ELABORACIÓ DE PURINS D’ORTIGA

En aquesta ocasió els alumnes de cicle superior han de fer purins d’ortiga per lluitar contra les plagues de pugó de l’hort.

Després d’haver observat les plagues de l’hort i haver estudiat quins són els possibles remeis i els avantatges i inconvenients de cadascun, la proposta final és fer purins d’ortiga.

Per fer-ho cal llegir les instruccions, dominar aspectes de proporcionalitat (a les instruccions les mesures són massa grans) i organitzar la feina. En aquest cas ens centrarem en avaluar l’objectiu relacionat amb la planificació d’una tasca. Per això, abans de començar a fer els purins, plantejarem per grups quines són les tasques a fer i l’ordre en què s’han de seguir. Després ho posarem en comú i elaborarem una base d’orientació consensuada que permeti a cada grup disposar d’una eina que els faciliti la feina a fer. És important que surtin aspectes com disposar del material, posar-se d’acord per organitzar les tasques, seguir les instruccions per fer els purins i etiquetar les ampolles.

Un cop acabada la feina els alumnes valoraran si el resultat final ha estat satisfactori i utilitzaran la mateixa base d’orientació per analitzar els possibles errors que hagin comès.

QUÈ HA PASSAT A L’HORT DESPRÉS DE L’ESTIU?

Una de les activitats que tenim previst fer amb els alumnes de cicle mitjà a la tornada de l’estiu és observar en quin estat es troba l’hort.

Es tracta de fer una descripció detallada de l’estat en què es troben les plantes i intentar justificar la seva situació amb l’objectiu de veure si hem de fer algun canvi en la planificació del curs vinent.

Cada nen o nena farà una fotografia de la planta que trii que anirà acompanyada de la descripció. Després ho penjarem al blog de l’escola. Aquesta feina la faran individualment.

En aquesta activitat es treballen aspectes de medi, expressió escrita i ús dels mitjans audiovisuals. Però els objectius als que donarem més importància seran usar l’estructura pròpia de la descripció i donar informació suficient (pel que fa l’expressió escrita) i justificar la situació en què es troba la planta relacionant-ho amb el seu ritme de creixement (pel que fa al medi).

Per ajudar a l’autoavaluació dels objectius d’expressió escrita està previst utilitzar una base d’orientació que els ajudi a redactar el text i a fer-ne una valoració amb criteri quan l’hagin acabat.

Ens atrevim a fer de mestres?

Ara toca avaluar-nos!

Primer fem una autoavaluació seguint una rúbrica, tornem a mirar els vídeos de les nostres exposicions i valorem com creiem que ho hem fet. També fem una petita reflexió de la nostra experiència fent l’exposició oral.

Després avaluem a un company, fem una coavaluació. Cada nen o nena té una rúbrica i ha de fer l’avaluació d’un company de classe. Hem de tenir en compte que algú ens estarà avaluant a nosaltres i que cal ser justos. Tornem a mirar els vídeos de les exposicions per fixar-nos-hi MOLT!!

Mireu alguns resultats!

L’autoavaluació dels vostres alumnes us ha sorprès alguna vegada? Són justos els vostres alumnes a l’hora d’avaluar-se? I per avaluar als altres, ho són?

COMPARTIM AMB ELS NENS ELS OBJECTIUS DEL PROJECTE DE L’HORT

A Infantil ens hem proposat compartir amb els alumnes alguns objectius del projecte. Hem pensat escollir-ne dos, d’àmbits diferents:

  • un d’àmbit emocional: “ser tolerant i flexible”
  • un d’àmbit curricular: “identificar constants i variables”

Pel que fa al primer objectiu, hem confeccionat un cartell, l’hem comentat i l’hem col·locat en un lloc visible de l’aula. L’utilitzem de referent en les situacions que calgui.

Pel que fa l’objectiu curricular, hem elaborat un mural a partir d’una conversa prèvia, sobre tot el què necessita una planta per crèixer. Aquest ens servirà de recordatori a l’hora d’elaborar i tenir cura del nostre propi planter.

Creiem que és important fer particeps als nens i nenes dels objectius del seu aprenentatge, per tal que gaudeixin de les petites descobertes diàries i s’impliquin més durant el procés independenment del resultat final. I és aquí on és clau  el paper de la mestra encoratjant i  acompanyant  als alumnes en el seu propi procés d’aprenentatge.

TÉ INFLUÈNCIA LA LLUNA EN EL CONREU DE LES PLANTES DE L’HORT?

Els alumnes de cicle superior som els encarregats de fer el calendari de plantacions a l’hort i per això hem pensat convidar a  algun pare/mare o avis perquè ens expliquin com ho fan.

L’avia de la Joana ha vingut per parlar-nos del seu hort, estem interessats en saber quan hem de plantar les verdures. Ella ens  explica que ho fa com el seu pare li havia explicat i també es fixa amb la temperatura del nostre poble.

Ens dóna un full amb la següent informació:

La llum de la lluna intervé en la fotosíntesi i en la germinació, ja que els raigs lunars tenen capacitat per penetrar a terra.

 

LLUNA NOVA

Durant la lluna nova és un període de poca activitat, de descans, la saba de les plantes ha descendit cap a les arrels i passada la lluna nova poc a poc tornarà a pujar.Ideal per a la poda i la collita de plantes on s’aprofitin les arrels com els naps, les pastanagues… ja que es diu que la saba de la planta va cap a l’arrel en faltar la llum.

 

QUART CREIXENT

És la millor època per sembrar hortalitses on s’aprofiti la fulla com cols, enciams, espinacs, bledes… ja que es diu que la saba es torna a moure cap amunt en haver-hi cada nit una mica més de llum.

 

LLUNA VELLA

És l’època més adequada per a la collita de fruits i de plantes on s’aprofita la fulla… ja que es diu que la saba s’acumula en els tiges i les fulles en tenir molta llum nocturna.

 

QUART MINVANT

Torna a ser bona època per a la poda, per adobar, per a trasplantar i per a sembrar hortalisses que s’aprofiti l’arrel… ja que la saba es va acumulant cap a l’arrel en haver-hi cada nit una mica menys de llum.
A partir d’aquest full i d’un calendari lunar els alumnes han d’elaborar un calendari de les plantacions de les nostres verdures i hortalisses al llarg del curs per després compartiran amb les altres classes.

MUNTAR UNA XARXA ALIMENTÀRIA. Cicle Superior

OBJECTIU COMPARTIT AMB ELS ALUMNES:

  • Ser tolerant i flexible.
  • Extreure la informació més rellevant del text.

En aquesta activitat els nens i nenes han de construir una xarxa alimentària.

Per fer-ho han de fer una ullada al material que hi ha damunt de la taula (fulls sobre plantes, animals i plagues) i triar aquell que considerin més útil per realitzar la tasca.

Se’ls dóna la instrucció que intentin establir una relació del següent tipus:

Planta de l’hort  ⇐ Plaga⇐ Remei

utilitzant els següents símbols D (depredador), PA (planta associada),PN (producte utilitzat per combatre la plaga).

Un dels rols de les mestres han de ser el d’observar com són les discussions prendre’n nota per comentar després amb els alumnes quin ha estat el procés d’elaboració de la xarxa. En aquest procés preveiem dos tipus de dificultats: la derivada de consensuar les fonts informació i una altra de més conceptual que té a veure amb el tipus de relació que s’estableix entre els agents de la xarxa.

Les observacions de les mestres s’han de combinar amb les explicacions que facin els grups sobre la seva opinió sobre el treball en grup i el resultat que han obtingut.


COM COMPARTIM ELS OBJECTIUS AMB ELS ALUMNES?

COM COMPARTIM ELS OBJECTIUS AMB ELS ALUMNES?

Un dels nostres objectius principals en aquest projecte és precisament “compartir millor els objectius d’aprenentatge amb els alumnes”.

En el marc del treball per projectes i anant cap a un model educatiu que posa a l’alumne en el centre de l’aprenentatge, ens adonem que aquest és un pas del tot necessari perquè puguin ser ells mateixos conscients del que aprenen i puguin autoregular-se.

El que hem intentat fer és definir molt clarament a l’inici del projecte els objectius d’aprenentatge que ens proposem i d’entre aquests, seleccionar-ne un parell per compartir amb ells. Creiem que aquesta priorització és important, tot i que treballem moltes altres coses.

Partint d’aquests objectius hem dedicat temps a l’aula per parlar d’allò que volem que aprenguin i ens hem adonat que en posar el focus d’atenció en la competència que han d’aprendre i no en l’activitat en sí, ens ha portat a l’avaluació dels processos i per tant a una avaluació més competencial.

Hem intentat també elaborar una Base d’Orientació senzilla que hem comentat amb ells i que hem anat utilitzant en diverses activitats. Aquesta eina ens ha servit de guia per als alumnes a l’hora de seguir el procés d’aprenentatge, però sobretot per treballar la capacitat de metacognició amb ells. Pensem que els nostres alumnes no estan encara acostumats a autoavaluar-se i per tant cal treballar molt bé la Base d’Orientació, definint cadascun dels passos amb exemples perquè ells puguin tenir un millor criteri.

Voilà! Reptes resolts

En el següent enllaç podeu veure les exposicions orals de tot el que hem investigat i descobert sobre el circ: http://ciclemitjasantjoan.blogspot.com.es/2018/05/exposicions-orals-del-circ.html

METODOLOGIA

Al llarg del projecte els alumnes han treballat individualment, per parelles i en grups.

S’ha començat  el projecte amb una activitat inicial per tal que tots els alumnes es familiaritzessin   amb el tema  (activitats sobre la Lucy) i no han conegut els grups fins que no ha estat necessari.

Les professores que hem passat per l’aula, valorem molt positivament el fet d’haver alternat la manera i el ritme de treball, ja que això ha fet que no sempre tinguessin el mateix rol dins del grup.

 

Ara toca assajar…

Per poder fer una bona exposició oral ens l’hem de preparar molt i molt bé, parlem de quins aspectes cal tenir en compte i elaborem uns consells per parlar en públic.

Després toca preparar-nos-ho en grup, decidir què dirà cadascú, com ens col·locarem,… i assajar-ho moltes vegades!!

Com els espectacles del circ, si volen que els surti bé han de repetir i repetir fins que ho aconsegueixen, els cal molta pràctica.