Category Archives: Recordem

Tercera Jornada Marta Mata


Aquest dissabte és celebra a Saifores la Tercera Jornada Marta Mata.

El tema que es debetrà: Autonomia de qui?

Partint de la Convenció dels drets de l’Infant, la Jornada proposa fer una reflexió sobre la temàtica d’actualitat vinculada a la vida quotidiana dels infants, dels infants i els joves, els adults com a educadors, mestres, professors i pares : l’autonomia i la interrelació entre uns i altres.

Vegeu-ne el programa aquí

Poden dir el que vulguin, però no hi ha res que justifiqui una guerra

…perquè sempre hi ha vencedors i vençuts. Mai els vencedors demanaran perdó i els vençuts viuran sota sospita tota la vida. Trista herència pels fills i els néts que han sobreviscut una guerra! Al cap de setanta anys, d’un 15 d’ Octubre, un poble demana per dignitat i justicia el reconeixement i la bondat del seu president i dels republicans que com ell foren condemnats per ser els vençuts . Quina mena de democràcia, la que ens ha tocat viure, quan els nostres polítics encara no han demanat perdó.

+Informació:

L’ HOME DEL FOSSAT DEL CASTELL, L’Atlàntida, dietari de Ricard Torrents

Comissió de la Dignitat

Diumenge 10 d’Octubre : Celebrem 150 anys del naixement de Joan Maragall

banner_150anys

S’hi cliqueu el logo veureu les activitats que estan programades per celebrar aquests 150 anys del naixement del poeta.

Actes enquadrats en la celebració de l’Any Maragall (2010-2011).

Remarcar que el diumenge a Sant Feliuet de Savassona, a les 12 del migdia tindrà lloc un recital poètic, amb Tomàs Arias i Patricia Tosquella que inclourà poemes de Maragall. Més informació a Poesia als Parcs 2010.

A nivell educatiu, podeu veure i sentir , les col·laboracions que des de diferents escoles s’han fet, per participar en aquest Any Maragall. Ho trobareu clicant l’enllaç proposat per l’ Xtec i que trobareu a la columna central d’aquest bloc.

Capvespre a “El Cafè d’en Litus”

Entreu a “El Cafè d’en Litus” .

Quan el sol va a la posta, en aquest temps tardoral, quan encara enyorem les llargues tardes d’estiu de tertúlia amb els amics, passa pel Cafè del poble. Hi pots fer la xerrada. Hi sentiràs el comentari més inversemblant, la xefarderia pura i dura , el debat de la nació, filosofia quotidiana i faràs descobertes interessants. Però sobretot hi respiraràs humanitat.

I, en aquest Cafè d’en Litus. encara que virtual, avui respira humanitat, sobretot humanitat. Imagina.

La Biblioteca de Vic porta el nom de Joan Triadú

“La biblioteca actual porta el nom de Joan Triadú en homenatge a aquest escriptor i pedagog nascut a Ribes de Freser l´any 1921, membre de l´Institut d´Estudis Catalans i promotor d´activitats per al foment de la cultura catalana, com ho va ser el concurs literari de Cantonigros (1944-68).”

Amb aquestes ratlles és justifica, en la pàgina de presentació de la Biblioteca Joan Triadú de Vic, el perquè del nom.

Ahir, 30 de Setembre, Joan Triadú va morir a Barcelona .

Poeta, pedagog, traductor i home de lletres. Ha estat una de les figures clau en la recuperació de la llengua catalana durant la posguerra. Mestre en uns temps difícils, com va escriure ell mateix a Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent.

Mestre de mestres. Vegeu-ne el record i homenatge d’un dels seus alumnes, el poeta Jaume Subirana , en el seu bloc Flux.

“Albada de la ausencia”, el comiat de José Antonio Labordeta.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/5T7llkFRpN0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Quantes coses se’n podrien dir i s’han dit, aquests dies, de José Antonio Labordeta? Abans que res, era un home de l’Aragó. No ha deixat de fer país fins al final.

Els que tenim una edat , vam ser adolescents i joves, en uns moments de canvis i amb moltes expectatives de millora, al so de les seves cançons, a més de les cantautors del nostre país. Era un moment d’entesa, aquell. De fet, la música transcendeix les diferències i ens agermana.

El poder de la veu i la poesia, l’amor per la seva terra, la lluita per les llibertats i la docència, han marcat la vida d’aquest home senzill fins a aquesta “Albada de la ausencia” , dels seus darrers treballs.

(Per saber-ne més: Les albades de l’Aragó

Mal de llengua

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/EJQg_zF286A" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Aquest vídeo del Servei Lingüístic de la Universitat de Lleida és una bona manera d’homenetjar el poeta lleidetà Màrius Torres. L’he trobat a la pàgina oficial del centenari del naixement del poeta, creada per La Paeria de Lleida.

Màrius Torres : en el centenari del seu naixement

Agost prop d'Olost. Foto Bosch-Ribera.

Agost, prop d'Olost. Foto Bosch-Ribera.

L’AMOR VORA EL RIU

Sílvia, ¿recordes l’amor vora el riu,

entre els verms i l’heura?

I l’aigua que corre, mirall que somriu

només que ens hi volguéssim veure!

Barques passaven plenes de cançons.

No les vèiem pas, només se sentien.

Veus d’aigua: Adéu, ens feien-i morien

del riu, igual i sempre nou, al fons.

(L’amor vora el riu, i altres poemes)

Màrius Torres (Lleida,1910-Sant Quirze Safaja,1942)

Vegeu, també  la llista de blocs participants elaborada per Víctor Pàmies a Raons que rimen.

El logo del Centenari de Màrius Torres us portarà al bloc de Carme Rosanas promotora de l’homenatge.

“I’m a catalan”

Toca dir-ho en veu ben alta. El nostre català més universal , Pau Casals, es va fer sentir, i no precisament ahir sinó el 24 d’octubre de 1971, davant de l’Assemblea General de les Nacions Unides. Va fer un discurs emocionat tot declarant “Sóc català”. Una lliçó per a qui l’escoltava i per a tots nosaltres. Emociona sentir-lo. Ens recorda qui som i d’on venim. Una voluntat de ser malgrat les pegues. Una voluntat antiga de ser a força de diàleg i diversitat. El nostre esperit democràtic ve de lluny. Escoltem-lo

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/AKlkO3Tt3Kw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]