A vegades hi ha moments que no necessiten paraules, 

tot es pot aclarir amb una mirada.

Una mirada intensa, una mirada sincera.

Els ulls plens de gotes que brillen com diamants,

en ells es reflecteixen

la por, la tristesa,

la ràbia, la pena…

Aquests sentiments,

causats per no voler acomiadar-se.

Acomiadar-se d’aquella persona tan important,

la que et treia tots els somriures,

qui feia que cada dia fosc es convertís en clar

i qui et donava les ales per poder volar.

Però finalment t’acabes oblidant d’aquells records,

els que ningú et podia tornar.

I vas a buscar una nova aventura,

la que et pugui omplir aquell buit que se’t va quedar.

Monica Garcia 2A4     

 PRIMER PREMI DE POESIA, Categoria 2