EXPOSICIONS I ACTUACIÓ A LA VIRREINA

Les obres que hem pogut exposar a les sales de la Virreina els dies 11 i 12 de maig són el resultat d’un treball que hem estat elaborant durant setmanes.

A la primera instal·lació, aconseguíem escriure el mot « frontera » a partir d’objectes quotidians enfocats amb una llum, fent així que a la paret se’n projectessin les ombres. Els objectes estaven posats a terra de manera que per si sols no representessin res però que en conjunt les seves ombres formessin aquell mot. La paraula “frontera” surt d’un poema de Manuel Forcano anomenat Nou món, del poemari Llei d’estrangeria. Vam decidir projectar aquesta paraula entre tots un dia que l’artista va venir a l’institut a llegir-nos els seus poemes i a comentar-nos-els. Tot i que amb la paraula “frontera” sovint expressem separació o barrera, nosaltres amb aquesta paraula ens referíem totalment al contrari, com d’alguna manera dient sense límits, sense restriccions, possibilitat d’obrir-nos a noves realitats…

Una altra sala de la Virreina mostrava el nostre projecte dels miralls. Dues sèries de miralls formaven cadascuna la paraula “poesia”. Allò que feia les lletres especials era que estaven dissenyades a partir de la silueta de les ombres de les nostres mans. Els vidres estaven enganxats en unes fustes situades a terra. Uns focus il·luminaven les fustes i, juntament amb la superficie dels miralls, feien que la llum rebotés i projectés la paraula al sostre, a la paret…

El fill d’en Tom havia editat un vídeo amb tot el que portàvem fet abans: la paraula “per què” al pati de l’institut amb l’ajuda de tots els alumnes, l’interrogant que havíem fet al pati amb objectes, el cor que bategava, l’interrogant al MACBA…

 També vam repartir punts de llibre on hi havia els nostres abecedaris repetint la paraula “potser”, extreta també d’un dels poemes de Manuel Forcano i que té una mica de relació amb la paraula “frontera”, ja que en certa manera volen dir el mateix: tot és possible si s’intenta, els límits se’ls posa un mateix.

                            

I per últim, amb la col·laboració del públic, al pati de la Virreina vam escriure amb els nostre cossos el mot “ÍCAR”, relacionat també amb un poema de Manuel Forcano, i en certa manera el fet que aquella actuació es filmés des de dalt té relació amb la història d’aquest personatge mitològic.

El fet de participar en aquests projectes és interessant, divertit, entretingut, motivador, inspirador, imaginatiu… El fet que es tracti d’un treball en equip, que es necessiti la col·laboració de tothom, d’haver de pensar, raonar, dissenyar com quedaria millor, de quina manera poder fer-ho… és realment molt curiós i interessant, i cal dir, a més, s’aprenen un munt de coses noves.

Sandra Nocete Gómez

 

Vam quedar tots a l’entrada de l’escola a les 15:30h per anar junts a la Virreina. […]. Abans de fer la performance vam assajar-la tots i cap a les 19:00 hores vam començar a fer-la. Abans, però, la Míriam, en Quim i l’Elisabeth van pujar a l’escenari i van parlar una mica del nostre projecte i de com anàvem a fer la performance. Acte seguit van baixar de l’escenari i vam començar a fer-la. La gent va ser molt educada i ens van ajudar molt.

Vanesa Montaño

 

  […] Vam agafar gent del carrer per ajudar-nos a fer la paraula. Tot va sortir molt bé: entre professors, familiars i gent que hi havia visitant la nostra exposició, la paraula ‘’Ícar’’ va tenir molt d’èxit.

 Adrián Parrón

 

 El dia a la Virreina va ser molt captivador ja que vam traslladar un treball realitzat de forma col·lectiva a la valoració d’un públic extern, a qui vam fer veure com es poden utilitzar objectes quotidians i convertir-los en una gran obra d’art.

 Elisabeth Preciado

 

El nostre treball ha donat un bon resultat, i després de mesos s’han exposat els vídeos de l’interrogant fet amb objectes, del símbol del coixinet i del gran “per què” fet al pati de l’institut. Amb els abecedaris que vam crear hem repartit uns punts de llibre on es repetia la paraula “potser” en els diferents tipus de lletres. En Tom i en Max també van treballar a partir de l’abecedari que havíem fet amb les mans: la paraula “poesia” era reflectida per tota la sala gràcies al reflex del mirall i als focus. Però de tota l’exposició, el treball que més m’ha agradat ha estat el que hem fet amb els objectes creant la paraula “frontera” amb les ombres. Ha estat una idea molt original. El millor de tot és que amb la col·laboració de tots i totes podem fer grans treballs, no sense un gran artista com és en Tom Carr, per descomptat.

 Carla Parrón



MUNTATGE DE DUES EXPOSICIONS I ASSAIG D’UNA PERFORMANCE

Dijous, 10 de maig, era un dia important: havíem de preparar la nostra exposició a la Virreina. Quan vam arribar allà no sabíem sabíem com anava a sortir la paraula ‘’Frontera’’, aquella que havíem escollit entre nosaltres i el poeta Manuel Forcano. L’experiència va ser molt positiva, en poc temps vam aconseguir fer la paraula (tot semblava més difícil però ho vam fer en un tres i no res). Després calia pensar com faríem la paraula ‘’Ícar’’ al pati de la Virreina, cosa que també vam tenir resolta ràpidament.                                                                    

 Adrián Parrón

El dijous dia 10 de maig vam tornar a sortir, aquest cop a la Virreina, a preparar la nostra exposició en el marc del festival de Barcelona Poesia. Vam preparar com fer la paraula “Ícar”, que havíem elegit d’un dels poemes de Manuel Forcano per fer amb persones del carrer al pati de la Virreina. Vam assajar-la, i també alguns van preparar la paraula “Frontera” que es projectaria amb ombres d’objectes en una de les sales de la Virreina. En una altra sala vam muntar l’altra exposició del nostre treball, la paraula “Poesia” feta amb les fotos de les ombres de les nostres mans.

 

FRONTERA

 

 

POESIA

 

ÍCAR



NIT DE POESIA AL PALAU

 

 Per fi va arribar el dimarts, 8 de maig. Aquella nit vam anar al Palau de la Música Catalana  a veure el XXVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona. Vam poder veure i escoltar autors d’aquí i d’arreu del món, com Carles Rebassa, Manuel Forcano, Hélène Cixous o Urayoán Noel. Els propis autors recitaven els poemes que ells havien seleccionat amb anterioritat per a tots nosaltres. Cal destacar que un dels autors que va recitar a Barcelona Poesia va ser Manuel Forcano, que havia vingut un dia al nostre institut per ajudar-nos en el nostre projecte i comentar els seus poemes amb nosaltres.

Jo penso que un mateix poema es pot llegir de diferents maneres. Moltes vegades la manera com nosaltres el llegim és molt diferent de la de l’autor, per això em resulta molt curiós haver escoltat els poetes llegir els seus poemes.

Haver pogut gaudir de l’experiència de visitar el Palau de la Música va ser una oportunitat increïble, i una experiència que repetiria.

 Sandra Nocete

La nit de poesia al Palau de la Música realment va ser molt interessant i gratificant tant pels poetes com per la música i la il·luminació. Em va impressionar la diversitat d’estils poètics perquè cadascun transmetia sensacions diferents. El que més em va agradar va ser Manuel Forcano per la seva poesia romàntica i l’entonació de la veu.

Elisabeth Preciado

 

La meva opinió personal de la sortida de dimarts passat al Palau de la Música és molt positiva. Tot va començar el dia que els professors van dir-nos que ens havien convidat a aquest esdeveniment tan important: a mi em feia certa emoció anar-hi. Quan vaig trobar-me allà dins, encara que ja havia anat diverses vegades al Palau, em va sorprendre, i també tot el tipus de gent que hi havia que li agrada la poesia. Els poetes anaven recitant i jo esperant que sortís el nostre poeta, Manuel Forcano, que per mi va ser el millor encara que tots eren uns grans poetes.

 Adrià Parrón

 

 […] Vam gaudir dels poetes que van sortir a l’escenari. Alguns ens van agradar més que altres, però sense dubte el millor va ser el nostre Manuel Forcano. Els seus poemes i la seva manera de llegir-los feien d’ells una meravella. En la meva opinió, crec que aquest acte era per a gent més adulta, perquè hi havia alguns poemes que no acabava d’entendre o no em feia gràcia el que deien. Però per la resta penso que va ser una nit agradable plena de talent i d’originalitat.

 Carla Parrón



EN COL•LABORACIÓ AMB “BARCELONA POESIA 2012”

 

Nou món

 

                                                           Cap crònica antiga no m’ha parlat mai de tu.

                                                           Ni del teu nom.

                                                           Ni del cos que m’has ofert

                                                           com un país amic

                                                           sense cap barrera a la frontera.

                                                           No m’ho anunciava cap oracle,

                                                           però has aparegut d’un nou món,

                                                           d’un demà que ahir no esperava.

 

                                                           Deleja tant la terra

                                                           que la vegin ulls de guaita.

  

                                                           L’amor és un port

                                                           que arriba per fi a un vaixell.

 

                                                           Manuel Forcano  (Llei d’estrangeria, 2008)

 

 

Com menys dies falten per a l’inici de BARCELONA POESIA, més ens creiem la col·laboració de l’Institut Sant Andreu en aquest festival. Ha estat un camí llarg.

L’acte d’obertura tindrà lloc al Palau de la Música el 8 de maig, i això és ja -per cert, alumnes i professors volem agrair des d’aquí el gest d’haver-hi estat convidats-. Sabem que aquella nit ens farà especial il·lusió retrobar-nos amb la veu del poeta Manuel Forcano. Diem “retrobar-nos” perquè farà una setmana escassa que Forcano haurà estat entre nosaltres a l’aula de Visual i Plàstica de l’institut.

Així és, així va ser. El 2 de maig Forcano va venir per treballar amb nosaltres bona part de la intervenció que farem l’11 de maig al pati de La Virreina. El poeta va llegir per a nosaltres, ens va parlar i sobretot ens va escoltar. Ens va acompanyar en la tria de mots, versos, frases, de set poemes prèviament seleccionats per ell mateix (gairebé tots extrets de Corint (2000) i Llei d’estrangeria (2008) i de temàtica amorosa). L’objectiu de la sessió era acordar entre tots la representació gràfica d’aquests petits textos al pati de La Virreina, una representació en diversos suports visibles al públic l’11 de maig i que, per tant, aquí no desvetllarem encara… Vam mostrar els alfabets al poeta, que ens va ajudar a triar els tipus de lletra que podien adir-se millor al seus mots. Cal dir que, tot i que el Tom no va poder venir a la sessió, el Max portava feta tota la feina. Imprescindible! Amb ell i sota el guiatge de la Laia Colell, també present, va ser fàcil avançar.

Gràcies un cop més a tots els presents i als qui no hi van poder ser.

 

 

I ara tenim cinc dies. Ens queda enllestir els darrers preparatius de les exposicions  amb el Tom, el dia abans fer-ne el muntatge al pati de la Virreina i assajar també in situ la performance que divendres, de ben segur, a tothom meravellarà…

A tots els qui us interessi veure el resultat de la nostra feina, us convidem a apropar-vos al Palau de la Virreina (La Rambla, 99) aquest divendres, 11 de maig, a partir de les 18.00h.

 

INFORMACIÓ SOBRE L’OBERTURA DE LES SALES DE LA VIRREINA I PERFORMANCE

Les instal·lacions estaran obertes des de les 17.00h fins a les 24.00h.  La performance serà pels volts de les 18.00-19.00, és oberta al públic i, evidentment, a amics i familiars. A l’auditori es projectaran les performances en loop des de les 20.00h.