Toca dir-ho en veu ben alta. El nostre català més universal , Pau Casals, es va fer sentir, i no precisament ahir sinó el 24 d’octubre de 1971, davant de l’Assemblea General de les Nacions Unides. Va fer un discurs emocionat tot declarant “Sóc català”. Una lliçó per a qui l’escoltava i per a tots nosaltres. Emociona sentir-lo. Ens recorda qui som i d’on venim. Una voluntat de ser malgrat les pegues. Una voluntat antiga de ser a força de diàleg i diversitat. El nostre esperit democràtic ve de lluny. Escoltem-lo

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/AKlkO3Tt3Kw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]