Category Archives: La nostra història

LA MATERNITAT D’ELNA PROTAGONISTA DEL DIA DE LA DONA A FOLGUEROLES

Aquest any, en el marc de la celebració del dia Internacional de la Dona, el Grup de Català de majors de 60 anys de Folgueroles amb el suport de l’Ajuntament va retre un petit homenatge a una dona exemplar: Elizabeth Eidenbenz .

La protagonista de la història, una jove infermera suïssa, va treballar en favor de la pau i la llibertat durant la guerra civil espanyola. Un cop acabada, i enmig de l’èxode republicà cap a França, va fundar la Maternitat Suïssa a la vila d’Elna (al Rosselló francès). Aquella va ser la darrera parada d’un final de trajecte per a molts, però tot i així, Elizabeth va aconseguir que aquell indret fos una illa de pau enmig d’aquell infern. Prova d’això són els els cinc-cents noranta-set nens que hi van néixer mentre va romandre oberta. Una història amb final feliç sens dubte, però no per això deixa de ser colpidora.

La Maternitat d’Elna és el llibre que testimonia l’aventura personal d’una dona valenta que va apostar per la vida en les condicions més adverses d’aquest trist capítol de la nostra història recent. Escrit per Asumpta Montellà, la qual ens va obsequiar amb una magnífica conferencia al Centre Cultural el passat 12 de març, treu de l’anonimat als protagonistes d’aquesta història: a la mateixa Elisabeth, a les mares que van donar llum a la Maternitat i als fills nascuts en aquest període. Una mateixa història testimoniada des de tres punts de vista diferents que convida a una reflexió profunda.

Per aquest motiu us en recomanem la lectura: La Maternitat d’Elna d’Assumpta Montellà – Ed. Ara Llibres

Enviat per Gemma Blanch

Visiteu el Blog d’Assumpta Montellà: http://sentimentsaflordepell.blogspot.co…

Us agradarà veure la crònica que fa de la seva conferència a Folgueroles.


Beneïda música : Visca la poesia!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/3FWNGPJ9uJc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Fa vint-i-cinc anys de la mort de Salvador Espriu. Va ser el nostre poeta en un temps difícil. Orfes de llengua i cultura oficial, els seus versos eren clarividents. I l’enteníem i tant que l’enteníem! Val a dir que fou Raimon qui ens el va descobrir. I la música, la beneïda música, treia tota la força “als mots que ens salvaven”. Salvador Espriu era el pou al mig del desert. Estimava ” la seva bruta i tan salvatge terra”. Era el clam, la veu de la nostra resistència.

Beneïda música! El divendres passat, dia 19, a la Biblioteca Joan Triadú de Vic , el grup musical V.I.C.U.S. presentava el disc ” Pell i Paraula” sobre textos del poeta d’Oristà Josep Riera (Quimera records,2009). Poesia feta música i paraula amb el grup de joves rapsodes “La Palangana”. La terra que traspua a la pell del poeta i la seva paraula. Més mots que ens salven de l’erm.

Beneïda música! Diuen que Joan Manuel Serrat s’afegeix a l’homenatge a Miguel Hernàndez en el centenari del seu naixement, amb un nou disc. Més mots per saber d’on som i d’on venim. La memòria que ens negaren.Visca la poesia!

DIA DE LA DONA TREBALLADORA – Folgueroles 2010

“LA MATERNITAT D’ELNA”
El grup de català per a majors de 60 anys de Folgueroles amb el suport de l’Ajuntament, us volem comunicar que el proper dia 12 de març (20:30 al Centre Cultural) tindrem al nostre poble l’autora de “la Maternitat d’Elna”, Assumpta Montellà, que ens oferirà una conferència-col·loqui sobre el llibre i tota la temàtica que l’envolta.
Us ho avancem ara perquè us animeu a llegir el llibre, que teniu disponible a la Llibreria i també, properament, al bibliobús.

El 26 de gener de 1939, Barcelona va caure en mans dels franquistes. A Catalunya la guerra estava perduda. Començava un llarg exili.
La immensa majoria d’exiliats van ser internats per l’Estat francès als oficialment denominats “camps d’acolliment”, veritables camps de concentració sense cap condició sanitària i vigilats per tropes senegaleses. El fred, la mala alimentació i la deixadesa dels oficials al càrrec van afegir a la pena de l’exili penalitats inhumanes.
Tot i així, la vida continuava i nombroses dones ingressades al camp es van veure obligades a donar a llum en pèssimes condicions en unes cavallerisses de Perpinyà. La mortaldat en aquests casos era elevadíssima: si no moria el nadó, moria la mare i, si no, tots dos.
Davant aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa que havia seguit la guerra civil atenent els infants refugiats al bàndol republicà, va organitzar en una residència campestre abandonada de la vila rossellonesa d’Elna una maternitat on atendre les mares procedents dels camps i els seus fills.
Si bé la major part dels 597 infants nascuts a la Maternitat Suïssa d’Elna eren fills de republicanes arribades a l’exili des de Catalunya, entre el 1939 i el 1944, hi van néixer també infants jueus i d’altres procedències.
Font: Memorial democràtic

Blog d’Assumpta Montellà: http://sentimentsaflordepell.blogspot.com/

(Del programa. Enviat per Eva Blasi)