Tot va començar un dia en el que els nens Dickens, la Charlote, experta en construir màquines, en James, superdotat i devorador de llibres, i la petita Magie, que té unes dents que ho trenquen tot, s’estaven avorrint a casa

Era un dia en el que no feia sol, més aviat semblava que anava a ploure i els nens Dickens van anar a la platja, ells preferien anar-hi els dies ennuvolats perquè així no hi havia tanta gent i podien estar sols. Mentre la Charlote i la Magie jugaven i en James llegia van veure de lluny a un home que no parava de tossir, portava una gavardina negre i una petita bufanda vermella. L’home estava apunt d’arribar on ells eren i ja van descobrir qui era aquell home, era el banquer de la família. Què feia allà?, van pensar els nens.

Un cop l’home ja havia arribat, va agafar el seu mocador de butxaca i els hi va explicar als nens que els seus pares havien mort en un accident de cotxe, i que ara eren orfes, i en ell, el banquer de la família, s’havia ofert a acollir-los a casa seva. Era per la nit i els nens no paraven de plorar i plorar, i en Toby els hi va dir que tenia una bona notícia , però més endavant no seria tant bona.

Resulta que un familiar dels nens havia anat a visitar a en Toby per dir-li que volia la custòdia dels nens, i en Toby se n’havia alegrat molt. El dia següent, els va portar a casa del comte Olaf, un cosí del cosí de la seva mare. Quan van arribar a la casa es van quedar bocabadats, la casa estava feta pols, era de color negre, i no tenia finestres. En Toby els va deixar i va marxar. El comte Olaf era horrible, els va fer rentar lavabos, arreglar el terra de la sala, podar els jardí, i preparar el sopar. Els hi va donar un sol llit perquè dormissin els tres, i no els hi deixava fer res, només les tasques que ell els hi manava.

Quan ja eren al llit, van escoltar al comte parlar amb els seus sequaços i el van escoltar dient que només volia per robar-los la fortuna dels seus pares. Els nens en escoltar allò van esperar a que el comte marxés a dormir per escapar-se. Van anar a buscar a en Toby per explicar-li tot. Una vegada li van haver explicat en Toby va decidir quedar-se amb els nens. Els nens van créixer feliços gràcies a en Toby.

Laia Egea, 2A5                     

Hi havia una vegada en un món normal, en una casa corrent, en una família normal, un avi que es deia Johnny. Era un científic boig que va  inventar una màquina on podies anar a diferents planetes; el que ningú sabia era que ell va crear aquests plantes, amb extraterrestres i tot el que hi havia en els seus móns.

Una vegada amb el seu net Brandon van fer un viatge pel seu planeta preferit, el planeta 448. Era el lloc més bonic i perfecte que existia, estava plegat de tot el que a ells els hi agradava. Estaven anant cap la cafeteria “Enric dels Sols Soles” a prendre un Gelizza (un gelat amb pizza), quan van venir els Anatians (els ciutadans del planeta 448) preocupats cap a Johnny dient-li que un monstre del planeta 873 estava atacant a tots els Anatians amb una pistola Kryptonita.

Els Anatians, més Johnny i Brandon, van anar on estava el monstre per atacar-lo. Era dels més forts de tota la galaxia. Li donaven amb els punys , amb pistoles i amb tot, fins que va quedar aturdit de totes les garrotades que li van donat. Quan estaven a punt de matar-lo, es van adonar que per molt que fos dolent no podien matar-lo, ja que era també  la seva creació. Així que el van portar al seu planeta perquè es recuperés. Van tornar a la terra i es van passar la nit mirant la televisió.

ASHLEY FERNÁNDEZ, 2A5

El regne de Midgar estava atacant. Els Rusitans havien de defensar-se molt bé, ja que sinó acabarien conquerits. Eren milers de guerrers, molts muntats en cavalls, o, fins i tot, en elefants. Tots eren de la Guardia Reial, la “GR”. Era l’exèrcit oficial del rei Midgarés, Aitor Menta El Temible.

Van començar a llançar pedres amb catapultes contra les portes amb la finalitat d’enderrocar-les i poder entrar a la ciutat. Els elefants, un cop derrocades les portes, van entrar acabant amb tot el que es trobaven per davant. El grup dels “GDR” eren els encarregats de matar a la gent de la muralla, ja que eren la Guardia Reial a Distància, especialitzats en el tir amb arc a distàncies molt grans.

Un cop netejades les muralles d’enemics, només els quedava agafar els cavalls i entrar, ja que els grans elefants africans havien acabat amb tothom molt ràpid.

El pròxim que els quedava per fer era saquejar totes les cases, on encara quedava gent, als quals esclavitzaven. Quan el rei va arribar en el seu gran cavall blanc, va mirar a tots els esclaus, la majoria dels quals eren nens, i va fer un acte de bondat, deixant anar a tots els esclaus.

Els va deixar quedar a la nova base de Midgar, Subanhur, a canvi de fidelitat i d’adorar al gran rei Aitor Menta. El regne cada cop conqueria més grans regnes i es va convertir en el més gran mai vist.

Gerard Medina, 2A5