La Laia comenta un matí que podríem convidar les famílies a veure totes les feinetes que hem fet sobre la nostra excursió. Decidim convocar-les un dia per poder mostrar tot allò que hem fet.
Decidim que seria bo preparar una petita exposició oral per parelles per explicar moltes més coses…
I arriba la tarda en que…
CONVIDEM LES FAMÍLIES A VISITAR LA NOSTRA EXPOSICIÓ!
Com ja vam acordar la tarda en que vam fer l’observació del calamar i vam trobar que hi tenia tinta a dins, dediquem una tarda a dibuixar amb ella. Hem investigat i hem sabut que els calamars la fan servir per escapar-se dels animals que se’ls volen menjar.
OLOREM: A través de l’olfacte descobrim que la tinta fa una corta olor de mar…
PINTEM: Fem servir la tinta per plasmar un dibuix lliure…
ELS NOSTRES DIBUIXOS
En el treball per projectes és bàsic que l’alumnat analitzi, classifiqui i triï de la informació que arriba a l’aula la que considera millor i més útil per continuar fent recerca.
Amb la conversa es poden compartir consignes, estratègies, treballar en equip, aclarir conceptes, planificar en equip. És important donar valor a les prèvies, i fer que l’error sigui una part del procés.
Quin és l’objectiu de la conversa? És bidireccional? S’han de contemplar els torns de paraula? És important regular el temps?.
La conversa esdevé una eina fonamental per contextualitzar els aprenentatges. A partir d’aquesta el mestre o la mestra se n’adona de quines inquietuds tenen les criatures, quins coneixements i què volen aprendre. Entre tots i totes determinen per on el grup pot continuar progressant.
Es plantegen preguntes per cercar nous camins, per avançar, per afrontar nous reptes, per enriquir el treball. Es comenten experiències personals. De manera compartida s’extreuen les idees més rellevants, diferenciant les informacions importants de les anecdòtiques.
El professorat ha de donar models i referents per enriquir el vocabulari. Els adults hem d’incorporar més lèxic, frases fetes i donar models correctes. Tenir sempre present l’objectiu de la conversa.
S’han de destinar espais per a la conversa en gran i en petit grup, però sempre ha de revertir al gran grup.
En la conversa surten diversitat d’opinions, interpretacions divergents, desacords. Obliga a cercar consensos, estimula la formació de conclusions, la formulació d’arguments, l’anàlisi i la crítica. Tot un seguit d’habilitats de raonament que serveixen per estructurar el pensament que facilita el llenguatge i la comprensió.
Els infants aprenen a cooperar, a respectar el torn de paraula, a participar, a escoltar als companys i companyes, a col·laborar, a utilitzar recursos visuals, anotacions, etc.. La conversa ens ajuda a conèixer, reconèixer i comprendre’ns.
L’escolta, com a part important de la conversa, permet entendre les necessitats dels infants i serveix per realimentar el projecte obrint nous camins on anar incorporant aspectes del currículum. Amb l’escolta es pren consciència del recorregut, pas a pas. Facilita el coneixement de tot allò que han après i com es pot millorar. És un instrument important d’avaluació.
La posada en comú és la constatació del coneixement individual i de grup, així com la consciència de propi progrés. Ajuda el professorat a valorar i reflexionar sobre l’evolució del treball i els resultats obtinguts, a gestionar l’error perquè sigui font de nous aprenentatges. La finalitat és que els nens i les nenes tinguin l’oportunitat de reconstruir i reflexionar sobre el projecte en el qual han treballat.
És important la disposició de l’espai per a la conversa, l’estar a prop, veient-se la cara, un ambient relaxat estimula la participació i l’escolta.
Poder exposar el que saben facilita conèixer en profunditat el que es vol explicar i ser capaç de transmetre aquest coneixement.
La tarda del dia que hem anat al Condis la dediquem a l’observació. Ens disposem a mirar les propietats físiques dels animals, el seu color, mida i textura… La lupa en ocasions ens serveix de gran ajuda! L’endemà encetem una conversa per treure’n algunes conclusions…
SARDINA
– Jo mirava la cua.
– Com era aquesta cua? (Mestra)
– Freda i amb forma de papallona.
– Estàvem tocant una sardina.
– Sí, i mirant!
– El Miguel li va tocar l’ull i la Marina el cos.
– Li vaig obrir la boca a la sardina i li va sortir la llengua…
-Sí, jo la vaig veure, la llengua és una mica negra!!
-Quan està viva la mou.
-No, no la mou…
-Si està morta no la mou, si està viva, sí.
-Té la boca molt petita i té dents com els taurons.
-El cos de la sardina!
-Són ossos.
-No són ossos. Són espines. La sardina té espines i les persones tenim ossos…
-I la meva gossa també.
– Li miràvem l’ull a la sardina.
– Tenia forma rodona.
-Sí, i era petit.
-Semblava de plastilina o gelatina.
-La sardina no tenia pestanyes.
-Els peixos no tenen ni cabell ni pestanyes.
PEIX GALL
-El gall té dos ulls junts com nosaltres, i la sardina té els ulls als costats.
-El peix gall està aixafat.
-Nooo, és que és així…
-És del color de la sorra.
-És molt pla i s’amaga a sota de la sorra perquè hi ha taurons que se’l volen menjar. Per això són del color de la sorra.
CALAMAR
-El calamar s’ha menjat un peix petit.
-Sí, el vaig veure quan el vas obrir!
L’Annie estava mirant la pota amb la lupa. Com es veu la pota del calamar amb la lupa?
-Més gran!
-Estàvem pintant amb allò negre. Després vam veure que era tinta de calamar.
-Sí, la tinta estava a dins del calamar.
-Jo vaig pintar.
-Jo no.
Voleu pintar tots i totes un dia amb tinta de calamar?
-Siiiiiii (tots alhora).
Encetem una conversa col·lectiva a partir de les fotografies que anem presentant a la pissarra digital. A posteriori, imprimim aquestes imatges i les enganxem a la pissarra perquè tothom les pugui veure. A partir d’aquí, se’ls proposa que facin parelles de treball i que triïn quines fotografies volen explicar a partir del dibuix i l’escriptura.
El treball per parelles els permet parlar d’igual a igual, distribuir les tasques, arribar a acords i compartir aprenentatges.
La representació de l’experiència viscuda a partir del dibuix els ajuda a prendre més consciència sobre allò après. L’observació dels detalls esdevé una tasca molt enriquidora per a tots ells i elles…
Els nens i les nenes de P4B aquest curs han decidit ser la classe del “Mar”. Una de les propostes que han portat a terme és la visita a la peixateria del poble.
En quin context s’emmarca l’activitat?
Els infants han estat aprenent moltes coses sobre els animals marins, a partir de les investigacions i exposicions orals de tots i cadascun dels infants. Entre tots i totes han decidit confegir un llibre que recull les característiques i les fotografies dels animals triats i treballats. Aquest llibre sempre està a l’abast dels infants en un racó de l’aula per poder-lo utilitzar de consulta sempre que vulguin.
Anem d’excursió a la peixateria
Posteriorment, a la classe ha sorgit la idea d’anar a visitar la peixateria del poble per conèixer de ben a prop molts dels animals dels quals hem après tantes coses. Gairebé tots els infants coincideixen a dir que no podrem veure ni dofins, ni taurons ni estrelles de mar perquè les persones no ens els mengem.
Aquesta sortida ens ha donat peu a engegar un projecte que tracta diversos temes de manera transversal.
La proposta inicial d’anar d’excursió a la peixateria del Condis ha sorgit del Lucas. Ell comenta a la resta de companys i de companyes que coneix la peixatera, la Vero, i que ell la visita cada setmana amb la seva família quan va a comprar peix. A partir d’aquest moment tothom s’engresca molt amb la idea de poder-la conèixer i visitar el lloc on treballa.
Acordem pensar entre tots i totes què ens cal saber abans d’anar-hi.
Idees prèvies a la sortida consensuades entre tots ells i elles:
1. Si volem comprar, hem de portar diners (monedes o bitllets).
2. Hem d’anar caminant pel carrer tranquil·lament, tot fent una filera de parelles. Cadascú podrà triar amb qui vol anar.
3. És important dir “Bon dia” en arribar, saber dir “gràcies” un cop haver estat atesos i ateses i acomiadar-nos amb un “adéu” o “fins aviat” en marxar de la botiga.
4. La intenció és aprendre molt del que la peixatera ens pot explicar i finalment comprar 3 espècies diferents de peixos.
Abans d’anar-hi vam fer una pluja d’idees sobre els peixos que podríem trobar a la peixateria i quin nom tindrien. Incidim molt en la idea d’anar a visitar a una gran experta en animals del mar, ja que ella en sap molt. Acordem observar, preguntar-li allò que ens crea certs dubtes i aprendre moltes coses.
Un cop a la peixateria vam fer moltes preguntes i vam rebre molt bones respostes per part de la Vero, la peixatera…
“El rètol de la botiga té lletres!!!”
Els infants comenten entre ells els peixos que veuen
Per a què serveix la mànega d’aigua?
“Em poso els guants perquè després les mans no em facin olor de peix” (Vero)
“Per què poseu gel a sota dels peixos?”
És el peix més gran que tenim a la peixateria!!!
El rap té una petita antena a sobre del cap i unes dents molt afilades…
JA HEM FET LA COMPRA!
Hem comprat…
A la tarda un cop a la classe hem dibuixat els peixos que hem comprat i ens han quedat així de bonics!
Els projectes a l’escola els iniciem sovint arrel de converses que han estat motivades per curiositats que tenen els infants. De vegades poden ser objectes o imatges que apareixen a l’aula, notícies o contes, sortides o d’altres experiències o fins i tot alguna temàtica que introdueixi el mestre o la mestra.
A educació Infantil i concretament a P4 el projecte del mar ha sorgit dels interessos dels infants i de la necessitat de buscar un nom per la classe. Arrel de la tria els infants han fet una pluja d’idees sobre els temes que volen investigar.
L’escola Miquel Martí i Pol de Viladecans és una escola oberta i per a tothom. La mirem des de la seva globalitat, per això distribuïm els recursos, tant materials com humans, des de l’equitat.
El valor que aporta el recurs de suport a l’educació especial del centre ens ajuda a consolidar mecanismes d’atenció a la diversitat per assegurar-nos l’èxit educatiu de tothom.
“La inclusió és un procés sense fi que cerca maneres més eficaces de respondre a la diversitat present en l’alumnat”
Les tasques d’atenció a la diversitat es desenvolupen dins l’entorn habitual dels grups de referència, incorporant els recursos i materials facilitadors de l’aprenentatge.
Entenem l’educació inclusiva emmarcada en una societat digital, que implica necessàriament tenir en compte la inclusió digital.
Treballem al voltant de dos àmbits:
La detecció de les necessitats dels/ de les nostres alumnes és un constant. La figura del tutor/a és present al llarg de la jornada escolar i durant un temps considerable d’atenció al propi grup classe, la qual cosa permet conèixer l’alumnat i fer un seguiment prou acurat del seu procés d’aprenentatge, obert, flexible i personalitzat.
La nostra línia pedagògica està fonamentada en una estructuració cooperativa de l’aprenentatge – on el protagonista és el/ la nen/a – que permet al nostre alumnat, aprendre més coses i aprendre-les millor. El/la mestre/a és la persona que guia, orienta, supervisa i recondueix tot aquest procés.
Els nous entorns d’aprenentatge que hem dissenyat i estem implementant a la nostra escola, estan centrats en tres dimensions:
La metodologia emprada, l’organització dels grups de l’alumnat, la visió que tenim de l’avaluació com a procés de millora i la participació activa de la comunitat educativa ens garanteixen l’èxit educatiu.
En primer lloc cal aclarir què entenem per “difusió”. Aquesta terminologia té diferents vessants per tal d’ajustar aquest concepte a les diferents situacions d’ensenyament-aprenentatge.
Així doncs, entenem la difusió, per una banda, com a mecanisme d’avaluació tant per part del docent, com per part dels alumnes. En el primer cas, el docent afavorint una situació adequada pot fer servir l’acte de difusió d’un projecte com a eina d’autoavaluació, heteroavaluació o coavaluació. I d’altra banda l’alumnat a l’expressar i difondre allò treballat exerceix una activitat de reorganització de les idees per tal de fer-se entendre afavorint així la seva autoavaluació.
D’altra banda, també entenem la difusió com a eina per comunicar a altres persones. És a dir, mostrar els processos que s’han dut a terme, l’objectiu final i vincular a altres persones al projecte. En ocasions, l’objectiu final, fins i tot, pot ser fer la difusió.
Lligat a aquesta idea és molt important la difusió que es realitza cap a les famílies, considerant-se aquesta necessària per tal de vincular la família al projecte, fer entenedores les tasques que es realitzen a l’aula, veure el fil conductor del projecte, així com fer una difusió de caire més informatiu.
Una vegada hem aclarit què entenem nosaltres, com a professionals de l’educació, per difusió també considerem molt important el punt de vista dels propis alumnes respecte a aquest concepte.
És treballant amb aquesta metodologia global i significativa que l’alumne veu la difusió com un aspecte intrínsec a la manera de treballar, i té “la necessitat d’explicar” allò aprés, el procés, el resultat final del projecte a les persones del seu entorn, ja siguin famílies, altres aules, altres companys o companyes,… i conseqüentment volent donar valor a tot el treball realitzat. D’aquí la idea que “un projecte no ha de quedar-se dins de les parets de l’aula”. I aquesta necessitat de difondre considerem que ha de néixer principalment dels popis infants i, evidentment, tenint en compte les diferències en els nivells aquests tindran més o menys autonomia i per tant necessitaran més o menys guiatge de l’adult.
Un altre aspecte a tenir en compte sobre la difusió és el moment en la que es realitza. Aquest pot ser molt variat: en un moment inicial, durant la realització del projecte o posterior al projecte. Tot dependrà de les necessitats i intencionalitat del propi grup d’alumnes com del projecte en si.
Tot projecte neix de l’interès i necessitat d’entendre el món que ens envolta.
Cada projecte parteix de la realitat de cada un dels grups dels infants i de com s’aprèn a partir de l’observació, experimentació, formulació d’hipòtesis, comprovació, raonament, comunicació,…
Un dels objectius que ens hem proposat és extreure aquells elements que són bàsics en el procés d’aprenentatge mitjançant la metodologia globalitzadora dels projectes per poder aplicar a totes les activitats i diferents entorns d’aprenentatge.
Elements del patró metodològic:
| Aspectes | Característiques |
| Trets identificatius | ▪ Inclusió
▪ Respecte a la diferència ▪ Respecte a la diversitat d’opinions ▪ Adaptar l’exigència de l’esforç: Gestionar-ho per aconseguir satisfacció. ▪ Oberta a la participació i innovacions educatives. |
| Activitats | ▪ A partir de la conversa/dels interessos/ vinculació amb la realitat/significatives
▪ Que tothom hi pugui participar/diverses/variades/que permetin diferents agrupaments/canvis de ritmes (moviment)/trencar els ritmes. ▪ Globals/transversals ▪ Que suposin reptes ▪ Flexibles. |
| Participació de l’alumnat | ▪ Subjectes actius/treball en grup /interrelació /reflexió /analític /autonomia /esperit de superació.
▪ Gestionar l’espai |
| Participació de l’adult | ▪ Despertar i provocar curiositat/ motivar observador/ guia/ orientador
▪ Flexible ▪ Trencar inhibicions ▪ Adaptar ritmes/planificar ▪ Flexible/oberta/no lineal ▪ Inventariar i controlar el material/ material divers ▪ Reflexió i autoavaluació de la nostra funció. ▪ Coneixedors del currículum ▪ Treball en equip. ▪ Anticipar |
| Avaluació | ▪ Autoavaluació/ coavaluació
▪ Aprofitar l’errada com a part de l’aprenentatge ▪ La correcció l’ha de fer qui s’equivoca ▪ Coneixement dels criteris ▪ Que l’alumnat coneguin on estan del procés ▪ Conèixer l’objectiu i la finalitat |
| Espais | ▪ Flexibles
▪ Que fomentin conversa ▪ Que fomentin treball cooperatiu ▪ Oberts, no centrats únicament a l’aula ▪ Acollidors, que fomentin un clima agradable ▪ Permetin la mobilitat en funció de l’activitat. |
| Material | ▪ Segur/ conegut/ adequat
▪ Inventariat/organitzat/classificat ▪ Real/ quotidià/ Elements naturals ▪ Divers ▪ Introduir-lo a poc a poc ▪ Manipulable/ accessible/ Versàtil/ Actualitzat ▪ Objecte de reflexió |
| Referents | ▪ Construïts pel grup.
▪ Han de passar amb el grup fins que estiguin incorporats. ▪ Han de facilitar l’autonomia del grup. |
| Organització | ▪ Compartir material
▪ Compartir referents ▪ Franges horàries/ Diferents agrupaments/ Activitats ▪ Organització Vertical/ Interrelació ▪ Organització suport atenció diversitat, EE. |