Avui és un dia per parlar. Un dia d’emocions viscudes a flor de pell i expressades a crits. I ens volen tornar a barrejar la magnèsia amb la gimnàstica i tot perquè els ulls d’un poble, avui per avui, són la tele. La televisió oficial de l’estat vol diluir la força i el desig abastament expressats sense fer-se’n ressó. El circ està de moda. Nosaltres som espectadors muts de nosaltres mateixos. El poder de veritat juga amb els nostres sentiments i amb el nostre pa. Els nostres companys de camí, els ciutadans de l’estat espanyol, viuen en la més absoluta ignorància per part del principal mitjà de comunicació de l’estat. Tots junts els fem por i volen ignorar-nos? Com és pot ignorar tot un país que es mou a la una? Era un miratge? Ara ens volen confondre. Els que hi eren ho saben i els que ho vam veure en directe per la nostra tele també ho sabem. Les xarxes socials i la premsa independent en són testimoni. Som una nació i nosaltres decidim!
Que no ens enganyin.