EXPOSICIONS I ACTUACIÓ A LA VIRREINA
Les obres que hem pogut exposar a les sales de la Virreina els dies 11 i 12 de maig són el resultat d’un treball que hem estat elaborant durant setmanes.
A la primera instal·lació, aconseguíem escriure el mot « frontera » a partir d’objectes quotidians enfocats amb una llum, fent així que a la paret se’n projectessin les ombres. Els objectes estaven posats a terra de manera que per si sols no representessin res però que en conjunt les seves ombres formessin aquell mot. La paraula “frontera” surt d’un poema de Manuel Forcano anomenat Nou món, del poemari Llei d’estrangeria. Vam decidir projectar aquesta paraula entre tots un dia que l’artista va venir a l’institut a llegir-nos els seus poemes i a comentar-nos-els. Tot i que amb la paraula “frontera” sovint expressem separació o barrera, nosaltres amb aquesta paraula ens referíem totalment al contrari, com d’alguna manera dient sense límits, sense restriccions, possibilitat d’obrir-nos a noves realitats…
Una altra sala de la Virreina mostrava el nostre projecte dels miralls. Dues sèries de miralls formaven cadascuna la paraula “poesia”. Allò que feia les lletres especials era que estaven dissenyades a partir de la silueta de les ombres de les nostres mans. Els vidres estaven enganxats en unes fustes situades a terra. Uns focus il·luminaven les fustes i, juntament amb la superficie dels miralls, feien que la llum rebotés i projectés la paraula al sostre, a la paret…
El fill d’en Tom havia editat un vídeo amb tot el que portàvem fet abans: la paraula “per què” al pati de l’institut amb l’ajuda de tots els alumnes, l’interrogant que havíem fet al pati amb objectes, el cor que bategava, l’interrogant al MACBA…
També vam repartir punts de llibre on hi havia els nostres abecedaris repetint la paraula “potser”, extreta també d’un dels poemes de Manuel Forcano i que té una mica de relació amb la paraula “frontera”, ja que en certa manera volen dir el mateix: tot és possible si s’intenta, els límits se’ls posa un mateix.
I per últim, amb la col·laboració del públic, al pati de la Virreina vam escriure amb els nostre cossos el mot “ÍCAR”, relacionat també amb un poema de Manuel Forcano, i en certa manera el fet que aquella actuació es filmés des de dalt té relació amb la història d’aquest personatge mitològic.
El fet de participar en aquests projectes és interessant, divertit, entretingut, motivador, inspirador, imaginatiu… El fet que es tracti d’un treball en equip, que es necessiti la col·laboració de tothom, d’haver de pensar, raonar, dissenyar com quedaria millor, de quina manera poder fer-ho… és realment molt curiós i interessant, i cal dir, a més, s’aprenen un munt de coses noves.
Sandra Nocete Gómez
Vam quedar tots a l’entrada de l’escola a les 15:30h per anar junts a la Virreina. […]. Abans de fer la performance vam assajar-la tots i cap a les 19:00 hores vam començar a fer-la. Abans, però, la Míriam, en Quim i l’Elisabeth van pujar a l’escenari i van parlar una mica del nostre projecte i de com anàvem a fer la performance. Acte seguit van baixar de l’escenari i vam començar a fer-la. La gent va ser molt educada i ens van ajudar molt.
Vanesa Montaño
[…] Vam agafar gent del carrer per ajudar-nos a fer la paraula. Tot va sortir molt bé: entre professors, familiars i gent que hi havia visitant la nostra exposició, la paraula ‘’Ícar’’ va tenir molt d’èxit.
Adrián Parrón
El dia a la Virreina va ser molt captivador ja que vam traslladar un treball realitzat de forma col·lectiva a la valoració d’un públic extern, a qui vam fer veure com es poden utilitzar objectes quotidians i convertir-los en una gran obra d’art.
Elisabeth Preciado
El nostre treball ha donat un bon resultat, i després de mesos s’han exposat els vídeos de l’interrogant fet amb objectes, del símbol del coixinet i del gran “per què” fet al pati de l’institut. Amb els abecedaris que vam crear hem repartit uns punts de llibre on es repetia la paraula “potser” en els diferents tipus de lletres. En Tom i en Max també van treballar a partir de l’abecedari que havíem fet amb les mans: la paraula “poesia” era reflectida per tota la sala gràcies al reflex del mirall i als focus. Però de tota l’exposició, el treball que més m’ha agradat ha estat el que hem fet amb els objectes creant la paraula “frontera” amb les ombres. Ha estat una idea molt original. El millor de tot és que amb la col·laboració de tots i totes podem fer grans treballs, no sense un gran artista com és en Tom Carr, per descomptat.
Carla Parrón
