El mar, tan gran i al·lucinant, 
amb una resplendor brillant
El mar, que per alguns és un gran abocador,
i per altres, és més valuós que l’or.
Sota el blau mantell pots trobar taurons, peixos i tortugues
i per sobre pescadors i altres gents, res porugues
El mar, sempre tan bonic,
que amb les onades et saluda, com un bon amic
Si el que busques són aventures
el mar et farà sentir a les altures
Si has d’ aconseguir menjar,
el mar, com sempre, t’escoltarà
A alguns, l’aigua no els fa cap gràcia,
a d’altres els pot semblar una desgràcia
El mar, un desert blau impressionant,
per sota, és encara més interessant.
MAKSYM BRAVO 2A1
que arribava tard a l’institut. Em vaig sentir estrany, però no li vaig donar importància. Minuts més tard em vaig posar blau de pell i em va créixer una cua de tritó. Em vaig espantar molt i em vaig amagar sota el meu llit. Vaig esperar una mica de temps i se’m va desaparèixer. Aleshores vaig pensar que havia de raspallar-me les dents, vestir-me…De cop i volta em vaig mirar i ja estava vestit i ja m’havia raspallat les dents. Pensava que m’ho havia imaginat, però no! Va passar de veritat. jo pensava que m’estava morint, però no, ja que la segona opció era que estava en un poble de fantasia, en un somni, i em vaig picar per veure si era real o no, i sí! Era real, em vaig alegrar perquè em saltava classes.