Category Archives: La nostra història

Poden dir el que vulguin, però no hi ha res que justifiqui una guerra

Leave a reply

…perquè sempre hi ha vencedors i vençuts. Mai els vencedors demanaran perdó i els vençuts viuran sota sospita tota la vida. Trista herència pels fills i els néts que han sobreviscut una guerra! Al cap de setanta anys, d’un 15 d’ Octubre, un poble demana per dignitat i justicia el reconeixement i la bondat del seu president i dels republicans que com ell foren condemnats per ser els vençuts . Quina mena de democràcia, la que ens ha tocat viure, quan els nostres polítics encara no han demanat perdó.

+Informació:

L’ HOME DEL FOSSAT DEL CASTELL, L’Atlàntida, dietari de Ricard Torrents

Comissió de la Dignitat

La Biblioteca de Vic porta el nom de Joan Triadú

Leave a reply

“La biblioteca actual porta el nom de Joan Triadú en homenatge a aquest escriptor i pedagog nascut a Ribes de Freser l´any 1921, membre de l´Institut d´Estudis Catalans i promotor d´activitats per al foment de la cultura catalana, com ho va ser el concurs literari de Cantonigros (1944-68).”

Amb aquestes ratlles és justifica, en la pàgina de presentació de la Biblioteca Joan Triadú de Vic, el perquè del nom.

Ahir, 30 de Setembre, Joan Triadú va morir a Barcelona .

Poeta, pedagog, traductor i home de lletres. Ha estat una de les figures clau en la recuperació de la llengua catalana durant la posguerra. Mestre en uns temps difícils, com va escriure ell mateix a Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent.

Mestre de mestres. Vegeu-ne el record i homenatge d’un dels seus alumnes, el poeta Jaume Subirana , en el seu bloc Flux.

“Albada de la ausencia”, el comiat de José Antonio Labordeta.

Leave a reply

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/5T7llkFRpN0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Quantes coses se’n podrien dir i s’han dit, aquests dies, de José Antonio Labordeta? Abans que res, era un home de l’Aragó. No ha deixat de fer país fins al final.

Els que tenim una edat , vam ser adolescents i joves, en uns moments de canvis i amb moltes expectatives de millora, al so de les seves cançons, a més de les cantautors del nostre país. Era un moment d’entesa, aquell. De fet, la música transcendeix les diferències i ens agermana.

El poder de la veu i la poesia, l’amor per la seva terra, la lluita per les llibertats i la docència, han marcat la vida d’aquest home senzill fins a aquesta “Albada de la ausencia” , dels seus darrers treballs.

(Per saber-ne més: Les albades de l’Aragó

Lliçons de llengua

Leave a reply

Toca parlar de llengua, la nostra llengua. Per això em seveixo de les paraules i del mestratge del filòleg Joan Solà.

Joan Solà fou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009. Ha estat catedràtic de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona. Estudiós de la nostra llengua també forma part, i actualment n’és vicepresident,de l’Institut d’Estudis Catalana. Assagista i escriptor. Ha escrit cap un miler d’articles en la premsa dels quals en va fer un recull en un llibre, publicat l’estiu de l’any passat, titulat ” Plantem cara.Defensa de la llengua, defensa de la terra”. D’aquest llibre podeu veure’n la presentació en l’entrevista que Emili Manzano li fa, en el programa de TV3, L’hora del lector. Així podem conèixer la tasca del filòleg i el tarannà senzill de Joan Solà en una bona lliço de llengua i fer de mestre.

I per saber-ne més, dos vídeos : Un sobre l’estat de salut del català i com millorar-la, a Vilaweb i l’altre en la seva participació en Convit, I Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana, a Girona el Juliol de 2009.

Que no ens enganyin

Leave a reply

Avui és un dia per parlar. Un dia d’emocions viscudes a flor de pell i expressades a crits. I ens volen tornar a barrejar la magnèsia amb la gimnàstica i tot perquè els ulls d’un poble, avui per avui, són la tele. La televisió oficial de l’estat vol diluir la força i el desig abastament expressats sense fer-se’n ressó. El circ està de moda. Nosaltres som espectadors muts de nosaltres mateixos. El poder de veritat juga amb els nostres sentiments i amb el nostre pa. Els nostres companys de camí, els ciutadans de l’estat espanyol, viuen en la més absoluta ignorància per part del principal mitjà de comunicació de l’estat. Tots junts els fem por i volen ignorar-nos? Com és pot ignorar tot un país que es mou a la una? Era un miratge? Ara ens volen confondre. Els que hi eren ho saben i els que ho vam veure en directe per la nostra tele també ho sabem. Les xarxes socials i la premsa independent en són testimoni. Som una nació i nosaltres decidim!
Que no ens enganyin.

“I’m a catalan”

Leave a reply

Toca dir-ho en veu ben alta. El nostre català més universal , Pau Casals, es va fer sentir, i no precisament ahir sinó el 24 d’octubre de 1971, davant de l’Assemblea General de les Nacions Unides. Va fer un discurs emocionat tot declarant “Sóc català”. Una lliçó per a qui l’escoltava i per a tots nosaltres. Emociona sentir-lo. Ens recorda qui som i d’on venim. Una voluntat de ser malgrat les pegues. Una voluntat antiga de ser a força de diàleg i diversitat. El nostre esperit democràtic ve de lluny. Escoltem-lo

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/AKlkO3Tt3Kw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Manuel de Pedrolo (L’Aranyó,1918-Barcelona,1990)

Leave a reply

El 25 de juny passat va fer vint anys de la mort de Manuel de Pedrolo, l’escriptor més prolífic , en llengua catalana, del s. XX. Conreà tots els camps de la literatura : novel·la, assaig, teatre, poesia, traducció, periodisme…El seu compromís amb el país i la llengua el portaren els últims anys de vida a un isolament immerescut.

El seu pensament polític i d’ alliberament de la dona, avui dia, és per reivindicar tot recordant-lo.

La seva obra literària per rellegir i recuperar.

Un llibre per recomanar a tothom : “Mecanoscrit del segon orígen”, llegit amb delectança per milers de joves. Obra de ciència-ficció ambientada a casa nostra i protagonitzada per l’Alba i en Dídac que són dos adolescents quan comença aquesta història.

Portada de la primera edició, 1973 per Ed.62

Portada de la primera edició, 1973 per Ed.62

En una edició més moderna,també d' Ed.62

En una edició més moderna,també d' Ed.62

Per molts anys als investigadors i a les investigadores de Sisè!

Leave a reply

Es fa palès una altra vegada l’inquietud investigadora i de recerca històrica a l’escola. Els alumnes de Sisè acaben de ser premiats pel treball Anar a la fàbrica, que el curs passat van realitzar amb motiu de la setmana Verdaguer. Ja heu vist la notícia en el bloc de l’escola.

Des de la Biblioteca els volem felicitar i encoratjar-los a continuar amb aquest esperit curiós i de fer memòria del temps passat. Molt bé i endavant!

La col·lecció local de la nostra biblioteca

Leave a reply

A la col·lecció local de la nostra biblioteca hi podem trobar l’apartat Verdaguer, les obres referents a Folgueroles i comarca , els autors folguerolencs i els llibres editats a l’escola.

Si accediu al catàleg ePèrgam i el consulteu tot posant a Autor : Alumnes de l’escola , veureu els llibres dels nostres alumnes que actualment tenim catalogats. Recordeu l’article : Som una biblioteca ePèrgam.

A més cal fer esment a la vocació de cerca històrica i etnològica de la nostra escola i principalment a les classes de cicle superior. Amb el patrocini de l’ Ajuntament es va editar Folgueroles casa x casa, un estudi realitzat pels alumnes més grans i que es va portar a terme en uns quants anys de recerca sobre els noms de les cases. Ara actualment estant treballant en les cases de pagès i esperem veure a la llum un nou llibre.

L’ escola, al llarg de la seva història ha rebut uns quants premis Baldiri Reixac en la modalitat alumnes i el curs passat el Premi Escola per aquesta vocació lligada al nostre entorn més proper : el poble i el seu poeta Mossèn Cinto Verdaguer.