Arxiu mensual: juny de 2011

2011. L’Any de la Química. Nous descobriments

S’han afegit dos nous elements a la taula periòdica d’elements. Originalment eren 92 elements els que hi havia a la taula, però amb el pas del temps s’han anat afegint nous elements que han descobert, actualment podem trobar taules amb fins a 108 elements o 118 elements.

tabla_periadica23Entre parèntesi, a sota del  símbol, el pes  atòmic. Com es pot  veure des  de l’element  113  al 118, no tenen un nom  definitiu ni  símbol.

Actualment s’han descobert alguns altres elements que s’han annexat a aquesta taula, però no són elements naturals, sinó que són elements sintètics o artificials. Amb aquests nous elements la taula periòdica s’ha estès i amb això noves possibilitats s’obren en el camp científic.

Els nous elements descoberts són el número 114 i 116 i encara que no han confirmat els noms oficials, de moment se’ls diuen Ununquandium i Ununhexium. Després de més de dos anys de revisions i estudis d’aquests dos nous elements, la IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) i la IUPAP (Unió Internacional de Física Pura i Aplicada) annexar de manera oficial aquests nous elements a la taula periòdica .

Els elements artificials o sintètics es formen per exposicions radioactives molt intenses, que es creen per un temps molt curt i que en general duren menys d’un segon la qual cosa fan que es desintegrin, segons expliquen en vidapixel. Un altre dels noms suggerits pels científics que van descobrir aquests elements són el Flerovium per l’element 114 i Moscovium per al 116. Aquests nous elements es destaquen per ser altament radioactius i desapareixen en menys d’un segon, i són els més pesats de la taula periòdica. Sens dubte és un descobriment important per al món de la física i química.
Hi ha només uns segons en la vida real, però s’han guanyat la immortalitat en la química.


Els elements van ser reconeguts per un comitè internacional de químics i físics. Per ara es diuen elements 114 i 116, els noms i símbols permanents seran elegits més endavant.
Tots dos elements van ser descoberts per una col.laboració de científics de Livermore i Rússia.Els científics els creen en laboratoris pel trencament dels àtoms d’altres elements. Ken Moody, químic del Lawrence Livermore National Laboratory, va dir: “Els nostres experiments van durar diverses setmanes, i en general, creem un àtom cada setmana”. Els àtoms de 114 es desintegren en pocs segons, mentre que 116 desapareix en només una fracció de segon, va dir Moody.
Es van crear bombardejant amb ions de calci àtoms de plutoni o curi.
En els últims 250 anys, s’han afegit nous elements a la taula cada dos anys i mig de mitjana, va dir Paul Karol de la Universitat Carnegie Mellon.
El nombre total d’elements reconeguts és de 114, perquè els elements 113 i 115 encara no han estat acceptats oficialment.
Aban
s dels dos nouvinguts, l’addició més recent a la taula periòdica es va produir fa dos anys. L’element 112 va prendre el nom de Copernicium en honor de l’astrònom Nicolau Copèrnic.

SANT JORDI 2011. Una mirada enrera.

Va passar Sant Jordi un altre any.
Gràcies al Consell Català del llibre Infantil i Juvenil i l’acció cultural que va promoure l’escriptor Jordi Sierra i Fabra, aquest any un altre cop ens van visitar autors catalans, escriptors, escriptores i il·lustradores.

Fins ara no hem pogut disposar de les fotos.

Ho varem celebrar el 18 d’abril, amb l’exquisida presència de la Teresa Blanch, l’Anna Gasol, la Rosa Maria Curto i l’Aleix Cabrera.Entrevista a l\’Anna Gasol

cuentos-japoneses

ENTREVISTA DELS NENS DE L’AULA ESCOLAR DE L’HOSPITAL DEL MAR A LA ROSA MARIA CURTO I A L’ALEIX CABRERA.
En relació al conte que van explicar i els que van portat per regalar-lis.

rosa-maria-curto

aleix-cabrera
1. Aleix, tu has vist fades? Quan les veus?

Tothom creu que per veure-hi cal obrir els ulls, però a vegades també podem veure coses amb els ulls tancats. De nit, quan me’n vaig a dormir i acluco els ulls, primer tot és fosc, però de mica en mica comencen a aparèixer formes i colors i si busques bé, pots arribar a veure el que vulguis.

2. La Rosa Maria, també les ha vist? Perquè ella les dibuixa?

Sí, les he vistes amb els ulls del cor. Les dibuixo perquè són màgiques, properes i són molt com els nens.

3. On viuen i com parlen les fades? Quan ús parlen?

Són per tot arreu, faci fred o faci calor. On més abunden, sens dubte, és en plena natura, lluny de fàbriques i contaminació. Podeu sentir-les xiuxiuejar en els moments de màxima quietud.

4. Com les conegueu aquestes històries?

Deixant que vinguin soles, estant en silenci i ben atents.

5. A l’Aleix: Des de quan fa que escrius?

Fa uns cinc anys que faig contes per a nens.

6. Només escrius contes?

No. A més de contes, també escric notícies i articles, que en el fons també són històries que passen a la realitat.

7. A la Rosa Maria: Dones classes de dibuix? / 8. Com ho fas? / 9. On dones classes i a qui?

No, ben bé. Un cop per setmana imparteixo un taller de pintura, manualitats i lectura de contes a la biblioteca Can Butjosa, de Parets del Vallès. Per fer la classe utilitzo música i llibres com a eina de treball, perquè els nens descobreixin el seu món interior i aprenguin a exterioritzar-lo.

10. Només fas dibuixos per a nens/es?

Actualment, sí. Però anys enrere també he treballat en cinema d’animació i publicitat.

11. En tots el llibres que escriviu, un dels vostres propòsits és ensenyar valors?

L’objectiu de la col·lecció de contes de fades era explicar vuit valors d’una forma planera i entenedora. Per això, vam triar contes curts i personatges propers per transmetre el missatge. També hem preparat una col·lecció de contes sobre els drets dels infants. Però, a vegades, els contes sorgeixen simplement per distreure i divertir.

fades-a-frankfurt