Vaig néixer, tu ja eres a casa,
vaig créixer i seguies amb mi.
Pensava que sempre hi series
però un dia vas marxar d’aquí.
Et recordo:
me’n recordo de la teva cara
me’n recordo de les nostres tardes
i de les infinites migdiades.
A la nit, noto la teva veu
i dorms al costat meu.
Sento quan m’acaronaves
i dolços contes m’explicaves.
Quan vas marxar, no m’ho creia,
tothom em deia que no hi eres,
però no ho volia admetre:
no et podia perdre
Ara que ja sóc més gran
segueix al meu costat assegut
i també al del meu germà gran.
Ets el millor avi que he tingut.
Nomes et puc donar les gràcies
perquè encara que va ser poc,
quan et necessiti, estaràs al teu lloc.
mai desapareixeràs del meu cor.
MAR CARRIÓN, 2a3
