa Montaño

 

  […] Vam agafar gent del carrer per ajudar-nos a fer la paraula. Tot va sortir molt bé: entre professors, familiars i gent que hi havia visitant la nostra exposició, la paraula ‘’Ícar’’ va tenir molt d’èxit.

 Adrián Parrón

 

 El dia a la Virreina va ser molt captivador ja que vam traslladar un treball realitzat de forma col·lectiva a la valoració d’un públic extern, a qui vam fer veure com es poden utilitzar objectes quotidians i convertir-los en una gran obra d’art.

 Elisabeth Preciado

 

El nostre treball ha donat un bon resultat, i després de mesos s’han exposat els vídeos de l’interrogant fet amb objectes, del símbol del coixinet i del gran “per què” fet al pati de l’institut. Amb els abecedaris que vam crear hem repartit uns punts de llibre on es repetia la paraula “potser” en els diferents tipus de lletres. En Tom i en Max també van treballar a partir de l’abecedari que havíem fet amb les mans: la paraula “poesia” era reflectida per tota la sala gràcies al reflex del mirall i als focus. Però de tota l’exposició, el treball que més m’ha agradat ha estat el que hem fet amb els objectes creant la paraula “frontera” amb les ombres. Ha estat una idea molt original. El millor de tot és que amb la col·laboració de tots i totes podem fer grans treballs, no sense un gran artista com és en Tom Carr, per descomptat.

 Carla Parrón



MUNTATGE DE DUES EXPOSICIONS I ASSAIG D’UNA PERFORMANCE

Dijous, 10 de maig, era un dia important: havíem de preparar la nostra exposició a la Virreina. Quan vam arribar allà no sabíem sabíem com anava a sortir la paraula ‘’Frontera’’, aquella que havíem escollit entre nosaltres i el poeta Manuel Forcano. L’experiència va ser molt positiva, en poc temps vam aconseguir fer la paraula (tot semblava més difícil però ho vam fer en un tres i no res). Després calia pensar com faríem la paraula ‘’Ícar’’ al pati de la Virreina, cosa que també vam tenir resolta ràpidament.                                                                    

 Adrián Parrón

El dijous dia 10 de maig vam tornar a sortir, aquest cop a la Virreina, a preparar la nostra exposició en el marc del festival de Barcelona Poesia. Vam preparar com fer la paraula “Ícar”, que havíem elegit d’un dels poemes de Manuel Forcano per fer amb persones del carrer al pati de la Virreina. Vam assajar-la, i també alguns van preparar la paraula “Frontera” que es projectaria amb ombres d’objectes en una de les sales de la Virreina. En una altra sala vam muntar l’altra exposició del nostre treball, la paraula “Poesia” feta amb les fotos de les ombres de les nostres mans.

 

FRONTERA

 

 

POESIA

 

ÍCAR



NIT DE POESIA AL PALAU

 

 Per fi va arribar el dimarts, 8 de maig. Aquella nit vam anar al Palau de la Música Catalana  a veure el XXVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona. Vam poder veure i escoltar autors d’aquí i d’arreu del món, com Carles Rebassa, Manuel Forcano, Hélène Cixous o Urayoán Noel. Els propis autors recitaven els poemes que ells havien seleccionat amb anterioritat per a tots nosaltres. Cal destacar que un dels autors que va recitar a Barcelona Poesia va ser Manuel Forcano, que havia vingut un dia al nostre institut per ajudar-nos en el nostre projecte i comentar els seus poemes amb nosaltres.

Jo penso que un mateix poema es pot llegir de diferents maneres. Moltes vegades la manera com nosaltres el llegim és molt diferent de la de l’autor, per això em resulta molt curiós haver escoltat els poetes llegir els seus poemes.

Haver pogut gaudir de l’experiència de visitar el Palau de la Música va ser una oportunitat increïble, i una experiència que repetiria.

 Sandra Nocete

La nit de poesia al Palau de la Música realment va ser molt interessant i gratificant tant pels poetes com per la música i la il·luminació. Em va impressionar la diversitat d’estils poètics perquè cadascun transmetia sensacions diferents. El que més em va agradar va ser Manuel Forcano per la seva poesia romàntica i l’entonació de la veu.

Elisabeth Preciado

 

La meva opinió personal de la sortida de dimarts passat al Palau de la Música és molt positiva. Tot va començar el dia que els professors van dir-nos que ens havien convidat a aquest esdeveniment tan important: a mi em feia certa emoció anar-hi. Quan vaig trobar-me allà dins, encara que ja havia anat diverses vegades al Palau, em va sorprendre, i també tot el tipus de gent que hi havia que li agrada la poesia. Els poetes anaven recitant i jo esperant que sortís el nostre poeta, Manuel Forcano, que per mi va ser el millor encara que tots eren uns grans poetes.

 Adrià Parrón

 

 […] Vam gaudir dels poetes que van sortir a l’escenari. Alguns ens van agradar més que altres, però sense dubte el millor va ser el nostre Manuel Forcano. Els seus poemes i la seva manera de llegir-los feien d’ells una meravella. En la meva opinió, crec que aquest acte era per a gent més adulta, perquè hi havia alguns poemes que no acabava d’entendre o no em feia gràcia el que deien. Però per la resta penso que va ser una nit agradable plena de talent i d’originalitat.

 Carla Parrón



EN COL•LABORACIÓ AMB “BARCELONA POESIA 2012”

 

Nou món

 

                                                           Cap crònica antiga no m’ha parlat mai de tu.

                                                           Ni del teu nom.

                                                           Ni del cos que m’has ofert

                                                           com un país amic

                                                           sense cap barrera a la frontera.

                                                           No m’ho anunciava cap oracle,

                                                           però has aparegut d’un nou món,

                                                           d’un demà que ahir no esperava.

 

                                                           Deleja tant la terra

                                                           que la vegin ulls de guaita.

  

                                                           L’amor és un port

                                                           que arriba per fi a un vaixell.

 

                                                           Manuel Forcano  (Llei d’estrangeria, 2008)

 

 

Com menys dies falten per a l’inici de BARCELONA POESIA, més ens creiem la col·laboració de l’Institut Sant Andreu en aquest festival. Ha estat un camí llarg.

L’acte d’obertura tindrà lloc al Palau de la Música el 8 de maig, i això és ja -per cert, alumnes i professors volem agrair des d’aquí el gest d’haver-hi estat convidats-. Sabem que aquella nit ens farà especial il·lusió retrobar-nos amb la veu del poeta Manuel Forcano. Diem “retrobar-nos” perquè farà una setmana escassa que Forcano haurà estat entre nosaltres a l’aula de Visual i Plàstica de l’institut.

Així és, així va ser. El 2 de maig Forcano va venir per treballar amb nosaltres bona part de la intervenció que farem l’11 de maig al pati de La Virreina. El poeta va llegir per a nosaltres, ens va parlar i sobretot ens va escoltar. Ens va acompanyar en la tria de mots, versos, frases, de set poemes prèviament seleccionats per ell mateix (gairebé tots extrets de Corint (2000) i Llei d’estrangeria (2008) i de temàtica amorosa). L’objectiu de la sessió era acordar entre tots la representació gràfica d’aquests petits textos al pati de La Virreina, una representació en diversos suports visibles al públic l’11 de maig i que, per tant, aquí no desvetllarem encara… Vam mostrar els alfabets al poeta, que ens va ajudar a triar els tipus de lletra que podien adir-se millor al seus mots. Cal dir que, tot i que el Tom no va poder venir a la sessió, el Max portava feta tota la feina. Imprescindible! Amb ell i sota el guiatge de la Laia Colell, també present, va ser fàcil avançar.

Gràcies un cop més a tots els presents i als qui no hi van poder ser.

 

 

I ara tenim cinc dies. Ens queda enllestir els darrers preparatius de les exposicions  amb el Tom, el dia abans fer-ne el muntatge al pati de la Virreina i assajar també in situ la performance que divendres, de ben segur, a tothom meravellarà…

A tots els qui us interessi veure el resultat de la nostra feina, us convidem a apropar-vos al Palau de la Virreina (La Rambla, 99) aquest divendres, 11 de maig, a partir de les 18.00h.

 

INFORMACIÓ SOBRE L’OBERTURA DE LES SALES DE LA VIRREINA I PERFORMANCE

Les instal·lacions estaran obertes des de les 17.00h fins a les 24.00h.  La performance serà pels volts de les 18.00-19.00, és oberta al públic i, evidentment, a amics i familiars. A l’auditori es projectaran les performances en loop des de les 20.00h.

 

 



“PER QUÈ” (X Mascletà de l’institut Sant Andreu)

 

Com cada any per Sant Josep, l’institut Sant Andreu fa la mascletà. Gairebé sense adonar-nos-en hem arribat a la desena edició: com passen els anys…

Però aquest any, abans de la gran traca, entre tots vam fer una gran paraula al pati de l’institut: ‘’per què’’.

Jo m’encarregava de la lletra ‘’p’’ amb un company i la meva experiència al principi va ser que pensava que els alumnes que em van tocar de primer i tercer no farien cas de les meves indicacions, però em va anar molt bé ja que a tot el que deia em feien cas i es posaven on jo els demanava.

Durant tota la preparació de la paraula els professors anaven filmant i fent fotografies. Tot va anar genial i va quedar un gran vídeo i una gran paraula. Espero seguir fent més paraules perquè va ser una experiència molt positiva.

Adrián Parrón Méndez

 

 

El grup de Treball de Recerca vam baixar abans que la resta de classes per preparar-ho i organitzar-ho tot. Quan vam baixar el Tom, el Max i un grup de persones que ens ajudava amb el projecte de fer la paraula “per què” ja hi eren, i havien marcat uns punts claus amb cons i cordes per posar-hi a les persones, i així poder formar la paraula més fàcilment. En baixar la Gloria ens va dividir en grups de dos; cada dues persones s’encarregaven d’anar a una classe explicar el que haurien de fer i acompanyar-los al patí. La nostra feina no es quedava aquí, una persona del grup havia de baixar amb el grup al patí i col·locar-los al lloc correcte i una altra es quedava a la terrassa de secretaria per dirigir al seu company de baix sobre on posar a les persones: si hi havia massa espai entre persona i persona, si hi havia algú que estigués massa enrere… Quan la persona del grup de dalt considerava que la lletra ja estava acabada, baixava i es col·locava a la seva lletra. En algunes lletres van fer falta més persones, per la qual cosa van anar a buscar més classes.

Participar en la creació de la paraula fa il·lusió i després veure els resultats encara més. Quan estava asseguda a terra m’intentava imaginar com quedaria, quin seria el resultat, però mai m’hauria imaginat que quedaria tan bé com va quedar. Quan el Tom ens va ensenyar les fotos i el vídeo que havíem fet em vaig quedar impressionada.

Sandra Nocete

 

 

L’activitat que vam fer al pati de fer un “per què” amb la majoria d’alumnes de l’institut va ser divertida i interessant, perquè vam ser capaços de fer-la bé i sense problemes, manejant la situació i obtenint un bon resultat.

Alba Campos Giraldos

 

L’experiència de crear la paraula “per què” amb tots els alumnes de l’institut al pati va ser molt interessant. En un principi, creia que no sortiria bé pel fet de no haver fet cap assaig i també per ser tantes persones. Quan estàvem fent-lo jo pensava que no s’apreciaria cap lletra, però em vaig equivocar. En el vídeo podem confirmar que hem fet un bon treball ja que s’entén la paraula. Vam tenir petits problemes com que els nens es movien, faltava una mica més de coordinació entre tots, i que vam tardar bastant, però, per la resta, va estar tot molt bé.



MACBA i Virreina

12 de març de 2012

Avui tenim visita al MACBA i al Palau de la Virreina.

A les 8:30 sortim de l’institut i agafem el metro a Via Júlia. Un cop al museu, el Tom ens proposa la primera activitat, que consisteix a fer un interrogant amb els peus sobre un vidre a contrallum, i aquest cop el filmem des de sota de manera que només es vegin les nostres petjades formant el símbol.

Després d’aquesta activitat fem una visita guiada per l’exposició Volum!, on veiem -i escoltem…- obres damunt d’una paret, sobres en paper fets per gent anònima, poesia visual feta per Joan Brossa, una reixa on hi ha paraules amagades… Objectes que pengen de cables fent la impressió que estan flotant. Una obra molt peculiar és la d’un ninot ventríloc fet en ferro i assegut sobre un mur.

Tot seguit, passem a una sala a les fosques on només entrar-hi apareix una cadira surant amb un cap a sobre i, darrere, un audiovisual on surt un mim rebent ordres.

Per acabar, ens ensenyen un audiovisual d’una boca de dona que surt parlant però que sembla que sigui boja perquè diu coses sense sentit.

Una mica sacsejats, acabem la visita de l’exposició.

A les 11:30 anem al palau de la Virreina per veure l’espai i conèixer els organitzadors de Barcelona Poesia, i saber quins poetes hi participaran en aquesta edició. També ens expliquen l’espai que tindrem nosaltres per exposar el nostres treballs (!!!).

Miriam Cañas i Alba Alamillo

 

La primera sensació que em transmet el museu MACBA és de tranquil·litat, pel seu color blanc. De les diferents obres que vam veure, la que més em va agradar va ser la que estava en una sala fosca, on es veia un vídeo que donava ordres tota l’estona mentre que un mim les complia, i davant de la pantalla una cadira penjant amb un cap demacrat a sobre. Em va agradar la forma en què aquesta obra fa arribar el que reivindica.

La nostra posterior visita a la Virreina em va semblar interessant per les propostes que hi van haver per al festival de Barcelona Poesia i el bon tracte que vam rebre amb l’oportunitat de participar-hi.

 Alba Campos Giraldos

 

[…] Vam gaudir de grans obres d’art de diferents artistes. Vam començar la visita quan el recinte encara estava tancat. Els alumnes vam pujar a una planta on es veia l’ombra dels nostres peus, en Max des de baix va filmar com nosaltres amb els peus formàvem un interrogant. Ell anava filmant i nosaltres anàvem entrant i sortint i movent els peus.

[…] Començava la visita guiada pel museu, que em va agradar molt. L’obra que més em va impressionar va ser la que ens vam ficar dintre, personalment em va crear una mena de mareig, ja que tota l’estructura era igual i enorme.

A mig matí ens desplaçàvem cap a la plaça Virreina, situada al mig de la Rambla Catalunya, allà ens esperaven dos homes que eren els que dirigiran l’esdeveniment de Barcelona Poesia cap al 10, 11 i 12 de Maig. Allà vam tenir una reunió on ens es van dir que volien comptar amb nosaltres per les festes de Barcelona Poesia i que ens deixaven una part del seu recinte per nosaltres poder fer alguna paraula d’algun poeta determinat.

Aquell dia jo m’ho vaig passar molt bé ja que tot era nou i no sabia que m’esperava. Va ser un gran dia i espero que tot surti bé perquè estem fent un gran treball.

Adrián Parrón Méndez

 

 

[…] Vam poder apreciar que a totes les obres hi sortien lletres. A vegades no hi apareixien escrites necessàriament, com és el cas d’una de les últimes obres que vam veure, que era el vídeo d’una boca que parlava un monòleg estressant i caòtic; en cap moment hi sortien lletres, però d’alguna manera nosaltres les imaginàvem.

Una altra obra que vam veure era com un túnel que estava fet amb làmines que no arribaven a terra, sostingudes amb una espècie de cargols i uns fils d’acer al sostre; a primera vista semblaven molt lleugeres, però si miraves des de ben a prop es podia veure que era de ferro. Cal dir que des de fora no fa la mateixa impressió que estant dins, on tens una sensació de tancament, d’amagatall… A més, des de fora es pot veure que les làmines no són planes i uniformes, que hi ha formes que travessen la làmina fent lletres, des de dins del “túnel” es poden apreciar les ombres que fan les lletres juntament amb el focus. Les lletres no estan fetes per veure-les a simple vista, estan dins de quadrats, i hi ha vegades que les travessen ratlles des d’un vèrtex a l’altre.

També vam veure altres obres com la que estava feta a la pròpia paret del museu, que es veia nomes entrar, que eren unes frases escrites en negre sobre la paret blanca que tenia l’estructura de fórmula matemàtica.

 També vam entrar en una sala on únicament hi havia un canó que projectava com si fos la pantalla d’un ordinador mentre algú escrivia; al costat hi havia una auriculars on se sentia tot el que s’escrivia i el soroll de fons d’allò que estava escrivint. Com aquestes, més obres diferents entre elles però a la vegada iguals. […]

Sandra Nocete

 

[…] Vam veure diferents projectes, cadascun d’ells ben diferent. A mi, el que més em va agradar va ser el de les parets marrons que tenien lletres però que s’apreciaven si t’hi fixaves bé. Això de ficar-te dins d’una obra em sembla molt original, per això va ser la que més em va cridar l’atenció.

Una de les obres del MACBA em va recordar a les lletres que vam fer utilitzant la llanterna, tot el fons fosc i les lletres lligades i il·luminades.



Moviment de masses

Sessió del 5 de març de 2012

El Tom i el Max proposen de fer un signe d’interrogació amb tots els alumnes de l’institut fent ús de mitja pista del pati. Ho volem fer el mateix dia que celebrem la Mascletà (fa molts anys que per Sant Josep l’institut Sant Andreu s’estremeix d’emoció valenciana), però encara hi estem donant voltes.

Valorem els possibles problemes que hi poden haver a l’hora de fer un signe tan complicat amb tot un institut. El primer problema és pensar des de quin punt entraria la gent al pati de manera que el signe s’entengués des d’un principi. Per no tapar el punt del signe d’interrogació, uns alumnes haurien d’entrar per la part superior i uns altres per la part inferior.

Aquí ens sorgeix el segon problema: com organitzar una multitud sense fer-hi assajos. Aleshores els alumnes proposem que cada un de nosaltres faci de guia d’un grup classe. Però també ens adonem que, encara que nosaltres els guiem, necessitem algun punt de referència; per tant, baixem al pati amb cinta adhesiva per calcular si realment hi cabrien tantes persones. Arribem a la conclusió que si els alumnes circulen i van sortint sense deixar de fer la forma, tots podran participar i el signe no quedarà estàtic, sinó amb moviment.

Encara s’està parlant d’aquest projecte i no s’ha confirmat si el farem, però esperem que sí.

 Laura Aguirre González



Reflexions

Quinzena sessió: 12 de febrer de 2012

Avui no el Tom no ve per motius personals. La classe la fem amb el Max, el seu ajudant. Primer proposem idees a classe per després posar-les en moviment al pati. Baixem els nostres materials, com per exemple una funda d’un portàtil, una bossa d’escombraries o una bufanda. Duem a terme les idees que hem formulat a classe: una emoticona, l’abecedari…

A l’hora següent pugem a classe. El Max ens dóna consells per assolir un millor rendiment en el nostre projecte i ens fa un esquema del que hem treballat fins ara. A partir d’una pregunta sobre el futur dels estudis artístics i creatius, el Max posa en comú les experiències que ha tingut, les quals confirmen que molts dels camps professionals existents necessiten la visió d’un creatiu per millorar sistemes i crear noves solucions. Ens comenta que, de fet, els crèdits universitaris ja donen la possibilitat de crear el teu propi recorregut d’acord amb les necessitats socials i laborals.

Òscar Castro i Eli Preciado



Hem après a dirigir

Catorzena sessió: 6 de febrer de 2012

Avui en Tom ve acompanyat de quatre col·laboradors! Coneixem en Mark, becari del Màster d’Art i Educació que està col·laborant amb el MACBA. És alemany i encara no coneix gaire bé la llengua (ni el castellà ni el català), però té moltes ganes de conèixer el projecte. De fet, la seva tasca serà fer un seguiment videogràfic de les tres residències, de manera que les visitarà rotativament. A més del Mark ve l’Ariadna Miquel, del MACBA, i les dues coordinadores de tot plegat: la Laia Colell i la Núria Aidelman.

En Tom ens mostra el vídeo X, el títol del qual fa referència al símbol treballat al pati la setmana passada. A continuació proposem idees per fer la nostra tercera pel·lícula. Les principals: uns punts suspensius, un somriure, el coixinet que apareix al teclat dels telèfons, un cor. Baixem al pati i les duem totes a terme. En la realització d’aquests símbols dirigim i fem el muntatge nosaltres mateixos, ja que aquest cop en Tom observa i filma.

L’estona que queda de classe pugem a l’aula. Mentre uns treballen en els seus projectes, uns altres ajuden l’artista a enganxar formes de paper (creu, interrogant, exclamació) a la claraboia de la teulada de l’institut. Però de moment el resultat no és gaire satisfactori: caldria més espai i els colors del paper haurien de ser més vius… Seguirem la setmana vinent.

Aida Planas i Alba Aragón

 

Imatge de previsualització de YouTube